dissabte, 31 d’octubre de 2009

BONES INTENCIONS

Avui, com quasi cada dia, he dedicat uns minuts a observar els blogs que habitualment llegeixo, i a El Blog de Maac, m'hi he trobat un divertit vídeo protagonitzat per la soprano Renée Fleming a The Muppet Show. Més enllà de la funció d'entreteniment infantil, és interessant destacar la bona tasca d'un programa adreçat als més petits on, sense cap mena de dubte, intencionadament conviden a cantants excel·lents per tal d'acostar a les futures generacions al món de l'òpera.

Doncs bé, m'he posat a buscar i he trobat grates sorpreses; per començar, una versió un tant peculiar del La ci darem la mano de l'òpera Don Giovanni de W.A. Mozart, potser no és la més virtosística, però per alguna cosa s'ha de començar:


Buscant una mica més, he descobert que el baix Samuel Ramey té una lletra predilecta la L; ens ho canta amb una melodia que, curiosament, ens recorda a G. Bizet...


Inclús la reina de l'òpera americana de la seva generació, Beverly Sills, va deixar-se temptar per The Mupppet Show, en el seu cas va intentar cantar el Sempre libera de La Traviata:


I, finalment, el vídeo que he trobat al Blog de Maac, Renée Fleming demostrant que, almenys, sap contar fins a 5, tot evocant-nos un nom: Gualtier Maldé...


No us fa una mica d'enveja que a aquest país nostre, farcit de magnífics cantants, no hi hagi iniciatives similars?

dimecres, 28 d’octubre de 2009

PAPPATACI! CHE MAI SENTO!

Aquest migida dedicarem els Moments d'Òpera a una de les més boges òperes de Rossini, on el compositor de Pesaro va donar llibertat a la seva creativitat i començà a innovar amb els seus coneguts concertants. Avui n'escoltarem, i força!

L'òpera de la que us parlo és, en certa manera, un homenatge al Rapte en el Serrall de W.A. Mozart, però amb certes variacions: doncs és ella (Isabella), qui s'aventura a anar a salvar-lo a ell (Lindoro), però es topa amb un poderós bei que s'ha encaptixat de la italiana, però que subestima totes les seves armes femenines... us calen més pistes?

En efecte, ens fixarem en l'argument i els moments musicals més bells de l'òpera L'ITALIANA IN ALGERI de Gioacchino Rossini, ja que el proper diumenge podrem veure-la al Teatro Real de Madrid, amb una direcció escència de l'olesà Joan Font (Comediants).

MOMENTS D'ÒPERA, els dimecres al migdia al 90.1FM, o a través d'internet. Encara que sempre us ho podeu descarregar al podcast d'Olesa Ràdio.

Espero que us agradi!

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

TRES ENTRADES DOBLES GRATUÏTES

Disposo de tres entrades dobles (valorades en 80€ cada una) per assistir el proper dijous, dia 29, a les 21h, al Centre Cultural Caixa Terrassa (Rbla. Egada, núm. 340), per a veure-hi l'Orquestra Barroca Catalana i el Cor Lieder Càmera, que oferiran un concert amb peces de Purcell i Haendel.

Per aconseguir-les, l'únic que heu de fer és enviar-me un correu electrònic, abans de dijous a les 13h, a l'adreça: galceranma@olesam.cat, sol·licitant-les. Heu de fer-hi constar el vostre nom i cognoms, i un número de telèfon. Res més. Les donaré per ordre d'arribada.

Espero els vostres correus!!

divendres, 23 d’octubre de 2009

AAOS: SÌ, VINCEMMO


D'entrada em veig obligat a felicitar l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, doncs amb la limitació pressuportària amb la que treballen, i amb els ajustats preus de les entrades (les més cares costen 60€), han aconseguit posar en escena una òpera complicadíssima, sobretot pel que fa al repartiment.

Dit això, el passat dimecres vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la representació de Il Pirata de Vincenzo Bellini, a la programació de l'AAOS, al teatre de La Faràndula. Haig de reconèixer que hi vaig anar bastant convençut que no gaudiria gens, és més, creïa que la representació no satisfaria les exigències de la partitura de Bellini, però haig de dir que m'errava del tot; doncs va ser una posada en escena, musicalment parlant, molt bona en general.

Però anem a pams. Comencem per allò que menys va agradar-me:

El cor, dirigit per Daniel Martínez Gil de Tejada, va mostrar-se poc assajat i desconcentrat, amb errors importants que, crec, haurien d'esmenar: poca coordinació i, inclús, en algun moment van començar a cantar molt abans que el director els hi ho indiqués.

L'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Sergio Monterisi, hauria pogut sonar molt millor, ja que no van mostrar-se prou cohesionats, ni coordinats; la direcció va ser un tant aleatòria, ja que faltava fluidesa i que la música "llisqués" amb més facilitat, enlloc d'anar a batzegades.

La direcció escènica, que va anar a càrrec de Carles Ortiz; a nivell visual va ser correcta. Unes grades de color vermell (sang) que va ser força funcional per a la dinàmica escènica, tot i que generava un greu problema (en certa manera a causa de la millorable acústica del teatre): quan els cantants se situaven a la part superior de la grada, se'ls sentia massa lluny.

En quant al vestuari, que va ser dissenyat per Nani Valls, vaig trobar-lo massa "fantàstic" i poc pràctic, ja que les llargues cues de TOTS els vestits els donava problemes de movilitat a la gran majoria dels cantants que es desplaçaven per l'escenari. I faré una especial crítica: l'horrorós pentinat d'Imogene i Adele.

Fixem-nos en els cantants:

La gran estrella de la representació, sobretot a partir del segon acte, va ser la soprano lírico-dramática Saioa Hernández, qui va haver d'assumir el risc d'interpretar un rol complicadíssim, com ho és el d'Imogene, ple d'inflexions dramàtiques i amb una complexa psicologia que fa d'aquest paper assequible a poques veus. L'ària final, que habitualment serveix per acabar l'òpera (cosa que l'AAOS no ha volgut fer, sinó que s'ha fixat en la partitura original), va interpretar-la de manera excel·lent, demostrant que el Premi Manuel Ausensi de l'any passat va guanyar-lo per mèrits propis, ja que va mostrar el seu art interpretant l'esmentada peça.

El tenor, interpretant el paper de Gualtiero, va anar a càrrec del jove líric-lleuger (més lleuger que líric) Albert Casals, juga un paper no gens fàcil, doncs la seva cavatina, popularitzada darrerament per Juan Diego Flórez (al disc Arias for Rubini), és d'una tessitura elevadíssima i força farcida de coloratures, cosa que no la fa gens fàcil. Si bé és cert que té un instrument molt ben afinat, amb un color prou bonic, també s'ha de remarcar que li queda molta feina per a millorar la seva respiració i dotar, així, de més elegància al seu cant. En tot cas, destacar que la cabaletta (Per te di vane lagrime) va cantar-la correctament, tot i que no va repetir la segona part, on hauria pogut exhibir els seus recuros vocals. Cap al segon acte, va demostrar tenir la veu més "calenta" i, així, va regalar-nos moments realment interessants.

L'Ernesto d'Ismael Pons (baríton), va fer una aparció magnífica, potser de les més "rodones" de la representació (Sì, vincemmo), per bé que durant el transcurs de l'espectacle va anar perdent presència, però mantenit un nivell més que remarcable; i és que la veterania, ja se sap, sempre ajuda.

Més discrets van ser el baix Marc Pujol (Goffredo), la soprano Eugènia Montenegro (Adele) i el tenor Ezequiel Casamada (Itulbo), doncs no van arribar a brillar en cap moment, si bé els seus personatges tampoc tenen molta presència escènica, poc van fer ells per a cridar l'atenció de l'espectador.

A trets generals, una molt bona representació de Il Pirata que, sincerament, us recomano. Recordeu que encara teniu vàries oportunitats per a gaudir-la:

- Divendres 23 , a les 21h, i diumenge 25, a les 18h, a "La Faràndula" de Sabadell.
- Dimecres 28, a les 21h, al teatre "Kursaal" de Manresa.
- Divendres 30 d'octubre, a les 21h, a l'"Atrium" de Viladecans.

- Diumenge 1, a les 19h, al Teatre Auditori de Granollers.
- Divendres 6 de novembre, a les 21h, al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès.

No us ho podeu perdre!!

Per cert, si voleu conèixer al detall l'argument de l'òpera i recordar els més bells moments de la partitura, podeu escoltar el resum dels Moments d'Òpera, dedicats a Il Pirata, al podcast d'Olesa Ràdio ho trobareu.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

NEL FUROR DELLE TEMPESTE

Els Moments d'Òpera d'aquesta setmana els dedicarem a la peça que va fer de Vincenzo Bellini un compositor respectat a l'època, ja que va saber crear un estil propi allunyat de la llarguíssima ombra de Rossini.

Tot i que la seva extrema complexitat ha fet que durant molts anys no es representés i que, encara avui, sigui una raresa només accessible a poques veus.

Pel que fa al programa, hi podrem escoltar a Bernabé Martí, Piero Cappucilli, Juan Diego Flórez, Maria Callas i un llarg etcètera. De tota manera, per a mi, una de les millors intèrprets pel rol protagonista femení és la catalana Montserrat Caballé, tot i que la Callas va ser-ne una clara defensora (alhora que responsable de la seva redescoberta) i una molt digne Imogene. Us ho imagineu?

En efecte, aquest migdia, a través d'Olesa Ràdio, o més tard al podcast de l'emissora, podreu gaudir del resum argumental i musical de l'òpera Il Pirata de Vincenzo Bellini.

Aquesta setmana dediquem el programa a aquesta joia de Bellini, ja que aquesta mateixa nit l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell la portaran a l'escena i, si teniu pensat anar-hi, és una bona excusa per a refrescar l'argument i recordar (o conèixer) els més bells moments.

Us espero, doncs, als Moments d'Òpera!

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

VA DE RATPENATS

Ho recordes?


Doncs demà al migdia, als Moments d'Òpera, podreu conèixer, al detall, l'argument i els més bells moments de l'operetta d'on s'extreu aquesta peça que Edita Gruberova i Friederich Haider van regalar-nos a la seva darrera visita al Gran Teatre del Liceu (el 21 de juny de 2009).

Es tracta de Die Fledermaus (El Ratpenat) de Johann Strauss II; una divertida operetta alemanya que permet incorporar les millors creacions de cada moment; i on les bones arts del director escènic, i els contactes del teatre, poden fer d'aquest simple text una brillant festa operística.

Tot plegat ho podrem conèixer demà, dimecres, a les 12h a través d'Olesa Ràdio (90.1FM - www.olesam.cat); o al podcast de l'emissora.

Tornen els Moments d'Òpera, cada dimecres al migdia a Olesa Ràdio. Ah! Els dilluns es reposen de les 21h a les 22h.



Recordeu que podeu afegir-vos al grup Moments d'Òpera del facebook.

divendres, 9 d’octubre de 2009

ESCALFANT MOTORS

Després d'unes quantes setmanes sense programa d'òpera, comencem a posar la maquinària en moviment, ja que la propera setmana ens hi tornarem a posar.



Així doncs, la setmana vinent centrarem la nostra atenció en una opereta alemanya...



Bon pont!