Després de la maratoniana jornada de Sant Jordi, puc asseure'm, més o menys tranquil, per a narrar les sensacions que vaig viure gràcies a la Sra. Cecilia Bartoli, tota una veterana en això dels recitals.
De fet, des del primer minut va posar-se el públic a la butxaca, i no és per menys. Quina manera més delicada de pronunciar, quina delícia de veu, alhora quina metralladora de coloratura!
Molts blogs repassen el repertori, hi ha qui critica les seves interpretacions, en tant que les adapta massa a les seves habilitats, d'altres critiquen, precisament, la seva rapidesa en l'execució i, alguns, cada cop menys, malparlen de lo petita que té la veu. En certa manera tots tenen raó, doncs no diuen cap mentida; ara bé, qui pot negar que la Bartoli emociona i és una de les millors mezzo en actiu i, possiblement, de la història? Crec que la seva intel·ligència interpretativa passa pel damunt de qualsevol crítica i, sinó, que algú m'expliqui com s'ho fa per a tenir un Palau de la Música ple fins a la bandera.
Bé, una cosa si que pot criticar-se: la calor! Quina calor més inaguantable! Just entrar a la sala, minuts abans de començar el recital, semblava que els pronòstics no es farien realitat i, finalment, podríem gaudir d'un clima temperat; però no va ser així. A mesura que van anar avançant els minuts, cada cop la calor era més inaguantable. Arribant a màxims tropicals cap als bisos, gairebé no es podia respirar! Però vaja, no hi ha res que no solucioni una bona copa de cava.
En essència, un plaer per a l'oïda la trobada amb la Sra. Bartoli, espero que no sigui la darrera. Alhora, que també va ser un plaer poder saludar als diferents blogers que vam trobar-nos a la mitja part, segur que tornarem a coincidir!
I demà tinc cita amb la Gruberova al GTL, ja m'estic començant a posar nerviós...
Jo ja ho he dit, pero ho torno a repetir, a mi la Cecilia Bartoli lírica del bellini, Donizetti i Rossini em fa caure la baba, poques cantants son capaces de modular la veu amb tanta delicadesa, amb tanta inteligència i amb tant sentiment i que cada nota sigui una joia. Espero en concert del desembre amb moltes ganes.
ResponEliminaEm va agradar molt veure't, Albert.Fins aviat!
ui, no has dit res de les castanyoles que es van sentir a quasi tota la primera part, potser a dalt no les sentieu, quina sort!
ResponEliminaLa Bartolí canta lo que quiere cantar y como quiere cantarlo y sabe cautivar desde la primera nota al público. Me emocionó cuando debía hacerlo, me hizo reír y se desmelenó cuando tocaba y todo ello con una exhibición de técnica, dominio y diversión fuera de lo normal porque la Bartoli se divierte en escena y eso es altamente contagioso.Llena todo el escenario de carisma y poderío. ¡La Bartoli tiene poder!
ResponEliminaFins un altra Albert!
Totalment d'acord amb vosaltres! Pel que fa a les castanyoles, tant sols vaig sentir les que va tocar la Bartoli! Alguna cosa bona ha de tenir haver badat comprant les entrades (vaig despistar-me i vaig adquirir-les massa tard) i només poder quedar-me les pitjors butaques del Palau!
ResponEliminaPer a mi també va ser un plaer poder saludar-vos!