dimarts, 28 de setembre del 2010

CARMEN? NO! DON JOSÉ AL LICEU

Ha començat la temporada del Gran Teatre del Liceu, i ha estat amb un títol que assegura un ple absolut: CARMEN de G. Bizet. La primera nit, amb aires de nit de gala, ha començat amb un teatre ple fins a la bandera (ni una sola entrada quedava per vendre!!) i amb la presència de personalitats del país, entre ells el president Montilla -si haig de ser sincer tant sols l'he vist a la festa posterior, tot i que la meva ubicació a la platea no em permetia veure la llotja de les personalitats-.

Si ens centrem en els aspectes musicals, un cop més hem de lamentar el so de l'orquestra i el cor del Liceu, dirigits per Marc Piollet i José Luis Basso, respectivament; doncs no han sabut trobar el so necessari per aquesta monumental òpera francesa: els volums no s'han acabat d'ajustar i el cor no ha estat prou uniforme, tot i això tampoc hem de destacar grans estralls.

Pel que fa a les veus, malauradament, l'encarregada de representar el títol de l'obra, la francesa Béatrice Uria-Monzon, qui ha interpretat la part de Carmen, no ha acabat d'estar bé en cap moment. A tenor de la seva expressió i dels molts estossecs que ha fet, sobretot a la primera part -1r i 2n acte-, sembla ser que no estava en plenes facultats. De fet, al llarg de la vetllada ha mostrat una veu velada, sense expressió a l'important zona greu del personatge i amb unes notes agudes molt absents -diria que calades-. I el públic ho ha notat, fet que en cap moment ha rebut aplaudiments, tot i ser aquest personatge el més lluït de l'obra de Bizet. Destacar que quan ha sortit ha saludar al final, s'ha mostrat com desorientada, potser era conscient que no ha estat la seva millor nit.

Maria Bayo, qui ha cantat substituint a la soprano Marina Poplavskaya en el rol de Micaëla, tot i el so metàlic de la seva veu, ha sabut aprofitar la baixa forma d'Uria-Monzon per fer valdre el seu art pel damunt de la resta del repartiment femení. Les poques aparicions d'aquest personatge a l'obra han estat molt ben aprofitades i, com és de justícia, s'ha guanyat els aplaudiments del públic.

Però si hi ha algú que es mereix un gran reconeixement, aquest és el tenor Roberto Alagna, un Don José que ha tingut de tot: emoció, ràbia, sensualitat, excitació, contradicció... una interpretació construïda amb les bones arts d'un artesà de la lírica que gaudeix d'un timbre molt bell i una tècnica que li permet comunicar tots els sentiments necessaris per explicar la ment contradictòria d'un soldat navarrès que ho deixa tot per una dona que, al final, el rebutja. Només puc dir que ha estat fantàstic!

De la resta de repartiment destacar la intervenció del baix-baríton Erwin Schrott -el marit d'Anna Netrebko, sigui dit de pas-, un Escamillo de presència molt jove -tot i tenir 38 anys-, però amb una veu molt bonica i una actuació escènica notable.

La polèmica posada en escena? Doncs no ha estat tal cosa, ja que Calixto Bieito ens ha mostrat un plantejament escènic força convincent, i ens ha traslladat fins a la frontera d'Espanya amb el Marroc, on els Dragons d'Alcalá (regiment sevillà) han passat a ser membres de la Legión -per cert, he trobat a faltar la cabra-. No és aquesta una producció que m'hagi fascinat, però almenys no ha estat del tot gratuïta, sinó que realment sap plantejar els sentiments contradictoris dels diferents personatges. Amb tot, sí que hem viscut en algun moment provocacions innecessàries (a ulls de tercers segur que n'hi ha més, o menys) que, segur, buscaven el xiulet i la cridòria del final:

- Cal que una cantant hagi de treure's les calces en escena?
- *Cal un ballarí completament nu emulant un torero?
- Cal una bandera d'Espanya de la mida de la Pl. Colon de Madrid?
- Cal un toro d'Osborne -que sigui dit de pas ha estat aplaudit per un sector del públic en veure'l, i no ha dit res quan ha caigut-?

A banda d'això, Bieito avui s'ha endut xiulets i aplaudiments, no sabria dir en quina proporció, doncs ha sonat de manera força uniforme. Per tant, haurà de replantejar la seva carrera que, fins a la data, en gran part ha basat en la provovació. Només una reflexió: Bieito és menys provocador que en el passat, o és que ens hi estem acostumant?

Finalment, i més enllà de l'òpera, després de la funció d'avui s'ha celebrat un cocktail al foyeur del teatre on hi he estat convidat. Allà he pogut saludar a Alagna -molt simpàtic, per contra del que m'havien dit!, tant que li he demanat un autògraf!- i brindar la copa de cava amb amics, coneguts i saludats.


Una nit excel·lent! Una Carmen per repetir, però cap al mes juliol amb Anna Caterina Antonacci, doncs a Alagna ja he pogut gaudir-lo, ara em manca una Carmen de debò.

PS: la foto de portada és de la Teresa, amiga villazonista. Gràcies!!

*segons m'han comentat experts en tauromàquia, és habitual que els toreros novells es despullin a la llum de la lluna, i es posin al davant d'un toro. Tot i aquesta justificació, crec que treu protagonisme a la fantàstica música de Bizet buscant el rubor d'aquell públic més clàssic.

6 comentaris:

  1. Coincideixo molt amb els teus comentaris, Albert. La Uria-Monzón m'ha decepcionat molt. La vaig veure al Tanhäuser de fa dues temporades, i estaba força bé de Venus. Aquí és l'anti-Carmen, monjil, poca-cosa, mosqueta morta. Carmen, dugui o no duggui vestit de gitana i "caracolillo" al front, ha de ser contundent, poderosa, més sexual que sensual. I ella queda molt lluny de tot això, canta la Carmen com si cantés a la Mare de Déu de Montserrat. El Robertino, fabulós! Ja has titulat molt bé la crónic: va ser el rei del escenari. L'Schrott, força bé, i jo a la Bayo li tinc mania, i no puc jutgar objetivament perque no m'agrada mai. Ahir he de reconeixer que va cantar millor, pero els seus moviments escènics son ridículs i maldestres.
    I el Bieito...a mi em va encantar! Sobre la teva llista "Cal...?" jo diria...qui s'escandalitza avui per aquestes coses? Ni cal, ni no cal, es una proposta escénica, i té coherencia. Hi ha qui xiularia al Bieito encara que signés una versió totalment clàssica dels pastorets.

    ResponElimina
  2. Albert,
    Llegint la teva crònica, potser estic més animat de cara al cap de setmana que anirem al liceu. Pel que dius, un Alagna magnífic (tal i com esperava). No se si divendres cantará la Bayo o la Poplavskaya, ja m'agradaria escoltar la russa, però si no està al cent per cent prefereixo la navarresa. L'Schrott no em va agradar massa en la Carmen de Milà, espero que m'agradi més ara, ja que crec que és un molt bon baríton. Del Bieito prefereixo no parlar-ne massa. El dia que faci alguna cosa nova que no sigui el tan gastat "pipi-caca-culo" que no se a qui deu escandalitzar en ple segle XXI (potser a monges de clausura?), em trauré el barret, però crec que el nivell creatiu el deu tenir sota mínims, ja que segueix fent el mateix de sempre. Això si, aconsegueix que als que els importa un rave la música o l'òpera en parlin.

    ResponElimina
  3. Magnífica crònica Albert!!!

    Quines ganes tinc de sentir al Robertiño en aquest paper en directe. I si com dius està tant bé en la meva funció de segur que el gaudiré molt, tot ique l´escenografia m´espatllarà la tarda distraient-me continuament... més motiu encara per fixar-me en el Don José!

    Per cert, enhorabona per la trobada amb l´Alagna. És molt simpàtic i carinyós, te´n puc donar fe!

    Apa doncs, una abraçada!

    Sobre el Bieito: no he vist la producció però tinc la referència de quan la va estrenar a Peralada i dubto molt, però molt que m´agradi. En aquest sentit estic completament d´acord amb el Josep!

    ResponElimina
  4. Bueno pues parece que ha vuelto "el mejor Robertino!!" Y yo que me alegro!!

    Iré el 13, (mal número!! jejeje...) ! ya te contaré pero, sí, a priori, ya era una de las funciones que me hacian "tilín", después de leer tu crónica aun tengo más ansiedad por disfrutarla.

    Gràcies!!!

    ResponElimina
  5. Teresa,

    gràcies pel comentari. Ja veus que en general coincidim; en quant al Bieito, sóc de l'opinió que si deixés de banda aquesta "necessitat" que té per provocar -tot i que, com bé comenteu, a aquestes alçades ja costa ruboritzar el públic-, els resultats serien molt millor. En general, a mi va agradar-me molt la representació de dilluns, i tant. Per cert, pel que fa als xiulets, em comenten que ahir també n'hi va haver, però només quan va aparèixer el toro d'Osborne.

    ---

    Josep,

    celebro que la crònica t'hagi animat, fantàstic! Segons el web del Liceu, avui no cantarà la Bayo, sinó que serà la Poplavskaya. Pel que fa al Bieito, és possible que aquesta producció t'agradi, perquè -tot i que la provocació hi és- no se centra en la polèmica, sinó que la dramatúrgia té sentit.

    Ja ens explicaràs què us ha semblat!

    ---

    Brunilda,

    gràcies!! Amb l'Alagna estic segur que ho passaràs MOLT bé, va ser fantàstic, de debò. I l'escenografia... doncs no és un mal plantejament, tot i que si busques una Carmen clàssica, no la trobaràs pas.

    Ja llegirem la teva crònica!

    ---

    Tosca,

    seguro que lo pasas fantástico! Alagna -con el permiso de Kaufmann-, creo que es uno de los mejores Don José del momento, así que es toda una garantia! Seguro que disfrutas un montón!


    Una abraçada a tots!

    ResponElimina
  6. Aunque resucitara la CALLAS,MARIO del MONACO la TEBALDI y GIGLI,el pseudo director BIEITO me alejaría del teatro. POR QUÉ NO SE DEDICA AL PORNO GORE CASERO Y NOS DEJA EN PAZ

    ResponElimina