ANNA BOLENA AL LICEU, CINC CÈNTIMS

Per diferents motius ahir vaig tenir la sort de presenciar un dels assajos d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Gran Teatre del Liceu. Com que dels assajos no se n'han de treure conclusions i és important ser discret, només en faré cinc cèntims:

1. Repartiment estel·lar, amb resultats luxosos.

2. Producció curiosa i -pel poc que he vist- efectiva.

3. Els duets de les "reines" sonen espectaculars.

4. Es parlarà dels corbs.

5. Recordarem aquestes funcions durant molt de temps.

No puc, ni vull, avançar res més. Hi ha molta espectativa per l'estrena i, segur, compensarà.

Per cert, dijous parlarem d'aquesta producció amb un dels seus protagonistes, en Josep Bros (Percy); en una entrevista que ens depara una interessant primícia.

"PERCY" SERÀ ALS MOMENTS D'ÒPERA

Avui mateix el servei de premsa del Gran Teatre del Liceu ens ha confirmat l'entrevista amb el tenor Josep Bros, el qual cantarà el paper de Percy, en el primer repartiment, de l'òpera Anna Bolena que a partir del proper dijous podrem gaudir al GTL.

Ja que aquesta producció ha generat una important expectació, volem donar-vos la possibilitat de traslladar una preguna al tenor. Com fer-ho? Molt senzill: només heu d'enviar un correu-e a l'adreça albert@momentsopera.com; on hi heu de detallar el vostre nom i cognoms. La pregunta ha de ser concisa, sense introduccions, ja que no disposem de molt temps de conversa.

Esperem la vostra participació! Teniu temps fins demà, dissabte, a les 15.00h per fer-nos arribar les vostres preguntes!

PER MOLTS ANYS, FLÓREZ!!

Fa 38 anys va néixer a Lima una de les millors veus del moment: el tenor líric-lleuger Juan Diego Flórez. Personalment, és un dels cantants que més m'agraden, de fet hi ha qui apunta que és el millor líric-lleuger de la història.

Per gustos hi ha la varietat, però ningú pot negar que és -i serà- un cantant històric. I aprofitant l'efemèride, aquí us adjunto un parell d'intervencions de Flórez; la primera fa referència a l'òpera que va fer-lo famós en els cercles operístics internacionals, l'any 1996, al Festival Rossini de Pesaro, és el rol de Corradino de l'òpera Matilde di Shabran (G. Rossini). Cal remarcar que la gravació -d'una qualitat d'imatge i so força millorable- correspon a les representacions de l'any 1996:

Ha estat molt celebrada la seva interpretació del Tonio de La Fille du Régiment (G. Donizetti), sobretot per la facilitat en l'execució dels popularíssims nou dos de pit (Ah, mes amis quel jour de fêtte!), tot i que -personalment- està molt més lluït a la seva intervenció del segon acte (Pour me rapprocher de Marie). Cosa que l'ha fet famós internacionalment, a tots nivells.

Sigui com vulgui, i aquí ve la segona intervenció, si hi ha un autor que li és especialment adequat a la seva veu, aquest no és Donizetti, sinó Rossini. Una clara mostra està en la difícil, virtuosística i agudíssima Terra Amica de l'òpera Zelmira:



Grans són les nits que ens ha regalat, i grans són les nits que vindran. Entre d'altres, la propera Linda di Chamounix (G. Donizetti) que la temporada vinent cantarà a casa nostra, al Gran teatre del Liceu, al costat d'una altra jove i important veu, la de Diana Damrau.

Avui, més que mai, per molts anys Flórez! I moltes gràcies!

I LOMBARDI ALLA PRIMA CROCIATA (G VERDI)

La d'aquesta setmana és una òpera poc coneguda de Giuseppe Verdi; de fet l'hem escollit a petició d'un lector del blog que així ens ho ha sol·licitat (podeu fer les vostres peticions enviant un correu-e a: albert@momentsopera.com). Es tracta de I Lombardi alla prima Crociata, un títol estrenat al Teatro alla Scala de Milà, l'11 de febrer de 1843.

Amb I Lombardi (que és com es coneix popularment l'òpera), Verdi i el seu llibretista, Temistocle Solera, volien repetir l’èxit aconseguit amb Nabucco, situant als llombards a l’expedició de la primera Croada (als volts de l’any 1099) a Terra Santa, on en una situació de dificultat, lamentaran la “pàtria perduda” (de fet el cor de llombards imita al famós cor de Nabucco).

L’enrevessada història es conecta amb una venjança familiar i amb una conversió al cristianisme, tot plegat per donar un to semireligiós a una òpera que, estrenada al mes de febrer, era molt possible que es repetís poc després durant la Quaresma, època en la qual, tal i com ja va passar l’any anterior amb Nabucco, l’església només tolerava òperes de contingut, més o menys, religiós.

Tot i ser una obra poc coneguda, conté moments realment impactants, de gran bellesa musical que, segur, us agradarà conèixer. Com sempre, podeu escoltar els Moments d'Òpera a través del 90.1FM o, posteriorment, al podcast del programa. Us espero aquest migdia!

Recorda que també pots seguir-nos al facebook!

UNA APROXIMACIÓ A "ANNA BOLENA"

Del 20 de gener al 5 de març al Gran Teatre del Liceu hi podreu veure i escoltar l'òpera Anna Bolena (Milà, 1830) de Gaetano Donizetti, amb el gran atractiu del protagonisme de la soprano Edita Gruberova al capdavant de la producció.

Donat que molts dels assistents als tallers d'introducció a l'òpera que hem anat desenvolupant darrerament han adquirit entrades per alguna de les funcions, hem cregut oportú dedicar una sessió especial d'introducció a l'obra de Donizetti.

Com és habitual, coneixerem els antecedents històrics, repassarem els tipus de veus que han de formar part del repartiment, repassarem l'argument i, com no, escoltarem els moments musicals més bells. D'aquesta manera anirem al teatre coneixent bé aquesta imprescindible obra, cosa que ens permetrà gaudir molt més la representació.

La sessió, adreçada a qualsevol ciutadà que vulgui acostar-s'hi -encara que no tingui entrades per l'Anna Bolena del Liceu-, serà el proper divendres dia 14, a les 19, a la Biblioteca Popular Sta Oliva d'Olesa de Montserrat (C/ Salvador Casas). L'assistència és gratuïta.

Per cert, la versió radiofònica dels Moments d'Òpera del proper 19 de gener -el dia abans de l'estrena del Liceu- se centrarà en aquesta obra. I les successives setmanes repassarem la trilogia Tudor completada per Maria Stuarda i Roberto Devereux.

Recordeu que també podeu seguir-nos a través de facebook, i que també podeu descarregar-vos la versió radiofònica al podcast.

LE NOZZE DI FÍGARO (WA MOZART)

Gràcies a una petició d'un lector -anònim- del blog, la primera òpera dels Moments d'Òpera de l'any 2011 serà Le nozze di Fígaro de W.A. Mozart. Òpera bufa en quatre actes estrenada a Viena l'1 de maig de 1786.

Beaumarchais -a qui podem veure a la imatge de l'esquerra-, molt orgullós de conèixer Espanya en l’època en que des de França se la veia com a un país exòtic i quasi perillós, va voler demostrar les seves familiaritats amb Sevilla i la seva gent escribint la comèdia El barber de Sevilla, no exempta de certa sàtira social, ja que els assumptes d’amor de l’incapaç Comte d’Almaviva ha de resoldre’ls el seu criat, el despert i intel·ligent Fígaro.

Beaumarchais va donar una prova més dels seus coneixements sobre Espanya a una segona part: Les noces de Fígaro, que la censura va mantenir aturada fins que per desig personal de Maria Antonieta van donar pas a l’obra, l’any 1784, on entre somriures i gràcies s’ocultava un missatge molt més dur contra els injustos privilegis de la noblesa.

L’obra va estar prohibida per tot Europa, però l’emperador Josep II d’Àustria, sempre atent a donar una imatge libreal i tolerant, va decidir autoritzar la conversió en òpera l’esmentada peça teatral, encara que va cuidar prou bé que les escenes més reivindicatives no apareixessin de manera explícita a l’òpera.

Mozart va convertir la història de Beaumarchais en una òpera bufa italiana, sense cap relació musical amb Sevilla o Espanya. En el tercer acte va utilitzar un “fandango” que Gluck havia inclòs en el seu ballet Don Juan, ubicat escènicament a Sevilla.

Per cert, ja sabeu que al segon i quart acte hi ha peces alternatives pel rol de la Comtessa? En coneixeu el motiu? Al programa d'aquest migdia les escoltarem i us explicarem què va motivar a Mozart fer aquests canvis opcionals a la partitura.

Si ja coneixes Le nozze di Fígaro no calen motius per tornar-la a escoltar, fet que és una obra deliciosa; però si encara no en coneixes l'argument ni els moments musicals més bells, tens una cita amb aquesta obra als Moments d'Òpera d'aquest migdia al 90.1FM o, un cop emès, al podcast del programa.

BON ANY!

Feliç 2011 a tothom!

Ja que aquesta és una nit de celebració, és possible que demà molts sortim del llit amb mal de cap a causa dels excessos, Rossini descriu molt bé com podem sentir-nos:

Mi par d'essere con la testa

in un'orrida fucina,

dove cresce e mai non resta

delle incudini sonore

l'importuno strepitar.

Alternando questo e quello

pesantissimo martello

fa con barbara armonia

muri e volte rimbombar.

E il cervello, poverello,

già stordito, sbalordito,

non ragiona, si confonde,

si riduce ad impazzar.

Però ara toca celebrar-ho!

Us desitjo un 2011 ple de felicitat, amistat, plaer i, com no, òpera!