UNA NOVA DESCOBERTA!

Sóc un ignorant. Dit això, començo: en el meu passeig diari -i quasi constant- pels blogs d'òpera, he arribat al d'Escuchano ópera, on hi han penjat un vídeo del jove tenor líric-lleuger Javier Camarena en el context de les representacions de La Sonnambula (V. Bellini) que aquests darrers dies s'ha pogut veure a París.

Doncs bé, tant m'ha agradat la seva interpretació que he anat tibant del fil i m'he anat engrescant, doncs sempre és una alegria topar-se amb un bon tenor, més encara quan es dedica al repertori que més m'interessa.

Cert és que, pel que sembla -i a falta d'escoltar-lo en directe-, li manca polir algunes coses, certs problemes a la zona aguda, fraseig i, en essència, tots aquells elements que l'experiència i el bon assessorament van fent créixer als bons cantants. Sigui com vulgui, segur que ens anirà sorprenent. O almenys això espero.

De moment, us deixo amb la darrera escena del tenor de l'òpera Roberto Devereux (G. Donizetti):

I, per acabar, ens n'anem fins a París a gaudir de La Sonnambula, on Camarena mostra la desesperació del pobre -i desconfiat- Elvino, al costat de, la per a mi molt admirada, Natalie Dessay:

Seguirem informant!

SE DI REGNAR SEI VAGO

L'òpera que us proposo aquesta setmana és una obra de joventut de Wolfgang Amadeus Mozart, doncs va estrenar-se l'any 1770 a Milà, al desaparegut Teatre Regi Ducal (vuit anys abans de l'estrena del teatre alla Scala, que data de l'any 1778 i que va construir-se quan l'anterior es va cremar), es tracta de MITRIDATE, Re di Ponto.

Aquesta és una òpera d'argument impossible que tant sols està justificat amb la música del jove Mozart, ja que tant sols comptava amb 14 anys d'edat quan va estrenar-se aquesta obra que, per cert, va dirigir ell mateix (us imagineu un jove de 14 anys composant i dirigint ell mateix la seva obra a un dels principals teatres d'òpera del món?). I si, a més, tenim en compte que gaudirem de la interpretació, entre d'altres, de Cecilia Bartoli, Natalie Dessay o Juan Diego Flórez, no val la pena escoltar-ho?

Com sempre, el resum s'emetrà dimecres al migdia a través del 90.1FM, online o, posteriorment, descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

MÉS ENLLÀ DE LES AGILITATS

A aquestes alçades ningú dubta que Cecilia Bartoli és una magnífica cantant (ella diu que mezzosoprano, però en tinc el meus dubtes). Està dotada d'una habilitat per les agiliats que l'ha fet famosa arreu del món - qui no ha escoltat mai l'Agitata da due venti? de Vivaldi cantada per ella?-. Però, a més, té dues característiques que la fan especial: d'una banda, la seva tenacitat per descobrir nous móns musicals (el món dels castrats, les partitures de la Malibran, etc.) i, de l'altra, una musicalitat i sentit dramàtic excepcional.

Avui, sense comptar-hi, m'he topat amb una interpretació d'una jove Bartoli (a jutjar per les imatges), acompanyada al piano i cantant una part que, a dia d'avui, estem acostumats a escoltar interpretat per un tipus de veu força diferent. Sigui com vulgui, he trobat que sona genial i, per això, ho vull compartir amb tots volsaltres.

És l'ària de la bogeria de l'òpera I Puritani de Vincenzo Bellini, espero que us agradi:

PRIMER ANIVERSARI

Just avui fa un any va néixer aquest blog, on s'hi ha parlat, s'hi parla i s'hi parlarà d'òpera. Un espai virtual on hi he fet molts amics i amigues, i he après un munt de coses.

Moltes òperes han passat des d'aleshores, un munt de posts i moltes ganes de seguir aprenent. Espero que m'hi seguiu acompanyant!

Una abraçada ben forta a tots/es,

Albert Galceran

CASTA DIVA

Aquesta setmana escoltarem l'òpera més popular de Vincenzo Bellini: NORMA. La història de Norma està lleugerament inspirada en una llegenda celta recollida per Alexandre Soumet. Els druides veneraben un arbre, Ydraggsil (el mateix que s’esmenta al wagnerià Anell del Nibelung i del que Wotan va extreure’n una llança), i que era objecte de culte ritual.

Quan el món celta va posar-se de moda a través de les idees literàries que va posar en marxa el romanticisme, no van faltar les històries derivades d’aquell culte i d’aquell poble. Felice Romani (el llibretista), va accentuar el caràcter personal del drama de Norma, enlloc d’insistir, com en el model original, en la lluita entre druides i romans, que a l’òpera és un argument secundari.

Aquesta òpera, quan va estrenar-se inaugurant la temporda de la Scala de Milà (26 de desembre de 1831) no va entusiasmar, però llavors, en poc temps, va aconseguir prestigi i aquella mateixa temporada van fer-se 30 representacions quasi seguides. Bellini sempre va creure que aquesta era la seva millor obra, i ha estat considerada una peça fonamental del belcantisme romàntic. Les seves dificultats vocals l’han fet assequible, tant sols, a les grans veus de la història de l’òpera; i els asseguro que al programa n’escoltarem força. Tals com: Montserrat Caballé, Joan Sutherland o Edita Gruberova. Us en deixo un petit tastet, segur que les coneixeu:

En quant als tenors (Pollione), guadirem dels molt solvents Plácido Domingo i Luciano Pavarotti, entre d'altres.

Us ve de gust escoltar-ho? Us espero, com sempre, dimecres al migdia al 90.1FM, online o, un cop emès, al podcast de l'emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

PODER DE CONVOCATÒRIA

Avui us proposo un blog. És d'un tal Marrako que, segons sembla, viu a l'Índia. Si l'heu anat llegit -ja fa temps que l'enllaço des d'aquest blog-, sabreu que es tracta d'un jove català que està estudiant a Vellore.

Doncs bé, a més de la seva gran curiositat i ganes de conèixer una cultura tant diferent a la nostra, ha demostrat un gran poder de convocatòria. Us ho demostro amb el següent vídeo:

A banda de mostrar què pot fer-se amb ben pocs mitjans, ens explica que aquest noi té alguna cosa especial, sap fer que se l'escoltin i, segur, cau bé. Els seus actuals companys de classe només tindran un problema amb ell: marxarà i el trobaran a faltar, potser tant com el trobem a faltar els seus amics.

Una abraçada, Marc! Ets un crack!!

ARIADNE AUF NAXOS

La que escoltarem aquesta setmana és una òpera escrita originàriament en un sol acte, precedida de la comèdia-ballet de Molière Le Bourgeis gentilhomme (1670), per la que Richard Strauss havia escrit música incidental (11 números que es conserven en forma de “suite”). Amb aquesta primera forma, va estrenar-se a Stuttgart, i en algunes altres ciutats, l'òpera ARIADNE AUF NAXOS. Però finalment Strauss i el seu llibretista, van decidir eliminar l’obra teatral de Molière i afegir, al seu lloc, un pròleg.

De fet, la col·laboració entre Richard Strauss i el seu llibretista, Hugo von Hoffmansthal, portaria les seves creacions cap a una posició on prèn especial protagonisme el pes literari del libretto. Hugo von Hoffmansthal va saber fer despertar l’interès de Richard Strauss per la relació entre teatralitat i música. Aquesta relació, tractada aquí per primera vegada des d’un punt de vista teòric i històric, va donar com a resultat una òpera mixta entre la representació de l’obra de Molière (Le Bourgeois gentilhomme), per la qual ja existia una música de Lully, “massa arcaica”, de tal manera que Strauss va refer-la del tot.

A més d’estrenar-se a Stuttgart, també va poder veure’s (en la seva primera versió) a Londres, Berlin, Praga i Amsterdam; però l’escassa viabilitat de la formula (obra de teatre i òpera) i el poc èxit aconseguit amb la mateixa, van propiciar que Strauss i Hoffmannsthal eliminessin la part del teatre, situant la primera part a un pròleg, donant una explicació més precisa del perquè de la mescla d’estils de l’acte únic que segueix el pròleg.

Amb la seva segona forma, l’òpera va assolir un èxit notable i, a dia d’avui, es considera una de les millors òperes de Richard Strauss.

Per cert, la figura de Zerbinetta és una de les primeres gran figures d’exhibició vocal que Richard Strauss va introduir en algunes de les seves creacions, una moda molt acceptada en aquell moment. En el resum que avui us proposem hi escoltarem, encarnant aquest rol, entre d'altres, a les sopranos Edita Gruberova, Natalie Dessay i Diana Damrau. Us adjunto un petit tastet:

Com sempre, a les 12h als Moments d'Òpera. Podeu escoltar-ho en directe al 90.1FM, online o, un cop emès, al podcast de l'emissora.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.