diumenge, 26 d’abril del 2009

LA GRUBEROVA I MOZART

Anit se celebrava al Gran Teatre del Liceu el segon recital de la soprano Edita Gruberova dedicat a peces de W.A. Mozart, al qual vaig tenir la gran sort d'assistir-hi. I destaco això de la gran sort, doncs era la primera vegada que em trobava amb la Sra. Gruberova i, realment, va superar tots els pronòstics; és més, va ser una experiència que mai oblidaré.

Gruberova va cantar acompanyada de l'Oquestra de l'Acadèmia del Liceu dirigida per Sebastian Weigle; el teatre presentava un aforament més que notable i el públic va anar amb ganes de gaudir de la soprano, a qualsevol preu. I així va ser, i tant que sí! La magnífica cantant va començar el recital rebent, abans de cantar, bravos i forts aplaudiments que, és clar, van anar augmentant a mesura que va avançar la nit, i van acabar amb pancartes i flors incloses.

Musicalment, la Gruberova va estar excel·lent, per bé que és cert el fet que no l'havia escoltat mai abans en directe, cosa que no em dóna autoritat per a valorar l'evolució de la seva veu. Ara bé, no em veig capacitat de retreure-li res, tot al contrari. Alhora, vaig ocupar una butaca a la fila sis de la platea, de tal manera que la tenia a uns escassos deu metres, així que la seva veu va arribar-me neta, alta i pura. Tot un luxe.

De tot el que va cantar, em quedo amb el Dove sono de Le nozze di Figaro; execució neta, aguts clars, fraseig precís... perfecte!

Fa uns dies vaig rebre un comentari anònim al blog, on un aficionat a l'òpera, entre d'altres, m'alertava que la trobada Gruberova em seria una experiència per a recordar i, la veritat, haig de donar-li la raó.

2 comentaris:

  1. Veig que vam anar als dos mateixos concerts, el 22 al de la Bartoli i el 25 al de la Gruberova. Coincideixo plenament amb els teus dos posts.
    Son dos estils completament diferents, però sens dubte és tracta de dues de les més "grans". Jo vaig xalar d'allò més tant al Palau com al Liceu.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Certament, Josep, la setmana passada va ser magnífica, pel que fa a les veus que vam poder escoltar. Molt diferents, sí, però les dues esplèndides! Llàstima que no sigui habitual una programació tant atapeïda de grans veus...

    ResponElimina