El passat dijous, 12 de gener, vaig tenir l'honor de presentar l'acte d'entrega de les Medalles d'Or del Gran Teatre del Liceu, en la seva edició de l'any 2011. Com ja sabeu, els guardonats van ser Simon Estes, Anja Silja, Antoni Ros-Marbà i Renata Scotto (la qual no va poder assisitir en trobar-se a Florida, de manera que va recollir la seva medalla Pedro Quiralte, un jove baix-baríton i alumne de la soprano).
 |
| Foto: Antoni Bofill |
L'experiència va ser tot un honor per a mi, ja que mai abans havia treballat públicament amb el teatre que m'ha fet néixer i créixer l'amor per l'òpera i, per tant, vaig viure-ho amb molta responsabilitat, agraïment i... nervis, molts nervis!
El mateix dia 12 a les 11h del matí ja era pel Teatre, després d'atendre a una entrevista telefònica, vam adreçar-nos cap al Saló dels Miralls on vam repassar tots i cada un dels punts de l'acte (en el fons, molt senzill, tot i els nervis), i vaig tenir l'oportunitat de quedar-me sol al saló força estona, per fer-me a l'espai i, així, fer desaparèixer inquietuds. Pocs minuts abans de començar, van dirigir-me a la Sala de Mecenes, on vaig conversar amb els protagonistes de la jornada, membres de l'equip directiu i les autoritats presents a l'acte.
Especialment amable va ser el baix-baríton Simon Estes, el qual amb molta tendresa va adreçar-se al jove Pedro Quiralte (representant de Scotto) i va dir-li: - Per la veu sembles un baix-baríton. - Ho sóc, i el saludo mestre!, va replicar-li Quiralte, clarament emocionat per la deferència d'Estes.
L'experiència va permetre'm conèixer personalment a persones que admiro, i per fi posar cara a amics que només coneixia a través del correu electrònic, cosa sempre agradable. A més de rebre el caliu de col·legues periodistes i amics d'altres blogs. Tot un luxe.
Finalment, vull destacar el MOLT bon tracte rebut per part de totes les parts implicades en l'acte (premsa, protocol, direcció, guardonats...), de manera que no puc més que donar-los a tots les gràcies. Sempre recordaré el meu "debut" al Liceu.
PS: la corbata era del meu sogre, i de fet ell va haver de fer-me el nus.
