Gràcies

Després de dinou programes, en els quals hem pogut fer un breu repàs a la basta història de l’òpera, m’acomiado de tots vosaltres. Ha estat un GRAN plaer compartir la mitjanit amb tots els que ens heu fet companyia.

Ha estat un honor fer-vos còmplices d’un dels espectacles més complets i bells; i encara més si, tal i com alguns m’heu fet saber, el programa us ha servit per a conèixer l’òpera i endisar-vos-hi. Segur que en el futur ens retrobem envoltats del sensacional món de la lírica.

A partir de dilluns comença la nova programació de COMRàdio i els Moments d’Òpera tornaran a emetre’s amb regularitat a Olesa Ràdio. Tot i això, en uns dies podran avançar-vos alguna que altra novetat.

Només puc dir-vos, per acabar la temporada, que GRÀCIES; tan als que ens heu seguit, com als que ens han fet confiança i han permès que aquest programa s’hagi emès les nits d’aquest estiu de 2011.

Gràcies a tots,

Albert Galceran

Il cappello di paglia di Firenze (N. Rota)

Al llarg de tota aquesta temporada d’estiu, que avui posem punt i final, hem pogut fer un repàs a la història de l’òpera, des dels seus origens barrocs, passant pel classicisme, el romanticisme, l’òpera alemanya, el verisme i el postverisme. Per tant, arribem a mitjans del segle XX.

De fet, en general, hi ha molta por a la música del segle XX; per aquest motiu, avui ens hem proposat presentar-vos una òpera estrenada l’any 1955, d’un autor de llarga trajectòria cinematogràfica i que, segur, si no la coneixeu, us sorprendrà. Així doncs, avui una parodia de l’òpera buffa (còmica) italiana, a través de l’òpera contemporània.

Aquesta mitjanit, per posar punt i final als Moments d’Òpera d’aquest estiu a COMRàdio, us proposem un títol del segle XX: Il cappello di paglia di Firenze, de Nino Rota.

Turandot (G. Puccini)

Aquesta setmana hem estat coneixent què és el verisme, una escola operística que ens vol parlar de la crua veritat. Amb el pas dels anys, i l’òpera d’avui n’és una referència, el verisme semblava un tant caduc, per això els autors exploren noves sonoritats per ampliar la música a nous camps, això ens porta fins al postverisme, l’argument ja no ha de parlar-nos de fets que ens poden ser propers, ni tant sols veritat.

Aquest és un nou estil, que avui coneixerem, el postverisme: més rígid i agressiu, i amb sentiments amorosos molt més explícits. Turandot n’és un clar exemple.

L’òpera pòstuma de Puccini és la protagonista dels Moments d’Òpera d’aquesta mitjanit a COMRàdio.

Adriana Lecouvreur (F. Ciléa)

A l’edició d’ahir vam conèixer el verisme a través de la que es considera la primera òpera verista: la darrera escola operística del segle XIX, que pretén explicar amb cruesa la veritat.

En el cas d’avui, haurem d’imaginar-nos una representació operística en la qual els personatges es dediquen al teatre, així tenim teatre a dins del teatre. La realitat, per tant, en escena.

Aquesta mitjanit seguim coneixent el verisme, i ho fem amb una òpera que la proper temporada podrem veure escenificada al Gran Teatre del Liceu: Adriana Lecouvreur, de Francesco Ciléa.

Cavalleria Rusticana (P. Mascagni)

La d’avui és en una de les òperes que generalment es marquen com a l’inici del període “verista”; marcat per un cant “spianato” (és a dir, aplanat, sense “floriments” purament decoratius), amb uns arguments més versemblants -generalment de final tràgic-, i amb una orquestració molt intensa.

En aquest sentit, i seguint el fil de l’evolució de la història de l’òpera, deixem enrera la gran obra alemanya, i sobretot el seu autor referent, Richard Wagner, i al llarg d’aquesta setmana ens disposem a conèixer a aquells que van agafar el testimoni de l’alemany i van dur-nos al període verista.

Per fer-ho, aquesta mitjanit als Moments d'Òpera de COMRàdio us proposem conèixer l’òpera Cavalleria Rusticana de Pietro Mascagni, estrenada a Roma l’any 1890.

Tannhäuser (R. Wagner)

En una setmana dedicada a l’òpera nacional alemanya, és del tot imprescindible dedicar un programa a l’autor que, segur, més ha fet pel reconeixement internacional de l’òpera germànica. De fortes conviccions i un renovador del gènere, avui ens endinsarem en una de les obres més populars de Richard Wagner: Tannhäuser.

Tot i el poc èxit inicial, el temps ha donat la raó al compositor alemany, i a dia d’avui la seva obra és de les més respectades -i venerades- a nivell internacional.

Aquesta mitjanit, i després de l'absència del programa per causes futbolístiques, els Moments d'òpera de COMRàdio acullen l'òpera Tannhäuser de R. Wagner.

Der Freischütz (CM von Weber)

Ahir vam conèixer una obra de Mozart que es considera la primera obra de l’òpera nacional alemanya, avui ens fixarem en aquell que va servir d’inspiració per a l’autor romàntic alemany per excel·lència: Richard Wagner. Un títol de gran bellesa lírica i que conté un dels cors més bells del repertori. Es tracta de Der Freischütz, és a dir, El caçador furtiu.

Anticipant-se vint anys a Wagner, Weber va iniciar els fonaments del que acabaria sent l’òpera nacional alemanya, en una època en què l’òpera italiana regnava arreu del món, fins i tot als països germànics.

Per a Weber no hi havia dubtes: tot en aquesta òpera és alemany, des de la llengua, passant per la música i acabant pels boscos, acollidors de dia, però terrorífics de nit.

Aquesta mitjanit als Moments d'Òpera de COMRàdio, El caçador furtiu de Carl Maria von Weber.