dissabte, 28 de gener de 2012

"El rondinaire de bon cor" arriba al Liceu

Anit va presentar-se al Gran Teatre del Liceu la coproducció amb el Teatro Real de Madrid de Il burbero di buon cuore, obra del compositor valencià Vicent Martín i Soler amb llibret de Lorenzo da Ponte. Estrenada a Viena l'any 1786 (uns mesos abans de les conegudes Noces de Fígaro mozartianes) conté, però, dues àries escrites per Mozart.

I és que Martín i Soler va aconseguir tal fama amb les tres obres còmiques amb llibret de Da Ponte (a més del burbero: Una cosa rara ossia bellezza ed onestà i L'arbore di Diana) i estrenades a Viena entre els anys 1786 i 1787, que l’any 1788 la tsarina Caterina II va convidar-lo a instal·lar-se a St. Petersburg i fer brollar allà la seva creativitat. Ell va acceptar.

És l’any 1789 quan es produeix la curiosa trobada creativa entre Mozart i Martín i Soler. I és que el mes d’octubre d’aquell any es decideix reposar Il burbero di buon cuore a Viena, però la soprano Louise Villenueve va demanar dues àries substitutives per tal de lluir més en el seu cant. Qui va escriure-les? En efecte, l'absència de Martín i Soler va fer que Mozart assumís el compromís d'escriure-les i, de fet, des d'aleshores és tradició mantenir-les, com al cas d'aquests dies al Liceu.

El rondinaire de bon cor que podem veure al Liceu fins el dia 6 de febrer compta amb l'atractiu de la direcció musical de Jordi Savall, tot un referent en la seva feina, però que anit va deixar-nos freds, amb una lectura poc inspirada i basada en la correcció. Savall, en declaracions a La Vanguardia, al·lega que no ha pogut escollir ni cantants, ni músics i ha trobat a faltar més assajos.

La direcció artística és obra d'Irina Brook, la qual situa l'acció en un hostal un tant decrèpit amb un ritme de boudeville que li dóna ritme i comicitat al llibret de Da Ponte. És poc imaginativa, però funciona prou bé.

En el rang vocal dues veus van brillar per damunt de la resta, tot i que el repartiment al complet va treballar molt bé, van ser la de Carlos Chausson (Ferramondo) i Véronique Gens (Lucilla), la qual és l'encarregada de cantar les dues àries mozartianes de la partitura.

Chausson va posar la seva experiència al servei d'un paper que -tal i com el nom de l'obra indica- és el centre de tota l'acció. Des del primer minut la seva interpretació va ser brillant, i no va decaure en cap moment. Véronique Gens va defensar amb molta elegància les seves dues intervencions solistes i el públic va saber valorar-ho generosament.

És aquest un títol poc habitual i força desconegut, però és prou atractiu com per no deixar-nos-el perdre, realment val molt la pena.

Per cert, de la relació entre Mozart i Martín i Soler vam parlar-ne a l'Extraradi de COMRàdio el passat dimecres dia 25:

Ir a descargar

dimarts, 17 de gener de 2012

"El destí de Beethoven", entrades gratuïtes

El dijous 26 de gener tindrà lloc el primer dels tres concerts que l’Orquestra Simfònica del Vallès oferirà a l’Auditori del Centre Cultural Unnim. Es tracta d’un cicle de música amb uns programes molt atractius, solistes virtuosos i dirigit per diferents directors.

En aquesta ocasió l’orquestra, acompanyada per la concertino Mirela Lico i l’oboista Óscar Diago, serà dirigida per Shi-Yeon Sung, actualment una de les joves directores més interessants de l’escena internacional.

El programa d’aquest primer concert simfònic s’anomena El destí de Beethoven i està format per la Simfonia núm. 3, en Re Major, D. 200 de Franz Schubert i la Simfonia núm. 5, en Do menor,op. 67 de Ludwig van Beethoven. Schubert i Beethoven són dos autors molt diferents però la seva música comparteix la pretensió que el destí es pot vèncer i per tant aquest concert és una cita amb la força del destí i amb la música per a la posteritat.

El concert serà el proper dijous, 26 de gener, a les 21h al Centre Cultural Unnim de Terrassa (Rambla d'Egara, núm. 340). Podeu aconseguir una entrada doble gratuïta enviant un correu-e detallant el nom, cognoms i número de telèfon. Les entregarem en rigorós ordre de sol·licitud i les podreu recollir minuts abans de l'actuació a la taquilla del teatre.

dilluns, 16 de gener de 2012

El meu debut al Liceu

El passat dijous, 12 de gener, vaig tenir l'honor de presentar l'acte d'entrega de les Medalles d'Or del Gran Teatre del Liceu, en la seva edició de l'any 2011. Com ja sabeu, els guardonats van ser Simon Estes, Anja Silja, Antoni Ros-Marbà i Renata Scotto (la qual no va poder assisitir en trobar-se a Florida, de manera que va recollir la seva medalla Pedro Quiralte, un jove baix-baríton i alumne de la soprano).

Foto: Antoni Bofill
L'experiència va ser tot un honor per a mi, ja que mai abans havia treballat públicament amb el teatre que m'ha fet néixer i créixer l'amor per l'òpera i, per tant, vaig viure-ho amb molta responsabilitat, agraïment i... nervis, molts nervis!

El mateix dia 12 a les 11h del matí ja era pel Teatre, després d'atendre a una entrevista telefònica, vam adreçar-nos cap al Saló dels Miralls on vam repassar tots i cada un dels punts de l'acte (en el fons, molt senzill, tot i els nervis), i vaig tenir l'oportunitat de quedar-me sol al saló força estona, per fer-me a l'espai i, així, fer desaparèixer inquietuds. Pocs minuts abans de començar, van dirigir-me a la Sala de Mecenes, on vaig conversar amb els protagonistes de la jornada, membres de l'equip directiu i les autoritats presents a l'acte.

Especialment amable va ser el baix-baríton Simon Estes, el qual amb molta tendresa va adreçar-se al jove Pedro Quiralte (representant de Scotto) i va dir-li: - Per la veu sembles un baix-baríton. - Ho sóc, i el saludo mestre!, va replicar-li Quiralte, clarament emocionat per la deferència d'Estes.

L'experiència va permetre'm conèixer personalment a persones que admiro, i per fi posar cara a amics que només coneixia a través del correu electrònic, cosa sempre agradable. A més de rebre el caliu de col·legues periodistes i amics d'altres blogs. Tot un luxe.

Finalment, vull destacar el MOLT bon tracte rebut per part de totes les parts implicades en l'acte (premsa, protocol, direcció, guardonats...), de manera que no puc més que donar-los a tots les gràcies. Sempre recordaré el meu "debut" al Liceu.


PS: la corbata era del meu sogre, i de fet ell va haver de fer-me el nus.

dilluns, 9 de gener de 2012

Les Medalles d'Or del Liceu

Ja fa uns dies vam anunciar-vos els noms de les quatre persones que, enguany, rebran les Medalles d'Or del Gran Teatre del Liceu, un guardó que al llarg de la seva dilatada història, el GTL ha atorgat a diverses personalitats que acreditaren mèrits rellevants per la seva vinculació artística amb el Liceu.

L’any 2009, en ocasió del 10è aniversari de la seva reinauguració, es va recuperar aquesta tradició que s’havia perdut durant trenta anys i es va instituir la concessió del guardó a persones estretament vinculades amb la història del Teatre en senyal de reconeixement i contribució al Gran Teatre del Liceu. Fins a la data, la relació de guardonats és la següent:

Renata Tebaldi (16-XI-1954)
Gianni Poggi (20-XI-1954)
Victòria de los Àngeles (20-XII-1955)
Manuel Ausensi (29-I-1957)
Joan Magriñà (3-II-1957)
Birgit Nilsson (18-I-1958)
Wolfgang Windgassen (18-I-1958)
Gertrude Grob-Prandl (23-I-1960)
Joan Sutherland (6-I-1961)
Aurora Pons (27-I-1962)
Virginia Zeani (7-XII-1963)
Montserrat Caballé (22-I-1966)
Fiorenza Cossotto (23-XI-1966)
Jaume Aragall (26-XI-1967)
Pedro Lavirgen (22-XII-1968)
Viktor Vladarsky (3-I-1970)
Riccardo Bottino (22-XI-1970)
Alicia Alonso (maig 1971)
Anton Guadagno (23-XII-1971)
Plácido Domingo (1-I-1974)
Vicenç Sardinero (26-XII-1977)
Dr. Josep Maria Colomer Pujol (20-II-1979)
Josep Carreras (29-X-2009)
Elena Obratztsova (29-X-2009)
Maria Vilardell (29-X-2009)
Edita Gruberova (29-X-2009)
Eva Marton (29-X-2009)
Josep Vilarasau (29-X-2009)
Dolora Zajick (29-X-2009)
Manuel Bertrand (29-X-2009)
Joan Pons (29-X-2009)
Maria de Avila (29-X-2009)
Núria Espert (8-XI-2010)
Mirella Freni (8-XI-2010)
Matti Salminen (8-XI-2010)

I dijous serà el torn de:

Simon Estes

Nascut a Iowa (Estats Units), estudià a la Universitat de Iowa i a The Juilliard School of Music. Professor Honorari de diverses universitats dels Estats Units i premiat amb nombrosos guardons, és impulsor i creador de diverses fundacions i beques destinades a programes per a l’educació de la infància i la joventut. Debutà professionalment el 1965 a la Deutsche Oper de Berlín. Ha actuat als principals teatres d’òpera del món com, entre d’altres, el Metropolitan de Nova York, òperes de Chicago, San Francisco i París, La Scala de Milà, Covent Garden de Londres, les Staatsoper d’Hamburg, Munic, Viena i Zuric i els festivals de Bayreuth, Salzburg i Glyndebourne.

Com a solista de recitals i concerts ha cantat amb les més importants orquestres, dirigides per les més prestigioses batutes. Cantà a la Casa Blanca per a tres presidents dels Estats Units i en el concert d’homenatge a Nelson Mandela que se celebrà a Washington, dirigit per Rostropóvitx. El 1994 cantà per al Nobel Desmond Tutu a la catedral de Sant Joan el Diví de Nova York. Ha interpretat rols com els de l’holandès a Bayreuth, Wotan a l’Staatsoper de Viena, Amonasro al Metropolitan, Viena, Deutsche Oper de Berlín i Los Angeles, i Barbablava a Munic, a més de cantar a París, Tòquio i Liban, entre molts d’altres. Recentment ha interpretat el Comanador de Don Giovanni a Tessalònica. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1981-82 amb Don Carlo. Des d’aleshores ha actuat amb assiduïtat al Teatre: Parsifal (1982-83 i 1988-89), Der fliegende Holländer (1983-84), Aida (1983-84), Die Walküre (1990-91) i Salome (1991-92), a més d’un recital la temporada 1991-92 i un concert la temporada 1996-97. Tornà la temporada 2000-2001 amb Samson et Dalila i la 2001-02 amb Henry VIII.


Antoni Ros-Marbà

Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon. Actualment és director titular de la Real Filharmonía de Galicia, així com professor i director titular de la Càtedra d’Orquestra Freixenet de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía i director de l’Escola de Altos Estudos Musicais de Galícia.

Ha estat director titular de l’Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquestra Ciutat de Barcelona i director musical de l’Orquesta Nacional de España. Convidat per Herbert von Karajan per debutar amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín el 1978, fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra Holandesa el 1979.

Ha dirigit les orquestres més importants de França, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Escandinàvia i ha estat convidat pels principals centres musicals d’Amèrica i el Japó. Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Música pel Ministerio de Cultura, la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, el Premi Internacional del Disc Arthur Honegger per l’enregistrament de Les set paraules de Crist de Haydn i amb el Barclays Theatre Award a la millor producció operística del Regne Unit de 1997 per la seva intervenció al muntatge d’Idomeneo a càrrec de l’Scottish Opera de Glasgow i Edimburg. Debutà al Liceu amb Tassarba (1965-66). Hi ha tornat en nombroses ocasions, les darreres amb el «Concert Pedrell-Gerhard» (2007-08), Le nozze di Figaro (2008-09) i «Concert Elias» (2009-10).



Anja Silja

Nascuda a Berlín, començà a estudiar cant als sis anys i va fer nombrosos concerts entre els deu i quinze anys. Va fer el seu debut a l’Òpera de Braunschweig com a Rosina (Il barbiere di Siviglia) amb setze anys, al qual seguiren compromisos a Stuttgart, Frankfurt, Viena, Ais de Provença i Hamburg. Començà una carrera plena d’heroïnes wagnerianes el 1960 a Bayreuth amb Senta (Der fliegende Holländer), abans de cantar sota la direcció de Wieland Wagner i als teatres europeus més importants. El seu ampli repertori també inclou rols de coloratura i dramàtics, des de la reina de la Nit a Klytemnestra passant pel rol titular de Salom i Elektra, i el repertori italià més important. A més, va debutar com a productora de Lohengrin a Brussel·les.

Al 2008 va incorporar al seu repertori el rol de la comtessa de Pikovaia Dama (Staatsoper de Viena, Torí, Komische Oper de Berlín) i la bruixa de Hänsel und Gretel (Covent Garden de Londres). Recentment també ha interpretat el paper de la vella dama de Candide a l’Staatsoper de Berlín. Debutà al Liceu la temporada 1967-68 amb Der fliegende Holländer i des de llavors ha intervingut sovint al Teatre, les últimes vegades per protagonitzar El cas Makropoulos (1999-2000), Erwartung (2000-01) i Jenufa (2004-05).


Renata Scotto

Nascuda a la ciutat italiana de Savona, realitzà els estudis musicals a Milà. El 1952 obtingué el Premi de l’Associació Lírica de Milà que li va permetre cantar el paper protagonista de La Traviata, que ja havia cantat a Savona amb disset anys. Ha cantat als teatres de més prestigi com La Scala de Milà, Covent Garden de Londres, Staatsoper de Viena, òperes de París, San Francisco, Budapest i Chicago, entre molts d’altres. El 1964 debutà al Teatre Bolshoi de Moscou amb la companyia de La Scala de Milà i el 1965 al Metropolitan de Nova York amb el rol titular de Madama Butterfly i hi tornà amb els papers protagonistes de Manon Lescaut, Luisa Miller, Otello, Don Carlo, Francesca da Rimini, La Bohème (Mimì i Musetta), La clemenza di Tito, Tosca i els tres personatges femenins de Il Trittico de Puccini. Ha interpretat més de cent rols operístics. El 1992 rebé el premi de la crítica italiana Franco Abbiati i el del Frankfurter-Allgemeine per la seva interpretació de la Mariscala de Der Rosenkavalier.

El 1986 debutà al Metropolitan com a directora d’escena amb Madama Butterfly, obra que va dirigir també a l’Arena de Verona i Miami. A més ha dirigit Il pirata i una nova producció de La sonnambula (Catània), La Traviata (New York City Opera), i més recentment, Un ballo in maschera (Chicago). Debutà al Liceu la temporada 1961-62 amb La Traviata i tornà la temporada 1986-87 amb Werther, la 1987-88 amb Fedora i la 1995-96 amb La voix humaine.


L'acte d'entrega de les Medalles d'Or serà el proper dijous, 12 de gener, a la una del migdia i, per cert, l'autor d'aquest blog tindrà l'honor de ser el mestre de cerimònies; i és que el Gran Teatre del Liceu ha confiat a Albert Galceran la presentació d'aquest protocolari acte.

dimecres, 4 de gener de 2012

Caballé rep el caliu de públic i col·legues

El 3 de gener, quatre dies abans de l'efemèride real, ha estat la data escollida per retre homenatge a la soprano Montserrat Caballé, amb motiu del 50è aniversari del seu debut al Gran Teatre del Liceu.

Amb un programa "secret", i que hem anat descobrint a mesura que avançava la nit, hem pogut escoltar una primera part protagonitzada per joves veus que s'han format a les ordres de Caballé; i una segona on amics de la diva li han dedicat vàries peces. Tot plegat, tret de la intervenció de Flórez, poc lluït.

Aquestes han estat les peces que ens han ofert durant el concert que sota el títol de Una altra nit de Montserrat Caballé, i sota la discreta direcció musical de José Collado al capdavant de l'Orquestra Simfònica i el Cor del GTL, hem pogut anar descobrint al llarg de la nit:

I Part

Obertura dels "Mestres cantaires de Nuremberg" (R. Wagner)

Montserrat Caballé
"Habanera" de Carmen (G. Bizet)

Ji Young Jo
"Casta Diva" de Norma (V. Bellini)

Irina Churikova
"Pace pace" de La Forza del Destino (G. Verdi)

Pretty Yende
"Qui la voce" de I Puritani (V. Bellini)

Nikolai Baskov
"No puede ser" de La Tabernera del Puerto (P. Sorozábal)

Montserrat Martí i Nikolai Baskov
"In sleep he sang to me" de The Phantom of the Opera (A.L. Webber)


II Part

Juan Diego Flórez
"La donna è mobile" de Rigoletto (G. Verdi)

Cor del teatre
"Va pensiero" de Nabucco (G. Verdi)

Carlos Álvarez
"Ah, per sempre Io ti perdei" de I Puritani (V. Bellini)

Maria Gallego
"O mio babbino caro" de Gianni Schicchi (G. Puccini)

Joan Pons
"Cortiggiani" de Rigoletto (G. Verdi)

Josep Carreras
"T'estimo" (E. Grieg)

Montserrat Caballé 
"Que la douleur" de Le Roi de Lahore (J. Massenet)

Montserrat Martí, Montserrat Caballé i Nikolai Baskov
"March with me" de Vangelis 

No vull fer sang amb la salut vocal de Caballé, però tots sabem que no és la cantant que voldríem i en les seves dues intervencions en solitari de la nit la gran diva ha demostrat que ni de lluny és la veu prodigiosa que va ser.

De fet, de no ser ella, les seves intervencions més que aplaudiments, haurien rebut queixes. Una pena que hagi volgut cantar, ja que aquesta era una nit per homenatjar una de les millors (la millor?) veus de la lírica de la història de Catalunya; la qual ha fet moltíssim pel Liceu, i que es mereix aquest i molts altres homenatges; però hauria d'estalviar-se espectacles com el d'aquesta nit.

Aprofitem per adjuntar-vos unes quantes fotografies obra d'Antoni Bofill facilitades pel departament de premsa del GTL:

Caballé a l'exposició que fins el 20 de març
podem veure al Foyeur

Els intèrprets de la 1a part del concert

Juan Diego Flórez

Joan Pons

Josep Carreras

Els intèrprets de la 2a part del concert
Sigui com vulgui, gràcies Montserrat per les grans nits (i gravacions) que encara ens permeten recordar una de les veus més privilegiades de la història de l'òpera.