dijous, 25 de febrer de 2010

MAGNÍFICA CARMEN LA DE SABADELL!

Un estudi cinematogràfic és l'espai on es desenvolupa l'acció de la Carmen (G. Bizet) que ahir va poder veure's al teatre de La Faràndula de Sabadell, a càrrec de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, i que divendres (21h) i diumenge (18h) tornarà a representar-se.

Anit va ser l'estrena i, francament, vaig estar molt content d'assistir-hi, doncs vaig gaudir com el que més d'una gran òpera que conté unes melodies magnífiques que van sonar d'allò més bé. Però, com sempre, anem a pams.

La posada en escena, que va anar a càrrec del director Carles Ortiz, va sorprendre'm gratament. Doncs és habitual que aquest aspecte dramàtic sempre sigui un punt a millorar per l'AAOS, però en aquest cas han aconseguit, fent ús d'una bona idea, traslladar la història a un plató de cinema i enllaçar la trama filmada, amb la pressumpta relació personal dels actors. Una de les propostes que més m'han sorprès des que assisteixo a la programació de Sabadell.

L'orquestra simfònica del vallès va sonar força irregular, tot i els molts esforços del seu director, Elio Orciuolo, no van acabar de captar prou bé la partitura de Bizet, i si bé és cert que en alguns moments van estar inspirats, en general va faltar cohesió i intencionalitat. També és cert que la ubicació dels músics i la precària acústica de la sala no ajuden gaire. El cor, dirigit per Daniel M. Gil de Tejada, va sonar molt millor del que és habitual, llàstima del cor infantil, dirigit per Rosa M. Ribera, que semblava no haver assajat prou i va notar-se molt a l'escena.

Però anem a les veus. Sanya Anastasia (mezzosoprano sèrbia) va ser una magnífica Carmen, demostrant tot un catàleg de recursos escènics i vocals per representar la complexa gitana que fa anar de cap a tots els homes de Sevilla. Inclús va arribar a fer sonar les castanyoles ballant a la taverna de Lilas Pastia. Si bé és cert que va començar fent-nos patir, sobretot a la regió més aguda de la part, també és cert que a partir del segon acte va mostrar-se molt més sòlida i capaç de fer-nos creure que era la cigarrera de la història de Mérmiée.

També va ser molt grata la interpretació del rol de Don José, a càrrec d'Eric Salha (tenor francès), qui també va començar sense arriscar, però que va anar creixent a mesura que avançava la trama. Molt creïble va resultar la seva interpretació, ja que va saber dotar de tots els matisos que ha de mostrar el torbat jove que renuncia a tot per una dona que només viu per ser lliure, una llibertat que, finalment, la fa morir a les mans d'aquest darrer.

Menys creïble va resultar Montserrat Martí (soprano catalana - i que no pot treure's l'etiqueta de ser la filla de Montserrat Caballé) interpretant a l'angelical Micaëla. S'ha de reconèixer que la seva tècnica canora és impecable, però no podem dir que tingui un instrument bell. La seva veu va tenir una sonoritat un tant metàl·lica que li va fer perdre autoritat dramàtica.

El toreador Escamillo va anar a càrrec del, ja habitual a la programació de l'AAOS, baríton Ismael Pons, qui va començar la representació amb la força necessària per la seva celebrada presentació, però que es va anar desinfalnt a mesura que s'arribava al final.

A grans trets s'ha de reconèixer el gran mèrit d'aconseguir una representació amb tant bon nivell artístic, cosa que, malauradament, no estem acostumats a gaudir a d'altres temples de la lírica.

Així doncs, des d'aquí els vull fer arribar la meva felicitació a l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell i els encoratjo a seguir lluitant per la lírica durant molts anys!

dimecres, 24 de febrer de 2010

CARMEN (G. BIZET) A L'AAOS

Aquesta setmana toca sessió doble -o triple si tenim en compte el resum dels Moments d'Òpera- de la Carmen de Georges Bizet. En aquest cas, aquesta mateixa nit podrem veure i escoltar, al teatre de La Faràndula de Sabadell, la proposta escènica de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell; i diumenge repetirem amb tots els participants del taller d'iniciació a l'òpera que la passada setmana vaig començar a impartir a la Biblioteca Popular Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

Ja que encara no he pogut veure la producció que aquesta nit es presentarà, tant sols puc avançar-vos unes quantes dades d'interès:


La posada en escena

Segons sembla està ambientada en un estudi cinematogràfic i va a càrrec de Jordi Ortiz i Carles Galobart, dos col·laboradors habituals de l'AAOS.


Repartiment

Carmen (mezzosoprano), Gemma Coma-Alabert (debut en el rol).
Micaëla (soprano), Montserrat Martí (debut).
Don José (tenor), Raúl Gabriel Iriarte i Eric Salha (s'alternaran el paper).
Escamillo (baríton), Ismael Pons.


Direcció musical

Al capdavant de l'Orquestra Simfònica del Vallès estarà Elio Orciuolo, qui debuta en el repertori francès.


On podrà veure's?

Sabadell - 24, 26 i 28 de febrer.
Reus - 2 de març.
Viladecans - 5 de març.
Granollers - 7 de març.
Manresa - 10 de març.
St. Cugat del Vallès - 12 de març.
Figueres - 14 de març.
Lleida - 16 de març.
Terrassa - 18 de març.
Girona - 21 de març.

Esperem gaudir d'aquesta magnífica òpera, una de les més brillants de Bizet -segur, la més famosa-. En tot cas, seguirem informant.

dilluns, 22 de febrer de 2010

PRÈS DES REMPARTS DE SÉVILLE

La d'aquesta setmana és una òpera molt popular, que la propera temporada podrem gaudir a l'escenari del Gran Teatre del Liceu, i que dimecres, divendres i diumenge es representarà al teatre La Faràndula de Sabadell, en el context de la programació de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Està clar, crec, que ens referim a la CARMEN de Georges Bizet.

Diuen que aquesta és la més espanyola de les òperes franceses, o la més francesa de les òperes espanyoles, qui sap. En tot cas, val la pena destacar que Bizet no va visitar mai Sevilla i que la partitura és fruit de l'estudi, més que del coneixement.

En la seva condició d’hispanista, Prosper Mérimée va dedicar-se a recollir històries que li van cridar l'atenció i que van ocórrer en la, per a ell, curiosa, desconeguda i exòtica Espanya de l’època de la seva visita (cap a l’any 1820). Segons sembla, algunes d’aquestes històries, com la de Carmen, les hi va explicar la Comtessa de Teba, mare de la dama espanyola que va ser emperadriu francesa, Eugenia de Montijo.

A la novel·la, Mérimée dóna algunes indicacions més que no pas les que rep l’espectador de l’òpera, cosa que permet entendre millor el drama de Don José. Aquest, militar navarrès i, per tant, de clares conviccions catòliques, veu en Carmen no tant sols a una gitana feta de passió, sinó també a una mena de compatriota, ja que va viure molt de temps a Navarra i també parla basc. Així neix el torbat sentiment de Don José que al conèixer Carmen es veu temptat a trencar amb la seva vida regular, catòlica i, fins i tot, deixar a la seva promesa Micaëla, també navarra i de caràcter antagònic al de Carmen.

Quan, malgrat tot, Don José es deixa endur per la passió, el que no pot suportar és que després de tot el sacrifici que fa -fins i tot la salvació eterna- per a compartir la seva vida amb Carmen, aquesta deixi d’interessar-se per ell. Així s’explica la fúria amb que la mata al final de l’obra. L’òpera deixa molt de banda aquestes qüestions i se centra tant sols en la fascinació de la dona liberal que és Carmen que, fins i tot, va fascinar a Nietzsche pel seu caràcter de súper dona.

Carmen va estrenar-se com opéra-comique, però posteriorment van convertir-la en òpera totalment cantada (l’òpéra-comique inclou sempre diàlegs parlats); l’adaptació dels diàlegs a recitatius la realitzà Ernest Guiraud, el mateix que s’encarregà de la mateixa tasca amb Les contes d'Hoffman d’Offenbach, uns anys més tard.

És fals que el fracàs inicial de Carmen precipités la mort de Bizet, encara que en els primers anys no va ser reconeguda la força que conté, al llarg del segle XX s’ha convertit en una de les deu primeres de la història recent de gènere.

Si encara no coneixeu aquesta obra, o si voleu recordar les anècdotes i els moments musicals més bells, recordeu que podeu escoltar el resum a través del 90.1FM, online o descarrgant-vos-ho a través del podcast de l'emissora.

Afegeix-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

diumenge, 21 de febrer de 2010

INICIACIÓ A L'ÒPERA, SESSIÓ # 1

Divendres. 19.00h. Sala polivalent de la Biblioteca Popular Santa Oliva. Comencen a aparèixer les persones que s'han apuntat al taller, algunes cares conegudes i d'altres totalment noves. La directora de la biblioteca fa una presentació ressaltant que és l'activitat que més gent ha aconseguit convocar des de la inauguració d'aquell espai, i jo començo a posar-me nerviós.

Fetes les presentacions i havent explicat la temàtica del curs, els plantejo si creuen que tenen oïda musical, la majoria diu que no. Doncs bé, els hi demostro que sí a través de dues gravacions d'una mateixa peça (la primera molt lamentable -recordeu la Mari Lyn?- i la segona cantada per una professional) i veuen que, en efecte, saben diferenciar entre una bona i una mala interpretació.

Acte seguir, procedeixo a explicar-los els principals períodes històrics de l'òpera, doncs contextualitzar-los serveix per a entendre quines diferències tenen els títols, a grans trets.

Personalment vaig passar-ho bé, només falta saber què els hi va semblar als "alumnes". Amb els que vaig parlar -els coneguts-, reconeixen que s'ho van passar bé. La incògnita està en saber què n'opinen la resta. La setmana vinent, just començar el taller, farem una mica de repàs i els ho preguntaré.

PS: resultarà que al final l'òpera no és una música poc accessible!?

dissabte, 20 de febrer de 2010

VOLS FER RÀDIO?

Des d'Olesa Ràdio estem plantejant-nos programar un programa, valgui la redundància, de 24 hores d'emissió ininterrompuda, però volem comptar amb noves veus que vulguin experimentar amb el món de la ràdio. No cal experiència prèvia.

No cal dir que comptaríeu amb tot el suport tècnic i humà de l'emissora i que tindríeu plena llibertat en dedicar el vostre espai (ens hem de repartir les 24 hores) al tema que més us interessi, ja sigui òpera, futbol, puntes de coixí o el heavy metal. Sempre amb un bon guió i amb el discurs ben clar, per a evitar problemes al directe.

En tot cas, si n'esteu interessats, podeu posar-vos en contacte amb mi i ja veurem com ho planifiquem, d'acord? Si ho voleu, també podeu assistir a la reunió del proper dimecres, 24 de febrer, que a les 20h celebrarem a l'Auditori de la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat (C/ Salvador Casas SN).

La idea és fer aquestes vint-i-quatre hores d'emissió algun divendres del mes de juny, encara a determinar.

Contacte: Albert Galceran
Telèfon: 93.778.66.75 (redacció)
Correu-e: galceranma@olesam.cat

divendres, 19 de febrer de 2010

INICIACIÓ A L'ÒPERA, SESSIÓ # 0

En aquests moments està començant la primera sessió del taller d'iniciació a l'òpera que, fins el proper dia 26 de març, impartiré a la Biblioteca Popular Santa Oliva, d'Olesa de Montserrat. Setmana a setmana, us aniré explicant les meves sensacions, doncs es tracta d'una experiència nova per a mi, ja que mai abans m'havia dedicat a la docència.

D'entrada, la sorpresa va ser majúscula quan des de la biblioteca van comunicar-me que en pocs dies les places (inicialment 25) van exhaurir-se totalment, cosa que ens va fer ampliar l'oferta fins a 35. Tot i així, encara hi ha una llista d'espera que, segurament, es veurà compensada amb la repetició del taller (encara a determinar).

Val a dir que gran part de l'actractiu del curs està en la sortida que el dia 28 farem a Sabadell, per veure la posada en escena de la Carmen (G. Bizet), que es representarà en el context de la temporada de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell.

Avui, per començar, a banda d'exposar els temes que anirem tractant al llarg de les sis sessions del taller, els parlaré de la història de l'òpera. A grans trets, els faré saber que no és el mateix una òpera de Puccini que una de Händel, tot i denominar-se òpera igualment. Doncs cada període té les seves particularitats i, en conseqüència, els estils són molt diferents. Així, repassarem els principals períodes operístics: Barroc, Classicisme, Romanticisme, Verisme i s. XX.

La setmana vinent prepararem la sortida a Sabadell: coneixerem al detall les particularitats històriques i musicals de Carmen; i començarem a conèixer els tipus de veu masculines que hi ha.

L'èxit del curs estaria en aconseguir que s'enganxin a aquesta música que tant atrapats ens té a molts...

dijous, 18 de febrer de 2010

ES POT FER PITJOR UNA ENTREVISTA?

Fa dies van enviar-me aquest vídeo:


Després de veure'l només em ve al cap la pregunta que dóna títol a aquest post. Però com es pot ser tant poc professional, i ni tant sols preocupar-te per dir bé el títol del disc que venen a presentar-te. Sap aquest senyor que la cantant que té al programa és de les més importants del món de la lírica? Em sembla una falta de respecte i una manca de professionalitat flagrant.

Tots podem cometre errors, i és clar, però això és manca d'interès pel convidat i, en conseqüència, ben poca educació. Ella, està clar, entra al joc, doncs bé sap que està a un programa de màxima audiència i això li permet vendre discs, però no hem de perdre el nord, als convidats se'ls ha de tractar bé, i un periodista ha de documentar-se, mínimament, quan rep a algú al seu estudi.

Quina llàstima, amb la de coses que té a dir la Bartoli...

dimecres, 17 de febrer de 2010

UNA NOVA DESCOBERTA!

Sóc un ignorant. Dit això, començo: en el meu passeig diari -i quasi constant- pels blogs d'òpera, he arribat al d'Escuchano ópera, on hi han penjat un vídeo del jove tenor líric-lleuger Javier Camarena en el context de les representacions de La Sonnambula (V. Bellini) que aquests darrers dies s'ha pogut veure a París.

Doncs bé, tant m'ha agradat la seva interpretació que he anat tibant del fil i m'he anat engrescant, doncs sempre és una alegria topar-se amb un bon tenor, més encara quan es dedica al repertori que més m'interessa.

Cert és que, pel que sembla -i a falta d'escoltar-lo en directe-, li manca polir algunes coses, certs problemes a la zona aguda, fraseig i, en essència, tots aquells elements que l'experiència i el bon assessorament van fent créixer als bons cantants. Sigui com vulgui, segur que ens anirà sorprenent. O almenys això espero.

De moment, us deixo amb la darrera escena del tenor de l'òpera Roberto Devereux (G. Donizetti):


I, per acabar, ens n'anem fins a París a gaudir de La Sonnambula, on Camarena mostra la desesperació del pobre -i desconfiat- Elvino, al costat de, la per a mi molt admirada, Natalie Dessay:


Seguirem informant!

dimarts, 16 de febrer de 2010

SE DI REGNAR SEI VAGO

L'òpera que us proposo aquesta setmana és una obra de joventut de Wolfgang Amadeus Mozart, doncs va estrenar-se l'any 1770 a Milà, al desaparegut Teatre Regi Ducal (vuit anys abans de l'estrena del teatre alla Scala, que data de l'any 1778 i que va construir-se quan l'anterior es va cremar), es tracta de MITRIDATE, Re di Ponto.

Aquesta és una òpera d'argument impossible que tant sols està justificat amb la música del jove Mozart, ja que tant sols comptava amb 14 anys d'edat quan va estrenar-se aquesta obra que, per cert, va dirigir ell mateix (us imagineu un jove de 14 anys composant i dirigint ell mateix la seva obra a un dels principals teatres d'òpera del món?). I si, a més, tenim en compte que gaudirem de la interpretació, entre d'altres, de Cecilia Bartoli, Natalie Dessay o Juan Diego Flórez, no val la pena escoltar-ho?

Com sempre, el resum s'emetrà dimecres al migdia a través del 90.1FM, online o, posteriorment, descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

divendres, 12 de febrer de 2010

MÉS ENLLÀ DE LES AGILITATS

A aquestes alçades ningú dubta que Cecilia Bartoli és una magnífica cantant (ella diu que mezzosoprano, però en tinc el meus dubtes). Està dotada d'una habilitat per les agiliats que l'ha fet famosa arreu del món - qui no ha escoltat mai l'Agitata da due venti? de Vivaldi cantada per ella?-. Però, a més, té dues característiques que la fan especial: d'una banda, la seva tenacitat per descobrir nous móns musicals (el món dels castrats, les partitures de la Malibran, etc.) i, de l'altra, una musicalitat i sentit dramàtic excepcional.

Avui, sense comptar-hi, m'he topat amb una interpretació d'una jove Bartoli (a jutjar per les imatges), acompanyada al piano i cantant una part que, a dia d'avui, estem acostumats a escoltar interpretat per un tipus de veu força diferent. Sigui com vulgui, he trobat que sona genial i, per això, ho vull compartir amb tots volsaltres.

És l'ària de la bogeria de l'òpera I Puritani de Vincenzo Bellini, espero que us agradi:

dimarts, 9 de febrer de 2010

PRIMER ANIVERSARI

Just avui fa un any va néixer aquest blog, on s'hi ha parlat, s'hi parla i s'hi parlarà d'òpera. Un espai virtual on hi he fet molts amics i amigues, i he après un munt de coses.

Moltes òperes han passat des d'aleshores, un munt de posts i moltes ganes de seguir aprenent. Espero que m'hi seguiu acompanyant!

Una abraçada ben forta a tots/es,

Albert Galceran

CASTA DIVA

Aquesta setmana escoltarem l'òpera més popular de Vincenzo Bellini: NORMA. La història de Norma està lleugerament inspirada en una llegenda celta recollida per Alexandre Soumet. Els druides veneraben un arbre, Ydraggsil (el mateix que s’esmenta al wagnerià Anell del Nibelung i del que Wotan va extreure’n una llança), i que era objecte de culte ritual.

Quan el món celta va posar-se de moda a través de les idees literàries que va posar en marxa el romanticisme, no van faltar les històries derivades d’aquell culte i d’aquell poble. Felice Romani (el llibretista), va accentuar el caràcter personal del drama de Norma, enlloc d’insistir, com en el model original, en la lluita entre druides i romans, que a l’òpera és un argument secundari.

Aquesta òpera, quan va estrenar-se inaugurant la temporda de la Scala de Milà (26 de desembre de 1831) no va entusiasmar, però llavors, en poc temps, va aconseguir prestigi i aquella mateixa temporada van fer-se 30 representacions quasi seguides. Bellini sempre va creure que aquesta era la seva millor obra, i ha estat considerada una peça fonamental del belcantisme romàntic. Les seves dificultats vocals l’han fet assequible, tant sols, a les grans veus de la història de l’òpera; i els asseguro que al programa n’escoltarem força. Tals com: Montserrat Caballé, Joan Sutherland o Edita Gruberova. Us en deixo un petit tastet, segur que les coneixeu:


En quant als tenors (Pollione), guadirem dels molt solvents Plácido Domingo i Luciano Pavarotti, entre d'altres.


Us ve de gust escoltar-ho? Us espero, com sempre, dimecres al migdia al 90.1FM, online o, un cop emès, al podcast de l'emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

dijous, 4 de febrer de 2010

PODER DE CONVOCATÒRIA

Avui us proposo un blog. És d'un tal Marrako que, segons sembla, viu a l'Índia. Si l'heu anat llegit -ja fa temps que l'enllaço des d'aquest blog-, sabreu que es tracta d'un jove català que està estudiant a Vellore.

Doncs bé, a més de la seva gran curiositat i ganes de conèixer una cultura tant diferent a la nostra, ha demostrat un gran poder de convocatòria. Us ho demostro amb el següent vídeo:


A banda de mostrar què pot fer-se amb ben pocs mitjans, ens explica que aquest noi té alguna cosa especial, sap fer que se l'escoltin i, segur, cau bé. Els seus actuals companys de classe només tindran un problema amb ell: marxarà i el trobaran a faltar, potser tant com el trobem a faltar els seus amics.

Una abraçada, Marc! Ets un crack!!

dimecres, 3 de febrer de 2010

ARIADNE AUF NAXOS

La que escoltarem aquesta setmana és una òpera escrita originàriament en un sol acte, precedida de la comèdia-ballet de Molière Le Bourgeis gentilhomme (1670), per la que Richard Strauss havia escrit música incidental (11 números que es conserven en forma de “suite”). Amb aquesta primera forma, va estrenar-se a Stuttgart, i en algunes altres ciutats, l'òpera ARIADNE AUF NAXOS. Però finalment Strauss i el seu llibretista, van decidir eliminar l’obra teatral de Molière i afegir, al seu lloc, un pròleg.

De fet, la col·laboració entre Richard Strauss i el seu llibretista, Hugo von Hoffmansthal, portaria les seves creacions cap a una posició on prèn especial protagonisme el pes literari del libretto. Hugo von Hoffmansthal va saber fer despertar l’interès de Richard Strauss per la relació entre teatralitat i música. Aquesta relació, tractada aquí per primera vegada des d’un punt de vista teòric i històric, va donar com a resultat una òpera mixta entre la representació de l’obra de Molière (Le Bourgeois gentilhomme), per la qual ja existia una música de Lully, “massa arcaica”, de tal manera que Strauss va refer-la del tot.

A més d’estrenar-se a Stuttgart, també va poder veure’s (en la seva primera versió) a Londres, Berlin, Praga i Amsterdam; però l’escassa viabilitat de la formula (obra de teatre i òpera) i el poc èxit aconseguit amb la mateixa, van propiciar que Strauss i Hoffmannsthal eliminessin la part del teatre, situant la primera part a un pròleg, donant una explicació més precisa del perquè de la mescla d’estils de l’acte únic que segueix el pròleg.

Amb la seva segona forma, l’òpera va assolir un èxit notable i, a dia d’avui, es considera una de les millors òperes de Richard Strauss.

Per cert, la figura de Zerbinetta és una de les primeres gran figures d’exhibició vocal que Richard Strauss va introduir en algunes de les seves creacions, una moda molt acceptada en aquell moment. En el resum que avui us proposem hi escoltarem, encarnant aquest rol, entre d'altres, a les sopranos Edita Gruberova, Natalie Dessay i Diana Damrau. Us adjunto un petit tastet:


Com sempre, a les 12h als Moments d'Òpera. Podeu escoltar-ho en directe al 90.1FM, online o, un cop emès, al podcast de l'emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.