dilluns, 31 de gener de 2011

ANNA BOLENA, UNA VIVÈNCIA PERSONAL

Gruberova i Galceran, un duet impossible.
Segurament aquest post és un dels menys objectius que he escrit, ja que no és cap secret la meva devoció per la soprano Edita Gruberova, de manera que no ha d'estranyar a ningú que hagi fet tots els possibles per anar vàries vegades a les representacions d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Liceu.

El cert és que tenia entrades per la nit d'estrena (20 de gener) i la segona representació (25 de gener), però una bona amiga villazonista ha tingut la GRAN generositat de donar-me dues de les seves entrades (gràcies!!!), cosa que m'ha permès veure -un cop més- aquest títol.

Poc puc afegir de les representacions d'Anna Bolena al Liceu, ja que en anteriors posts ja m'he referit a l'excel·lent repartiment, encapçalat per Edita Gruberova, tot i que molt ben acompanyada de la mezzosoprano Elina Garança, el tenor Josep Bros o el baix Carlo Colombara.

Sí puc comentar que he tingut l'oportunitat de saludar a la gran soprano, i fer-me una foto amb ella -cosa que no acostumo a fer mai amb els cantants-, ja que per mi és una intèrpret de referència i, no ho negaré, em feia molta il·lusió tenir aquest record. Haig de reconèixer que no hem parlat de futurs títols, ni de la seva carrera, ni res de profund. M'he limitat a felicitar-la per aquestes representacions i agrair-li la seva aportació al món de la música. Ella ha estat atenta, amable i molt simpàtica.

La funció d'aquesta tarda, la tercera de les set programades, ha estat molt similar a la del passat dimarts, tot i que a l'escenari es notava una certa tranquilitat, una relaxació que ha permès fer brollar el millor belcanto. Un cop més el duet del segon acte entre Anna i Seymour ha estat un dels millors moments, només eclipsat pel Al dolce guidami... que, estirada a l'escalinata del decorat, ha cantat Gruberova trasportant-nos a una catarsi col·lectiva conclosa amb bravos, algun espectador demanant l'impossible bis i sorollosos aplaudiments.

No vull deixar de destacar que Bros ha interpretat un molt solvent Percy. Realment m'han agradat molt les seves intervencions que, com sempre, han estat dotades d'elegància, bon fraseig i bones arts a l'escenari. El mateix dic de Colombara, un baix de molt bons recursos.

Com a la resta de representacions, el so de l'orquestra ha estat molt millorable, sense intenció i mancada de l'excel·lència exigible a un teatre com el Liceu. Avui també ha estat escridassat el director musical, Andriy Yurkevych.

Ara sí, amb aquesta tercera representació he dit adéu a l'Anna Bolena del Liceu, un títol que he gaudit moltíssim.

dimecres, 26 de gener de 2011

MARIA STUARDA (G DONIZETTI)

Maria Stuarda és una tragèdia lírica, o òpera tràgica, en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Amb la seva forma original va ser estrenada el 30 de desembre de 1835 al teatre alla Scala de Milà.

Aquest títol forma part del conegut com a cicle Tudor (al costat d'Anna Bolena, que vam conèixer a la darrera edició dels MdÒ, i Roberto Devereux, títol protagonista de la propera edició del programa), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d'Isabel I d'Anglaterra.

Donizetti havia pensat en Felice Romani per escriure el llibret, atès que va ser Romani l’autor del libretto d’Anna Bolena, però aquest es va negar. El compositor va contractar llavors a Giuseppe Bardari, un jove advocat de 17 anys. Ja Donizetti havia escollit la trama de l'òpera, que seria una peça de Schiller, la qual narra fets ficticis sobre la reina Maria I d'Escòcia.

Com moltes altres òperes de l'època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assajos, l’any 1834, va rebre l'ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Isabel I d'Anglaterra i Maria Stuart, i l'execució de l'òpera. Hem de tenir en compte que la cort de Nàpols, governada per Borbons, era en aquells moments la més conservadora d'Europa. De manera que va estrenar-se amb retalls a causa de la censura, i sota el títol de Buondelmonte.

La trama es basa en les vides de Maria, Reina d'Escòcia i la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra. En prohibir el rei la representació de l'obra, Donizetti va respondre eliminant parts de la seva composició, que aprofitaria per un treball posterior, i sota el títol de Buondelmonte. La soprano Maria Malibran va forçar una estrena a La Scala ignorant la revisió censurada, però Milà llavors reforçava la prohibició. Adonant-se de la impossibilitat de seguir la seva carrera a Itàlia, es plantejà una estrena a Londres, però la mort de la Malibran (a l'edat de 28 anys) l’any 1836 anul·là el projecte.

El 1866, Maria Stuarda tornava al teatre San Carlo, en aquest ocasió amb el seu llibret original; ja que la dinastia Borbó ja no regnava a la ciutat.

És aquest un títol que conté moments tan bells com aquest:


Si us va agradar Anna Bolena, us fascinarà la segona òpera del cicle TudorMaria Stuarda. La podreu conèixer aquest migdia als Moments d'Òpera, a través del 90.1FM o al podcast, a partir de les 13h.


GRUBEROVA EN ESTAT PUR (I DE GRÀCIA)

Gruberova al final d'Anna Bolena.
Just ara arribo de la segona representació de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) al Gran Teatre del Liceu. Ja vaig assistir a l'estrena i vaig publicar la meva opinió. Avui hi he anat molt més relaxat (no tenia cap connexió en directe, ni m'esperava ningú al backstage), però he guadit molt, moltíssim. No sé si a causa de la meva ubicació al segon pis (als assajos vaig ser a amfieatre i el dia de l'estrena a platea), o al fet que els cantants avui han estat més inspirats.

Gruberova ja ha començat molt més correcte que el passat dijous, arribant a moments onírics al segon acte -especialment al "Al dolce guidami..."-. Realment la seva actuació ha estat del tot inspirada, una d'aquelles interpretacions que recordaré sempre. Cert és que hi ha moments en què la seva zona aguda fa patir, però també s'ha de reconèixer que aquesta senyora té un domini de l'escena tan absolut, que aconsegueix fer-nos emocionar amb la seva Bolena. Si dijous passat vaig sortir fascinat, avui surto enamorat.

Garança ha seguit sent una Seymour excel·lent, sense fer ombra a la Gruberova (crec que intencionadament, ja que va sobrada de recursos), i des d'aquestes representacions passa a ser una de les meves cantants de referència. Amor a primera vista. Espero que la direcció artística del teatre tingui la voluntat de portar-nos-la sovint.

Elina Garança, molt aplaudida al Liceu.
Destacar que avui ha estat el debut, en aquesta producció, del tenor Josep Bros (Percy), i haig de reconèixer que ha estat una de les millors nits que recordo del cantant. Ha estat molt còmode en aquest paper, fent gala de la seva elegància, bon fraseig i experiència en aquest repertori. Per tant, és una gran notícia que s'hagi recuperat del refredat i canti la resta de representacions que té assignades.



Amb la representació d'avui dic "adéu" a Anna Bolena i començo a pensar en el -per mi temut- wagnerià Parsifal.

dimarts, 25 de gener de 2011

NOVA EDICIÓ DEL TALLER D'INTRODUCCIÓ A L'ÒPERA

El proper mes de març tornaran els tallers d'introducció a l'òpera, en aquesta ocasió partirem de zero. És a dir, la darrera convocatòria va ser una continuació del primer taller, però ara, i donada la gran demanda, volem tornar a començar per aquelles persones que van quedar fora i tenen interès en endinsar-se al món de la lírica.

Aquest curs/taller s’adreça a totes aquelles persones que habitualment escolten òpera, però que no disposen d'eines suficients com per atrevir-se a endinsar-se en aquest meravellós món. Seran sis sessions amb una durada d’una hora i mitja. Amb tot, si hi ha qui no escolta òpera, però té interès per conèixer aquest bast món, serà benvingut i, segur, podrà seguir les sessions sense cap mena de problema, ja que les hem plantejat partint de zero, sense coneixements previs.

El taller neix amb la voluntat de divulgar l'òpera entre el públic general – sense l’encotillament clàssic del malentès elitisme cultural – i dotar d'uns coneixements suficients per a que les persones que hi participin tinguin prou eines com per saber diferenciar entre els principals períodes històrics de l'òpera (barroc, classicisme, romanticisme, verisme i s. XX), les caracterísitques de les diferents veus (soprano, tenor, baríton, mezzosoprano, etc.) amb totes les seves variants (líric, lleuger, spinto, dramàtic, etc.). A més, farem un breu repàs de les principals obres del repertori operístic.

Tot plegat d'una manera molt didàctica, escoltant i veïent vídeos, acompanyat d'explicacions i amb la participació directa de tots els assistents. Així, un cop finalitzat el curs, qualsevol participant ha de tenir una idea clara de quin tipus d'òpera és el que prefereix i, alhora, tenir un criteri per a reconèixer una bona/mala obra o una bona/mala interpretació.

Hem plantejat el taller des d'un punt de vista molt didàctic, així qualsevol persona (amb més o menys coneixements de música i/o història de l’art) serà benvinguda; ja que aquell qui menys sàpiga podrà fer més preguntes, i aquells que tinguin més coneixements podran fer més aportacions. L'experiència ens diu que tots els participants repeteixen, de manera que si t'interessa l'òpera, segur que ho passaràs bé.

Així doncs, cada setmana farem un trajecte per un aspecte diferent del món de l’òpera i, a través de vídeos i gravacions, exemplificarem allò que hem explicat. 

El taller es desenvoluparà a la Biblioteca Popular Sta. Oliva d'Olesa de Montserrat, els divendres del mes de març (4, 11, 18 i 25), i els dies 8 i 15 d'abril, de les 19:30h a les 21h. Cal que feu les vostres inscripcions (que són totalment gratuïtes) trucant a la biblioteca (93 778 00 50 - extensió 3319). Les places són limitades.

dilluns, 24 de gener de 2011

CURIOSITATS PERIODÍSTIQUES D'UNA NIT D'ESTRENA

L'Albert, en directe.
Dijous es va estrenar la nova producció d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Liceu, doncs bé, mentre la majoria de persones anaven al teatre a gaudir de la música, l'escena i les veus (no necessàriament en aquest ordre), els que ens dediquem a la informació operística, hi anem amb algunes aspiracions més: d'entrada hem d'estar atents a tot allò què passa a l'escenari, però també hem de saber què passa al darrera i, mentre uns van a fer una copa de cava al descans, nosaltres connectem amb emissores per explicar allò què es cou en la nit d'estrena.

Però no només això, dies abans ja estem atents als possibles canvis de repartiment i, si és possible, ens acostem al teatre a parlar amb els protagonistes i, clar, també ho expliquem.

No em queixaré pas, ja que és un goig de feina, sobretot quan es tracta de títols tan atractius com aquest.

divendres, 21 de gener de 2011

GUANYEN LES REINES

Gruberova rebent els aplaudiments del Liceu.
Un altre èxit d'Edita Gruberova. Aquest podria ser el resum més sintètic de la nit d'estrena de la nova producció de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti. Milà, 1830) al Gran Teatre del Liceu. Però seria injust no fer esment a la resta de repartiment, més en aquesta ocasió en què les "reines" han governat, i de debò.

Hi havia molta expectació per veure aquest emblemàtic títol pel Liceu, sobretot pel que fa al repartiment, atès que Gruberova ha hagut d'enfrontar-se a la mezzosoprano Elina Garança (Giovanna Seymour), i no només s'han disputat a Carlo Colombara (Enrico VIII), sinó que el protagonisme vocal d'ambdues dames també l'hem vist en clau musical.

Pel que fa a Gruberova, ha començat la representació de manera irregular, arribant a cometre problemes d'emissió importants, però que ha anat solventant amb l'evolució de l'espectacle. Molt més regular ha estat la letona Elina Garança, qui d'inici a fi ha demostrat les seves bones arts al damunt de l'escenari, amb una emissió pura, elegant, ben frasejada, matisada... fantàstica! Una gran descoberta que, confio, seguirem gaudint a Barcelona. Realment, ha fet ombra a Edita Gruberova.

Però les coses han canviat al segon acte. Ja a l'inici, a la pregària d'Anna, Gruberova ha desplegat tots els seus recursos i ha anat guanyant presència fins arribar a la catarsi en el seu memorable "Al dolce guidami...", moment en què s'ha certificat qui és la reina -encara que a les portes de la mort, a l'òpera-, i qui és l'amant -del rei-. Aquesta rivalitat ben entesa ha permès que el duet del segon acte entre Anna i Giovanna hagi estat dels moments més bells i intensos de tota la representació, ja que gaudir alhora de les veus d'aquestes dues grans dames, és tota una delicadesa lírica.

Però no només elles han estat les protagonistes, ja que el baix Carlo Colombara ha sabut construir un molt bon Enrico VIII: autoritari, maliciós i enamoriscat de Giovanna, fins al punt de dur a la mort a la seva segona dona, Anna Bolena. Colombara ha estat molt solvent d'inici a fi, amb un registre baix excel·lent.

Més discret ha estat el tenor americà Gregory Kunde, si bé ha interpretat un bon Percy, li ha faltat bona emissió a la part més aguda, emotivitat i una millor construcció del personatge, cosa que li podem perdonar, sabent que ha tingut poc temps per preparar-lo, ja que el tenor titular, Josep Bros, va causar baixa el passat cap de setmana.

Correcta ha estat Sonia Prina, qui ha interpretat un jove i babau Smeton, tot i que la seva emissió és tan discreta que m'ha costat escoltar-la amb claredat, tot i estar assegut la fila 14 de platea.

Pel que fa a la produccció, la proposta escència de Rafel Duran no és dolenta, clar que tampoc és bona. Duran aglutina un seguit de conceptes i si fas l'esforç de documentar-te abans d'anar al teatre, lligaràs caps i, potser, gaudiràs el plantejament escènic. Jo he tingut la sort de tenir accés a molta documentació, també he pogut veure dos assajos, però no tothom pot ocupar-se a estudiar una producció. Cert és que si no tens clars tots els conceptes que s'hi exhibeixen tampoc afecta el natural desenvolupament de la història, però sempre és més ric entendre què es cou a l'escenari. En resum: una gabia daurada, corbs, claustrofòbia, peixos que són un "fons de pantalla" i càmeres i pantalles de televisió. Tot això ben remenat, és la proposta de Rafel Duran que, per cert, ha estat generosament xiulada al final de la representació.

La direcció musical ha anat a càrrec d'Andriy Yurkevych, qui no ha sabut extreure tot el suc que amaga aquest fantàstic fruit que és l'òpera Anna Bolena

En essència, un títol per gaudir-lo al Gran Teatre, un repartiment estel·lar i, com no, el goig de recordar que Gruberova és... la Gruberova!


Si properament teniu previst assistir a alguna de les representacions i no coneixeu prou bé el títol, podeu escoltar el programa que vam dedicar-li als Moments d'Òpera radiofònics.

dijous, 20 de gener de 2011

BROS PROTAGONITZARÀ EL PRIMER TÍTOL DE LA TEMPORADA 2013 - 2014 DEL LICEU

Josep Bros i Albert Galceran,
a l'entrevista que van mantenir a COM Ràdio, l'estiu de 2009.
Tal i com ja vam avançar dimarts, avui Josep Bros no cantarà a l'estrena de la nova producció d'Anna Bolena (G. Donizetti), que signa el debutant al Liceu, Rafel Duran, el seu lloc l'ocuparà el tenor Gregory Kunde.

Tot i això, o abans de saber això, el passat dissabte vam mantenir una entrevista amb el tenor català, qui va avançar-nos que protagonitzarà el primer títol de la temporada 2013 - 2014 del Gran Teatre. No va avançar-nos de quin títol es tracta, però sí va dir-nos que l'autor és Giuseppe Verdi.

Paral·lelament, hem pogut conèixer com afronta la part de Percy 18 -quasi 19- anys després del seu debut al Liceu amb precisament aquest paper. La mateixa nit que debutava com a Anna Bolena la soprano Edita Gruberova. A banda, també hem pogut conèixer que incorporarà Les Contes d'Hoffmann (J. Offenbach) al seu repertori i que ja té anotat a l'agenda el seu debut com a Rodolfo (La Bohème, G. Puccini), tot i que no ens ha avançat les dates. És a dir, donat que la seva veu, a dia d'avui i tal i com ell mateix reconeix, és la d'un tenor líric -no líric-lleuger-, comença a replantejar-se un canvi de reperotri a mitjà termini.

Tot plegat ho podreu escoltar a l'entrevista que avui emetrem als Moments d'Òpera radiofònics i que, com sempre, us podreu descarregar al podcast.

dimecres, 19 de gener de 2011

ANNA BOLENA (G DONIZETTI)

Edita Gruberova, al final de l'assaig d'Anna Bolena (foto: Teresa G.)
Donat que demà s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu una nova producció de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti), és oportú que dediquem els Moments d'Òpera radiofònics a la primera de les tres òperes que Donizetti va compondre inspirant-se en la vida d'Elisabetta I, filla d'Enrico VIII. D'aquesta manera iniciarem el nostre recorregut per la coneguda com a Trilogia Tudor.

Ja que hi ha molta expectació per a la producció que demà es donarà a conèixer al gran públic, hem cregut oportú centrar tota la nostra atenció en la interpretació d'Edita Gruberova, ja que és a ella a qui escoltarem al Liceu (és la protagonista de 7 de les 10 funcions) i, en definitiva, el principal reclam de la producció. Tanmateix, la part de Percy l'escoltarem cantada pel tenor Josep Bros, tot i que no cantarà el dia de l'estrena, sí que ho farà la resta de dies establerts -almenys això és el que sembla-. A banda que demà, dijous, publicarem l'entrevista que vam fer-li el passat dissabte, durant els assajos d'Anna Bolena al Liceu, i on ens avança qüestions relacionades amb el seu repertori i amb futures produccions al Gran Teatre.

Així doncs, si no coneixeu l'obra, és un títol imprescindible que heu de fer-vos vostre; però si ja la coneixeu, sempre és bo refrescar la memòria.

Recorda que els Moments d'Òpera s'emetran aquest migdia al 90.1FM, però podràs recuperar-los al podcast del programa.


Segueix l'actualitat dels MdÒ al facebook, només has de clicar a "m'agrada".

dimarts, 18 de gener de 2011

JOSEP BROS NO CANTARÀ EN L'ESTRENA D'"ANNA BOLENA"

Segons acabem de saber, el tenor barceloní Josep Bros no cantarà en l'estrena de l'òpera Anna Bolena del proper 20 de gener. Per motius de salut, segons fonts del departament de premsa del Liceu, el rol de Percy el protagonitzarà el tenor Gregory Kunde.

Com ja és sabut, a l'assaig general d'ahir, Bros ja no va cantar la seva part, que va assumir el tenor José Manuel Zapata, el Percy del segon repartiment. A hores d'ara desconeixem si Bros cantarà la resta de representacions programades. Quan disposem d'aquesta informació, la publicarem.

Destacar que el passat dissabte vam mantenir una entrevista amb Josep Bros, que tenim previst emetre -i publicar- el proper dijous, aprofitant l'estrena d'Anna Bolena al Gran Teatre del Liceu, on el tenor ens parlarà del seu futur repertori.

BAYREUTH A BARCELONA

Ahir al migdia es va confirmar que el Festival Wagner de Bayreuth serà l'encarregat de donar el tret de sortida a la celebració, al Gran Teatre del Liceu, del bicentenari del naixement de Richard Wagner.

Però, què és el Festival Wagner de Bayreuth?

Bayreuth fou la ciutat escollida per Richard Wagner com a seu dels festivals dedicats a la seva obra i hi féu construir un teatre –de fusta i maó, graderia de tipus grec, acústica perfecta i amb l’orquestra en un fossat sota l’escenari– adaptat a les seves teories sobre el drama musical. La construcció del Bayreuther Festspielhaus es va iniciar l’any 1874, gràcies a les aportacions privades i del rei Lluís II de Baviera i l’any 1876 s’inaugura el Festival, dedicat íntegrament a l’obra de Wagner. Per això Bayreuth esdevingué la ciutat mítica del wagnerisme. Des d’aleshores fins als nostres dies s’han mantingut els seus festivals d’estiu, per on han passat les grans figures del cant, de la direcció d’orquestra i de la direcció d’escena de tot el món, i és reconegut internacionalment per la seva extraordinària qualitat musical i per la capacitat innovadora dels seus muntatges.

L’any 1951 per donar a conèixer novament el Festival que havia quedat molt reduït després dels estralls de la II Guerra Mundial i recuperar el públic, els néts de Wagner reemprenen -amb un esperit renovador de les posades en escena- un nou camí per tal de rellançar el Festival.

Aquell mateix any, l’Ajuntament de Barcelona, invitava als néts de Wagner a presentar, a la tardor, la seva exposició “Wagner en el mundo” que s’inaugura el novembre de 1951 al Saló del Tinell i que va ser tot un èxit ciutadà. Coincidint amb aquesta exposició es va celebrar el 50è aniversari de la creació de l’Associació Wagneriana; un homenatge al destacat wagnerià Joaquin Pena i al tenor Francesc Viñas, un cicle de conferències, la instal·lació al Liceu d’una placa commemorativa i un concert de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà i Antoni Ribera al Palau de la Música.

Tot això es veuria reforçat per la creació del Patronat pro festivals Wagner que s’encarregaria de muntar el Festival Wagner al Liceu, el 1955, esdeveniment que commocionaria la ciutat.

El Festival Wagner fou un veritable aparador de Wagner a Barcelona amb actes i activitats de tota mena relacionades amb el compositor que culminaria amb les representacions al Liceu de les posades en escena de Wieland Wagner de Parsifal, Tristan und Isolde i Die Walküre amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg i el Cor del Festival de Bayreuth, dirigides per Joseph Keilberth i Eugen Jochum.

El setembre de 2012 el Liceu tornarà a acollir l’orquestra, el cor i els solistes de Bayreuth amb tres drames de Wagner en versió de concert: Der fliegende Holländer (L’holandès errant), basat en una llegenda divulgada per Heine, un mariner holandès està condemnat a vagar eternament amb el seu vaixell fins que trobi una dona capaç de professar-li una fidelitat absoluta i d’abandonar el seu món –família, estatus, afectes– per seguir-lo; Lohengrin, basat en poemes medievals del cicle artúric, que explica el fracàs de la gesta del cavaller Lohengrin, de l’ordre del Sant Graal; i Tristan und Isolde, que narra els tràgics amors dels protagonistes, que Wagner en féu l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’aferma, incontenible, a despit de la pròpia voluntat, de les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment.

El Festival de Bayreuth al Liceu serà l’esdeveniment que donarà el tret de sortida al bicentenari del naixement de Richard Wagner (1813-1883) que se celebrarà l’any 2013.


Les dates:

Der fliegende Holländer (L’holandès errant)
1 i 4 de setembre de 2012
Director musical Sebastian Weigle

Lohengrin
2 i 5 de setembre de 2012

Director musical Sebastian Weigle

Tristan und Isolde
6 de setembre de 2012
Director musical Peter Schneider


Localitats i abonamets:

El Liceu ofereix diverses opcions per adquirir les localitats.

1. Abonament dels 3 espectacles amb un descompte del 15%
L’import de l’abonament, segons la zona, oscil·la entre 129€ i 637€

2. Abonament de 2 espectacles amb un descompte del 10%
L’import de l’abonament, segons la zona, oscil·la entre 92€ i 450€

3.- Localitats soltes, de 25€ a 250€, segons la zona.


La petició d’abonaments del Festival Bayreuth al Liceu 2012, seguirà el calendari següent:

1. Els abonats del Liceu podran sol·licitar l’abonament del 30 de maig al 15 de juliol de 2011; el públic actualment no abonat a partir del 19 de setembre de 2011.

2. Les localitats soltes per a cadascun del espectacles es posaran a la venda a partir del 19 de setembre de 2011.

Es posen a la venda 11.400 localitats. Els abonaments són limitats i representen el 10,5% de l’aforament total (1.200 localitats) i les localitats soltes seran el 89,5% de l’aforament (10.240 localitats).


Font: Departament de premsa del GTL.

dilluns, 17 de gener de 2011

ANNA BOLENA, L'ARGUMENT

La «tragedia lirica» en dos actes de Gaetano Donizetti Anna Bolena, amb llibret de Felice Romani, estrenada al Teatro Carcano de Milà el 1830, fou un dels seus primers èxits decisius. El compositor s’imposà aviat a Itàlia i als pocs mesos l’òpera ja era representada a Londres i a París i després a tot Europa. A Barcelona arribà l’any 1835 al Teatre de la Santa Creu i uns anys després fou la primera òpera representada el 1847 en el recent inaugurat Gran Teatre del Liceu.

Després de la pràctica desaparició de l’obra donizettiana dels escenaris els darrers decennis del segle XIX, s’ha escrit que la seva reposició a La Scala el 1957, dirigida escènicament per Visconti, amb Maria Callas i Giulietta Simoniato, marcà la «Donizetti Renaissance». Però cal remarcar que, a part de la reposició un any abans, el 1956, a Bèrgam, pàtria de Donizetti, el Gran Teatre del Liceu l’havia programada el 1947, arran del centenari del Teatre, amb Sara Scuderi i Giulietta Simioniato.

L’acció se situa al castell de Windsor, l’any 1536.

Acte I

A la cort d’Enric VIII d’Anglaterra (Enrico), els anys en què la seva muller era Anna Bolena —que havia accedit al tron després d’ésser repudiada Caterina d’Aragó pel rei i del cisma amb l’Església de Roma—, un grup de cortesans comenten la desafecció que Enrico sent actualment per Anna, obsedit com està per un nou amor. Giovanna Seymour, dama de companyia de la reina, confessa, entre insegura i ambiciosa, que el nou amor és precisament ella.

Anna arriba amb el patge i músic Smeton, secretament enamorat de la reina, que toca una romança. La reina mostra la seva tristesa i recorda temps passats, tot advertint Giovanna de les penes que pot amagar una corona. Una trobada entre el rei i Giovanna ens mostra el desig amorós del rei i les condicions que imposa la jove dama: no cedir sinó al peu de l’altar, tot salvant l’honor. La jove assegura la sinceritat dels seus sentiments, el rei li promet matrimoni i corona. Ella li demana que ho faci de manera que no hagi de sentir remordiments cruels.

Al parc del castell de Windsor es retroben Lord Riccardo Percy, que fou el primer amor d’Anna Bolena i ha tornat de l’exili cridat pel rei, i el seu bon amic Lord Rochefort, germà de la reina. Hi apareixen Enrico, amb els seus caçadors, i Anna. Quan Percy agraeix al rei el perdó, aquest l’atribueix als precs d’Anna. Rochefort intueix el perill i avisa l’amic.

En un gabinet del castell de Windsor, el patge Smeton mostra un medalló d’Anna i confessa l’amor que sent per ella. Anna es deixa convèncer pel seu germà Rochefort que rebi Percy. L’antic enamorat li demana que torni amb ell, però Anna li suplica que se’n vagi lluny i trobi una nova felicitat enllà d’ella. Percy treu l’espasa disposat a donar-se la mort, però Smeton, que ha presenciat l’escena sense ser vist, creu que la reina està en perill i surt per desarmar-lo. Anna cau mig desmaiada.

El rei apareix i mostra aviat la seva calculada actitud: crida els guàrdies, entren a la sala els cortesans i també Giovanna. El rei declara la reina culpable del seu deshonor. Smeton defensa la reina però deixa caure sense voler el medalló amb el retrat de la reina, cosa que Enrico considera prova d’alta traïció. La reina intenta defensar-se; Enrico l’amenaça aïrat. El rei ordena la presó per a Anna i els seus valedors, i sense escoltar les súpliques i la reivindicació d’Anna, decreta la condemna a mort.

Acte II

En un sala de la Torre de Londres, on la reina Anna està confinada, aquesta agraeix a les seves dames el consol rebut, expressat amb una bella pregària. Té lloc després un dels moments més interessants de l’òpera, la trobada entre Giovanna i la reina. La Seymour li anuncia que el rei vol trencar el seu matrimoni i només pot salvar la vida si es confessa culpable d’adulteri. Anna s’indigna de tal proposta i quan Giovanna hi insisteix, davant les preguntes d’Anna, li confessa que la dona que el rei vol esposar és ella. La ira de la reina s’atenua quan Giovanna li diu que estima Enrico de veritat, i la perdona.

Els cortesans comenten les incidències del judici. Smeton ha confessat la seva culpa i tots consideren que la reina està perduda. Enrico i l’oficial Hervey comenten com Smeton ha caigut a la trampa que li han parat en prometre-li que si confessava podia salvar la vida de la reina.

Entren Anna i també Percy, la reina suplica a Enrico que li estalviï la vergonya d’un judici i Percy assegura que la reina és innocent. Anna deplora haver valorat més ser reina que els seus sentiments envers el primer amor. El monarca es mostra cruel i venjatiu i Percy diu al rei que els dos enamorats s’havien jurat amor i fidelitat i, per tant, que eren esposos.

Entra Giovanna i el rei li diu que ja es pot considerar reina, però la dama demana clemència a Enrico. Hervey anuncia que els pars han dissolt el matrimoni del rei i han condemnat Anna i els seus còmplices a mort. Dames i cortesans demanen també clemència. Enrico diu que ho meditarà, però que la justícia és la primera virtut d’un rei.

A les presons de la Torre de Londres, Percy i Rochefort mostren la seva amistat i la seva fortalesa en la dissort. Hervey els comunica que el rei els ha perdonat la vida, però no a Anna, cosa que els indigna profundament i rebutgen amb decisió la gràcia.

Les dames d’Anna es lamenten i apareix la reina, sumida en els seus pensaments. Comença la famosa «escena de la follia», en què alterna moments de lucidesa i de deliri, una de les grans pàgines del belcantisme de l’època. Comença afirmant que avui és el dia de les seves bodes reials i cal que Percy ho ignori. Fa una evocació emocionant de la seva joventut, però quan veu passar els condemnats desperta del seu deliri i s’espanta. Torna a delirar davant la tristesa dels seus amics. Les canonades i el so de les campanes indiquen les noves esposalles d’Enrico, però mostra la seva grandesa d’ànima tot perdonant els enemics abans de caure sense sentit.

Font: Departament de premsa del GTL.

diumenge, 16 de gener de 2011

ANNA BOLENA AL LICEU, CINC CÈNTIMS

Per diferents motius ahir vaig tenir la sort de presenciar un dels assajos d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Gran Teatre del Liceu. Com que dels assajos no se n'han de treure conclusions i és important ser discret, només en faré cinc cèntims:

1. Repartiment estel·lar, amb resultats luxosos.
2. Producció curiosa i -pel poc que he vist- efectiva.
3. Els duets de les "reines" sonen espectaculars.
4. Es parlarà dels corbs.
5. Recordarem aquestes funcions durant molt de temps.

No puc, ni vull, avançar res més. Hi ha molta espectativa per l'estrena i, segur, compensarà.

Per cert, dijous parlarem d'aquesta producció amb un dels seus protagonistes, en Josep Bros (Percy); en una entrevista que ens depara una interessant primícia.

divendres, 14 de gener de 2011

"PERCY" SERÀ ALS MOMENTS D'ÒPERA

Avui mateix el servei de premsa del Gran Teatre del Liceu ens ha confirmat l'entrevista amb el tenor Josep Bros, el qual cantarà el paper de Percy, en el primer repartiment, de l'òpera Anna Bolena que a partir del proper dijous podrem gaudir al GTL.

Ja que aquesta producció ha generat una important expectació, volem donar-vos la possibilitat de traslladar una preguna al tenor. Com fer-ho? Molt senzill: només heu d'enviar un correu-e a l'adreça albert@momentsopera.com; on hi heu de detallar el vostre nom i cognoms. La pregunta ha de ser concisa, sense introduccions, ja que no disposem de molt temps de conversa.

Esperem la vostra participació! Teniu temps fins demà, dissabte, a les 15.00h per fer-nos arribar les vostres preguntes!

dijous, 13 de gener de 2011

PER MOLTS ANYS, FLÓREZ!!

Fa 38 anys va néixer a Lima una de les millors veus del moment: el tenor líric-lleuger Juan Diego Flórez. Personalment, és un dels cantants que més m'agraden, de fet hi ha qui apunta que és el millor líric-lleuger de la història.

Per gustos hi ha la varietat, però ningú pot negar que és -i serà- un cantant històric. I aprofitant l'efemèride, aquí us adjunto un parell d'intervencions de Flórez; la primera fa referència a l'òpera que va fer-lo famós en els cercles operístics internacionals, l'any 1996, al Festival Rossini de Pesaro, és el rol de Corradino de l'òpera Matilde di Shabran (G. Rossini). Cal remarcar que la gravació -d'una qualitat d'imatge i so força millorable- correspon a les representacions de l'any 1996:




Ha estat molt celebrada la seva interpretació del Tonio de La Fille du Régiment (G. Donizetti), sobretot per la facilitat en l'execució dels popularíssims nou dos de pit (Ah, mes amis quel jour de fêtte!), tot i que -personalment- està molt més lluït a la seva intervenció del segon acte (Pour me rapprocher de Marie). Cosa que l'ha fet famós internacionalment, a tots nivells.

Sigui com vulgui, i aquí ve la segona intervenció, si hi ha un autor que li és especialment adequat a la seva veu, aquest no és Donizetti, sinó Rossini. Una clara mostra està en la difícil, virtuosística i agudíssima Terra Amica de l'òpera Zelmira:



Grans són les nits que ens ha regalat, i grans són les nits que vindran. Entre d'altres, la propera Linda di Chamounix (G. Donizetti) que la temporada vinent cantarà a casa nostra, al Gran teatre del Liceu, al costat d'una altra jove i important veu, la de Diana Damrau.

Avui, més que mai, per molts anys Flórez! I moltes gràcies!

dimecres, 12 de gener de 2011

I LOMBARDI ALLA PRIMA CROCIATA (G VERDI)

La d'aquesta setmana és una òpera poc coneguda de Giuseppe Verdi; de fet l'hem escollit a petició d'un lector del blog que així ens ho ha sol·licitat (podeu fer les vostres peticions enviant un correu-e a: albert@momentsopera.com). Es tracta de I Lombardi alla prima Crociata, un títol estrenat al Teatro alla Scala de Milà, l'11 de febrer de 1843.

Amb I Lombardi (que és com es coneix popularment l'òpera), Verdi i el seu llibretista, Temistocle Solera, volien repetir l’èxit aconseguit amb Nabucco, situant als llombards a l’expedició de la primera Croada (als volts de l’any 1099) a Terra Santa, on en una situació de dificultat, lamentaran la “pàtria perduda” (de fet el cor de llombards imita al famós cor de Nabucco).

L’enrevessada història es conecta amb una venjança familiar i amb una conversió al cristianisme, tot plegat per donar un to semireligiós a una òpera que, estrenada al mes de febrer, era molt possible que es repetís poc després durant la Quaresma, època en la qual, tal i com ja va passar l’any anterior amb Nabucco, l’església només tolerava òperes de contingut, més o menys, religiós.

Tot i ser una obra poc coneguda, conté moments realment impactants, de gran bellesa musical que, segur, us agradarà conèixer. Com sempre, podeu escoltar els Moments d'Òpera a través del 90.1FM o, posteriorment, al podcast del programa. Us espero aquest migdia!

Recorda que també pots seguir-nos al facebook!

dissabte, 8 de gener de 2011

UNA APROXIMACIÓ A "ANNA BOLENA"

Del 20 de gener al 5 de març al Gran Teatre del Liceu hi podreu veure i escoltar l'òpera Anna Bolena (Milà, 1830) de Gaetano Donizetti, amb el gran atractiu del protagonisme de la soprano Edita Gruberova al capdavant de la producció.

Donat que molts dels assistents als tallers d'introducció a l'òpera que hem anat desenvolupant darrerament han adquirit entrades per alguna de les funcions, hem cregut oportú dedicar una sessió especial d'introducció a l'obra de Donizetti.

Com és habitual, coneixerem els antecedents històrics, repassarem els tipus de veus que han de formar part del repartiment, repassarem l'argument i, com no, escoltarem els moments musicals més bells. D'aquesta manera anirem al teatre coneixent bé aquesta imprescindible obra, cosa que ens permetrà gaudir molt més la representació.

La sessió, adreçada a qualsevol ciutadà que vulgui acostar-s'hi -encara que no tingui entrades per l'Anna Bolena del Liceu-, serà el proper divendres dia 14, a les 19, a la Biblioteca Popular Sta Oliva d'Olesa de Montserrat (C/ Salvador Casas). L'assistència és gratuïta.

Per cert, la versió radiofònica dels Moments d'Òpera del proper 19 de gener -el dia abans de l'estrena del Liceu- se centrarà en aquesta obra. I les successives setmanes repassarem la trilogia Tudor completada per Maria Stuarda i Roberto Devereux.

Recordeu que també podeu seguir-nos a través de facebook, i que també podeu descarregar-vos la versió radiofònica al podcast.

dimecres, 5 de gener de 2011

LE NOZZE DI FÍGARO (WA MOZART)

Gràcies a una petició d'un lector -anònim- del blog, la primera òpera dels Moments d'Òpera de l'any 2011 serà Le nozze di Fígaro de W.A. Mozart. Òpera bufa en quatre actes estrenada a Viena l'1 de maig de 1786.

Beaumarchais -a qui podem veure a la imatge de l'esquerra-, molt orgullós de conèixer Espanya en l’època en que des de França se la veia com a un país exòtic i quasi perillós, va voler demostrar les seves familiaritats amb Sevilla i la seva gent escribint la comèdia El barber de Sevilla, no exempta de certa sàtira social, ja que els assumptes d’amor de l’incapaç Comte d’Almaviva ha de resoldre’ls el seu criat, el despert i intel·ligent Fígaro.

Beaumarchais va donar una prova més dels seus coneixements sobre Espanya a una segona part: Les noces de Fígaro, que la censura va mantenir aturada fins que per desig personal de Maria Antonieta van donar pas a l’obra, l’any 1784, on entre somriures i gràcies s’ocultava un missatge molt més dur contra els injustos privilegis de la noblesa.

L’obra va estar prohibida per tot Europa, però l’emperador Josep II d’Àustria, sempre atent a donar una imatge libreal i tolerant, va decidir autoritzar la conversió en òpera l’esmentada peça teatral, encara que va cuidar prou bé que les escenes més reivindicatives no apareixessin de manera explícita a l’òpera.

Mozart va convertir la història de Beaumarchais en una òpera bufa italiana, sense cap relació musical amb Sevilla o Espanya. En el tercer acte va utilitzar un “fandango” que Gluck havia inclòs en el seu ballet Don Juan, ubicat escènicament a Sevilla.

Per cert, ja sabeu que al segon i quart acte hi ha peces alternatives pel rol de la Comtessa? En coneixeu el motiu? Al programa d'aquest migdia les escoltarem i us explicarem què va motivar a Mozart fer aquests canvis opcionals a la partitura.

Si ja coneixes Le nozze di Fígaro no calen motius per tornar-la a escoltar, fet que és una obra deliciosa; però si encara no en coneixes l'argument ni els moments musicals més bells, tens una cita amb aquesta obra als Moments d'Òpera d'aquest migdia al 90.1FM o, un cop emès, al podcast del programa.

dissabte, 1 de gener de 2011

BON ANY!

Feliç 2011 a tothom!

Ja que aquesta és una nit de celebració, és possible que demà molts sortim del llit amb mal de cap a causa dels excessos, Rossini descriu molt bé com podem sentir-nos:


Mi par d'essere con la testa
in un'orrida fucina,
dove cresce e mai non resta
delle incudini sonore
l'importuno strepitar.
Alternando questo e quello
pesantissimo martello
fa con barbara armonia
muri e volte rimbombar.
E il cervello, poverello,
già stordito, sbalordito,
non ragiona, si confonde,
si riduce ad impazzar.

Però ara toca celebrar-ho!

Us desitjo un 2011 ple de felicitat, amistat, plaer i, com no, òpera!