dimecres, 30 de desembre de 2009

COLORaturaS, DIANA DAMRAU

Fa pocs dies ha arribat a les meves mans el darrer treball de la soprano lírico-lleugera Diana Damrau (Günzburg, 1971), es titula COLORaturaS, és del segell Virgin Classics i és un recull de recursos pirotècnics d'aquesta jove cantant que, per cert, el proper mes d'abril tindrem la sort d'escoltar al GTL interpretant la Konstanze de El Rapte en el Serrall de W.A. Mozart.

El disc, que té 11 pistes, ens serveix per a conèixer els recursos vocals d'aquesta excel·lent cantant. Autors com Gounod, Puccini, Verdi, Strauss, Rossini o Donizetti; conviuen amb Bernstein, Thomas o Stravinsky. La qual cosa demostra la gran flixibilitat i versatilitat de l'instrument de la Damrau.

Cert és que no amaga cap sorpresa, tampoc ens descobreix res que ja no se sàpiga d'ella, però, tot i així, és del tot recomanable, més encara sabent que no falta gaire per la Nit de Reis. Els amants de les agilitats, segur, estaran encantats d'escoltar-se'l.

Per cert, el disc no enganya: està farcit de coloraturas, que la Damrau executa sense cap esforç aparent, per no parlar de les notes més agudes (i sobreagudes) que ofereix amb total naturalitat, com si qualsevol pogués fer-ho. En essència, que ja tinc moltes ganes d'escoltar-la en directe!!

Ah! Si decidiu comprar-lo, tingueu en compte que costa tant sols uns 17€.


Aprofito aquest post per a desitjar-vos a tots/es: MOLT BON ANY 2010!!

dimarts, 29 de desembre de 2009

ESCAPADES MUSICALS vol. 2

De la mateixa manera que la passada setmana no vam tenir Moments d'Òpera, però sí vam tenir òpera; aquesta farem el mateix. Dimecres al migdia us proposaré una ESCAPADA MUSICAL per acostar-nos a belles interpretacions operístiques.

Els compositors protagonistes seran Donizetti, Rossini, Nino Rota, Bellini, Bizet...

Com sempre, ho podreu escoltar online, a través del 90.1FM o descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.

dijous, 24 de desembre de 2009

LA GRUBEROVA A PARÍS: EL DELIRI!



El passat dia 17 de desembre vaig agafar un avió a les set del matí a l'aeroport del Prat amb direcció a París. Fins aquí poc té a veure amb el tema que dóna nom a aquest blog: Moments d'Òpera. Ara bé, la cosa canvia si us dic que el meu objectiu era assistir al recital que la soprano Edita Gruberova havia d'oferir aquella mateixa nit al Théâtre des Champs-Elysées, amb l'orquestra filarmònica d'Ovideo dirigida per Friederich Haider. El programa prometia: El Rapte en el Serrall, Lucia di Lammermoor, Il Pirata, Roberto Devereux... i tot cantat per la Gruberova!

Problemes a banda amb les inclemències meteorològiques i amb les ja tradicionals vagues dels transports públics de la ciutat, a les 19.30h vaig fer-me amb les dues invitacions i vaig poder anar a ocupar la meva butaca.


La primera aparició d'aquesta gran soprano (després comentaré els vestits: dos, i quin parell...), va ser per a cantar-nos el Marten aller arten, l'ària de Konstanze. Aquesta peça de W.A. Mozart, si bé va cantar-nos-la la passada temporada al Liceu, aquí va semblar-me un tant irregular, enfosquida i poc virtuosa, sobretot sabent qui l'estava cantant. Començava a patir.

Després d'unes intervencions orquestrals sense massa importància (aquella nit tocava escoltar-la a Ella), va tornar a pujar a l'escenari, en aquest cas per a interpretar l'ària de la bogeria de la Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti. Bé, només dir que aquesta senyora millora les partitures del geni de Bergam! Però que ben cantat! Quin control de la veu, quina interpretació... excel·lent!

Menys precisa va estar amb l'ària conclusiva, i de la bogeria també, de Il Pirata de Bellini, interpretat pel personatge d'Imogene. On Gruberova va voler incloure moltes ornamentacions, a càrrec de cantar amb menys volum i, és clar, l'orquestra va haver de seguir-la. El resultat no va ser tant brillant com calia esperar, encara que estic convençut que ja ens agradaria, a tots plegats, veure més sovint cantants amb les qualitats actuals de la Gruberova.

El deliri va arribar amb l'última escena de l'òpera, donizettiana també, Roberto Devereux, on l'Edita va demostrar que els rols de les reines Tudor, sense saber-ho, Donizetti va escriure'ls per a ella. Només puc dir que la meva acompanyant i jo vam haver d'eixugar-nos les llàgrimes al final de la cabaletta. Va ser perfecte. No puc dir més.

Els bisos, francament, no van sorprendre en quant a l'elecció: Spiel ich die Unschuld vom Lande (Die Fledermaus - J. Strauss), on la Gruberova va seber mostrar el seu sentit de l'humor i les complicitats amb Friederich Haider i, acte seguit, després de molts, moltíssims, aplaudiments: O luce di quest'anima (Linda di Chamounix - G. Donizetti), on la cantant va demostrar perquè és la darrera prima donna assoluta, exhibint tota mena d'agilitats, arts escèniques i una gran bellesa en el cant.

Es va notar que només havien previst "regalar-nos" dos bisos, però el públic no en tenia prou: què fer? Doncs molt senzill, repetir el primer bis, i així van fer. Va cantar de nou la divertida ària d'Adele del Ratpenat de Strauss.

Després de molts aplaudiments, unes quantes llàgrimes i amb la satisfacció d'haver gaudit d'una gran nit, amb la millor companyia (i no parlo només de la cantant) a la ciutat més bonica de les que conec, vaig anar-me'n cap a l'hotel ple de joia i mort de fred (-5ºC). Total, portava 20 hores despert, però va valdre la pena.

Ah! Els vestits! Del primer no en tinc fotografia, però el segon, el que pot veure's a l'inici d'aquest comentari, crec és el mateix que va lluir durant la representació de Lucrezia Borgia al GTL, algú pot confirmar-ho? És una molt bona cantant, però està molt mal assessorada, en quant al vestuari.

Per cert, jo també he cantat a un teatre d'òpera de París, en aquest cas al Palais Garnier (una imatge val més que mil paraules).


MOLT BONES FESTES A TOTHOOOOOOOOOOOM!!

TOCA MATINAR (PER INFORMAR)

Bon dia!

De les 08h a les 11h us espero a "Els Matins" d'Olesa Ràdio.

Ja ho veïeu, avui matino!


Albert Galceran

dimecres, 23 de desembre de 2009

IL TROVATORE ZEN. CAL?


Anit vaig assistir a la representació de Il Trovatore que fins el dia 29 de desembre podrà veure's al Gran Teatre del Liceu. Cert és que tenia la intenció d'assisitir-hi el dia de l'estrena, però problemes d'agenda m'ho van impedir. Per sort, ja que segons quines presències, i segons quins himnes, fan posar-me nerviós.

Bé, el cas és que avui ha estat el dia. Poc abans de les vuit del vespre, com és costum, he anat a fer un copa al saló dels miralls i a les vuit en punt ja estava ocupant la meva butaca. D'entrada, és clar, ja anava condicionat a la representació, ja que havia llegit un munt de crítiques d'aquest trobador, la majoria dolces pel que fa a les veus femenines, crítiques amb les masculines i apocalíptiques amb la posada en escenca.

També és cert que la funció ja l'havia vist, doncs vaig poder gravar la retransmisssió que van fer per televisió i, així, fer-me'n una idea. I, francament, per televisió va semblar-me un espectacle equilibrat, sense grans estridències, però funcional. La meva opinió ha canviat força un cop vist des de la platea.

Però anem a pams. L'escenografia (per dir alguna cosa), perpetrada per Gilbert Deflo, m'ha semblat buida, molesta i sense cap mena de sentit. És incòmode pels cantants i el que és pitjor: no té cap mena de lògica. Què té a veure un decorat zen amb la història de Il Trovatore!? Un sol i una lluna?! Per no parlar de la "magnífica" coreografia del cor de soldats de l'inici del tercer acte...

Francament, per a veure un espectacle d'aquestes característiques val més que programin l'òpera en versió concert, almenys no tindrem la sensació de que ens aixequen la camisa. El més graciós de tot plegat és que sortiran a la seva defensa al·legant que no estem preparats per a entendre-ho. Recordeu el conte del vestit de l'emperador? Doncs ja m'enteneu.

El pitjor de tot plegat és que en la darrera edició de la revista Ópera Actual, el director artístic del GTL, el Sr. Joan Matabosch, ha defensat el criteri de seguir programant òperes de repertori amb posades en escena modernes (per no dir inintel·ligibles), i òperes modernes o desconegudes, amb una posada en escena més clàssica. A saber què ens aniran portant i de quina manera.

Certament m'ha desagradat, i molt, aquesta reggia.

En quant a les veus, no sé si a causa dels moviments escènics i/o la pròpia direcció, en cap moment m'han arribat a emocionar. Està claríssim, i crec que tots estarem d'acord, que la gitana Azucena, interpretada per Luciana D'Intino ha estat, per entendre'ns, la gran guanyadora de la nit. Carnosos greus, aguts brillants i una interpretació (amb el permís del Sr. Deflo) d'allò més interessant.

Més irregular, encara que amb un final precís, ha estat la soprano Fiorenza Cedolins, des del rol de Leonora, ja que ha començat amb certa discreció, però ha anat millorant a mesura que ha anat avançant la funció i, finalment, ens ha regalat un molt ben cantat Prima che d'altri viviere.

El tenor Marco Berti, qui ha cantat el paper del trobador Manrico, si bé per televisió va semblar-me realment dolent, en directe m'ha agradat més, sobretot al segon i tercer acte, quan l'instrument ha estat en la seva plenitud i, si bé no ha cantat la segona part de la cabaletta (Di quella pira), sí que ha executat un discret do de pit. La sorpresa ha estat grata, encara que sense arribar a l'excel·lència d'aquest tant popular i complex personatge.

El Conte di Luna l'ha cantat el baríton Vittorio Vitelli, qui m'ha semblat correcte. Res més. Donava la sensació que estés allà perquè tocava ser-hi, i no s'ha esforçat. De fet, a l'inici de la seva ària del tercer acte (In braccio al mio rival) ha arribat a perdre, per un moment, la veu, però ràpidament s'ha refet i ha seguit amb força dignitat.

Poc més ha aportat el baix Paata Burchuladze, interpretant el paper de Ferrando. I menys cal destacar de la resta de repartiment.

La direcció musical, a càrrec de Marco Armiliato, dirigint l'orquestra del GTL m'ha semblat molt bona, però amb una pega: el volum. Ha sonat massa forta durant la representació, restant protagonisme a la ja de per sí aburrida escena que des del Liceu ens han proposat.

El cor, en general, molt correcte. Encara que millorable. Només és qüestió de temps.

En essència, un Trovatore correcte en quant a la música, però molt deficient en quant a la direcció escènica. Sempre des de la meva lectura, és clar!

dimarts, 22 de desembre de 2009

ESCAPADES MUSICALS vol. 1

Degut als canvis en la programació d'Olesa Ràdio al llarg de les festes de Nadal, ni aquesta setmana, ni la vinent gaudirem del resum argumental i musical de cap òpera. Ara bé, això no vol dir pas que no escoltarem òpera!

I és que tant dimecres dia 23, com el dia 30, us proposarem una ESCAPADA MUSICAL, en aquest cas a través de l'instrument més bell: la veu humana.

En la primera edició de les ESCAPADES MUSICALS, en aquest cas operístiques, fixarem la nostra atenció en la veu, entre d'altres, de Rolando Villazon, Anna Netrebko, Jaume Aragall, Edita Gruberova, Kiri Te Kanawa, Juan Diego Flórez...

En quant als autors, Schubert, Mozart, Bellini, Donizetti, Rossini, Puccini... seran els compositors que podrem escoltar.

L'emissió serà demà, dimecres, a les 12h i fins les 13.30h. Podeu escoltar-ho a través del 90.1FM, online o a través del podcast d'Olesa Ràdio. Recordeu, però, que si teniu algun problema, només heu d'enviar-me un correu electrònic (galceranma@olesam.cat) i ho solucionarem.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

dilluns, 14 de desembre de 2009

PRIA CHE SPUNTI IN CIEL L'AURORA

Els Moments d'Òpera d'aquesta setmana, que s'emetran dijous enlloc de dimecres, els dedicarem a una òpera buffa del segle XVIII que va ser un referent per Rossini i Donizetti, a més, durant un temps Giuseppe Verdi va reconèixer que era la seva obra preferida. Malauradament és una òpera, en dos actes, crec, poc coneguda, però que amaga moments molt interessants, com el duet de baixos de l'inici del segon acte o la cèlebre ària Pria che spunti in ciel l'aurora (al programa ens la cantarà el tenor líric-lleuger Juan Diego Flórez).

IL MATRIMONIO SEGRETO (Viena, 1792) és l'òpera protagonista d'aquesta setmana, la música és de Domenico Cimarosa. Es tracta d'un exemple, molt popular al seu dia, d'òpera buffa del segle XVIII, que ja no és interpretada amb gaire freqüència. El llibret es basa en el format estàndard de situacions impossibles i final feliç. Sense exhibir la profunditat de les òperes de W.A. Mozart.

L'estrena, a Viena, va ser molt reeixida, fins al punt què Leopold II va ordenar que se servís el sopar als actors per tenir una repetició completa de l'obra aquell mateix vespre; un esdeveniment únic en la història de l'òpera. L'obra va ser representada àmpliament per tota Europa durant la vida del compositor i també posteriorment. Més tard seria una de les favorites de Giuseppe Verdi.

L'òpera comprèn una sèrie d'àries, duets i trios intercalats i connectats pel recitatiu (prescindirem, com és habitual, del recitat al programa). La influència de Mozart és evident als finals de cada acte amb un conjunt de vibrants estesos que impliquen a tots els cantants.

Il matrimoni segreto si bé, d'una banda, estava influïda per l'òpera mozartiana, en aquell clima, amb aquella orquestra i aquell públic que havia aclamat a Mozart, va obtenir una confirmació del seu valor, més significativa encara si es té en compte la rèplica demanada per l'emperador el dia de l’estrena.

Per l'òpera italiana del segle XVIII, Il matrimoni segreto representa la conclusió d'una època i no pocs indicis d'obertura cap al futur del melodrama, descomptant el que ja havia fet Mozart, un compositior poc o gens conegut pel públic italià, però que Cimarosa havia escoltat atentament a Viena. Tant és així, que a la simfonia, que serveix d’obertura, val la pena comparar els acords inicials de Il matrimoni segreto amb els acords inicials de La flauta màgica.

L’òpera en sí està considerada la millor mostra del gènere buffo d’origen napolità, i té la primera, i magistral, escena per dos baixos buffos, la que obre el segon acte, entre Don Geronimo i el Comte; aquesta va ser molt imitada per molts autors d’òperes buffes, podent destacar a Rossini i, més tard, Donizetti.

Però, per una altra banda, obre la porta al sentimentalisme romàntic, prefigurat en les intervencions de Carolina i Paolino, especialment en l’ària “nocturna” d’ell: “Pria che spunti in ciel l’aurora”.



Un altre element que va cridar l’atenció, a la seva època, va ser l’abundància dels números col·lectius (duos, trios, quartets, quintets i sextets) que es troben a la partitura, una cosa en que Cimarosa coincideix amb Mozart, del que, sense cap mena de dubte, va extreure’n exemples de les seves darreres obres.

Doncs bé, el resum argumental i musical d'aquesta òpera podrem escoltar-lo el proper DIJOUS als Moments d'Òpera, com sempre al 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast (si teniu problemes, envieu-me un correu electrònic a l'adreça albertgalceran@gmail.com i ho solucionarem!).

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

PS: dijous a primera hora del matí marxo cap a París, on aquella nit Edita Gruberova oferirà un recital (amb un programa espectacular) al Théatre des Champs-Élysées. Sereu informats puntualment!

dijous, 10 de desembre de 2009

ÈXIT DE CONVOCATÒRIA

La passada setmana s'iniciava el període d'inscripició al taller d'iniciació a l'òpera que el proper 19 de febrer, i al llarg de sis sessions, es desenvoluparà a la Biblioteca Popular Santa Oliva d'Olesa de Montserrat. Doncs bé, inicialment havíem previst 25 places que, finalment, ens hem vist obligats a ampliar a 30.

A hores d'ara no podem assumir més assistents, pels lògics problemes d'espai i per poder fer un taller més participatiu. Si n'esteu interessats i encara no us hi heu apuntat, us aconsello que, de totes maneres, us poseu en contacte amb la biblioteca (93.778.00.50 - extensió 3319) i demaneu que us anotin a la llista d'espera; ja que si hi ha alguna baixa, incorporarem a aquells que estiguin anotats.

Gràcies a tots/es,

Albert Galceran

dimarts, 8 de desembre de 2009

VESTI LA GIUBBA

Si fa un parell de setmanes vam escoltar el resum argumental i musical de la Cavalleria Rusticana de P. Mascagni, demà els Moments d'Òpera se centraran en una obra posterior, però que acostuma a representar-se amb la Cavalleria. Es tracta de l'òpera, en dos actes, PAGLIACCI de Ruggero Leoncavallo.

Aquesta és una clara mostra del que vol ser el verisme, tant és així que Leoncavallo (autor del llibret i la partitura) explica uns fets que va viure quan era jove a un petit poble de Calàbria, que el seu pare, jutge del districte, va haver de jutjar.

El plantejament de l'obra vol fer-nos creure que no estem presenciant una representació, sinó un esbós de la vida real; així mateix ens ho expliquen al pròleg, abans de començar la funció, quan se'ns demana permís per a dir-nos unes paraules i avançar-nos allò que acabarem veïent.

Musicalment, és una òpera que utilitza els leitmotiv wagnerians, però sense oblidar les àries (gairebé tots els personatges en tenen una). Alhora, cal destacar els darrers trenta segons de l'obra, una magistral mostra de conclusió musical.

En l'apartat de veus, escoltarem a Mario del Mónaco, Luciano Pavarotti, Ugo Benelli, Plácido Domingo, Mirella Freni, Montserrat Caballé... un bon grapat d'intèrprets que faran les delícies dels oïents.

Tot plegat, com sempre, dimecres al migdia als Moments d'Òpera. Ho podeu escoltar a través del 90.1FM, online o descarregant-vos-ho, un cop emès, del podcast.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

dilluns, 7 de desembre de 2009

THE ART OF BELCANTO

En la meva cerca constant m'he topat amb un document que, segur, us agradarà veure. Es tracta d'un reportatge dedicat a la que, potser, és la millor soprano del moment (difícil afirmació, encara que, segur, està en el top 5). El cas és que la poc accessible Edita Gruberova va accedir a gravar un reportatge parlant del que millor sap fer: cantar.

I ho fa des d'un breu, però intens, trajecte personal, repassant els dos rols que, aleshores, estava preparant: Norma i Lucrezia Borgia.

Com no pot ser d'una altra manera, per a il·lustrar l'estima del públic vers la cantant, els responsables del document van gravar una de les, per sort, moltes visites de la Gruberova al Gran Teatre del Liceu. Espero que us agradi.

Us ho enllaço:



Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera al facebook.

dijous, 3 de desembre de 2009

TALLER D'INICIACIÓ A L'ÒPERA

Del 19 de febrer al 26 de març, tindré l'honor d'impartir un curs/taller d'iniciació al món de l'òpera, per a totes aquelles persones que habitualment n'escolten, però que no disposen d'eines suficients com per atrevir-se a endinsar-se en aquest meravellós món. Seran sis sessions que es desenvoluparan els divendres, de les set a dos quarts de nou del vespre, a la Biblioteca Popular Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

Aquest és un curs/taller que neix amb la voluntat de divulgar l'òpera i, sobretot, dotar d'uns coneixements suficients per a que les persones que hi participin tinguin prou eines com per saber diferenciar entre els principals períodes històrics de l'òpera (barroc, classicisme,romanticisme, verisme i s. XX), les caracterísitques de les diferents veus (soprano, tenor,baríton, mezzosoprano, etc.) amb totes les seves variants (líric, lleuger, spinto, etc.). A més, farem un breu repàs de les principals obres.

Tot plegat d'una manera molt didàctica, escoltant i veïent vídeos, acompanyat d'explicacions, és clar, i amb la participació directa de tots els assistents. Així, un cop finalitzat el curs, qualsevol participant ha de tenir una idea clara de quin tipus d'òpera és el que prefereix i, alhora, tenir un criteri per a reconèixer una bona/mala obra o una bona/mala interpretació.

Ja que parlem d'òpera hem cregut molt important poder assistir a la representació de la Carmen (G. Bizet) que posaran en escena l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell (assistirem a la representació del diumenge 28 de febrer, a les sis de la tarda), ja que de poc serveix parlar d'òpera si no ens animem a anar-hi. Alhora, farem un treball previ a la representació, de manera que hi anirem amb "la lliçó apresa", així podrem (o intentarem) fer la crítica pertinent i tenir clar si els cantants i l'orquestra han ofert una bona representació musical.

Tot plegat ho hem plantejat des d'un punt de vista molt didàctic, així qualsevol persona (amb més o menys coneixements) serà benvinguda; ja que aquell qui menys sàpiga podrà fer més preguntes, i aquells que tinguin més coneixements podran fer més aportacions.

Les sessions tindran una durada d'una hora i mitja, així començaran a les 19.00h i acabaran a les 20.30h, tot i que si algun dia excedim l'hora de finalització, tampoc passarà res. Les trobades es realitzaran a la mateixa Biblioteca.


Si hi esteu interessats/des, hauríeu de posar-vos en contacte amb la Biblioteca Popular Santa Oliva (93.778.00.50 - extensió 3319) per a reservar la vostra butaca. El preu és de 15€ amb l'entrada i el transport a l'òpera inclosa. Poden fer-se les reserves fins el dia 18 de desembre.

Segur que ens ho passarem molt bé!

dimarts, 1 de desembre de 2009

DI TALE AMOR, CHE DIRSI

Aquesta setmana dedicarem els Moments d’Òpera a una creació de Giuseppe Verdi que, demà a les 20h, es posarà en escena al Gran Teatre del Liceu. Es tracta d’una òpera en quatre actes amb llibret de Salvatore Cammarano, completat per Emanuele Bardare, i basat en el drama en castellà El trovador (de l’any 1836) i d’Antonio García Gutiérrez. L’òpera va ser estrenada al Tetare Apollo de Roma, el 19 de gener de 1853.


Us adjunto el vídeo de presentació que, des del GTL, han elaborat per a promocionar aquesta òpera:




Va ser el mateix Verdi qui va tenir la idea de compondre una òpera sobre el tema de García Gutiérrez, encarregant a Salvadore Cammarano la reducció llibretística. El poeta napolità va morir sobtadament l'any 1852, poc després de concloure el llibret, i Verdi, que desitjava fer alguns afegits i modificacions, va haver de recórrer a la intervenció d'un col•laborador de Cammarano, Leone Emanuele Bardare. Aquest, que va treballar sota precises instruccions del compositor, va canviar la mètrica de la cançó d'Azucena (de septetes a dobles quintetes) i hi va afegir el cantable de Luna (Il balen del suo sorriso) i el de Leonora (D'amor sull'ali rosee). El mateix Verdi, per altra banda, va intervenir personalment sobre els versos finals de l'òpera, abreujant-los. L'any 1857 Verdi va revisar la partitura arran de la seva estrena a París, afegint-hi un ballet.

La trama - en excés intricada i novel•lesca - es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la Guerra civil catalana a les primeries del segle XV.

És una creació que exigeix, almenys, tres grans cantants: una brillant soprano dramàtica de coloratura, per a interpretar el rol de Leonora, una mezzosoprano de gran intensitat dramàtica, per a encarnar la gitana Azucena i, com no, un trobador que ha de gaudir d’una potent veu de tenor spinto, però amb una molt bona regió aguda, doncs a la cabaleta Di quella pira ha d’exectuar un Do4 (do de pit).

En el resum que demà escoltarem comptarem amb GRANS veus, així el trobador serà interpretat per: Giuseppe DiStefano (potser el menys solvent de tots els que escoltarem), Mario del Mónaco, Franco Corelli, Plácido Domingo i Luciano Pavarotti.

En la part femenina, i pel que fa a la Leonora, Maria Callas, Renata Tebaldi, Leontyne Price i Joan Sutherland seran les protagonistes. I la gitana Azucena serà representada per Giulietta Simionato, Fiorenza Cossotto o Marilyn Horne.

Tot i que, és clar, encara no us ho explicarem tot!

El resum argumental i musical de l’òpera Il Trovatore podreu escoltar-lo als Moments d’Òpera, com sempre a les 12h del migdia a través del 90.1FM, online o, més tard, descarregant-vos-ho del podcast de l’emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d’Òpera del facebook.