Tannhäuser (R. Wagner)

En una setmana dedicada a l’òpera nacional alemanya, és del tot imprescindible dedicar un programa a l’autor que, segur, més ha fet pel reconeixement internacional de l’òpera germànica. De fortes conviccions i un renovador del gènere, avui ens endinsarem en una de les obres més populars de Richard Wagner: Tannhäuser.

Tot i el poc èxit inicial, el temps ha donat la raó al compositor alemany, i a dia d’avui la seva obra és de les més respectades -i venerades- a nivell internacional.

Aquesta mitjanit, i després de l'absència del programa per causes futbolístiques, els Moments d'òpera de COMRàdio acullen l'òpera Tannhäuser de R. Wagner.

TANNHÄUSER (R WAGNER)

Richard Wagner

La d'aquesta setmana és una òpera que resumirem a petició d'una oient i lectora habitual del blog. Es tracta d'un títol de Richard Wagner, estrenat a l’òpera de la cort de Dresde, el 19 d’octubre de 1845. Tot i que hi ha una nova versió, la més coneguda, que va estrenar-se a París, el 13 de març de 1861. L’estrena a Catalunya va ser l’11 de febrer de 1887, al Gran Teatre del Liceu.

Aquesta és la tercera, i última, òpera que Wagner presentaria a Dresde. El compositor encara no havia renunciat del tot a crear una grand’opéra adaptable a l’òpera de París, i per aquesta raó la peça té una grandesa escència considerable, amb la famosa marxa del segon acte i l’entrada dels assistents al torneig musical.

Anys més tard, efectivament, Wagner intentaria la conquesta de l’òpera de París amb aquest títol. Després de revisar la partitura i representar-la de nou a Dresde, va anar-se’n cap a París per a visitar a totes les persones amb influència al món operístic, per tal de crear-se un ambient propici per aconseguir un contracte (entre d’altres va visitar a Rossini). Va fer tractes amb l’òpera, i ja que Tannhäuser no tenia cinc actes, van demanar-li que, almenys, inclogués un ballet. Wagner no va voler trencar amb el ritme escènic de l’òpera i, per això, va incloure el ballet a l’inici de l’obra, usant-lo com a escena inicial de Venus i Tannhäuser. Però el públic de París, acostumat a arribar tard, va perdre’s el ballet inicial i a l’inici del segon acte van escridassar el compositor tot reclamant-lo. El resultat va ser una representació desastrosa, amb protestes i crits, dels queals van participar, també, els pocs simpatitzants de l’òpera alemanya, cosa que va propiciar la retirada de l’òpera després de la tercera representació.

L’escàndol de París va provocar que l’òpera de Viena, que havia acceptat, no sense dubtes, representar Tristan und Isolde, retirés aquesta òpera condemnant a Wagner a un nou període d’escassa acceptació de la seva obra.

La marxa d’aquesta òpera va ser la primera peça que va escoltar-se de Wagner a Catalunya (i Espanya), quan la va programar Josep Anselm Clavé als seus concerts corals dels Jardins d’Euterpe de Barcelona, el 16 de juliol de 1862, i que per a aquesta audició va haver de contractar als cors femenins del Liceu, ja que els Cors de Clavé d’aquella època tant sols eren masculins.

Si voleu conèixer tots els detalls d'aquest títol, així com escoltar els moments musicals més bells, aquest migdia podeu escoltar la versió radiofònica dels Moments d'Òpera que, com sempre, també trobareu al podcast del programa.

NO TOTS ELS INICIS SÓN FÀCILS

Els Moments d'Òpera d'aquest dimecres els dedicarem a una gran òpera romàntica dividida en tres actes. La música és de Richard Wagner i com és habitual en ell, el llibret també ho és. Tot i que va intentar-ho, aquesta òpera no li va servir per a guanyar-se el públic francès, és més, tal va ser el fracàs que va causar la cancel·lació de la representació de l'òpera Tristan und Isolde que, poc després, havia de fer-se a Viena. Tot i això, amb el temps, ha acabat sent una celebradíssima creació, es tracta, com no, de TANNHÄUSER.

En poc més de cinquanta minuts coneixerem el simplista argument, sempre amb referències al món literari germànic medieval, i la complexa música. La primera versió van estrenar-la a la cort de Dresde el 19 d'octubre de 1845, tot i que la versió més difosa és l'estrenada el 13 de març de 1861 a París (a Barcelona es va representar per primer cop l'11 de febrer de 1887, al Gran Teatre del Liceu).

Aquesta va ser la tercera i última òpera que Wagner presentaria a Dresde, ja que encara no havia renunciat del tot a crear una grand'opéra adaptable a l'òpera de París, i per aquesta raó la peça té una grandesa escènica més que considerable, amb la famosa marxa del segon acte i l'entrada dels assistens al torneig musical.

Anys més tard, efectivament, Wagner intentaria la conquesta de l'òpera de París amb aquest títol. Després de revisar la partitura i representar-la de nou a Dresde, va anar-se'n cap a París per visitar a totes les persones amb influència al món operístic (va arribar a veure's amb Gioacchino Rossini). Va fer tractes amb l'òpera, i ja que Tannhäuser no tenia cinc actes, sinó tres, van demanar-li que, almenys inclogués un ballet (recordeu que una grand'opéra francesa ha de tenir cinc actes i, almenys, un ballet).

Wagner, que no volia trencar el ritme escènic de la seva obra, va decidir escriure un ballet a l'inici de l'òpera, de manera que servís com a escena inicial amb la presència de Tannhäuser i Venus. Però el públic de París, que no estava acostumat a arribar puntual al teatre, va perdre's aquest ballet, i al final del segon acte van començar a escridassar reclamant l'esmentat ballet. El resultat va ser una representació desastrosa, amb protestes i crits, dels que van participar també els pocs simpatitzants de l'òpera alemanya presents a la sala, cosa que va propiciar la retirada de l'òpera després de la tercera representació.

En fi, no tots els començaments són fàcils, i aquest va ser el de l'òpera Tannhäuser que demà al migdia podrem escoltar resumida als Moments d'Òpera, on us explicarem aquests i d'altres detalls. Com sempre, a les 12h a través del 90.1FM, online o descarrgant-vos-ho del podcast.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.