dimarts, 31 de juliol de 2012

Avui conversem amb Oriol Aguilà

Oriol Aguilà
El Festival Castell de Peralada és una de les cites més importants per la lírica estival del nostre país, enguany han programat dos títols i diversos concerts. Alhora és un festival que té els seus orígens en les grans veus, de fet la soprano Montserrat Caballé va ser una de les impulsores del festival.

Darrerament hi hem descobert veus com la d'Angela Meade o Sondra Radvanovsky, també són de Peralada exitoses produccions com La flauta màgica (WA Mozart) signada per Joan Font, o la Carmen (G Bizet) de Calixto Bieito. Al darrera de tota aquesta programació hi ha l'Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada, i el nostre protagonista d'avui dels Moments d'òpera de COMRàdio.

Amb Aguilà farem un repàs a la programació d'enguany, a la situació del festival i intentarem que ens avanci detalls de futures edicions. A partir de les 23h a COMRàdio.

dilluns, 30 de juliol de 2012

L'òpera torna a les nits de COMRàdio

Avui comença la temporada d'estiu de COMRàdio, i ho fa amb moltes novetats i alguns clàssics. Un d'aquests clàssics és el programa MOMENTS D'ÒPERA que, un cop més, ocupa un lloc de privilegi a la graella de l'emissora.

Des d'aquesta nit i fins el 31 d'agost, cada dia de les 23h a les 00h us proposarem un recorregut per diversos títols de la lírica. 

 Avui, coincidint amb la darrera representació de l'òpera Aida al Gran Teatre del Liceu, ens hem decidit per aquesta obra de Giuseppe Verdi; on sentirem veus tan boniques com aquesta:

 

I sense desmerèixer a la gran Sondra Radvanovsky, també comptem amb una veu femenina d'excepció: la Mariona Sanmartí, que s'encarregarà d'acompanyar-nos cada nit en aquest dolç passeig per la lírica. Us esperem a les 23h a COMRàdio!

dilluns, 9 de juliol de 2012

Moments d'Òpera, estiu 2012

Mariona Sanmartí (@mariona_sm)
A les nits d'aquest estiu tornaran a sonar Moments d'Òpera, serà de les 23h a les 00h a la freqüència de COMRàdio i en el marc de la programació d'estiu 2012. Enguany l'emissora municipalista ha apostat pel programa, ubicant-lo a una millor franja horària, que la temporada 2011, i amb un dia més d'emissió de dilluns a divendres.

Com sempre, en poc més de cinquanta minuts de ràdio en directe, us explicarem el resum argumental i musical de vint-i-dues òperes diferents (la majoria relacionades amb l'actualitat lírica de l'estiu i amb els títols de la temporada 2012 - 2013 del Gran Teatre del Liceu), també dedicarem dos monogràfics a importants veus que aquest estiu seran a Catalunya, i conversarem amb el director d'un dels festivals d'estiu més importants d'Europa. A banda d'algunes sorpreses que ja anireu coneixent. 

Una de les principals novetats d'enguany serà la presentació, que anirà a càrrec de la periodista Mariona Sanmartí, la qual debutarà a la ràdio catalana presentant aquest programa. Sanmartí ens parlarà de vint-i-dues òperes diferents, i ens oferirà tres monogràfics. Tot i això, l'autor d'aquest blog -i qui escriu aquest post- no es desvincula del programa, ja que serà al costat de la presentadora i, alhora, n'assumeix la direcció i guionització.

Pel que fa a lès òperes, la previsió de títols és la següent: Aida (G. Verdi), Don Giovanni (W.A. Mozart), Pelléas et Mélisande (C. Debussy), La flauta màgica (W.A. Mozart), Cyrano de Bergerac (F. Alfano), La italiana in Algeri (G. Rossini), La núvia venuda (Smetana), Porgy and Bess (G. Gershwin), Roberto Devereux (G. Donizetti), Macbeth (G. Verdi), Lucia di Lammermoor (G. Donizetti), Salomé (Strauss), Le Comte Ory (G. Rossini), L'holandès errant (R. Wagner), La forza del destino (G. Verdi), L'elisir d'amore (G. Donizetti), Rusalka (Dvorák), Il Pirata (V. Bellini), Les contes d'Hofmann (J. Offenbach), Madama Butterfly (G. Puccini), Il turco in Italia (G. Rossini) i Lucio Silla (W.A. Mozart). 

Així doncs, les nits d'aquest estiu us esperem a COMRàdio!

dijous, 5 de juliol de 2012

Hipnòtic Debussy

Després de 49 anys d'abscència al Gran Teatre del Liceu, per fi el passat 27 de juny van recuperar l'única òpera de Claude Debussy: Pelléas et Mélisande.

Ja feïa molts dies que se'n parlava, sobretot de la producció signada per Robert Wilson i, és clar, pel fet de ser el comiat del director titular del Liceu, Michael Boder.

Cert és que aquesta és una obra per melòmans, no apte per a aquelles persones que no han volgut fer l'esforç de sortir del repertori més habitual; però tot i això, és una delícia que encara sou a temps de gaudir.

La música quasi hipnòtica de Debussy va defensar-se amb solvència per Boder, al capdavent de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu; tot i que hauria estat desitjable detectar més geni en la lectura. I és que tot i la cancel·lació del programa doble Zemlinsky, sembla que el temps no s'ha aprofitat per assajar amb més intensitat aquesta obra. Tot i això, l'experiència és un grau, i Boder va saber sortir-se'n amb èxit.

Robert Wilson ens proposa una direcció escènica propera a la dansa contemporània i marcada per uns moviments sinuosos que encaixen a la perfecció amb la música de Debussy. Una producció que sorprèn per l'univers ombrívol que presenta, però que explica a la perfecció la música i les intencions de Debussy.

Pel que fa als cantants, s'ha de destacar la bona feina global, en especial per la complexa aportació escènica de Wilson, que els condiciona els moviments, però que els permet lluir un cant refinat en una producció que recordarem per molt de temps. 

 Jo de vosaltres, no ho deixaria passar!

Deliciós barroc a Girona

Philippe Jaroussky
El passat 26 de juny es donava el tret de sortida a les Nits de Clàssica a l'Auditori de Girona, un cicle amb un eclèptic programa que va iniciar-se amb un concert de luxe.

Sota el títol de Amor, passió, gelosia i fúria al segle XVII el contratenor Philippe Jaroussky, la contralt Marie-Nicole Lemieux i l'Ensemble Artaserse van oferir-nos un programa que va passejar pels principals compositors del barroc italià.

Jaroussky té una veu privilegiada, un contratenor elegant amb un fraseig impecable i un fiato que fa perdre l'alè; però alhora és un cantant delicat, que sap presentar un repertori poc habitual de manera elegant i, fins i tot, divertida.

La veu de Jaroussky va veure's acompanyada pel registre greu de Lemieux; la contralt va ser el contrapunt perfecte: bona intèrpret, carnosa veu i millor química escènica.

Cert és que el programa s'hauria pogut presentar com un seguit de peces aïllades -i el resultat hauria segut sent excel·lent-, però van preferir oferir-nos-les enllaçades, tot i ser d'obres i autors diversos, de manera que van aconseguir que tot i mostrar peces del segle XVII, al final del concert la majoria de públic present a l'Auditori de Girona, aplaudís dret agraïnt la fantàstica nit gaudida. La qual cosa té molt de mèrit.

L'Ensemble Artaserse va fer una gran feina en tot moment, acabant de tancar el cercle d'una nit barroca i deliciosa.