LA PRINCESA ETÍOP

El Temps d'Òpera de demà dimecres, 1 d'abril, estarà dedicat a la princesa etíop més cèlebre: Aida, la brillant creació de Giuseppe Verdi que va estrenar-se un 24 de desembre de 1871 a l'òpera del Caire. Es tracta de l'òpera més representada al Liceu i, en conseqüència, una de les més estimades i conegudes pel públic operístic.

Certament tota la acció es desenvolupa a Egipte, però la protagonista no és pas egípcia, sinó que Aida és filla del rei d'Etiopia Amonasro.

Un dels punts que més em criden l'atenció d'aquesta grand opéra, és la capacitat descriptiva de Verdi, en tant que la música pot trasportar-nos i canviar el to de l'acció en pocs moments, sense ni adonar-te'n. Alhora, passa de grans escenes (qui no recorda la marxa del segon acte!?), a moments íntims, quasi xiuxiuejats, com el bell final O Terra, Addio.

Si no coneixeu els entrellats d'aquesta òpera, demà teniu l'oportunitat de conèixer-la bé. Serà a les 12h a través del 90.1FM, però aquells qui esteu lluny, podeu connectar online des del web de l'Ajuntament d'Olesa (clicant al logotip de l'emissora), o descarregant-vos-la des del podcast d'Olesa Ràdio.

Espero que us agradi!

MADAMINA, IL CATALOGO È QUESTO

Tothom qui estigui interessat en poder escoltar algun dels resums d'òperes que al llarg d'aquesta temporada radiofònica he realitzat al Temps d'Oci d'Olesa Ràdio, us faig saber que, tal i com canta el Leoporello de Don Giovanni (W.A. Mozart), Madamina, il catalogo è questo:

- L'italiana in Algeri (G. Rossini)

- Otello (G. Verdi)

- La Sonnambula (V. Bellini)

- Don Pasquale (G. Donizetti)

- Andrea Chénier (U. Giordano)

- Manon Lescaut (G. Puccini)

- Manon (Massenet)

- I Capuleti e i Montecchi (V. Bellini)

- Il Pirata (V. Bellini)

- Carmen (G. Bizet)

- Le nozze di Figaro (W.A. Mozart)

- Donizetti 1 i 2 (dos programes dedicats al compositor)

- Der Fliegende Holländer (R. Wagner)

- Les contes d'Hoffman (J. Offenbach)

- Simon Boccanegra (G. Verdi)

- "Rareses" líriques

- I Puritani (V. Bellini)

- Lohengrin (R. Wagner)

- Lucia di Lammermoor (G. Donizetti)

- Le Comte Ory (G. Rossini)

- La Bohème (G. Puccini)

- Hänsel und Gretel (E. Humperdinck)

- El rapte en el serral (W.A. Mozart)

- Il Trovatore (G. Verdi)

- Il cappello di paglia di Firenze (N. Rota)

- Così fan tutte (W.A. Mozart)

- Rigoletto (G. Verdi)

- La donna del lago (G. Rossini)

Tots aquests resums poden descarregar-se a través del podcast d'Olesa Ràdio; són una eina per a conèixer l'argument i els moments més bells de les òperes esmentades. Aquesta és la llista actual, tot i que cada setmana s'amplia!

Espero que us agradi!

PARSIFAL A COM RÀDIO

Fa unes setmanes vaig rebre el dolç encàrrec de resumir l'argument i destacar els moments més brillants de l'òpera PARSIFAL de Richard Wagner. Aquest programa especial s'emetrà el divendres Sant, dia 10 d'abril, a la mitjanit a través de COM Ràdio i per tot Catalunya.

No cal dir que per a mi és un gran plaer, però alhora un immensa responsabilitat, doncs mai abans havia explicat un argument operístic per a tanta gent, si bé és cert que a Olesa Ràdio cada setmana n'explico un, però existeix aquest vertigen de fer-ho a una emissora amb molts més oïents i amb la por de no fer-ho prou bé, però vaja, porto unes quantes setmanes documentant-me de valent i, crec, oferirem un resum interessant per aquells qui mai abans han escoltat l'òpera i curiós per aquells qui ja la coneixen, però que potser no saben tots els ets i uts d'aquesta creació wagneriana.

Per cert, el programa portarà el títol mateix títol que aquest blog: MOMENTS D'ÒPERA.

Tot plegat podrà escoltar-se a COM Ràdio el proper divendres Sant, espero que sintonitzeu l'emissora! La distància ara no és una excusa! Seguiré informant...

ELS NENS EUTRÒFICS D'EN PEDRALS

Tal dia farà un any vaig tenir la gran certesa d'acostar-me a la 2a MOSTRA DE LES ARTS DE LA PARAULA, doncs el Roger i l'Anna van recomanar-me l'espectacle d'en Josep Pedrals, i els seus nens eutròfics. Allà vaig anar.

La sorpresa va ser impactant, tant que, des d'aleshores, batallo per a poder desenvolupar un projecte a una rellevant emissora catalana en el que en Pedrals hi tindria una gran presència poètico-musical, però això és secundari.

El més important és el gaudi de la seva cara dura al damunt de l'escenari, encara que a la distància curta se'l veu força tímid. Sigui com vulgui, ell i els nens eutròfics aconsegueixen una festa pels sentits a través de la intel·ligència escènica i, és clar, unes lletres brillants, algunes manllevades de plomes reputades i, d'altres, de la jove i sàbia mà del Josep.

Tot plegat, un airós espectacle que conté poètica pels quatre costats i que, de tot cor, us recomano. La recomanació no és banal, sinó que us remeto a la llibreria Bertrand (Rbla. Catalunya, 37 - BCN) aquest divendres, dia 20, a les vuit del vespre. I ja em direu el què.

Per cert, es diu que el mes vinent sortirà a la llum el seu primer treball musical conjunt. No podem deixar-nos-el perdre, de moment, però, podem escoltar-ne un avanç al seu myspace.

La cançó més banal de Josep Palau i Fabre sona així de bé passada pel sedàs dels Nens Eutròfics d'en Pedrals:

RIGOLETTO

El Temps d'Òpera d'aquesta setmana el dedicarem a una de les tres peces de la trilogia popular de Giuseppe Verdi: Rigoletto. Ho farem a través de vàries excel·lents gravacions, gràcies a les quals podrem gaudir de les veus de:

Luciano Pavarotti (per mi el millor Duc de Màntua, per la seva capacitat de fer maliciós i irònic al Duc).

Giuseppe Di Stefano (deliciosa interpretació, tendre i sentimental, potser massa).

Rolando Villazón (en directe al MET l'any 2005, molt correcte, però potser massa spinto).

Juan Diego Flórez (tant sols en el passatge de La Donna è mobile, doncs la resta de l'òpera, al meu entendre, li va un pèl gran, la veu és massa fluixa per a una orquestra verdiana, de fet ell mateix així ho reconeix. De tota manera, no he pogut evitar incloure la interpretació de l'esmentada ària feta, acompanyat al piano per Vicenzo Scalera, al Liceu el novembre de 2007).

Pel que fa al Rigoletto pròpiament dit, em quedo amb la veu i el caràcter maliciós, alhora que tendre, del baríton Tito Gobbi, en una gravació de l'any 1956 a la Scala de Milà acompanyat de la divina Maria Callas. Crec que és immillorable.

En el capítol de les veus femenines destacaré el Caro Nome que ens cantarà la Natalie Dessay, des del disc Airs d'opéras italiens de l'any 2007. L'he escollit per la lleugeresa de la seva veu, cosa que ens permet percebre una Gilda ingènua i enamoradissa, molt en el to que Verdi va voler, crec, fer-la percebre als espectadors.

Tots els detalls i més sorpreses, dimecres a les 12h al 90.1 FM, o a través d'internet al web de l'Ajuntament d'Olesa (clicant al logotip de l'emissora, a la columna dreta) o en qualsevol moment des del podcast de la ràdio.

EL CONFESSIONARI

Aquest ha estat el guió que ha desenvolupat el Jordi a la secció Fullaraca i palla d'avui divendres:

La teva força uterina forada totes les tasses de vàter. Ets forta com una roureda sencera, com una Rodoreda en una Plaça del Diamant en brut que ets. Estàs per polir, si, però ja brilles amb llum pròpia. Ets totes les bombetes del món que pengen del cel i plores convertint llacs allà on hi havia terra eixuta. Ets una humitat constant que fa florir camps erms i boscos. T'asseus en els meus deserts de gana i por i em fas obrir els ulls. Tu, que treus les espines de les sardines enterrades tots els dimecres de cendra del món, me les vas passant una a una, fent-me acupuntura marina, dient-me: mira com pesa la nostra veritat. Aviat ens sortirà gepa, ja no la podrem carregar. Te'm fas profeta i tu no ho saps, perquè vas d'aquest pal humil que no sap res però que ho sap tot, com l'altra, la verge maria que vaig tenir per mare i que em fa de lluna, perquè és a les nits, quan ens sentim més sols que la primera, la una, essent nosaltres satèl·lits d'ella i no ella de nosaltres. Qui ens fa raonar és la lluna, qui ens fa estimar la zona bruna, el cor de vímet, on ens hi cap el puny que estremim mil i una nits, demanant, per vergonya, que passin uns núvols a tapar la lluna.

JORDI VALLVERDÚ CINTAS, "Fullaraca i palla"

EL PLAER DE FER RÀDIO

Aquest matí, com cada dia, just després de llevar-me, passar per la dutxa, decidir què em poso i beure'm un cafè ben carregat, me n'he anat cap a treballar. Un cop a la redacció de l'emissora, he coincidit amb un tertulià del programa del matí que, alhora, és un fidel oïent del programa que dirigeixo i presento, el TEMPS D'OCI (cada dia, excepte caps de setmana, de les 12h a les 13h30) i, és clar, he volgut saludar-lo. 

La sopresa ha estat quan ha començat a recitar-me les darreres òperes que he presentat, tot destacant-me com valora l'esforç d'escollir els millors moments, amb les millors versions i cantants; alhora que, diu, li serveix per a entendre millor aquest bell art que és l'òpera. És clar, li he agraït l'atenció dissipada, alhora que, com no, m'ha injectat il·lusió per a seguir, dia a dia, preparant un programa a una emissora pública i local.

Escriure aquesta experiència pot semblar un tant pedant, però no és així, sinó tot al contrari, doncs aquestes trobades, per bé que són molt plaents, també impliquen molta responsabilitat, doncs no es pot decebre a aquells qui et sintonitzen o t'escolten a través del podcast; a més no passen pas cada dia i, per això, són tant valorades.

Cada dia tinc més clar que això de la ràdio és la meva vocació i, espero, poder dedicar-m'hi professionalment la resta de la meva carrera, tot i les moltes dificultats que, dia a dia, vaig trobant-me, però, al cap i a la fi, ningú va dir que seria fàcil, no?

Per cert, i tornant a l'òpera, el dimecres vinent (a les 12h, com sempre) tindrem un protagonista geperut: el Rigoletto de Giuseppe Verdi, us en deixo un petit avanç:

Bravo!

Crec que Verdi, sense saber-ho, va escriure aquesta òpera per a que la cantés Luciano Pavarotti! Dimecres ho demostrarem, doncs compararem la seva interpretació amb la de Giuseppe di Stefano (qui no cantava la cabaletta possente amor), Juan Diego Flórez i Rolando Villazón.