dimecres, 29 d’abril del 2009

LA GRUBEROVA I MOZART 2

Referent a les dues magnífiques actuacions de la soprano Edita Gruberova la passada setmana al Gran Teatre del Liceu, aquí podeu veure un vídeo que, gentilment, han penjat els responsables del teatre. Es tracta del Non mi dir, recitatiu i ària de Donna Anna, del segon acte de Don Giovanni, de W.A. Mozart, aquí va:


diumenge, 26 d’abril del 2009

LA GRUBEROVA I MOZART

Anit se celebrava al Gran Teatre del Liceu el segon recital de la soprano Edita Gruberova dedicat a peces de W.A. Mozart, al qual vaig tenir la gran sort d'assistir-hi. I destaco això de la gran sort, doncs era la primera vegada que em trobava amb la Sra. Gruberova i, realment, va superar tots els pronòstics; és més, va ser una experiència que mai oblidaré.

Gruberova va cantar acompanyada de l'Oquestra de l'Acadèmia del Liceu dirigida per Sebastian Weigle; el teatre presentava un aforament més que notable i el públic va anar amb ganes de gaudir de la soprano, a qualsevol preu. I així va ser, i tant que sí! La magnífica cantant va començar el recital rebent, abans de cantar, bravos i forts aplaudiments que, és clar, van anar augmentant a mesura que va avançar la nit, i van acabar amb pancartes i flors incloses.

Musicalment, la Gruberova va estar excel·lent, per bé que és cert el fet que no l'havia escoltat mai abans en directe, cosa que no em dóna autoritat per a valorar l'evolució de la seva veu. Ara bé, no em veig capacitat de retreure-li res, tot al contrari. Alhora, vaig ocupar una butaca a la fila sis de la platea, de tal manera que la tenia a uns escassos deu metres, així que la seva veu va arribar-me neta, alta i pura. Tot un luxe.

De tot el que va cantar, em quedo amb el Dove sono de Le nozze di Figaro; execució neta, aguts clars, fraseig precís... perfecte!

Fa uns dies vaig rebre un comentari anònim al blog, on un aficionat a l'òpera, entre d'altres, m'alertava que la trobada Gruberova em seria una experiència per a recordar i, la veritat, haig de donar-li la raó.

divendres, 24 d’abril del 2009

LA BARTOLI, UNA DELÍCIA

Després de la maratoniana jornada de Sant Jordi, puc asseure'm, més o menys tranquil, per a narrar les sensacions que vaig viure gràcies a la Sra. Cecilia Bartoli, tota una veterana en això dels recitals.

De fet, des del primer minut va posar-se el públic a la butxaca, i no és per menys. Quina manera més delicada de pronunciar, quina delícia de veu, alhora quina metralladora de coloratura!

Molts blogs repassen el repertori, hi ha qui critica les seves interpretacions, en tant que les adapta massa a les seves habilitats, d'altres critiquen, precisament, la seva rapidesa en l'execució i, alguns, cada cop menys, malparlen de lo petita que té la veu. En certa manera tots tenen raó, doncs no diuen cap mentida; ara bé, qui pot negar que la Bartoli emociona i és una de les millors mezzo en actiu i, possiblement, de la història? Crec que la seva intel·ligència interpretativa passa pel damunt de qualsevol crítica i, sinó, que algú m'expliqui com s'ho fa per a tenir un Palau de la Música ple fins a la bandera.

Bé, una cosa si que pot criticar-se: la calor! Quina calor més inaguantable! Just entrar a la sala, minuts abans de començar el recital, semblava que els pronòstics no es farien realitat i, finalment, podríem gaudir d'un clima temperat; però no va ser així. A mesura que van anar avançant els minuts, cada cop la calor era més inaguantable. Arribant a màxims tropicals cap als bisos, gairebé no es podia respirar! Però vaja, no hi ha res que no solucioni una bona copa de cava.

En essència, un plaer per a l'oïda la trobada amb la Sra. Bartoli, espero que no sigui la darrera. Alhora, que també va ser un plaer poder saludar als diferents blogers que vam trobar-nos a la mitja part, segur que tornarem a coincidir!

I demà tinc cita amb la Gruberova al GTL, ja m'estic començant a posar nerviós...

dijous, 23 d’abril del 2009

EL SANT JORDI AL CARRER

Els companys d'Olesa Ràdio hem viscut el Sant Jordi al carrer!



Un dia molt bonic, encara que estressant! Ja us han regalat alguna cosa?

dilluns, 20 d’abril del 2009

LA DIVA ROMANA

Aquest proper dimecres, aprofitant la presència de Cecilia Bartoli al Palau de la Música Catalana, el Temps d'Òpera anirà dedicat a la magnífica mezzosoprano

En aquest cas farem un repàs al seu repertori, destinant especial atenció a les seves habilitats en el cant, comparant-les amb les d'altres mezzo. Alhora contrastarem la diferència d'execució d'algunes de les peces que recull el disc Maria, dedicat a Maria Malibran, doncs aquesta mezzo del s. XIX, cantava molts rols que avui, tant sols, aborden les sopranos, la majoria lírico-lleugeres.


Tot plegat serà dimecres a les 12h al 90.1FM o en directe a través del web de l'Ajuntament o, quan us vagi bé, al podcast de la ràdio.

Ara bé, el recital serà a les 20h30 al Palau de la Música, allà estaré. I pel que m'ha arribat, les villazonistes també!

dissabte, 18 d’abril del 2009

EL "TURISME"

Quan anem de viatge tots tenim certes costums: hi ha a qui li agrada visitar els cementiris de la ciutat, hi ha també aquells qui compren una barra de pa per a comparar els preus dels productes quotidians; a d'altres ens agrada conèixer la gastronomia pròpia del país, ben regada pels licors, vins o similars que siguin tradicionals. 

També sé de gent que carrega el cotxe amb un equip de música descomunal, causant problemes d'espai per a encabir-hi l'equipatge i, inclús, tinc alguns coneguts que hores abans d'agafar l'avió es beuen tot allò que es troben i, és clar, acaben perdent-lo.

Doncs bé, tinc uns amics que quan viatgen tenen la divertida afició d'enviar-nos postals. Però mireu quines postals:

Sé que no cal que ho digui, doncs les imatges parlen per sí mateixes: la de l'esquerra és d'un viatge a Portugal i l'altra de la seva darrera visita a Suècia. De fet, ja ho diuen: digues amb qui vas, i et diré com ets!

Petons tiets!!

divendres, 17 d’abril del 2009

UNA SETMANA MOLT BEN AGITADA

La propera setmana serà una d'aquelles que passen ràpid, ja que tinc l'agenda plena fins dalt, però gustosament ho assumiré. 

Més enllà de les activitats professionals rutinàries, tals com presentar el Temps d'Oci, assistir a reunions vàries, preparar nous projectes per aquest estiu (que encara no puc fer públics...); hauré de presentar una taula rodona, el proper dimarts, a les set de la tarda, a l'Auditori de la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, centrada en l'anàlisi de la situació cultural, aprofitament d'espais, etcètera, del municipi. Alhora, hem de tenir en compte que dijous serà St. Jordi i, per tant, haurem de desenvolupar continguts especials a l'emissora, però això són figues d'un altre paner...

El motiu real d'aquest post és la meva agenda lírica vinent. Doncs com bé saben els aficionats a l'òpera, la propera setmana dues grans dames visiten Barcelona i no podem deixar-nos-ho perdre: Cecilia Bartoli oferirà un recital al Palau de la Música i Edita Gruberova ens delectarà cantant Mozart al Gran Teatre del Liceu.

La primera, la més mediàtica i popular mezzosoprano, Cecilia Bartoli, passarà pel Palau per a oferir-nos un recital que han titulat A l'entorn de Rossini, però que acompanyada al piano per Sergio Ciomei, se centrarà en peces dels principals autors belcantistes: Rossini, Bellini i Donizetti. Però sense deixar de banda, és clar, la seva admirada Maria Malibran. Viardot, del Pópulo i García també sonaran en la veu de la diva romana.

Serà la primera vegada que, després de molt escoltar-la a través de la seva àmplia discografia, tingui l'oportunitat de gaudir d'ella en directe, segur que l'espera haurà valgut la pena.

Per cert, segons fonts del departament de premsa del Palau, el proper 10 de desembre la Bartoli tornarà a aquest mític escenari, en aquest cas, per a cantar Händel, amb motiu del 250è aniversari de la seva mort. Les entrades encara no estan a la venda.

Per una altra banda, dissabte, a les vuit del vespre, tenim cita al GTL, ja que la soprano Edita Gruberova hi cantarà. En aquest cas serà acompanyada per l'orquestra de l'Acadèmia del Liceu, sota la direcció de Sebastian Weigle. El cert és que el dia 21 oferirà un primer concert, però m'és impossible estar-hi. La cosa és que la Gruberova també és una veu familiar en la meva discoteca, però encara desconeguda, per a mi, en directe.

La soprano nascuda a Bratislava oferirà un programa centrat en W.A. Mozart, encara que també es preveuen aportacions, per part de l'orquestra, de Mendelhson i Cimarosa.

Així doncs, aquesta propera setmana corregiré dos errors importants: el no haver escoltat mai abans, en directe, dues de les veus femenines més reputades del panorama canor internacional de l'actualitat. Seguiré explicant.

dimecres, 15 d’abril del 2009

ELS MILLORS PROFESSORS EUROPEUS

Els millors professors europeus, aquest és el títol del primer treball del grup Manel. Una alegre troballa que he destil·la alegria, senzillesa i sòlides idees; alhora que queda ben clar és una proposta desitjada i, sobretot, molt treballada.

Cert és que darrerament destino moltes energies a escoltar, entendre i conèixer millor el món de l'òpera, però també és veritat que s'agraeixen discos com aquests, doncs et permeten petits parèntesi en la rutina diària que sempre són d'agrair.

Si els hagués d'etiquetar em costaria molt definir-los en tant sols una paraula, en tot cas, el més recomanable és buscar el disc, asseure's i gaudir d'ell. Total, només dura uns 47 minuts. Ahir mateix, per exemple, vaig escoltar-me'l mentre suava al gimnàs els excessos d'aquests dies de descans, i van ser una molt bona companyia.

Us convido també a veure un senzill videoclip, però molt visual i, entenc, que explica molt bé la filosofia dels Manel, aquí us el deixo, és la cançó En la que el Bernat se't troba:



Parlant de tot, amb aquest post responc la pregunta que molts em fan: només escoltes òpera?

dimarts, 14 d’abril del 2009

MOMENTS D'ÒPERA, UN COP MÉS

Cert és que aquestes darreres setmanes us he explicat vàries vegades que s'emetria un resum de l'òpera PARSIFAL de Richard Wagner a COM Ràdio, doncs bé, l'emissió va ser el passat divendres a la mitjanit.

Molts han estat els que, per una via o altra, m'han dit que van escoltar-se el programa, però molts han estat, també, els que m'han dit que no estaven a casa i que no podien escoltar-se el programa. Doncs bé, al web de COM Ràdio (www.comradio.com) han penjat una pestanya amb els programes especials emesos en el context de la setmana santa, allà hi trobareu els Moments d'Òpera que vaig dirigir i presentar. 

No cal dir que m'encantaria que us ho escolteu i em digueu què us ha semblat, què podria millorar-se, quina peça heu trobat a faltar, etc.

Així doncs, us remeto al web de la COM, just a la part alta i al cantó esquerra hi trobareu la pestanya dels programes "Especials" de setmana santa.

dijous, 9 d’abril del 2009

MOMENTS D'ÒPERA A COM RÀDIO

"Benvinguts a aquest programa especial que vol convidar-vos a gaudir del repàs d'una peça operística, en aquest cas, una creació de Richard Wagner estrenada el Festival de Bayreuth el 26 de juny de 1882, i que arribà a Catalunya el 31 de desembre de 1913, concretament al Gran teatre de el Liceu.

Alhora, és una creació que el mateix Wagner va començar a concebre el matí d'un divendres sant de l'any 1857..."

... i així és com començarà el programa especial que COM Ràdio emetrà demà, divendres, a la mitjanit, dedicat a l'òpera PARSIFAL de Richard Wagner.

Si aneu al web de la COM, a dalt a la dreta, hi trobareu la nota de premsa exposant la programació especial per aquests dies de setmana santa.

Espero que us ho escolteu!

dimarts, 7 d’abril del 2009

EL RECITAL DEL FLÓREZ

No és un secret que sento una especial admiració pel tenor peruà Juan Diego Flórez qui, demà, serà el protagonista del programa especial, amb motiu de la setmana santa, que emetré a Olesa Ràdio de les 12h a les 13h30. Serà un espai en el que em dedicaré a mostrar, quasi sencer, les peces que va cantar el 30 de novembre de 2007 al Gran Teatre del Liceu, en la meva primera cita amb el tenor, en aquest cas acompanyat (ell) al piano per Vicenzo Scalera.

Si ho voleu escoltar en directe haureu d'adreçar-vos al web de l'Ajuntament d'Olesa i, un cop allà, clicar al logotip d'Olesa Ràdio o, si esteu a prop d'Olesa de Montserrat, sintonitzar el 90.1 FM; alhora, un cop emès, estarà penjat al podcast de la ràdio.

Espero que ho gaudiu! Tant els que no vau assistir al recital, com els que vau tenir la sort de ser-hi, doncs us refrescarà les sensacions viscudes aquella gran nit!

dilluns, 6 d’abril del 2009

LA GRAVACIÓ

La gravació del programa d'òpera d'aquesta setmana l'he viscut d'una manera diferent. La causa és ben senzilla, enlloc de fer-ho als estudis d'Olesa Ràdio, com cada setmana, me n'he anat a COM Ràdio a enregistrar-la. I és que fa unes setmanes, tal i com ja vaig anunciar al blog, van encarregar-me el resum de l'òpera PARSIFAL de Richard Wagner per a emetre'l el divendres sant a les dotze de la nit (tècnicament s'emetrà el dissabte, clar).

Bé, he arribat a la COM, tal i com havíem quedat, una mica abans de les quatre de la tarda; allà em rebia el cap d'explotació de l'emissora, Toni Mascaró, qui m'ha portat fins a l'estudi 2, on m'hi esperava Ivan López, qui m'ha assistit tècnicament. Ha estat un plaer treballar amb ell; curiós de mena, bon director tècnic i, si s'ho proposa, un futur seguidor de l'òpera.

No us avançaré gaire detalls del programa que s'emetrà el divendres a la mitjanit, tant sols que ha estat un goig tornar a saludar a antics companys, com l'Àlex Ferre, actual codirector del programa Extraradi (cada tarda de les 16h a les 19h), amb el que vaig col·laborar, fa cosa de 10 anys, al programa Pastafullada on, en una ocasió, curiosament, van encarregar-me, juntament al meu amic, i actualment tècnic de Catalunya Ràdio, Josep Casanovas, realitzar una conexió des del Gran Teatre del Liceu amb motiu de la seva reinauguració; alhora que el repte va ser fer cantar el Nessun Dorma al públic assistent a la jornada de portes obertes, cosa, tot sigui dit, que finalment vam aconseguir. Aleshores, l'òpera per a mi no tenia cap significat, més que una música que ni entenia, ni volia entendre. Recordo hores abans de la conexió com a la redacció van posar-nos el Nessun Dorma per a saber quina melodia tenia, ja que havíem de cantar-la més tard en directe acompanyats dels visitants al, aleshores, nou teatre...

Bé, l'experiència al Pastafullada va ser molt grata, amb prou feines tenia 16 anys i vaig tenir l'oportunitat d'endinsar-me al món de la ràdio professional des d'un punt de vista molt lúdic i adolescent, per la bogeria que destil·làvem, és clar.

Doncs bé, després de deu anys, torno a estar a la COM, en aquest cas amb un encàrrec puntual que, tant de bo, esdevingui una col·laboració fixa amb l'emissora municipalista.

En tot cas, us convido a escoltar, el proper divendres a les dotze de la nit, el resum de l'òpera Parsifal de Richard Wagner; una peça que he escollit ja que hi ha un munt de coincidències que fan de l'òpera més adient per a emetre en el context del divendres sant. Divendres us ho explico!

diumenge, 5 d’abril del 2009

ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIVE, BY VILLAZÓN

Fa uns dies al blog dels Villazonistes van penjar-hi un vídeo on pot veure's al tenor mexicà Rolando Villazón passant-s'ho d'allò més bé a una televisió alemanya. Fins aquí tot pot semblar normal, però un cop dediques una mica d'atenció a les imatges, s'hi pot veure com Villazón sap relativitzar la seva feina i la seva posició com a un dels cantants d'òpera més reputats a nivell internacional. I, en certa manera, sap riure's d'ell mateix, alhora que entén la seva professió com l'entreteniment que, en essència, és per això que ens agrada l'òpera: perquè ens entretén. Molt més enllà dels divismes i les elits culturals.

Bé, us convido a veure aquest document i a que penseu quins cantants estarien, al vostre entendre, disposats a assumir aquest rol secundari cantant un paper sense cap estridència vocal, però amb molt sentit de l'humor. A mi em costa trobar noms.

Always look on the bright side of life, del musical Spamalot:


divendres, 3 d’abril del 2009

LA STUPENDA!

Es més que conegut el títol de la divina atorgat per l'afició de Milà a la gran soprano Maria Callas, però, injustament, crec que mai ha estat tant popular la carrera de la que, amb molt bon criteri, els del teatre La Fenice de Venècia, van anomenar la stupenda, és a dir Joan Sutherland.

La magnífica soprano dramàtica de coloratura és, al meu entendre, un dels màxims exponents del belcanto. Una de les millors veus de la història de l'òpera qui, alhora, va tenir una intensa relació amb Barcelona, doncs era habitual escoltar-la al Gran Teatre i, fins fa un parell d'anys, encara participava com a jurat al concurs de cant Francesc Viñas. Alhora, el Liceu va ser l'últim teatre on va poder veure's a la Sutherland interpretat el seu paper cabdal, la Lucia di Lammermoor de Donizetti.

Per sort, el seu llegat discogràfic és amplíssim, alhora, la fortuna va voler que l'alçada l'unís amb el gran Luciano Pavarotti. Sí, sí, l'alçada! Doncs es diu que Sutherland estava a punt d'iniciar un cicle de recitals per Austràlia (el seu país d'origen), i donada la seva gran talla, buscava un tenor que l'acompanyés, però que no només cantés bé, sinó que també fos alt i, aleshores, van indicar-li que hi havia un italià que començava a cantar molt bé i... la màgia va sorgir! 

S'unien, així, dues belles veus amb una tècnica espectacular. De fet, el mateix Pavarotti sempre va explicar que va ser Sutherland qui va ensenyar-lo a respirar adequadament. 

Aquest magnífic duet que, per haver nascut massa tard, mai podré gaudir, van ser uns bons responsables de la recuperació del belcanto, amb la complicitat del marit de Sutherland, el director d'orquestra Richard Bonynge, un gran especialista del gènere belcantista, qui va saber orientar les carreres d'aquests cantants, especialment la d'ella, ja que, inicialment, volia dedicar-se a les obres de Wagner, idea que Bonynge va saber treure del cap a la soprano.

Podria estar hores i hores escribint de la grandesa de Joan Sutherland, la meva admiració per ella és absoluta. I si teniu cap dubte de les seves capacitats aquí us deixo un vídeo interpretant el rol de Lucia di Lammermoor, els experts diuen que va ser la millor cantant aquest personatge. El vídeo té poca qualitat de so i imatge, però val la pena gaudir-la, amb tant sols 34 anys, cantant la difícil ària de la bogeria:



Cal afegir alguna cosa més?

Tinguem ben present a aquesta senyora vinguda de les antípodes per a regalar-nos la bellesa de la seva veu.