dimecres, 29 de juny de 2011

Concert: quatre segles d'òpera - promoció -

El director musical Daniel Antolí ha tingut la generositat de posar-se en contacte amb nosaltres per fer-vos arribar els dos concerts lírics que aquest cap de setmana han programat, en els quals tenen la voluntat de repassar els grans períodes dels quatre segles d'òpera. El concert anirà a càrrec de Coralia, entitat coral creada l’any 2006 que agrupa dues corals: la “Camerata Impromptu” de Barcelona i la “Coral l’Amistat” de Premià de Mar. 

També es comptarà amb l'orquestra Barcelona Filharmonia que es presentà públicament per primera vegada. Els solistes seran Francesca Roig, Carme Murio, Isabel Rodríguez, Anna Guixé, Giorgio Elmo, Xavier Aguilar i Juan Carlos Esteve.

Pel que fa al programa, aquest està plantejat com un recorregut per la història de l'òpera, des dels seus inicis al segle XVII, fins a l'actualitat:

Primera part

Dido i Aeneas

Henry Purcell (1659 -1695) 



Obertura
Dido’s lament
With drooping wings ye Cupids come

Sposa son disprezzata, de l’òpera Merope de Geminiano Giacomelli (1692-1740) 

Orfeo i Euridice
Christoph Willibald Gluck (1714 - 1787) 

Vieni a’ regni del riposo 
Che farò senza Euridice

La Flauta Màgica


Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) 



O Isis und Osiris
Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen

Pa… pa… pa…

Es siegte die Stärke


Segona part


Obertura, de l’òpera El barber de Sevilla de Gioacchino Rossini (1792 - 1868) 



Giusto ciel! de l’òpera L’asedio di Corinto de Gioacchino Rossini (1792 - 1868) 

Nacqui all'affanno, de l’òpera La Cenerentola de Gioacchino Rossini (1792 - 1868) 

Una furtiva lagrima, de l’òpera L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti (1797-1848) 

Barcarola de Les contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach (1819-1880) 


Carmen
Georges Bizet (1838-1875) 

Cor de les cigarreres
Habanera
Sortida d’Escamillo


Nessun Dorma, de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini (1858-1924)

El primer concert serà aquest proper dissabte, dia 2 de juliol, a les 21h al Teatre Monumental de Mataró (C/Riera 169). El preu de l’entrada és de 23€, però a través de la nostra promoció podeu aconseguir-la per 11'5€. El segon concert serà diumenge, dia 3, a l’església de Sant Cristòfol de Premià de Mar (Plaça de l’Ajuntament 2). Preu de l’entrada 10€.

Per aconseguir aquests preus, només heu d'enviar un correu-e i detallar-nos el nom i cognoms de les persones que hi assistiran. Ja a la taquilla, minuts abans de començar el concert, podreu fer efectiu el pagament i gaudir de la música en directe.

dilluns, 27 de juny de 2011

MOMENTS D'ÒPERA: TEMPORADA 2010 - 2011

Amb el resum argumental i musical de La Sonnambula (V. Bellini) arribem al final de la temporada 2010 - 2011 dels Moments d'Òpera radiofònics. Fins que no tornem a posar-nos-hi, podeu recuperar tots els títols que hem explicat cada setmana, a través del nostre podcast. Són els següents:

Setembre de 2010:

Especial Luciano Pavarotti
I Puritani 
(V. Bellini)
Especial Puccini 
(amb la col·laboració d'Àlex Pallarès)

Octubre de 2010:

Especial Joan Sutherland
Rigoletto 
(G. Verdi)
Madama Butterfly 
(G. Puccini)

Novembre de 2010:

La núvia venuda
 (B. Smetana)
La Bohème -amb les veus de Netrebko i Villazón- 
(G. Puccini)
Idomeneo, Re di Creta 
(WA Mozart)
Lucrezia Borgia
 (G. Donizetti)

Desembre de 2010:

Falstaff 
(G. Verdi)
Guillaume Tell
 (G. Rossini)

Gener de 2011:

Le nozze di Fígaro
 (WA Mozart)
I Lombari alla prima Crociata
 (G. Verdi)
Anna Bolena
 (G. Donizetti)
Maria Stuarda
 (G. Donizetti)

Febrer de 2011:

Roberto Devereux
 (G. Donizetti)
Semiramide
 (G. Rossini)
Parsifal
 (R. Wagner)
Les contes d'Hoffmann
 (J. Offenbach)

Març de 2011:

Tannhäuser
 (R. Wagner)
Don Carlo
 (G. Verdi)
La Cenerentola
 (G. Rossini)
Cavalleria Rusticana
 (P. Mascagni)
Pagliacci
 (R. Leoncavallo)

Abril de 2011:

Le Comte Ory
 (G. Rossini)
Il Pirata
 (V. Bellini)
Macbeth
 (G. Verdi)

Maig de 2011:

Il barbiere di Siviglia
 (G. Rossini)
Der Freischütz
 (CM von Weber)
Lucia di Lammermoor
 (G. Donizetti)
La forza del destino 
(G. Verdi)

Juny de 2011:

Il Tabarro
(G. Puccini)
Suor Angelica
 (G. Puccini)
Gianni Schicchi
 (G Puccini)
La Sonnambula
 (V. Bellini)

Tanmateix, també podeu recuperar els títols de la temporada 2009 - 2010.

dimecres, 22 de juny de 2011

LA SONNAMBULA (V BELLINI)

Bartoli, una poc ortodoxa Sonnambula
Aquest migdia posarem punt i final a la temporada 2010 - 2011 dels Moments d'Òpera, i ho farem amb una òpera que està dividida en dos actes, és semi-seriosa, la música és de Vincenzo Bellini i el libretto de Felice Romani, que alhora està basat en l’argument d’Eugène Scribe, per a un ballet-pantomima de Jean-Pierre Aumer, titulat La sonnambule ou l’Arrivé d’un noveau seigneur (1827). L’òpera va estrenar-se al Teatre Carcano de Milà el 6 de març de 1831. L’any 1836 va poder veure’s al teatre de la Sta. Creu de Barcelona.

Situada en un àmbient idíl·lic, en una Suïssa idealitzada, sense conflictes socials, amb uns camperols de postal. El text de Scribe va ser acceptat per Romani a qui li agradaven aquests ambients rurals (com el de L’elisir d’amore).

És una òpera semi-seriosa, un gènere amb serrells tràgics, però amb un final feliç assegurat, que ha d’incloure algun personatge bufo. Donada la poca capacitat de Bellini per la comicitat, al màxim que arriba el personatge de Rodolfo és a ser una mica fantasiós. Estava previst, inicialment, que es descobrís que Amina era filla del comte, cosa que hauria justificat el casori amb el ric Elvino, però al final va desestimar-se aquesta simple solució dramàtica.

Queden restes d’aquesta idea inicial a les frases del comte quan admira a Amina en la seva arribada. La trama té una mínima coherència, de fet Amina aconsegueix convèncer a tots passant adormida, perillosament, per una passarel·la.

La Sonnambula va salvar-se de la desaparició per haver-se convertit en un vehicle ideal per a les soprano lleugeres de coloratura del tipus que va posar-se de moda cap a l’any 1890, i que van persistir fins a la II Guerra Mundial. El renaixement belcantista ha donat nova vida a aquesta òpera i avui dia es tracta de manera més responsable.

Si no coneixeu La Sonnambula aquest migdia la podreu conèixer als Moments d'Òpera, però si ja la coneixeu podreu tornar a gaudir-la. Com sempre, trobareu el resum argumental i musical al nostre podcast.

Per cert, recordeu que els Moments d'Òpera radiofònics tornen el proper 25 de juliol, cada mitjanit, de dilluns a dijous, a COM Ràdio.

dilluns, 20 de juny de 2011

AQUEST ESTIU, MOMENTS D'ÒPERA A COM RÀDIO

A partir del 25 de juliol i fins el dia 25 d'agost, cada mitjanit, de dilluns a dijous, COM Ràdio acollirà la versió radiofònica dels Moments d'Òpera. Després d'una exitosa temporada a la xarxa (hem tingut més de 4.000 descàrregues al nostre podcast), el programa setmanal passa a ser diari, però amb la mateixa filosofia: divulgar l'òpera d'una manera clara i entenedora, però sobretot atractiva de cara a l'oient.

És per això que hem programat 20 títols diferents, els primers condicionats a l'agenda lírica de l'estiu i els darrers que ens serviran per fer un repàs a la història de l'òpera, des dels seus origens barrocs, fins a l'actualitat, però repassant també l'òpera romàntica italiana, l'òpera nacional alemanya, el verisme, etc.

No cal dir que, a diari, podreu seguir l'actualitat del programa a través del nostre facebook, el twitter i aquest mateix blog.

Properament us avançarem la programació de títols que tenim previst desenvolupar al llarg d'aquests vint programes.

Així doncs, a partir del 25 de juliol, us espero cada mitjanit a COM Ràdio per gaudir i escoltar els millors Moments d'Òpera.

dimecres, 15 de juny de 2011

IL TRITTICO III: GIANNI SCHICCHI (G PUCCINI)

Gianni Schicchi és la tercera i més coneguda i representada de les òperes que conformen Il Trittico (el tríptic), acompanyada de Il Tabarro i Suor Angelica. És una comèdia amb una trama divertida i intel·ligent. De fet, és l’única òpera de Puccini que conté notes de comicitat, i una de les àries més populars del geni de Lucca.

El nom de Gianni Schicchi apareix només breument en el cant XXX de la primera part (l'Infern) de la Divina Comèdia, com un dels personatges a l'infern.

La base de la trama de l'òpera de Puccini és, però, un comentari anònim florentí sobre la Divina Comèdia de Dante publicat el 1866, que aclareix aquesta breu referència a l'obra de Dante. No es coneixen els detalls de la vida de Gianni Schicchi, que va ser un personatge real que va viure al segle XIII a Florència, però pel comentari anterior i altres addicionals, Gianni Schicchi va ser famós per la seva capacitat de suplantació de persones, i per això va ser a l'infern.

Avui teniu l'oportunitat de conèixer el resum argumental d'aquesta òpera que, com sempre, podreu seguir als Moments d'Òpera radiofònics, a través del nostre podcast.

dimecres, 8 de juny de 2011

IL TRITTICO II: SUOR ANGELICA (G PUCCINI)

Tal i com ja vam avançar-vos la setmana passada, Il Trittico (El tríptic) és un retaule operístic compost per Giacomo Puccini i format per tres òperes breus: Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. La d’avui és la segona, amb llibret de Giovacchino Forzano; un títol que, com la resta, van estrenar a la Metropolitan Opera House de Nova York, el 14 de desembre de 1918. A Catalunya va veure’s per primer cop, al Gran teatre del Liceu, el 21 de desembre de 1848.

Aquest títol és una altra mostra del tarannà verista de Puccini, ja que se sap que per dotar de més veracitat a aquesta obra va anar a visitar la seva germana, Iginia, que era la mare superiora del convent de Vicopelago. Va parlar amb les monges, va observar la seva vida quotidiana i, quan va tenir acabada l’obra, va anar personalment a tocar-hi la versió per piano per a què les monges le poguessin conèixer. Moltes d’elles van emocionar-se al reconèixer’s en els personatges.

Aquesta òpera, una de les poques que només conté personatges femenins, alguna vegada s’ha representat sola, o acompanyada d’una altra òpera verista no massa extensa. De tota manera, el més habitual és que es presenti acompanyada de la tercera obra de Il Trittico: Gianni Schicchi.

Tot i la brevetat argumental, és aquesta una tràgica òpera que conté moments molt bells, si no la coneixeu, podeu sintonitzar-nos a aquest migdia o, com sempre, escoltar online o descarregar-vos el programa a través del nostre podcast.

divendres, 3 de juny de 2011

NO HI HAURÀ "ERO" AL LICEU

Segons informa el departament de premsa del Gran Teatre del Liceu, després de tres mesos de negociacions, avui s’ha signat l’acord entre el Comitè d’empresa i la Direcció general del Teatre que ha evitat recórrer a un ERO (Expedient de regulació d’ocupació) per suspensió temporal de contractes pel setembre de 2011, mes en el qual no està programat cap espectacle i el Teatre romandrà tancat fins el dia 26.

Aquest acord, que garanteix els llocs de treball i els salaris dels treballadors del Liceu s’ha portat a terme per tal d’assolir els objectius necessaris per a la viabilitat pressupostària del Teatre i suposa l’aplicació de flexibilitat en el treball. És a dir, permet distribuir el treball de la temporada 2011-2012 en 10 mesos, cobrant-ne 12, sense que suposi, en cap cas, un augment d’hores treballades anuals sinó una redistribució de les mateixes en funció de les necessitats del Teatre i en relació als diferents col·lectius (Administració, Cor, Orquestra i Tècnic).

Aquesta flexibilitat assegura el manteniment de l’activitat artística i l’equilibri pressupostari. Alhora aquest pacte representa un pas endavant en l’assoliment d’acords en el marc laboral del Liceu.

Font: Departament de premsa del GTL.

dimecres, 1 de juny de 2011

IL TRITTICO I: IL TABARRO (G PUCCINI)

Il Trittico (El tríptic) és un retaule operístic compost per Giacomo Puccini i format per tres òperes breus: Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. La d’avui és la primera de les tres, un títol que, com la resta, van estrenar a la Metropolitan Opera House de Nova York, el 14 de desembre de 1918. A Catalunya va veure’s per primer cop, al Gran teatre del Liceu, el 21 de desembre de 1848. Amb llibret de Giuseppe Adami, basat en la tragèdia de Didier Gold, La Houppelande (1910).

Amb el pas del temps, Il tabarro, tot i no ser una de les òperes més populars, s'ha guanyat un lloc de respecte entre les òperes de Puccini. La intencionada absència de melodies fàcils i enganxoses es compensa amb una extrema densitat dramàtica i musical.

Des del punt de vista dramàtic, Il tabarro sembla retre un inesperat i tardà homenatge a l'òpera verista. L'acció es desenvolupa en els baixos fons de París, en la ribera del Sena, entre estibadors i dones de mala vida. Dues dècades abans, en el moment de màxima fortuna del melodrama verista, Puccini havia evitat caure en aquesta moda, renunciant a posar música a La lupa (La lloba) de Giovanni Verga.

La més fosca de les òperes de Puccini està amerada de la idea del pas del temps, encarnada metafòricament en l'hora del capvespre, en l'estació de la tardor i sobretot en el lent, inexorable pas del riu, entorn del qual es desenvolupa l'acció.

Si no coneixeu la primera de les òperes de Il Trittico, aquest migdia teniu l'oportunitat d'acostar-vos a Il Tabarro de G. Puccini. A partir de les 12h, al podcast dels Moments d'Òpera.