divendres, 29 de gener de 2010

COM SÓN LES DONES?

Ja avanço que aquest post ben poc té a veure amb l'òpera -per no dir gens-, però no puc estar-me de comentar-ho, i és que he descobert un curtmetratge, gràcies a un contacte de facebook, que intenta definir, des de la visió d'un nen, com són les dones.

Amb molt sentit de l'humor i una fina ironia, ens aproxima a la relació homes-dones. Realment és molt divertit, així que us recomano veure'l!

Es tracta d'un curtmetratge (tant sols dura 9 minuts) danès, però està subtitulat al castellà.

Aquí us el deixo! Ja direu el què...

dijous, 28 de gener de 2010

ANAR GRATIS A L'ÒPERA ÉS POSSIBLE


El proper 4 de febrer, a les 20.30h i al Centre Cultural Caixa de Terrassa s'hi representarà l'òpera L'Holandès Errant (Die Vliegende Hollander) de Richard Wagner, a càrrec de l'Òpera i el Cor Estatal Txec de Praga, sota la direcció de Martin Otawa. Doncs bé, des del servei de premsa han tingut la generositat de regalar-nos QUATRE entrades dobles gratuïtes (valorades en 72€) per a que les fem arribar als lectors del blog i oïents dels Moments d'Òpera.

Si esteu interessats en aconseguir alguna d'aquestes entrades dobles, l'únic que heu de fer és enviar-me un correu electrònic (galceranma@olesam.cat) detallant el vostre nom, cognoms i un número de telèfon. Les entrades les donarem a mesura que vagin arribant les peticions i fins a esgotar-les. Per a confirmar-vos-les, em posaré en contacte amb vosaltres personalment.

Si voleu més informació sobre la representació, podeu consultar el web del Centre Cultural Caixa de Terrassa.


Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook, on rebràs amb més antelació aquestes ofertes.

dimecres, 27 de gener de 2010

DEFECTE O VIRTUT?

Ja fa un temps que segueixo, entre d'altres, un blog que s'anomena Camino de Música, on tot sovint ens ofereixen explicacions tècniques i curiositats interessants del món de l'òpera.

Doncs bé, fa un parell de dies van parlar dels defectes en el cant. És habitual que tota explicació l'acompanyin d'un vídeo a tall d'exemple. Fent gala de la seva elegància, no van voler mostrar-nos cap dels nostres molt estimats cantants (tot i que segur que defectes n'haurien pogut trobar), sinó que van preferir publicar un vídeo d'una senyora, Mari Lyn que, francament, desconeixia:


Des que l'he vist no puc deixar de riure! No voldria ofendre a ningú, però quin valor posar-se a cantar d'aquesta manera! Crec que quan em dutxo no canto tant malament, tot i que no quedo pas curt. Per no parlar dels músics, doncs bé podrien tornar d'un copiós sopar amb un excés de vi al damunt.

Bé, en aquest primer vídeo, com heu pogut comprovar, perpetra peces de La Traviata (G. Verdi). Però n'hi ha més:


En aquest cas, representa que està cantant Una voce poco fa (Il barbiere di Siviglia - G. Rossini). Això m'ha fet pensar en una cosa que van dir-me fa temps: no hi ha ningú completament inútil, almenys serveix de mal exemple.

No conec la biografia d'aquesta senyora, ni tant sols la seva -segur que molt prolífica- carrera com a cantant; de fet, ni tant sols sé si es tracta d'una actriu (tipus La Cubana) interpretant algun personatge, però, francament, m'ha fet riure molt; transformant un defecte en una vitut.

Després de veure un vídeo com aquest, a qui no li ve de gust escoltar un bon cantant?

Encara que només sigui per contrast, a que sembla un cant celestial escoltar això, cantat així?:


És la soprano Anna Netrebko (Violetta) i el tenor Rolando Villazon (Alfredo). I què us sembla si acabem de fer les paus amb el món de l'òpera escoltant la molt solvent Joyce DiDonato com a Rosina interpretant la molt popular Una voce poco fa? Aquí la teniu, amb introducció inclosa:

dimarts, 26 de gener de 2010

DI TANTI PALPITI

Aquesta setmana coneixerem una òpera en dos actes del compositor Gioacchino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en l'obra de Voltaire: Tancrède (1759). Va ser estrenada a Venècia al teatre de La Fenice el 6 de febrer de 1813. A Catalunya va estrenar-se al Teatre de la Santa Creu, el 5 de maig de 1817. Es tracta, com no, de l'òpera TANCREDI.

Malgrat que Rossini primer la va compondre amb un final tràgic, més tard va haver de compondre'n un de feliç i, finalment, li donà de nou un final tràgic per emular el Tancredi original de Voltaire.

Tancredi, un melodrama heroic, és la primera obra important de Rossini i, juntament amb L'italiana in Algeri, que és del mateix any, va esdevenir molt cèlebre i va fer molt famós al compositor, qui només comptava amb 21 anys quan va estrenar-se. L'obra va tenir una llarga i brillant carrera a Europa i va ser, pels teatres alemanys, el punt de partida d'una invasió de l'òpera italiana contra la qual es revoltarien Weber i posteriorment Wagner. Al llarg de tota una època, Europa tingué com a ídol a Rossini. Fins i tot Beethoven, per tal d'atraure més l'atenció del públic, quan es va estrenar la Novena simfonia, va fer que s'interpretés, a més de la seva simfonia, una ària de Tancredi.

La partitura inclou importants innovacions: per una part, els concertants són més freqüents i duren més que en l'òpera seriosa heretada del segle XVIII; per una altra, Rossini substitueix l'aridesa del recitatiu secco (sense quasi acompanyament musical) per recitatius més curts en els quals l'orquestra recolza la veu i es barreja amb ella: fa ressaltar en particular el paper dels instruments de vent que realcen la línia vocal.

Sobretot, el geni melòdic del músic subratlla el lloc predominant del cant que, de sobte, es transforma en el mode d'expressió musical més natural i profund. La cèlebre cavatina Di tanti palpiti cantada per Tancredi (mezzosoprano coloratura) en el primer acte de l'obra n'és un bon exemple. La senzillesa només és aparent. La melodia rossiniana exigeix, d'entrada, un domini perfecte de la vocalització, ja que aquesta no és de cap manera una ornamentació inútil, sinó un element fonamental de l'expressió. I, sense cap dubte, només adquirint consciència d'aquesta reforma introduïda per Rossini en l'òpera seriosa -llavors sotmesa als abusos de les coloraturas i a cadències improvisades- és possible trobar a Tancredi les fonts del bel canto pur i gaudir dels seus refinaments vocals.

Una de les grans troballes de Rossini va ser la de “vestir” aquesta òpera seriosa amb les “teles” pròpies de l’òpera bufa, és a dir, usant l’esquema abreujat d’ària i cabaletta, enlloc de les antiquades àries tripartites que ja no s’estil·laven (da capo).

Però aquesta òpera li va comportar més problemes dels que s’esperava. Quan va estrenar-se a Venècia (1813), Rossini va trobar-se amb el rebuig, per part de quasi de tot el públic, del final tràgic que contenia, doncs així l’havia previst, al tractar-se d’un melodramma eroico. Obligat pel criteri majoritari del públic, Rossini va haver de canviar aquesta tragèdia final, per una escena de reconciliació i felicitat general. Però finalment va prevaldre la primera idea, i Rossini va tornar a modificar el final: Tancredi finalment mor, però coneixent la incocència d’Amenaide. Malgrat que tots aquests canvis i discussions van acabar afectant l’òpera, Tancredi va dur a la fama a Rossini.

Stendhal narra l’anècdota, segurament molt exagerada, de que cansat un jutge venecià, d’escoltar repetidament la cabaletta de Tancredi (Di tanti palpiti), va prohibir als que esperaven el seu torn, a cantar l’esmentada peça.

Els detalls argumentals i musicals els podrem conèixer demà, dimecres, al migdia, a través del 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.

Mentre tant us deixo amb una propina que no escoltarem al programa, segur que la coneixeu, però aneu amb comte, doncs la melodia és molt enganxosa:


Recorda que pots afegir-te als grup Moments d'Òpera del facebook.

dilluns, 25 de gener de 2010

LA CENERENTOLA AMERICANA (KANSAS)

Es fa difícil fer una crítica d'un recital quan el repertori que s'hi canta t'és del tot (o quasi del tot) desconegut, però la cosa es facilita quan qui ha d'interpretar-lo és una cantant de l'alçada de Joyce DiDonato. La mezzosoprano ¿? (tot i que sona més com una soprano lírica) de Kansas va oferir-nos ahir una magnífica tarda al Gran Teatre del Liceu, amb un repertori que va recollir obres dels segles XVII, XVIII, XIX i XX.

Cert és, com ja he pogut llegir en varis blogs, que la primera part va ser un tant avorrida i, fins i tot, monòtona. La segona, molt més lluïda, va agradar-me més, sobretot la Serenata Spagnuola (Buzzi-Peccia), on va demostrar el bon coneixement del seu ofici, la seva amabilitat i, sobretot, una gran simpatia amb la que aconsegueix ficar-se el públic a la butxaca des del primer minut.

Tot i així, de tot el cantat ahir em quedo amb les *propines: Voi che sapete (Le nozze di Figaro - WA Mozart), que va cantar-la posant-se un corbatí al coll i interpretant un molt melengiós i pretesament innocent Cherubino; i la darrera escena de La donna del lago (G. Rossini), potser el més espectacular de tota la tarda. Per cert, aquest proper estiu cantarà aquest títol acompanyada d'aquell tenor peruà... com es diu? Ah! Sí! Juan Diego Flórez (tal i com ella mateixa va recordar-lo a la roda de premsa posterior al recital) a París.

I és que després de dues hores a l'escenari del Liceu, acompanyada pel magnífic pianista francès David Zobel, va accedir a anar-se'n a l'Espai Liceu, on hi presentaven la producció en DVD de La Cenerentola (G. Rossini) que la temporada 2007 - 2008 vam poder veure a Barcelona i que va coprotagonitzar amb Juan Diego Flórez. La direcció escènica, molt bonica, per cert, va anar a càrrec de l'olesà Joan Font.

Doncs bé, després de vendre'ns el DVD (aquesta setmana en parlarem al programa), la Sra. DiDonato va signar-ne exemplars i va atendre, un a un, a tots els aficionats allà presents. No cal dir que va ser MOLT amable amb tothom i accessible a qualsevol que se li va acostar. Un encant de persona, de debò.


A la fotografia, que van fer-me el Josep i la Glòria del blog El Cafè de Nit (gràcies!!), podeu veure'm amb cara de babau saludant a la gran mezzosoprano.

Per cert, durant la roda de premsa, les complicitats existents entre DiDonato i Joan Matabosch (Director artístic del teatre), van donar-nos a entendre -de fet ell ho va reconèixer-, que la cantant tornarà, segur, a oferir-nos algun títol operístic al Gran Teatre.



*a aquestes alçades de la pel·lícula, encara hi ha qui, en acabar-se el programa, agafa l'abric i marxa cap a casa; no saben que després del programa oficial, venen les propines/bisos, oficials també?
---
Gràcies al comentari de Kenderina (On my own / Opera is magic) puc rectificar (quina patinada!!), la DiDonato no és Texana, és de Kansas (quin és el gentilici dels nascuts a Kansas??), tal i com ja vaig comentar al post referent al concert de diumenge.

dissabte, 23 de gener de 2010

10 / 11

Les meves amigues villazonistes van posar-nos en antecedents, fa uns dies, sobre el vídeo promocional que els del Gran Teatre del Liceu han realitzat per promocionar la Temporada 2010 - 2011. Ben poc puc afegir respecte als comentaris i reflexions que tots hem llegit ja, tant sols desitjar que al llarg de tota la temporada brilli l'excel·lència musical, enlloc de les polèmiques posades en escena i que, tant de bo, no hàgim de sortir del teatre molestos per una genial idea que ha tingut el director escènic de torn (del tipus Trovatore - Deflo).

En tot cas, l'òpera, com tot l'art en general, ha de tenir el component il·lusionant, i aquesta temporada, de moment, ho han aconseguit, a través de grans noms, però ho han aconseguit. I és que a tots ens fa il·lusió sentir en directe aquelles veus que tant escoltem a casa...

Per si no l'heu vist -val la pena- us adjunto la promo del GTL:


Res més, ens trobem al Liceu!

dijous, 21 de gener de 2010

LA PIÙ BELLA VOCE DEL MONDO?

Fa uns dies m'escoltava el programa que coprotagonitza el periodista Roger Alier, en el que repassen la història del Gran Teatre del Liceu (Històries de l'Òpera al Liceu - Catalunya Música). El cas és que va cridar-me l'atenció una explicació que va donar sobre en Luciano Pavarotti, i és que en una de les visites que va fer a Barcelona; en que la premsa, el públic i la crítica en general l'estava aclamant, més o menys, va dir una cosa així:

- Vostès estan aclamant molt a Pavarotti, però la veu més bonica del món la tenen a casa seva, i és la de Giacomo Aragall.

Bé, ja fa un temps que estic recopilant gravacions d'Aragall i, francament, no és que pugui portar la contrària al cantant de Mòdena.

Per cert, l'altre dia vaig veure'l al GTL, al concert final del concurs Viñas, però no vaig atrevir-me a dir-li res.

En tot cas, sempre podrem gaudir de les seves magnífiques gravacions, que és del que es tracta.

Si teniu qualsevol dubte sobre les possibilitats d'aquesta veu, només cal que escolteu l'enllaç que us adjunto. És l'òpera I Capuleti e i Montecchi de Vincenzo Bellini, Aragall interpreta el rol de Romeo - és una gravació en directe.

dimecres, 20 de gener de 2010

RECITAL JOYCE DiDONATO

Diumenge, a les cinc de la tarda, tindrem l'oportunitat de gaudir de la veu de la mezzosoprano JOYCE DIDONATO al recital que oferirà al Gran Teatre del Liceu, acompanyada al piano per David Zobel, en una gira que la portarà per diferents ciutats del món, amb un programa que ha titulat Tres segles de cançons italianes d'amor.

Didonato va néixer a Kansas, es va graduar per la Wichita State University i va participar als programes de formació de les òperes de San Francisco, Houston i Santa Fe. Entre els seus rols destaquen el de la reina Elizabeth (Maria Stuarda), Dorabella (Così fan tutte), Sesto (Giulio Cesare) i Fox (Cunning Little Vixen). Va debutar al Metropolitan de Nova York interpretant el rol de Cherubino (Le nozze di Figaro) i a la New York City Opera com a Sister Helen Prejean (Dead Man Walking), a Houston com a Meg (Little Women) i Katerina Maslova (Resurrection).

Recentment ha cantat l'Elvira (Don Giovanni), Béatrice (Béatrice et Bénédict), una selecció d’àries de Händel amb Les Talents Lyriques i l’estrena de la cantata de Peter Lieberson amb la New York Philharmonic. Ha debutat a l’Staatsoper de Viena, al Carneggie Hall i als festivals de Salzburg i Edimburg. Ha tornat al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York amb Il barbiere di Siviglia.

Va debutar al Liceu amb Nabucco (2005-06). I hi va tornar amb La Cenerentola (2007-08).

Per la seva banda, David Zobel va néixer a França, és màster d’acompanyant musical per la Juilliard School de Nova York després d’haver rebut una beca Fullbright i el premi Sony a l’excel•lència musical. Va participar al Festival Tanglewood en dues edicions (1995 i 1996) i va ser professor del Merola Opera Program de San Francisco. Ha col•laborat amb el Cleveland Institute of Music, el Festival Gilmore Young Artists i el Juilliard School Center. El baríton Stephen Salters el va convidar a formar part del programa del Ravinia Festival de Chicago.

Debutà a l’Alice Tully Hall de Nova York juntament amb Stephen Salters, amb qui també ha tocat al Washington Kennedy Center. Ha actuat al Concertgebouw d’Amsterdam juntament amb Brian Asawa i al festival Rossini de Pesaro juntament a Joyce DiDonato.

Com a assessor lingüístic i pianista ha treballat a l’Staatsoper de Viena, Théâtre du Châtelet de París, De Nederlandse Opera d’Amsterdam, Teatro Stanislavsky de Moscou, Opéra Français de Nova York, Opéra de Tours i Fetival de Saint Céré. Aquest és el seu debut al Gran Teatre del Liceu.

En quant al programa, podeu trobar-lo al web del GTL.

Aprofito per a dir-vos que el servei de premsa del teatre ha confirmat que després del recital, al voltant de les set de la tarda, Didonato signarà exemplars del DVD -editat darrerament- de La Cenerentola que vam poder veure el gener de 2008, i on va acompanyar-la el tenor Juan Diego Flórez. La trobada amb el públic serà a l'Espai Liceu, i també comptarà amb la presència del director d'escena Joan Font (Comediants).

Font: Departament de premsa del Liceu.

dimarts, 19 de gener de 2010

UNA FURTIVA LAGRIMA

Qui no coneix el títol de l'òpera que inclou la romanza coneguda com a Una furtiva lagrima? Doncs demà, dimecres, ens permetrem el luxe de recuperar els moments més bells, tot resumint l'argument i les anècdotes històriques d'aquesta cèlebre òpera de Gaetano Donizetti.

És una d'aquelles obres que, en certa manera, té una lectura infantil i de la que se'n parla ben poc -estic convençut que al fer-nos els entesos, la deixem de banda-. Cert és que no amaga gaire complicacions pels cantants, ni per a l'orquestra; però la música no deixa de ser enganxosa, divertida i, en algun moment, emotiva. Sempre és un plaer escoltar aquesta òpera. I no buscarem excuses per a programar-la als Moments d'Òpera.

Us ve de gust escoltar-la?

En l'apartat de veus, destacarà un Luciano Pavarotti en estat de gràcia, acompanyat de Joan Sutherland i Kathleen Battle. Tot i que Giuseppe DiStefano i Juan Diego Flórez tindran certa presència al resum; qui no pot faltar és el Dulcamara interpretat pel baix bufo Enzo Dara, per a mi un dels millors.

Si voleu conèixer una mica millor L'elisir d'amore (L'elixir de l'amor) de Gaetano Donizetti, no oblideu sintonitzar amb els Moments d'Òpera, dimecres al migdia al 90.1FM, en directe online, o al podcast de l'emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

dilluns, 18 de gener de 2010

AVANÇ TEMPORADA 2010 - 2011, vol. 3

Ara que ja sabem les dates, els títols i els protagonistes de les òperes de la propera temporada del Gran Teatre del Liceu, anem a fixar-nos en els concerts i recitals (la dansa la deixo de banda; tot i que si algú n'està especialment interessat, que m'envii un correu-e i li passaré els detalls). Comencem pels concerts:

CONCERT STRAVINSKY - RAVEL

Programa: Brahms (Nänie), Stravinsky (Simfonia dels salms) i Ravel (Daphnis et Chloé)
Direcció: Michael Boder
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Data: 9/11/2010 (21h) - Audiori de Barcelona (Temporada OBC)


CONCERT BRAHMS

Programa: Schicksalslied, op. 45 - Alt Rapsodie - Simfonia núm. 4
Direcció: Fabio Luisi
Ewa Podlés, contralt
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Data: 19 i 22/12/2010


CONCERT FINAL CONCURS "FRANCESC VIÑAS"

Direcció: Gueràssim Voronkov
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Data: 21 i 23 / 01 / 2011


CONCERT MEASHA BRUGGERGOSMAN

Measha Bruggergosman, soprano.
Programa: Bruno Mantovani (Danses interrompudes), Gyorgy Ligeti (Concerto de chambre), Peter Etövös (Snatches of a conversation) i Luciano Berio (Recital I)
Direcció: Peter Etövös
Ensemble Intercontemporain
Data: 11/03/2011


CONCERT BRUCKNER

Programa: Anton Bruckner (Simfonia núm. 5 en Si bemoll Major)
Direcció: MIchael Boder
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Data: 18, 19 i 20/03/2011 - Audiori de Barcelona (Temporada OBC)


CONCERT ROLANDO VILLAZÓN

Rolando Villazón, tenor.
Programa: Donizetti, Massenet, Sarsuela i música mexicana (el programa està per determinar).
Direcció: Michael Hofstter
Orquestra Barroca del Gran Teatre del Liceu
Data: 03/04/2011


DIANA DAMRAU CANTA MOZART

Diana Damrau, soprano.
Programa: simfonies i àries de Mozart (a determinar)
Orquestra de Cambra del Gran Teatre del Liceu
Data: 26 i 28/05/2011


I ens fixem ara en els recitals:

VIOLETA URMANA, soprano
Programa: Obres de Henri Duprac, Gustav Mahler, Richard Strauss i altres
Jan Philipp Schulze, piano
Data: 04/10/2010


ANDREAS SCHOLL, contratenor
Programa: Obres de Henry Purcell, John Dowland, GF Händel, Thomas Campion, Joseph Haydin i altres.
Tamar Halperin, piano
Data: 16/05/2011


JONAS KAUFFMAN, tenor
Programa: Obres de Richard Strauss, Franz Schubert i altres.
Helmut Deutsch, piano
Data: 10/10/2010

Amb aquests tres posts ja hem repassat allò que ens espera a la temporada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu.

dissabte, 16 de gener de 2010

GUANYADORS DEL XLVII CONCURS FRANCESC VIÑAS

Ja que molts demà anirem al concert final del XLVII Concurs de cant Francesc Viñas al Gran Teatre del Liceu, us adjunto els noms dels guanyadors (segons la nota de premsa emesa des del departament de premsa del teatre), són els següents:

Veus femenines

Primer premi: Sunyoung Seo (Corea), 25 anys.
Segon premi: Dinara Alieva (Rússia), 29 anys.
Tercer premi: Vera Chekanova (Rússia), 28 anys.

Veus masculines

Primer premi: Russell Thomas (EUA), 33 anys.
Segon premi: Teodor Ilincai (Rumania), 26 anys.
Tercer premi: Dimitrios Flemotomos (Grècia), 30 anys.

Demà, a partir de les 18h, sabrem què tal ho fan.

divendres, 15 de gener de 2010

AVANÇ TEMPORADA 2010 - 2011, vol. 2


Tal i com ja hem avançat al post anterior, avui s'ha presentat la temproada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu, doncs bé, ara us facilitem tota la informació relativa a la mateixa. Començarem per les òperes (en el següent post afegirem la resta de la informació):


IPHIGENIE AUF TAURIS (Christoph Willibald Gluck) -òpera i dansa-
Companyia Pina Bausch

Dir. musical: Jan Michael Hortsmann
Dir. escència i coreografia: Pina Bausch

Repartiment: E. Matos, N.A. Schukoff, C. Malmann, G. Grochowski, C. Van de Sant i d'altres / D. Halbwachs, N. Ernst, M. Eiche i altres.

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.


CARMEN (Georges Bizet)

Dir. musical: Marc Piollet
Dir. escènica: Calixto Bieito

Repartiment: B. Uria-Monzon, R. Alagna, M. Poplavskaia, E. Schrott, E. Bayón, I. Mentxaka, J. Sebastian Bou, F. Vas, À. Sanmartí, J. Ribot i d'altres / J. Pérez, B. Jovanovich, N. Schicoff, B. Haveman, JF. Lapointe i altres // AC. Antonacci, F. Armiliato, M. Bayo, K. Ketelson i altres / J. Pérez, N. Schioff, A. Arteta, À. Òdena i altres / MJ. Montiel, G. Villar, A. Garmendia, À. Òdena i altres.

Gran Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu i Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya.


LULU (Alan Berg)

Dir. musical: Michael Boder
Dir. escènica: Olivier Py

Repartiment: P. Petibon, M. Volle, P. Groves, A. Hört, F. Grundheber, J. Juon, M. Martins, W. Hartmann, R. Wröle i altres.

Orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu.


INTO THE LITTLE HILL (George Benjamin)

Dir. musical: Frank Ollu
Dir. escènica: J. Gilmour

Repartiment: Susan Bickley i Claire Booth.

London Sinfonietta.


FALSTAFF (Giuseppe Verdi)

Dir. musical: Fabio Luisi
Dir. escènica: Peter Stein

Repartiment: A. Maestri, F. Cedolins, L. Téizer, M. Cantarero, E. Fiorillo, M. Beaumont, J. Prieto, R. Giménez, F. Vas, C. Chausson i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


ANNA BOLENA (Gaetano Donizetti)

Dir. musical: Stefan Anton Reck
Dir. escènica: Rafel Duran

Repartiment: E. Gruberova, E. Garanca, J. Bros, C. Colombara, S. Prina, S. Orfila, J. Plazola i altres / F. Cedolins, S. Ganassi, JM Zapata, S. Orfila, M. Rodríguez-Cusí i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


PARSIFAL (Richard Wagner)

Dir.musical: Michael Bolder
Dir. escènica: Claus Guth

Repartiment: K. Florian Vogt, A. Kampe, A. Held, HP. König, B. Daniel, A. Jerkunica, E. Copons, A. Puche Rosado, I. Moraleda, R. Rosique, E. Perdomo, N. Weissman, VE. Madrid, A. Lozano, J. Casanova, R. Amoretti i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.


CAVALLERIA RUSTICANA (Pietro Mascagni)
PAGLIACCI (Ruggiero Leoncavallo)

Dir. musical: Daniele Callegari
Dir. escènica: Richard Jones

Repertiment: I. Komlosi, Á. Blancas, M. Giordani, M. di Felice, C. Álvarez, J. Barstow, D. Alegret, G. Costa-Jackson, JL Ballesta i altres / L. D'Intino, I. Mula, J. Cura, G. Gagnidze i altres - P. Marrocu, O. Mykytenko, J. Ferrero, P. Giuliacci, V. Vitelli, G. Bermúdez, J. de León, C. Schneider i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


DER FREISCHÜTZ - El Caçador furtiu (Carl Maria von Weber)

Dir. musical: Marc Albrecht
Dir. escènica: Peter Knowitschny

Repartiment: P. Seiffert, PM Schnitzer, O. Sala, A. Dohmen, M. Salmien, R. Haunstein, L. Vasar, M. Esteve i altres / L. Ryan, S. Isokoski, E. de la Merced, L. Woldt, F. Röhlig, M. Salminen i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


ARIANE ET BARBE-BLEUE (Paul Dukas)

Dir. musical: Stephane Denève
Dir. escènica: Claus Guth

Repartiment: EM. Westbrock, P. Bardon. J. van Dam, S. Helder, E. Copons, G. Coma-Alabert, B. Jiménez i altres / JM. Charbonnet, J. Dutton i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


LBYRON
Un estiu sense estiu (Agustí Charles)

Dir. Musical: Martin Lukas Meister
Dir. escènica: Alfons Romero

Repartiment: M. Durst, N. Schmittberg, G. Sales, A. Daum, M. Rose Koenn i A. Kraschewski.

Orquestra BCN 216 i Cor del Gran Teatre del Liceu.


TAMERLANO (Georg Friedrich Händel)

Dir. musical: William Lacey

Repartiment: P. Domingo, B. Mehta, ME. Cencic, S. Fox, AS von Otter i V. Priante.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


DAPHNE (Richard Strauss)

Dir. Musical: Pablo González

Repartiment: R. Merbeth, J. Baechle, B. Fritz, R. Trost, R. Pape i altres.

OBC i Cor del Gran Teatre del Liceu.


*COSÌ FAN TUTTE (Wolfgang Amadeus Mozart - versió de Carol López)

Dramatúrgia i direcció: Carol López

Repartiment: a determinar.

*es representarà al Teatre Lliure.


Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

AVANÇ TEMPORADA 2010 - 2011, vol. 1

Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa la temporada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu; allà hi hem desplaçat una membre de l'equip del programa que ha fet una connexió en directe avançant-nos les principals novetats. A falta de temps per a detallar-vos tots els intèrprets i directors, us enllaço al web del Liceu on hi trobareu els títols i dates de la propera temporada.

Durant les properes hores penjarem al blog la resta de detalls.

Puc avançar-vos: Anna Bolena (Gruberova, Bros i Garanca - no és versió concert, sinó representada), Carmen (Alagna), Tamerlano (Plácido Domingo - versió concert) o, la sorpresa del dia, la representació conjunta de Cavalleria Rusticana i Pagliacci.

En breu ampliarem la informació.

dijous, 14 de gener de 2010

UN DUET PROPER I, ALHORA, LLUNYÀ

Ja fa força temps que m'agrada l'òpera, però no el suficient com per haver pogut fer un ampli seguiment del bo i millor que els darrers anys ha anat passant per casa nostra. Sense anar més lluny, sóc un gran seguidor de Gaetano Donizetti, alhora m'encanten les veus d'Edita Gruberova i Juan Diego Flórez, però malgrat no fa tant que han cantat junts al Gran Teatre del Liceu, jo vaig perdre-m'ho.

Us adjunto un vídeo que des del GTL han penjat darrerament per a recordar-nos tant estelar vetllada. És l'òpera Maria Stuarda de Gaetano Donizetti, una de les tres del cicle Tudor (completat per Anna Bolena -que la propera temporada Gruberova cantarà al costat de Bros i Garanca, en versió concert, crec- i Roberto Devereux -per a mi la millor de les tres-).

El duet correspon al segon acte, Gruberova és la reina destronada Maria Stuarda i Flórez el Comte de Leicester. Espero que ho gaudiu, i els que vau la sort de viure-ho en primera persona, rememoreu tant feliç moment.



Per cert, demà, divendres, a les 11h es presenta la temporada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu, els Moments d'Òpera estarem a a la roda de premsa per tal d'oferir-vos un ampli resum de totes les novetats que s'hi presentaran.

dimecres, 13 de gener de 2010

PER MOLTS ANYS, JUANDI!!

El 13 de gener de l'any 1973 va néixer a Lima (Perú) el que, diuen els experts, és el millor tenor líric-lleuger de la història, i un dels valors més sòlids del món de l'òpera actual. La seva veu és especialment adient pel repertori rossinià, tot i així la seva interpretació del jove i innocent Tonio, de La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti, l'ha fet famós internacionalment, tal i com va passar en el seu moment amb Luciano Pavarotti, qui, per cert, va declarar que Flórez era el seu successor.

No és cap secret que sento una especial devoció per JUAN DIEGO FLÓREZ, un senyor que quan canta fa posar-me la pell de gallina, per dos motius: una tècnica inqüestionable -acompanyada d'una veu preciosa-, i pel fet que canta un repertori que m'apassiona.

He tingut l'oportunitat d'escoltar-lo en directe en cinc ocasions, i totes elles han tingut alguna cosa d'especial, així que no deixaré de fer tot el que sigui possible per tal de seguir escoltant-lo.

Per cert, els més despistats tingueu present que aquesta temporada, de fet el proper mes de març, estarà al Liceu cantant-nos els nou dos de pit (si aplaudim molt, tal vegada farà un bis, doncs també se'l coneix com a bis-man) de La Fille du Régiment, acompanyat de la soprano Patrizia Ciofi; tot i que si encara no teniu entrades, penes i treballs us costarà aconseguir-ne. Si no hi sou a temps, penseu que el proper mes d'abril cantarà el paper d'Arturo de I Puritani (V. Bellini) al Teatro Real de Madrid -rol que, francament, afronta amb una elegància espectacular, i que va recuperar el gener de 2009 al Teatro Comunale de Bolonya-.

Doncs bé, aquest mangífic tenor celebra avui el seu 37è aniversari, una efemèride que podem festejar tots els seus seguidors, doncs aquesta edat només constata que està en el seu millor moment i, segur, encara li queden MOLTS anys de belcanto!

PER MOLTS ANYS!!

dimarts, 12 de gener de 2010

NO TOTS ELS INICIS SÓN FÀCILS

Els Moments d'Òpera d'aquest dimecres els dedicarem a una gran òpera romàntica dividida en tres actes. La música és de Richard Wagner i com és habitual en ell, el llibret també ho és. Tot i que va intentar-ho, aquesta òpera no li va servir per a guanyar-se el públic francès, és més, tal va ser el fracàs que va causar la cancel·lació de la representació de l'òpera Tristan und Isolde que, poc després, havia de fer-se a Viena. Tot i això, amb el temps, ha acabat sent una celebradíssima creació, es tracta, com no, de TANNHÄUSER.

En poc més de cinquanta minuts coneixerem el simplista argument, sempre amb referències al món literari germànic medieval, i la complexa música. La primera versió van estrenar-la a la cort de Dresde el 19 d'octubre de 1845, tot i que la versió més difosa és l'estrenada el 13 de març de 1861 a París (a Barcelona es va representar per primer cop l'11 de febrer de 1887, al Gran Teatre del Liceu).

Aquesta va ser la tercera i última òpera que Wagner presentaria a Dresde, ja que encara no havia renunciat del tot a crear una grand'opéra adaptable a l'òpera de París, i per aquesta raó la peça té una grandesa escènica més que considerable, amb la famosa marxa del segon acte i l'entrada dels assistens al torneig musical.

Anys més tard, efectivament, Wagner intentaria la conquesta de l'òpera de París amb aquest títol. Després de revisar la partitura i representar-la de nou a Dresde, va anar-se'n cap a París per visitar a totes les persones amb influència al món operístic (va arribar a veure's amb Gioacchino Rossini). Va fer tractes amb l'òpera, i ja que Tannhäuser no tenia cinc actes, sinó tres, van demanar-li que, almenys inclogués un ballet (recordeu que una grand'opéra francesa ha de tenir cinc actes i, almenys, un ballet).

Wagner, que no volia trencar el ritme escènic de la seva obra, va decidir escriure un ballet a l'inici de l'òpera, de manera que servís com a escena inicial amb la presència de Tannhäuser i Venus. Però el públic de París, que no estava acostumat a arribar puntual al teatre, va perdre's aquest ballet, i al final del segon acte van començar a escridassar reclamant l'esmentat ballet. El resultat va ser una representació desastrosa, amb protestes i crits, dels que van participar també els pocs simpatitzants de l'òpera alemanya presents a la sala, cosa que va propiciar la retirada de l'òpera després de la tercera representació.

En fi, no tots els començaments són fàcils, i aquest va ser el de l'òpera Tannhäuser que demà al migdia podrem escoltar resumida als Moments d'Òpera, on us explicarem aquests i d'altres detalls. Com sempre, a les 12h a través del 90.1FM, online o descarrgant-vos-ho del podcast.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

divendres, 1 de gener de 2010

BON ANY 2010!!

Des de ja fa un munt d'anys, el primer programa programa de l'any el començo llegint una felicitació de Víctor Hugo que trobo preciosa i, és clar, avui vull compartir amb tots vosaltres. És aquesta:

Bona entrada d'any i que siguis molt feliç aquest 2010;

Et desitjo primer que estimis, i que estimant t'estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d'oblidar no guardis rencor.

Et desitjo també que tinguis amics, i encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n'hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics.Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi al menys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.

Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu.

Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremediable, i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d'exemple als altres.

Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa, i que ja madur, no insisteixis en rejuvenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor i han de fluïr entre nosaltres.

Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En allò bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en allò dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. Perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se'ns escapen de les mans. Per sort.

Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l'any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà.

També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa, i que t'ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats.

Et desitjo que descubreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodejen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, tiris un pedra a un riu i escoltis el silenci de l'albalda, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l'acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.

Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que al menys una vegada l'any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui.

Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar.

Si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...

Víctor Hugo