GUANYADORS DEL XLVII CONCURS FRANCESC VIÑAS

Ja que molts demà anirem al concert final del XLVII Concurs de cant Francesc Viñas al Gran Teatre del Liceu, us adjunto els noms dels guanyadors (segons la nota de premsa emesa des del departament de premsa del teatre), són els següents:

Veus femenines

Primer premi: Sunyoung Seo (Corea), 25 anys.

Segon premi: Dinara Alieva (Rússia), 29 anys.

Tercer premi: Vera Chekanova (Rússia), 28 anys.

Veus masculines

Primer premi: Russell Thomas (EUA), 33 anys.

Segon premi: Teodor Ilincai (Rumania), 26 anys.

Tercer premi: Dimitrios Flemotomos (Grècia), 30 anys.

Demà, a partir de les 18h, sabrem què tal ho fan.

AVANÇ TEMPORADA 2010 - 2011, vol. 2

Tal i com ja hem avançat al post anterior, avui s'ha presentat la temproada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu, doncs bé, ara us facilitem tota la informació relativa a la mateixa. Començarem per les òperes (en el següent post afegirem la resta de la informació):

IPHIGENIE AUF TAURIS (Christoph Willibald Gluck) -òpera i dansa-

Companyia Pina Bausch

Dir. musical: Jan Michael Hortsmann

Dir. escència i coreografia: Pina Bausch

Repartiment: E. Matos, N.A. Schukoff, C. Malmann, G. Grochowski, C. Van de Sant i d'altres / D. Halbwachs, N. Ernst, M. Eiche i altres.

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

CARMEN (Georges Bizet)

Dir. musical: Marc Piollet

Dir. escènica: Calixto Bieito

Repartiment: B. Uria-Monzon, R. Alagna, M. Poplavskaia, E. Schrott, E. Bayón, I. Mentxaka, J. Sebastian Bou, F. Vas, À. Sanmartí, J. Ribot i d'altres / J. Pérez, B. Jovanovich, N. Schicoff, B. Haveman, JF. Lapointe i altres // AC. Antonacci, F. Armiliato, M. Bayo, K. Ketelson i altres / J. Pérez, N. Schioff, A. Arteta, À. Òdena i altres / MJ. Montiel, G. Villar, A. Garmendia, À. Òdena i altres.

Gran Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu i Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya.

LULU (Alan Berg)

Dir. musical: Michael Boder

Dir. escènica: Olivier Py

Repartiment: P. Petibon, M. Volle, P. Groves, A. Hört, F. Grundheber, J. Juon, M. Martins, W. Hartmann, R. Wröle i altres.

Orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu.

INTO THE LITTLE HILL (George Benjamin)

Dir. musical: Frank Ollu

Dir. escènica: J. Gilmour

Repartiment: Susan Bickley i Claire Booth.

London Sinfonietta.

FALSTAFF (Giuseppe Verdi)

Dir. musical: Fabio Luisi

Dir. escènica: Peter Stein

Repartiment: A. Maestri, F. Cedolins, L. Téizer, M. Cantarero, E. Fiorillo, M. Beaumont, J. Prieto, R. Giménez, F. Vas, C. Chausson i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

ANNA BOLENA (Gaetano Donizetti)

Dir. musical: Stefan Anton Reck

Dir. escènica: Rafel Duran

Repartiment: E. Gruberova, E. Garanca, J. Bros, C. Colombara, S. Prina, S. Orfila, J. Plazola i altres / F. Cedolins, S. Ganassi, JM Zapata, S. Orfila, M. Rodríguez-Cusí i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

PARSIFAL (Richard Wagner)

Dir.musical: Michael Bolder

Dir. escènica: Claus Guth

Repartiment: K. Florian Vogt, A. Kampe, A. Held, HP. König, B. Daniel, A. Jerkunica, E. Copons, A. Puche Rosado, I. Moraleda, R. Rosique, E. Perdomo, N. Weissman, VE. Madrid, A. Lozano, J. Casanova, R. Amoretti i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

CAVALLERIA RUSTICANA (Pietro Mascagni)

PAGLIACCI (Ruggiero Leoncavallo)

Dir. musical: Daniele Callegari

Dir. escènica: Richard Jones

Repertiment: I. Komlosi, Á. Blancas, M. Giordani, M. di Felice, C. Álvarez, J. Barstow, D. Alegret, G. Costa-Jackson, JL Ballesta i altres / L. D'Intino, I. Mula, J. Cura, G. Gagnidze i altres - P. Marrocu, O. Mykytenko, J. Ferrero, P. Giuliacci, V. Vitelli, G. Bermúdez, J. de León, C. Schneider i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

DER FREISCHÜTZ - El Caçador furtiu (Carl Maria von Weber)

Dir. musical: Marc Albrecht

Dir. escènica: Peter Knowitschny

Repartiment: P. Seiffert, PM Schnitzer, O. Sala, A. Dohmen, M. Salmien, R. Haunstein, L. Vasar, M. Esteve i altres / L. Ryan, S. Isokoski, E. de la Merced, L. Woldt, F. Röhlig, M. Salminen i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

ARIANE ET BARBE-BLEUE (Paul Dukas)

Dir. musical: Stephane Denève

Dir. escènica: Claus Guth

Repartiment: EM. Westbrock, P. Bardon. J. van Dam, S. Helder, E. Copons, G. Coma-Alabert, B. Jiménez i altres / JM. Charbonnet, J. Dutton i altres.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

LBYRON

Un estiu sense estiu (Agustí Charles)

Dir. Musical: Martin Lukas Meister

Dir. escènica: Alfons Romero

Repartiment: M. Durst, N. Schmittberg, G. Sales, A. Daum, M. Rose Koenn i A. Kraschewski.

Orquestra BCN 216 i Cor del Gran Teatre del Liceu.

TAMERLANO (Georg Friedrich Händel)

Dir. musical: William Lacey

Repartiment: P. Domingo, B. Mehta, ME. Cencic, S. Fox, AS von Otter i V. Priante.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

DAPHNE (Richard Strauss)

Dir. Musical: Pablo González

Repartiment: R. Merbeth, J. Baechle, B. Fritz, R. Trost, R. Pape i altres.

OBC i Cor del Gran Teatre del Liceu.

*COSÌ FAN TUTTE (Wolfgang Amadeus Mozart - versió de Carol López)

Dramatúrgia i direcció: Carol López

Repartiment: a determinar.

*es representarà al Teatre Lliure.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

AVANÇ TEMPORADA 2010 - 2011, vol. 1

Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa la temporada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu; allà hi hem desplaçat una membre de l'equip del programa que ha fet una connexió en directe avançant-nos les principals novetats. A falta de temps per a detallar-vos tots els intèrprets i directors, us enllaço al web del Liceu on hi trobareu els títols i dates de la propera temporada.

Durant les properes hores penjarem al blog la resta de detalls.

Puc avançar-vos: Anna Bolena (Gruberova, Bros i Garanca - no és versió concert, sinó representada), Carmen (Alagna), Tamerlano (Plácido Domingo - versió concert) o, la sorpresa del dia, la representació conjunta de Cavalleria Rusticana i Pagliacci.

En breu ampliarem la informació.

UN DUET PROPER I, ALHORA, LLUNYÀ

Ja fa força temps que m'agrada l'òpera, però no el suficient com per haver pogut fer un ampli seguiment del bo i millor que els darrers anys ha anat passant per casa nostra. Sense anar més lluny, sóc un gran seguidor de Gaetano Donizetti, alhora m'encanten les veus d'Edita Gruberova i Juan Diego Flórez, però malgrat no fa tant que han cantat junts al Gran Teatre del Liceu, jo vaig perdre-m'ho.

Us adjunto un vídeo que des del GTL han penjat darrerament per a recordar-nos tant estelar vetllada. És l'òpera Maria Stuarda de Gaetano Donizetti, una de les tres del cicle Tudor (completat per Anna Bolena -que la propera temporada Gruberova cantarà al costat de Bros i Garanca, en versió concert, crec- i Roberto Devereux -per a mi la millor de les tres-).

El duet correspon al segon acte, Gruberova és la reina destronada Maria Stuarda i Flórez el Comte de Leicester. Espero que ho gaudiu, i els que vau la sort de viure-ho en primera persona, rememoreu tant feliç moment.

Per cert, demà, divendres, a les 11h es presenta la temporada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu, els Moments d'Òpera estarem a a la roda de premsa per tal d'oferir-vos un ampli resum de totes les novetats que s'hi presentaran.

PER MOLTS ANYS, JUANDI!!

El 13 de gener de l'any 1973 va néixer a Lima (Perú) el que, diuen els experts, és el millor tenor líric-lleuger de la història, i un dels valors més sòlids del món de l'òpera actual. La seva veu és especialment adient pel repertori rossinià, tot i així la seva interpretació del jove i innocent Tonio, de La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti, l'ha fet famós internacionalment, tal i com va passar en el seu moment amb Luciano Pavarotti, qui, per cert, va declarar que Flórez era el seu successor.

No és cap secret que sento una especial devoció per JUAN DIEGO FLÓREZ, un senyor que quan canta fa posar-me la pell de gallina, per dos motius: una tècnica inqüestionable -acompanyada d'una veu preciosa-, i pel fet que canta un repertori que m'apassiona.

He tingut l'oportunitat d'escoltar-lo en directe en cinc ocasions, i totes elles han tingut alguna cosa d'especial, així que no deixaré de fer tot el que sigui possible per tal de seguir escoltant-lo.

Per cert, els més despistats tingueu present que aquesta temporada, de fet el proper mes de març, estarà al Liceu cantant-nos els nou dos de pit (si aplaudim molt, tal vegada farà un bis, doncs també se'l coneix com a bis-man) de La Fille du Régiment, acompanyat de la soprano Patrizia Ciofi; tot i que si encara no teniu entrades, penes i treballs us costarà aconseguir-ne. Si no hi sou a temps, penseu que el proper mes d'abril cantarà el paper d'Arturo de I Puritani (V. Bellini) al Teatro Real de Madrid -rol que, francament, afronta amb una elegància espectacular, i que va recuperar el gener de 2009 al Teatro Comunale de Bolonya-.

Doncs bé, aquest mangífic tenor celebra avui el seu 37è aniversari, una efemèride que podem festejar tots els seus seguidors, doncs aquesta edat només constata que està en el seu millor moment i, segur, encara li queden MOLTS anys de belcanto!

PER MOLTS ANYS!!

NO TOTS ELS INICIS SÓN FÀCILS

Els Moments d'Òpera d'aquest dimecres els dedicarem a una gran òpera romàntica dividida en tres actes. La música és de Richard Wagner i com és habitual en ell, el llibret també ho és. Tot i que va intentar-ho, aquesta òpera no li va servir per a guanyar-se el públic francès, és més, tal va ser el fracàs que va causar la cancel·lació de la representació de l'òpera Tristan und Isolde que, poc després, havia de fer-se a Viena. Tot i això, amb el temps, ha acabat sent una celebradíssima creació, es tracta, com no, de TANNHÄUSER.

En poc més de cinquanta minuts coneixerem el simplista argument, sempre amb referències al món literari germànic medieval, i la complexa música. La primera versió van estrenar-la a la cort de Dresde el 19 d'octubre de 1845, tot i que la versió més difosa és l'estrenada el 13 de març de 1861 a París (a Barcelona es va representar per primer cop l'11 de febrer de 1887, al Gran Teatre del Liceu).

Aquesta va ser la tercera i última òpera que Wagner presentaria a Dresde, ja que encara no havia renunciat del tot a crear una grand'opéra adaptable a l'òpera de París, i per aquesta raó la peça té una grandesa escènica més que considerable, amb la famosa marxa del segon acte i l'entrada dels assistens al torneig musical.

Anys més tard, efectivament, Wagner intentaria la conquesta de l'òpera de París amb aquest títol. Després de revisar la partitura i representar-la de nou a Dresde, va anar-se'n cap a París per visitar a totes les persones amb influència al món operístic (va arribar a veure's amb Gioacchino Rossini). Va fer tractes amb l'òpera, i ja que Tannhäuser no tenia cinc actes, sinó tres, van demanar-li que, almenys inclogués un ballet (recordeu que una grand'opéra francesa ha de tenir cinc actes i, almenys, un ballet).

Wagner, que no volia trencar el ritme escènic de la seva obra, va decidir escriure un ballet a l'inici de l'òpera, de manera que servís com a escena inicial amb la presència de Tannhäuser i Venus. Però el públic de París, que no estava acostumat a arribar puntual al teatre, va perdre's aquest ballet, i al final del segon acte van començar a escridassar reclamant l'esmentat ballet. El resultat va ser una representació desastrosa, amb protestes i crits, dels que van participar també els pocs simpatitzants de l'òpera alemanya presents a la sala, cosa que va propiciar la retirada de l'òpera després de la tercera representació.

En fi, no tots els començaments són fàcils, i aquest va ser el de l'òpera Tannhäuser que demà al migdia podrem escoltar resumida als Moments d'Òpera, on us explicarem aquests i d'altres detalls. Com sempre, a les 12h a través del 90.1FM, online o descarrgant-vos-ho del podcast.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

BON ANY 2010!!

Des de ja fa un munt d'anys, el primer programa programa de l'any el començo llegint una felicitació de Víctor Hugo que trobo preciosa i, és clar, avui vull compartir amb tots vosaltres. És aquesta:

Bona entrada d'any i que siguis molt feliç aquest 2010;

Et desitjo primer que estimis, i que estimant t'estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d'oblidar no guardis rencor.

Et desitjo també que tinguis amics, i encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n'hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics.Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi al menys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.

Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu.

Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremediable, i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d'exemple als altres.

Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa, i que ja madur, no insisteixis en rejuvenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor i han de fluïr entre nosaltres.

Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En allò bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en allò dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. Perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se'ns escapen de les mans. Per sort.

Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l'any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà.

També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa, i que t'ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats.

Et desitjo que descubreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodejen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, tiris un pedra a un riu i escoltis el silenci de l'albalda, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l'acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.

Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que al menys una vegada l'any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui.

Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar.

Si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...

Víctor Hugo