dilluns, 28 de febrer de 2011

LA PROGRAMACIÓ DELS MDÒ

El passat dia 10 de febrer vam mostrar-vos la programació prevista als Moments d'Òpera radiofònics, i alhora us oferíem la possibilitat d'escollir els títols a tractar al programa. Doncs bé, entre les òperes que venen marcades per l'agenda i les que ens heu proposat, la futura programació és la següent:

02/03/2011
*Tannhäuser (R. Wagner)

09/03/2011
*Don Carlo (G. Verdi)

16/032011
*La Cenerentola (G. Rossini)

23/03/2011
Cavalleria Rusticana (P. Mascagni)

30/03/2011
Pagliacci (R. Leoncavallo)

06/04/2011
Le Comte Ory (G. Rossini)

13/04/2011
*La Forza del Destino (G. Verdi)

27/04/2011
*Macbeth (G. Verdi)

04/05/2011
Il barbiere di Siviglia (G. Rossini)

11/05/2011
Der Freischütz - El caçador furtiu (C.M. von Weber)


Com sempre, tots els programes els trobareu al podcast del programa on, a més, hi ha tota la temporada 2009 - 2010. Si voleu fer alguna proposta de títol, envieu-nos un correu-e i la inclourem a la recta final de la temporada.

*A proposta dels lectors/oients dels Moments d'Òpera.

divendres, 25 de febrer de 2011

LA PASSIÓ, LA IL·LUSIÓ D'UN POBLE

Cartell de la temporada, obra de Jordi Isern.
En aquest blog estem acostumats a parlar de grans produccions, de projectes ambiciosos que signifquen un pressupost a l'abast de pocs teatres, d'intèrprets de reconegut presitigi internacional, etc. Avui vull parlar-vos d'un projecte que es manté viu des de mitjans del segle XVI, i que encara avui és el motor de la l·lusió de tot un poble: La Passió (d'Olesa de Montserrat, per descomptat), però que si viu encara és gràcies a la implicació -desinteressada- d'un miler de persones.

Hi ha a qui l'arbre no els deixa veure el bosc, i interpreten que aquestes representacions de l'obra sacra són només el reflex d'una creença religiosa, i si bé és cert que el contingut és religiós, és absurd no saber-hi veure un capital que ni el teatre més ric del món podria adquirir: la complicitat i la il·lusió d'una llarga tradició que ja forma part del nostre ADN. A banda que, a dia d'avui, si una cosa promou La Passió és la implicació, la col·laboració i la trobada de manera totalment desinteressada; amb independència d'allò en què cadascú creu.

No us diré que més de mil persones s'impliquen a cada representació, ni que és un espectacle en majúscules que bé podria competir amb obres de teatre "professional", ni tan sols que la posada en escena és de les més belles i imponents que mai podreu veure. Només us recomano que deixeu de banda els prejudicis, deixeu la mandra a casa i acosteu-vos a gaudir de l'esforç col·lectiu que significa La Passió.

Per cert, just fa una setmana vam estrenar un nou espai web, on podreu conèixer molt millor què és això de La Passió, us convido a passejar-vos-hi, segur que us agradarà conèixer Qui som?


Què és La Passió?

"Olesa no n’és una excepció, més aviat tot el contrari. Olesa, a través de la seva Passió, és el marc des d’on es contempla una bella tradició que ha anat passant de pares a fills i que està documentada des de l’any 1538. En aquelles llunyanes dates, els olesans van tenir la iniciativa de representar la vida, mort i resurrecció de Crist pels carrers del poble. Aquelles primeres representacions, de les quals només es disposa de referències en documents escrits, es van efectuar com una cerimònia religiosa per commemorar la mort de Jesús per Setmana Santa. Amb el pas del temps, la iniciativa va esdevenir tradició, i la tradició en un dels espectacles més importants, patrimoni del nostre país. La Passió d’Olesa és l’única de les passions que ha estat guardonada amb la Creu de St. Jordi de la Generalitat de Catalunya, de l’any 2002."



Per cert, jo també en formo part, faig d'Àngel -al segon acte-. Així que ja ho sabeu, consulteu el web de La Passió i reserveu-vos entrades, us sorprendrà, us agradarà i, sobretot, us emocionarà!

dijous, 24 de febrer de 2011

SOLVENTS CONTES A SABADELL

Dignitat, respecte i il·lusió. Aquestres tres paraules són les que podríem usar per explicar la nova producció de Les contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach que ahir va estrenar-se al teatre de La Faràndula de Sabadell, en el context de la temporada de l'AAOS.

Dignitat. Tot i els pocs recursos amb els quals treballen, cada nova producció aconsegueix sorprendre'ns i fer-nos gaudir d'allò més gràcies a les bones arts dels de Sabadell. Cada títol que ens presenten és un equilibri entre un bon nivell musical i unes imaginatives direccions escèniques.

Respecte. Amb els temps que corren, on els grans teatres han de fer mans i mànigues per tirar endavant les seves temporades, a Sabadell aconsegueixen mantenir en cartell tres títols operístics -i un concert-, la qual cosa és un acte de valentia i amor per la música. Enhorabona!

Il·lusió. Aquest és el motor que mou, sense cap mena de dubte, a totes les persones que participen de les produccions, i això es percep a la platea. 

Centrant-nos en el títol d'avui, el primer que vull destacar és la bona feina de l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Rubén Gimeno, ja que han ofert una actuació molt homogènia i de gran qualitat.

En el capítol de veus, Javier Agulló ha estat un molt bon Hoffmann, tot i l'extensa i dura partitura, ha sabut mantenir el nivell vocal durant tota la representació, però alhora ha dotat de caràcter aquest infeliç personatge. Gemma Coma-Alabert, com era d'esperar, ha estat fantàstica: bona dicció en francès, elegant emissió i ha creat un Nicklausse molt convincent.

Especialment atractiva ha estat la veu del baix-baríton Svetozar Rangelov (Lindorf, Coppélius, Miracle i Dappertutto), ja que ha pogut assumir tots els personatges diabòlics, amb tots els matissos que això implica.

Saioa Hernández ha estat una correcte Olympia, tot i que ha mostrat problemes a la zona més aguda de la part, i és que aquesta cantant tot i que té un bon instrument, no és una soprano lleugera, sinó una lírica. Vam gaudir molt d'ella a Il Pirata (V. Bellini) de fa un parell de temporades, de manera que -al meu entendre- hauria d'examinar un repertori més líric i adequat a la seva tessitura, segur que així podrà demostrar totes les seves potencialitats.

La soprano Maite Alberola ha estat l'encarregada d'assumir la part d'Antonia, i ho ha fet realment molt bé, llàstima dels petits problemes d'emissió que ha tingut cap al final de la seva interpretació. Una genial cantant. I pel que fa a Giulietta, la mezzosoprano Marta Valero ha ofert una lectura un tant plana, però molt efectiva.

La proposta escènica, dirigida per Carles Ortiz, és molt correcte i ben adaptada a la història, tot i que tampoc aporta una visió nova ni especialment imaginativa.

Daniel Gil de Tejada, director del cor, ha aconseguit que aquests mostrin les seves vàlues i, tot i alguns problemes de cohesió, han estat molt bé durant tota la representació.

No vull acabar sense ressaltar la gran tasca feta per l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Rubén Gimeno, ja que han executat la partitura de manera molt elegant i solvent. 

En essència, una producció molt digna que val la pena anar a gaudir.

dimecres, 23 de febrer de 2011

LES CONTES D'HOFFMANN (J OFFENBACH)

Jacques Offenbach
Aprofitant que aquesta mateixa nit l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell estrenaran una nova producció operística, avui dedicarem la versió radiofònica dels Moments d'Òpera a aquest títol, Les contes d'Hoffmann.


Les contes d'Hoffmann és una òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier, basada en tres contes d'Ernst Theodor Amadeus Hoffmann. És una obra en tres actes més un pròleg i un epíleg. Es va estrenar en l'Opéra-Comique de París, el 10 de febrer de 1881.

El text d’aquesta òpera està basat en una obra que el propi Barbier i Michel Carré, els llibretistes, que havien escrit sobre contes del poeta alemany Ernst Theodor Amadeus Hoffmann. En l’òpera, el mateix Hoffman és un personatge que apareix en el libreto, com ell mateix feia en moltes de les seves històries. Els contes en què es basa l'òpera són Der Sandmann, Rath Krespel, i Des verlorene Spiegelbild.

Offenbach va morir abans d'acabar-la, i Ernest Giraud (1837-1892) va acabar l’orquestració i també va musicar els recitatius, de manera semblant al què va fer amb l’òpera Carmen de Georges Bizet.


Idealment, els tres personatges femenins principals (Olympia, Giulietta i Antonia), que no són res més que diferents encarnacions dels amors d'Hoffmann, haurien de ser interpretades per la mateixa cantant, la qual cosa no sempre ha ocorregut -de fet el més habitual és que no sigui així-. Tenint en compte els mateixos supòsits dramàtics, els quatre papers de malvat (Lindorf, Coppelius, Miracle i Dapertutto) haurien de interpretats pel mateix baríton, ja que els quatre són encarnacions diferents del mateix geni del mal que en cada ocasió frustren els plans d'Hoffmann. Alguns altres papers també poden ser doblats.

Aquesta òpera que, en definitiva, és una bona excusa per escoltar tres contes, és la que aquest migdia als Moments d'Òpera. Com sempre, podràs escoltar el programa a través del 90.1FM o, un cop emès, descarregant-lo del podcast.


dimarts, 22 de febrer de 2011

TEMPORADA 2011 - 2012 DEL LICEU: DANSA, CONERTS I RECITALS

Matabosch, Marco i Serrano.
Ahir ja vam avançar-vos la propgramació operística de la temporada 2011 - 2012 del Gran Teatre del Liceu, just presentada en roda de premsa ahir, a les 13.00h a la sala d'assajos del Cor del Liceu. A banda d'oferir-vos una petita anàlisi de la situació econòmica actual del teatre de les rambles.

Avui us proposo conèixer tots els detalls relatius a la programació de dansa, concerts i recitals de la propera temporada. Una programació molt marcada per la pressió pressupostària derivada d'una llarga crisi econòmica que ha propiciat una situació econòmica adversa pel Liceu. De fet, serà la primera vegada que, des de la reobertura del teatre, els recursos propis (50'8%) superen les aportacions públiques (49'2%).

Aquesta és la programació de dansa, concerts i recitals per la temporada 2011 - 2012:


DANSA

Ballet del Teatre Mariinski

Música: Adolphe Adam, Cesare Pugni, Léo Delibes, Riccardo Drigo i Pavel Oldenburgsky.
Coreografia: Pyotr Gusev (segons Marius Petipa).
Dies 21, 23, 24, 26 i 27 de novembre de 2011


IT Dansa: Sechs Tänze i Minus 16

Coreografia: Jirí Kylián i Ohad Naharin
Dies 21, 22, 28 i 29 de gener de 2012 (a l'Auditori de Cornellà)


Corella Ballet Castilla y León

Música: Piotr I. Txaikovski
Coreografia: Marius Petipa i Leiv Ivanov (revisada per Ángel Corella)
Dies 9, 10, 11 i 12 de febrer de 2012


Grupo Corpo: Bach i Parabelo

Música: Marco Antônio Guimaraes (sobre una obra de J.S. Bach), i Tom Zé i Zé Miguel Wisnik.
Coreografia: Rodrigo Pederneiras.
Dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 2012


Ballets de Monte-Carlo

Música: Franz Liszt
Coreografia (i posada en escena): Jean-Cristophe Maillot
Dies 7, 8 i 9 de juny de 2012 


CONCERTS

Escenes del Faust de Goethe

Dir. musical: Josep Pons
Música: Robert Schumann, Szenen aus Goethes Faust
Intèrprets: Ofèlia Sala, Elena Copons, Sara Fulgoni, Roberto Sacca, Michael Volle, Günther Groissboöck, Attila Jun, Susana Cordón, Gemma Coma-Alabert i altres.
Dies 27 i 29 d’octubre de 2011


Concert Jaroussky

Dir. musical: Petra Müllejans
Música: Georg Friederich Händel (fragments i àries de "Rodrigo, Imeneo, Serse, Giulo Cesare, Alcina, Radamisto i Agripina).
Intèrpret: Philippe Jaroussky, contratenor.
Dia 2 de desembre de 2011


Montserrat Caballé: 50 anys al Liceu

Intèrpret: Montserrat Caballé, soprano.
Dia 3 de gener de 2012


Concert Final Concurs “Francesc Viñas”

Dir. musical: Gueràssim Voronkov
Dies 20 i 22 de gener de 2012


Concert Wagner

Dir. musical: Josep Pons
Música: fragments simfònics de Parsifal
Dies 27, 28 i 29 d'abril de 2012 (a L'Auditori)


L’altre Pelléas
“En ocasió de Pelléas et Mélisande”

Dir. musical: Michael Boder
Intèrprets: Angela Denoke, soprano
Dies 6 i 8 de juliol de 2012


RECITALS


Recital del tenor Juan Diego Flórez

Piano: Vincenzo Scalera
Música: programa a determinar.
Dia 3 de desembre de 2011


Recital del baix René Pape

Piano: Camillo Radicke
Música: obres de Robert Schumann, Franz Schubert, Hugo Wolf, Richard Wagner, Franz Liszt, Serguei Rakhmàninov i Antonín Dvorák.
Dia 5 de febrer de 2012


Recital de la soprano Nina Stemme

Piano: Matti Hirovnen
Música: obres d'Emil Sjörgen, Hector Berlioz, Kurt Weill, Richard Strauss i Robert Schumann.
Dia 4 de juliol de 2012


VENDA D'ABONAMENTS I LOCALITATS

Nous abonaments
Del 14 de juny a l’1 de juliol

Venda de localitats
A partir de l’11 de juliol


VÍDEO PROMOCIONAL

Des del Liceu han publicat un vídeo promocional de la propera temporada, aquí us el deixo:

dilluns, 21 de febrer de 2011

TEMPORADA 2011 - 2012 DEL LICEU, ÒPERA I PRESSUPOST

Aquest migdia s'ha presentat la temporada 2011 - 2012 del Gran Tetare del Liceu a través d'una llarga roda de premsa -unes dues hores-. La presentació de la temporada ha anat precedida d'explicacions de caràcter econòmic per part de la directora tècnico-financera, Anna Serrano; Joan Francesc Marco, director general i Joan Matabosch, director artístic.

No cal dir que la situació econòmica actual ha condicionat una temporada que començarà oficialment amb Le Grand Macabre, però que anirà precedida d'un Faust en versió concert i fragmentat i, del Jo, Dalí de Benguerel.

Tot i així, i a diferència d'allò que és habitual, el mes de setembre no hi haurà producció artística. Aquesta decisió, segons Marco, s'ha determinat per negociar amb el comitè de treballadors, ja que d'aquesta manera -segons els ha proposat just aquest matí- es limitaria la contractació de personal extern al llarg de la temporada, compensant les hores que no es farien al llarg del mes improductiu. Si no hi ha acord amb el comitè de treballadors, ha apuntat Marco, podria arribar a presentar-se un Expedient de Regulació de l'Ocupació (ERO).

Una altra mesura és la política de preus, o preus dinàmics, que es modificarà encarint les entrades en funció de la comercialitat de cada títol, així les òperes d'alta comercialitat incrementaran el preu un 10%, les de mitja comercialitat un 5% i les de baixa comercialitat un 1%. No han concretat quins títols són els d'alta, mitja o baixa comercialitat.

Els preus de les entrades del Petit Liceu es veuen incrementats en un euro, passant dels 11€ als 12€.

Finalment, i fent referència a la llarga ombra de la crisi econòmica actual, si analitzem l'evolució del pressupost de la Fundació Gran Teatre del Liceu, podrem constatar que la temporada 2011 - 2012 (48 milions d'euros) tindrà una dotació pressupostària similar a la temporada 2001 - 2002 (46 milions d'euros). Cosa que explicaria moltes de les decisions de l'equip directiu.

Tot i assumir el risc de ser titllat de servil, vull destacar el prec que en Joan Matabosch ha dirigit a la premsa: "ajudeu-nos a donar difusió i a donar valor al producte artístic que us presentem avui, pel bé del Liceu i pel bé -sobretot- del projecte cultural que el Liceu aporta a aquest país". Podeu escoltar la seva intervenció al podcast del programa.

Dit això, a continuació us detallo el contingut de la propera temporada, pel que fa a títols operístics:


Faust, Charles Gounod 
(fragments en versió concert)

Dir. musical: Edward Gardner i Pierre Valet
Dir. escena:
Dies 7, 10, 11, 15, 18, 20, 22, 25 i 28 d’octubre de 2011

Intèrprets: Krassimira Stoyanova, *Piotr Beczala, Erwin Schrott, Ludovic Téizer, Karine Deshayes, Julia Juon i altres.

*Ermonela Jaho, *Fernando Portari, Michele Pertusi, *Marc Barrard, Ketevan Kemoklidze i altres.


Jo, Dalí, Xavier Benguerel

Dir. musical: Miquel Ortega
Dir. escena: *Xavier Albertí
Dies 19, 21 i 23 d’octubre de 2011

Intèrprets: Joan Martín-Royo, Marisa Martins, Antoni Comas, Fernando Latorre, Julio Morales, Hasmik Nahapetyan, Àlex Sanmartí i altres.


Le Grand Macabre, Györg Ligeti

Dir. musical: Michael Boder
Dir. escnènica: Àlex Ollé (La Fura dels Baus) i Valentina Carrasco
Dies 19, 22, 25 i 28 de novembre i 1 de desembre de 2011
Intèrprets: Werner van Mechelen, *Chris Merritt, Frode Olsen, Barbara Hannigan, Ning Liang, Brian Asawa, Martin Winkler, Anna Puche, Inés Moraleda, Francisco Vas i altres.


Linda di Chamounix, Gaetano Donizetti

Dir. musical: Marco Armiliato
Dir. escènica: Emilio Sagi
Dies 20, 23, 27, 28 i 30 de desembre de 2011 i 2, 4, 5, 7 i 8 de gener de 2012

Intèrprets: Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Silvia Tro Santafé, Pietro Spagnoli, Bruno de Simone, Simón Orfila i altres.

Mariola Cantarero, *Ismael Jordi, Ketevan Kemolidze, Fabio Capitanucci, Paolo Bordogna, Mirco Palazzi i altres.


Il burbero di buon core, Vicent Martín i Soler

Dir. musical: Jordi Savall
Dir. escènica: Irina Brook
Dies 27, 29 i 31 de gener i 2, 4 i 6 de febrer de 2012

Intèrprets: Elena de la Merced, Veronique Gens, Patricia Bardon, David Alegret, Paolo Fanale, Marco Vinco, Carlos Chausson, Josep Miquel Ramon i altres.


Le nozze di Figaro, Wolfgang Amadeus Mozart

Dir. musical: Cristophe Rousset
Dir. escènica: Lluís Pasqual -reposició de la producció-
Dies 28 i 30 de gener i 1 i 3 de febrer de 2012

Intèrprets: Maite Alberola, Ainhoa Garmendia, Borja Quiza, Joan Martín-Royo, Maite Beaumont, Marie McLaughlin, Marc Pujol, Roger Padullés, Vicenç Esteve Madrid, Naroa Intxausti i Valeriano Lanchas.


La Bohème, Giacomo Puccini

Dir. musical: Víctor Pablo Pérez
Dir. escènica: Giancarlo del Mónaco
Dies 27, 28 i 29 de febrer i 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 18 i 19 de març de 2012

Intèrprets: Fiorenza Cedolins, Ainhoa Arteta, *Ramon Vargas, Christopher Maltman, Gabriel Bermúdez, Carlo Colombara, Valeriano Lanchas i altres.

Inva Mula, Ainhoa Garmendia, Roberto Aronica, Georges Petan i altres.

Angela Gheorghiu, Ainhoa Arteta, Saimir Pirgu, Àngel Òdena i altres.

*Maria Luigia Borsi, Eliana Bayón, *Teodor Ilincai, Borja Quiza, Manel Esteve Madrid, Felipe Bou, Luis Cansino i altres.


Una tragèdia florentina
El nan, Alexander Zemlinsky

Dir. musical: Marc Albrecht
Dir. escènica: Andreas Homoki
Dies 4, 10, 13, 16, 19 i 22 d’abril de 2012

Intèrprets: Marie Arnet, Isabel Bayrakdarian, Natascha Petrinsky, Klaus Florian Vogt, Cosmin Ifrim, Greer Grimsley i altres.


La flauta màgica, Wolfgang Amadeus Mozart

Dir. musical: Pablo González
Dir. escènica: Joan Font (Comediants)
Dies 24, 26 i 28 d’abril de 2012

Intèrprets: Susanna Philips, Albina Shagimuratova, Pavol Breslik, Joan Martín-Royo, Georg Zeppenfeld, Vicenç Esteve Madrid, Ruth Rosique, María Hinojosa, Sandra Pastrana, Inés Moraleda, Mikhaïl Vekua, Kurt Gysen i altres.


Adriana Lecouvreur, Francesco Cilea

Dir. musical: Maurizio Benini
Dir. escènica: David McVicar
Dies 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 25, 26, 27 i 30 de maig i 3 de juny de 2012

Intèrprets: Barbara Frittoli, Dolora Zajick, Roberto Alagna, Joan Pons, Giorgio Giuseppini, Francisco Vas, Estefania Perdomo, Gemma Coma-Alabert, Eduardo Santamaría, Marc Pujol i altres.

Daniela Dessì, Marianne Cornetti, Fabio Armiliato, Bruno de Simone, Stefano Palatchi i altres.


El gato con botas, Xavier Montsalvatge

Dir. musical: Antoni Ros-Marbà
Dir. escènica: Emilio Sagi
Dies 19, 20, 26 i 27 de maig de 2012

Intèrprets: Marisa Martins, María Luz Martínez i altres.


El giravolt de maig, Eduard Toldrà -al Palau de la Música Catalana-

Dir. musical: Antoni Ros-Marbà
Dir. escènica: Oriol Broggi
Dies 10 i 11 de juny de 2012 (al Palau de la Música Catalana)

Intèrprets: Núria Rial, Maria Martins, Joan Cabero, David Alegret, Joan Martín-Royo i Stefano Palatchi.


Pelléas et Mélisande, Claude Debussy

Dir. musical: Michael Boder
Dir. escènica: Robert Wilson
Dies 27 i 29 de juny i 1, 3, 5 i 7 de juliol de 2012

Intèrprets: Yann Beuron, María Bayo, *Laurent Naouri, Hilary Summers, *John Tomlinson, Ruth Rosique, Kurt Gysen i altres.


Aida, Giuseppe Verdi

Dir. musical: Renato Palumbo
Dir. escènica: Josep Mestres Cabanes
Dies 21, 22, 24, 25, 27, 28 i 30 de juliol de 2012

Intèrprets: *Sandra Radvanovsky, Luciana D'Intino, Marcello Giordani, Zelko Lucic, Vitaly Kowaljov, Stefano Palatchi, Josep Fadó i altres.


En propers posts ampliaré la informació, així com parlarem de concerts, recitals, dansa i Petit Liceu.


*Debuten al GTL.

dimecres, 16 de febrer de 2011

PARSIFAL (R WAGNER)

L'òpera -o "festival escènic sagrat", segons paraules de l'autor- Parsifal, amb text i música de Richard Wagner, van estrenar-la a Bayreuth el 26 de juny de 1882. A Barcelona va veure's per primer cop el 31 de desembre de 1913, al Gran Teatre de el Liceu. És una òpera en tres actes que Wagner va començar a concebre el matí d’un divendres sant de l’any 1857.

Amb aquesta obra de maduresa, Wagner va tornar als drames musicals de contingut místic; amb Parsifal va aconseguir desencantar completament a Nietzsche, qui havia admirat el to pagà i anticonvencional de les seves creacions “nibelungues”, ja que Wagner va retornar a uns textos i actituts filocristianes inexplicables tenint en compte les creacions que ahvia presentat fins al moment.

Aquesta òpera està lleugerament basada en el poema èpic medieval (del segle XIII), “Parzival” de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida del cavaller de la cort del Rei Artús, Percival, i la seva recerca del Sant Grial. Wagner va concebre l'obra l'abril de 1857 però només la completà vint-i-cinc anys després, estrenant-la a Bayreuth l'any 1882.

D'acord amb el seu propi relat, recollit a la seva autobiografia titulada “Mein Leben”, Wagner va concebre Parsifal el matí del Divendres Sant de 1857, a la residència que Otto von Wesendonck, ric comerciant de sedes i generós patró, havia disposat per a Wagner. Sembla probable que Wagner, dient que s'havia inspirat un Divendres Sant per a compondre l'òpera, es prengués una llicència poètica. Sigui com vulgui, s'accepta que el treball va començar a la residència que li havia cedit Wesendonck durant l'última setmana d'abril de 1857.

Després d'aquest primer esbós, Wagner no va tornar a treballar en Parsifal durant vuit anys, durant els quals va completar Tristany i Isolda i va començar Els mestres cantaires de Nuremberg.

Entre el 27 i el 30 d'agost de 1865, va reprendre Parsifal ampliant l'esbós amb un resum de l'argument i detallats comentaris sobre els personatges i temes del drama. Una vegada més, el treball va ser abandonat durant altres onze anys i mig. Durant aquest temps, Wagner va dedicar la major part de les seves energies al cicle de L'anell del nibelung, que va completar l'any 1874. Només quan aquesta gran obra va ser estrenada, Wagner va trobar temps per a dedicar-se a Parsifal. El 23 de febrer de 1877 va completar un segon i més extens esbós de l'obra, que el 19 d'abril del mateix any havia transformat en un llibret en vers (o "poema" com Wagner s'estimava més anomenar els seus llibrets).

Al setembre de 1877 va començar la música component dos esbossos de la partitures des del començament fins al final. Aquest esbós estava molt més detallat que el primer i contenia un grau considerable d'elaboració de la part instrumental.

Va començar el segon esborrany el 25 de setembre de 1877, només pocs dies després del primer. En aquesta etapa de la seva carrera, a Wagner li agradava treballar en els dos esborranys al mateix temps, canviant entre l'un i l'altre. Una vegada conclosos els esborranys, acabava la partitura final. Per cert, Wagner va compondre els actes de Parsifal d'un en un, i fins que no acabava completament un no passava al següent.

Aquest títol que els propers dies podrà veure's al Liceu serà el protagonista de l'edició d'aquest migdia dels Moments d'Òpera radiofònics. Com sempre podràs escoltar-los a través del podcast del programa.

dimarts, 15 de febrer de 2011

"LA BOHÈME" AMB ALAGNA I NETREBKO, SEGONS CARLO COLOMBARA

El passat dijous dia 10, el baix Carlo Colombara va trobar-se amb un grup de membres de l'Associació d'Amics del Liceu -jo també en sóc associat, però no hi vaig poder assistir-. Durant aquesta la conversa, que va moderar el periodista Pablo Meléndez-Haddad (cap de redacció de la revista Ópera Actual), Colombara va afirmar que la propera temporada participarà a una nova producció de l'òpera La Bohème (G. Puccini), acompanyat d'Anna Netrebko i Roberto Alagna

Fa uns dies ja vam comentar aquesta afirmació del baix, però ara disposem de l'àudio que ho acredita (minut 54' 40'').

Aprofito per comentar que el proper dilluns 21 de febrer, finalment, és la data escollida per presentar la temporada 2011 - 2012 del Gran Teatre del Liceu. Assistirem a la roda de premsa, de manera que us informarem de manera puntual.

PARSIFAL, L'ARGUMENT

Richard Wagner
El proper títol que veurem al Gran Teatre del Liceu és el "festival escènic sagrat" de Richard Wagner, Parsifal. Una obra d'argument sumament complex, de manera que hem cregut oportú, i ja que és una òpera que cal preparar-la amb temps, fer-vos arribar el resum argumental. Aquí el teniu:

Acte I

Els cavallers de la comunitat de Montsalvat, que antany lluitaven amb orgull per la seva fe, estan torbats i afligits. Amfortas, el seu rei, es troba greument ferit, però només ell pot descobrir el Sant Grial, curosament custodiat al castell, tot renovant en benefici de tots la sang que s’hi conserva. Fins ara han fracassat tots els intents de trobar un remei per curar aquesta ferida. Gurnemanz, que ja havia servit la comunitat sota Titurel, pare d’Amfortas, malda per mantenir el vell ordre i exigeix que es compleixin els rituals que demana la tradició.


La rutina matinal s’interromp amb l’aparició d’una dona misteriosa que lliura a Gurnemanz un bàlsam per a Amfortas. Aquest arriba, turmentat pel dolor, per tal de prendre el seu bany diari. Ell i els habitants més vells de Montsalvat coneixen la dona; és Kundry, que apareix de tant en tant per oferir la seva ajuda. Amfortas promet provar el bàlsam, tot i que sap que només una cosa el pot guarir: cedir el seu càrrec a un altre. Molts anys enrere, anunciat que un neci pur, il·luminat per la compassió, li portaria la redempció.

Gurnemanz conversa amb els membres més joves de la comunitat i els fa saber la història d’Amfortas i el seu turment. El seu pare Titurel, a més del Grial, també li va confiar la llança sagrada, les relíquies més venerades de la seva fe, una fe exclusivament reservada a aquells que saben conservar la castedat. Klingsor, però, es va convertir en un adversari fanàtic de la comunitat. Després d’autocastrar-se per tal de poder mantenir el vot de castedat, Titurel el va expulsar i, des d’aleshores, intenta amb tots els mitjans disponibles destruir els seguidors del rei Amfortas. Té al seu servei unes noies que fa servir per seduir-los i apartar-los així de la comunitat del Sant Grial. Amfortas, per tal de vèncer els sortilegis de Klingsor, se li havia enfrontat amb la Llança Sagrada, però també ell va sucumbir a la seducció d’una dona. Finalment, Klingsor es va apoderar d’aquella arma i li va causar la gran ferida que només es pot tornar a tancar amb la mateixa llança.

De sobte, cau un cigne, mortalment travessat per una fletxa. Aïrat, Gurnemanz censura severament el jove malfactor, el qual, però, no té cap sentiment de culpa. Només quan Gurnemanz li fa comprendre el patiment de l’animal, entén tot l’abast de la seva acció. Després, Gurnemanz li pregunta pel seu nom i els seus orígens, preguntes, però, que el jove no sap contestar. Kundry sí que coneix el seu passat: la seva mare, morta de tristesa en veure’s abandonada pel fill, el va educar com a un neci, per tal d’estalviar-li el destí de son pare, el qual havia mort en la batalla. En sentir aquestes paraules, el jove, desesperat, es llança contra Kundry, i només la intervenció de Gurnemanz el pot aturar en l’intent de matar-la. Amb tot, el comportament tan estrany del jove fa consolidar-se en Gurnemanz l’esperança d’haver trobat finalment aquell neci que anys enrere havia estat anunciat a Amfortas. Així doncs, decideix posar-lo a prova i fer-lo participar en l’acte de descobriment del Grial. 


Amfortas no desitja res més que la mort, i més que de la seva ferida pateix del fet d’haver sucumbit a la sensualitat, tot infringint d’aquesta manera el màxim manament de la comunitat del Greal. Tanmateix, el seu pare, que a causa de la seva edat avançada necessita més que ningú el conhort del Sant Grial, l’obliga a complir la seva missió. Àvidament, Titurel i els altres membres de la comunitat prenen la sang renovada un cop més per Amfortas. El jove neci, però, en qui Gurnemanz ja veia l’anhelat redemptor, ho contempla insensible, no comprèn res i finalment és fet fora del recinte. 



Acte II

Klingsor pressent el perill que significa l’arribada d’aquell neci a Montsalvat. Demana ajuda a Kundry, la qual està condemnada a errar perduda pel món fins que finalment un home sàpiga resistir-se a la seva seducció. Va ser per ella que Amfortas va oblidar el seu vot de castedat, i ara també ha de seduir aquell neci foragitat per Gurnemanz que fins aquell moment, apartat del món, havia resistit tots els plaers mundans. El jove desconegut és rebut amb gran alegria per les noies de Klingsor, les quals es barallen entre elles per guanyar-se el seu amor. Ell, però, resta insensible a tots els intents de seducció. Només quan Kundry el crida pel seu nom –Parsifal– i li parla del seu passat, hi presta atenció. Amb el pretext de voler donar-li l’última besada de la seva mare, aconsegueix tenir-lo entre els seus braços. Aquest bes, però, el fa despertar. De sobte sap comprendre el patiment d’Amfortas. Rebutja Kundry i vol que li ensenyi el camí de tornada cap a Amfortas. Rabiosa pel menyspreu rebut, Kundry el maleeix: mai no ha de tornar a trobar el camí cap a Montsalvat. Després crida Klingsor per demanar-li ajuda, i aquest intenta matar Parsifal amb la llança sagrada. Parsifal, però, es pot apoderar de l’arma i abandona Kundry amb aquestes paraules: “tu saps on podràs trobar-me de nou!”. 


Acte III


Gurnemanz encara s’aferra a l’esperança que la comunitat del Grial, fundada anys enrere per Titurel, pugui tenir un digne successor, encara que amb el temps tot s’hagi enfonsat al seu voltant. De sobte torna a aparèixer Kundry, la qual aquesta vegada li sembla totalment canviada, i li fa recordar els temps passats. També s’acosta, sense saludar, un cavaller embolcallat amb una capa negra, al qual Gurnemanz, enfadat, fa saber que és Divendres Sant i que, per tant, no es pot anar tapat d’aquesta manera. Quan l’home es treu la capa i les armes, Gurnemanz hi torna a reconèixer el neci d’abans que ara porta la llança sagrada. Després d’anys d’errar pel món, Parsifal finalment ha arribat a la seva meta. Gurnemanz el saluda com a salvador i redemptor, puix que el castell del Sant Grial està de dol: Amfortas, per tal de forçar la seva mort, es nega a descobrir el Sant Grial i Titurel s’acaba de morir. Parsifal és envaït pel remordiment i es blasma ell mateix per l’estat de les coses. Gurnemanz, però, el consagra rei del Grial. Parsifal bateja Kundry i tot seguit és conduït per Gurnemanz cap a Amfortas, el qual, per celebrar els funerals de son pare, hauria de descobrir un cop més el calze sagrat. Amfortas continua negant-s’hi i ordena que el matin. Parsifal, però, el guareix tocant-li la ferida amb la llança sagrada i passa a descobrir el Sant Grial. Fi.


Recordeu que demà dedicarem els Moments d'Òpera radiofònics al resum argumental i musical de Parsifal.


Font: Departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.

dilluns, 14 de febrer de 2011

CINC ENTRADES DOBLES GRATUÏTES

El proper dijous 17 de febrer, a les 21.00h, l'Orquestra Barroca del Festival de Torroella de Montgrí oferirà un concert titulat La plenitud del Barroc, amb un programa basat en obres de Vivaldi, Rebel i Pergolesi, sota la direcció de Stefano Demicheli i amb les veus solistes de Deborah York (soprano) i Gemma Coma-Alabert (mezzosoprano).

Aquesta prestigiosa orquestra barroca, sota la batuta del clavecinista i director torinès Stefano Demicheli, presenta un programa que uneix la música instrumental i la música vocal europea del primer terç del segle XVIII.

La primera part del programa està formada pel Concert per a dues mandolines en sol major, de Vivaldi, i per Les élements de J.F. Rebel, que ens permetran descobrir unes obres molt apreciades.

I a la segona part, l’Acadèmia 1750 ens ofereix l’Stabat Mater més conegut, el de Pergolesi, interpretat per dues veus de luxe, la mezzosoprano Gemma Coma-Albert i la soprano anglesa Deborah York, considerada actualment com una de les millors cantants de música barroca.

El concert se celebrarà al Centre Cultural Unnim Caixa Terrassa i té un preu de 28€. Amb tot, si hi voleu anar de manera totalment gratuïta, només heu d'enviar-me un correu-e destacant el vostre nom i cognoms, i automàticament, i en rigorós ordre d'arribada, tindreu una entrada doble reservada a la taquilla, En total, disposem de cinc entrades dobles.

Si voleu més informació sobre el concert, la trobareu al següent enllaç.

Teniu temps fins el proper dijous, 17 de febrer, a les 13h, per enviar els correus-e.

divendres, 11 de febrer de 2011

ALAGNA I NETREBKO A "LA BOHÈME"?

No puc verificar que sigui cert, de fet entra en contradicció amb allò què s'ha publicat al seu web, però m'ha arribat el rumor que Roberto Alagna serà el Rodolfo que enamorarà a la Mimì d'Anna Netrebko a La Bohème que presumptament es representarà la propera temporada al Gran Teatre del Liceu.

Repeteixo, sóc el primer incrèdul. Sigui com vulgui, haurem d'esperar a la presentació de la propera temporada per confirmar-ho o negar-ho.

"LA BOHÈME" AMB NETREBKO AL LICEU?

Anna Netrebko
Ahir va celebrar-se una trobada organitzada per l'Associació Amics del Liceu amb el baix Carlo Colombara, l'Enrico VIII de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) que aquests dies es representa al Gran Teatre del Liceu.

Per qüestions professionals em va ser impossible assistir-hi, però una bona amiga sí que va ser-hi i, segons m'informa, Colombara va confirmar que la propera temporada torna al Liceu, ho farà amb una producció (nova?) de La Bohème de Puccini. De tota manera, el titular més destacat és que, segons em comenten, ha afirmat que "pel que sap" la Mimì l'interpretarà la soprano russa Anna Netrebko.

Serà cert? En pocs dies es presentarà la temporada 2011 - 2012, aleshores sortirem de dubtes...

dijous, 10 de febrer de 2011

AJUDA'NS AMB LA PROGRAMACIÓ DELS MdÒ

Ja fa unes setmanes vam publicar la programació prevista durant nou setmanes de programa, ara ja som a la recta final d'aquesta programació i hem de començar a pensar en les properes edicions del programa. De manera que us proposo que m'ajudeu a escollir títols; quina òpera us agradaria conèixer? Quin títol voleu escoltar resumit? 

Només heu d'enviar-me un correu-e i la inclourem a la nostra programació.

De moment, i condicionats per l'agenda lírica i les propostes que ja hem rebut, els propers títols que explicarem al programa són els següents:

16/02/2011
Parsifal (R. Wagner)

23/02/2011 
Les contes d'Hoffman (J. Offenbach)

02/03/2011
*Tannhäuser (R. Wagner)

09/03/2011
A determinar

16/032011
A determinar

23/03/2011
Cavalleria Rusticana (P. Mascagni)

30/03/2011
Pagliacci (R. Leoncavallo)

06/04/2011
*Maometto II (G. Rossini)

13/04/2011
A determinar

27/04/2011
A determinar

04/05/2011
Il barbiere di Siviglia (G. Rossini)

11/05/2011
Der Freischütz - El caçador furtiu (C.M. von Weber)

Així doncs, si voleu conèixer, recordar o gaudir d'alguna òpera, envieu-nos un correu-e i l'afegirem a la programació dels Moments d'Òpera. Per cert, avui no es poden deixar comentaris, ja que prefereixo rebre les vostres peticions per canals privats, no cal dir que, si ho desitgeu, no publicaré en cap moment el vostre nom.

En uns dies, quan hàgim cobert totes les dates, publicarem la programació definitiva.

*a petició d'oients del programa.

dimecres, 9 de febrer de 2011

SEMIRAMIDE (G ROSSINI)

Teatre de La Fenice, Venècia.
Semiramide és una òpera en dos actes amb música de G. Rossini i llibret de Gaetano Rossi, basat en la tragèdia de títol homònim de Voltaire (de l'any 1748). Van estrenar aquest títol al teatre de La Fenice de Venècia, el 3 de febrer de 1823. A Catalunya va estrenar-se al teatre de la Santa Creu de Barcelona, el 20 d’abril de 1826.

És curiós que el llibretista de Rossini, Gaetano Rossi, anés a buscar a Voltaire com a font de la seva modesta creació, tenint en compte que el precedent molt més obvi de la Semiramide de Metastasio. La qual cosa demostra que si bé Rossini i els seus col·laboradors havien abraçat definitivament el conservadorisme musical, no ho van fer pas amb l’aspecte teatral.

La història de Voltaire ens parla de l’evolució posterior del personatge de Semíramis, reina de Babilònia, que ha matat al seu espòs, el rei Nino, amb l’ajuda del malvat Assur; però no ens diu per quins motius va veure’s obligada a casar-se amb Nino, cosa que explicaria, o justificaria, el fet que ella l’elimini posteriorment. Tampoc s’explica el complicat procés pel qual ella reina disfressada d’home durant varis anys, ni els dubtosos orígens d’on prové.

En aquesta obra va influir la moda dels finals feliços, de manera que en alguns casos es va eliminar la mort (accidental) de la reina, que queda implícitament perdonada dels seus crims, que en aquesta versió edulcorada de Voltaire queden reduïts a un de sol.

En aquesta òpera, Rossini, va fer brollar el seu gust per les antigues virtuts del bel canto. És una obra d’elaboradíssima ornamentació vocal i moltes coloratures, recolzada per una inspiradíssima orquestració.

Aquest títol l'hem escollit a petició d'un lector del blog, el Josep de El Cafè de Nit, i oïent habitual del programa, així que si voleu fer-nos alguna proposta, l'únic que heu de fer és enviar-nos un correu-e. Un cop rebuda la proposta d'òpera a resumir al programa, la inclourem a la programació i, en uns dies, us direm la data d'emissió.

El resum argumental, històric i musical de Semiramide el podrem conèixer aquest migdia, com sempre, a la versió radiofònica dels Moments d'Òpera, al 90.1FM, tot i que també us ho podreu descarregar al podcast del programa.

divendres, 4 de febrer de 2011

GRUBEROVA & GARANÇA: "VA, INFELICE..."

Van apareixent imatges relatives a les representacions de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) que fins el proper 5 de març pot veure's al Gran Teatre del Liceu. De la producció n'hem parlat molt, sobretot de l'excel·lent interpretació de le mezzosoprano Elina Garança, que al costat d'Edita Gruberova han estat les grans protagonistes de la producció. 

El servei d'audiovisuals del Liceu ha tingut la generositat de penjar el següent vídeo a youtube. A gaudir-lo:



La pregunta ara és: s'editarà un DVD d'aquestes representacions?

dijous, 3 de febrer de 2011

CANVIS AL "PARSIFAL" DEL LICEU

Fa uns dies ja vam informar-vos, a través del facebook i twitter del programa, del primer canvi a les representacions de la producció de Parsifal (R. Wagner) que a partir del proper 20 de febrer podrem veure al Gran Teatre del Liceu, avui se n'ha conegut un més.

Aleshores us comunicàvem que Simon O'Neill havia cancel·lat i no actuaria com a Parsifal, el substituirà Christopher Ventris en aquest rol. Paral·lelament, avui hem sabut que Sue Bullock no cantarà el rol de Kundry del segon repartiment, el seu lloc l'ocuparà Evelyn Herlitzius.

I, segons acaba d'informar-me una amiga liceística, Carlos Álvarez ha cancel·lat la seva participació a la producció de Pagliacci (R. Leoncavallo), el seu lloc l'ocuparà Andrzej Dobber.

dimecres, 2 de febrer de 2011

ROBERTO DEVEREUX (G DONIZETTI)

Edita Gruberova, una imponent Elisabetta.
Roberto Devereux és una òpera en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Salvatore Cammarano, emmarcada en el conegut com a cicle Tudor.

Aquesta òpera està basada en la tragèdia Élisabeth d’Anglaterre (1829) de François Ancelot i en la Histoire secrète des amours d’Élisabeth et du comte d’Essex (1787) de Jacques Lescène des Maisons, a més d’inspirar-se en el llibret de Felice Romani Il conte d’Essex (1833), escrit per al compositor Saverio Mercadante. Van estrenar-la al teatre San Carlo de Nàpols el 29 d'octubre de 1837.

La moda pel món britànic als inicis del Romanticisme van fer reaparèixer moltes obres teatrals i novel·les al voltant de l’enigmàtica figura de la reina Isabel I (1558 – 1603), qui va tenir un regnat solitari i no va arribar a casar-se mai. L’òpera italiana, buscava en el filó britànic una manera d’escapar de la censura, molt forta quan es tractaven temes relacionats amb figures de les monarquies europees. En el cas de la monarquia anglesa, separada de la religió catòlica, la censura era més permisiva.

Per quart cop (si tenim en compte l’òpera Elisabetta al castello de Kenilworth, de l'any 1829, no inclosa en el cicle del programa), Donizetti escollia un tema basat en aquesta figura històrica; juntament a Anna Bolena (de l’any 1830, en la qual Isabel apareix com una nena, sense paper cantat) i Maria Stuarda (de l’any 1834, en la qual ens presenten una amarga Elisabetta desesperada per l’amor del seu apreciat Leicester). Aquesta òpera, Roberto Devereux, tanca el cicle mostrant-nos a Isabel ja en els seus últims anys de vida, envellida i desmoralitzada pel seu darrer fracàs amorós.


Quasi oblidada molt abans d’acabar el segle XIX (les últimes aparicions registrades són les de Pàvia, a Itàlia, de l’any 1882), ha estat recuperada en els anys de la Donizetti Renaissance i s’ha mantingut amb força al repertori belcantista.

Aquest migdia teniu l'oportunitat de conèixer el resum argumental i musical de l'òpera Roberto Devereux, de manera que haureu fet una aproximació a tres títols indispensables per conèixer l'obra de Gaetano Donizetti. Recorda que els Moments d'Òpera radiofònics pots escoltar-los aquest migdia al 90.1FM o al podcast del programa.