Gruberova a Viena: God save the Queen!

Bros atenent-nos al Cafè Demel (Viena)

El passat 26 de maig vaig poder assistir a la primera de les representacions de l'òpera Roberto Devereux (G. Donizetti), protagnitzada per la soprano Edita Gruberova (Elisabetta) i el tenor barceloní Josep Bros (Roberto). La direcció escènica va anar a càrrec de Helmut Stürmer (ja vista a la Wiener Staatsoper), i la direcció musical la va assumir Evelino Pidò, el qual debutava amb aquest títol.

No cal dir que escoltar Gruberova interpretant el rol de la reina anglesa és un gran al·licient, potser el motiu principal del viatge a Viena; però conversar amb el tenor Josep Bros també va ser un argument prou sòlid com per emprendre el viatge a Àustria. I és que properament emetrem una conversa sobre Roberto Devereux amb el tenor barceloní.

Destacar que Bros va assegurar-nos que Gruberova no es retirarà el pròxim any 2014, contradint algunes publicacions italianes. És més, va assegurar que tenen estimulants projectes conjunts. 

Però cal que ens centrem en les representacions de l'òpera que avui ens ocupa. Gruberova -tal i com indica el títol d'aquest post- segueix sent la reina Tudor per excel·lència: el paper d'Elisabetta li escau perfectament per l'edat i, sobretot, per la seva vocalitat. Va presentar-nos una veu molt saludable i va desplegar els seus recursos habituals, aconseguint fer embogir al públic vienès des del primer minut. 

Josep Bros, per la seva banda, va exhibir la seva gran elegància en el fraseig, en especial al duet amb Sara (Nadia Krasteva) al final del primer acte, o a l'ària "Come un spirto angelico"; el tenor barceloní va mostrar una veu sòlida, menys lleugera i més enfocada a la corda de tenor líric, cosa que ens fa pensar en un progressiu canvi de repertori (el seu recent debut com a Rodolfo ho confirma). La regió més aguda de la seva tessitura (a vegades problemàtica) no va presentar cap problema. 

Pel que fa a la posada en escena, Stürmer signa una errant producció que ens ubica a l'interior d'un teatre en runes (com la corona anglesa durant el regnat d'Elisabetta), on el moviment esènic és previsible i molt limitat, a causa del poc espai que resta pels actors. No va estimular-nos en cap moment.  

La direcció musical de Pidò va estar al capdavant de l'orquestra de la Wiener Staatsoper i, què dir!?, doncs excel·lent. Ja en l'obertura s'intuïa una gran nit, que va anar confirmant-se al llarg de tota la representació. Pidò va saber combinar la contundència amb els matissos necessaris per no apagar les veus dels cantants.

Una nit rodona.

Roberto Devereux (G. Donizetti)

La mitjanit de dilluns vam conèixer una òpera de l’any 1770, dimarts una del 1813 i ahir va ser el torn de Norma, de l’any 1831. Seguint el fil de l’evolució estilística i històrica de l’òpera, haureu obeservat que els arguments cada cop són més sòlids, els personatges contenen una psicologia més complexa i el cant cada cop conté menys ornamentació purament decorativa; a banda que el teixit orquestral cada cop és més dens.

En aquest sentit, avui coneixerem un títol de l’any 1837, Roberto Devereux, de Gaetano Donizetti: una poderosa reina anglesa veu impossible el seu darrer amor, tot i i els seus esforços per consumar-lo, ell mor enamorat d’una altra dona. A la poderosa dama això li causa la mort per bogeria, això sí, després d’una imponent escena conclusiva del títol.

La resta de detalls els podem conèixer aquesta mitjanit a COMRàdio, ens trobem als Moments d'òpera.

GRUBEROVA & GARANÇA: "VA, INFELICE..."

Van apareixent imatges relatives a les representacions de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) que fins el proper 5 de març pot veure's al Gran Teatre del Liceu. De la producció n'hem parlat molt, sobretot de l'excel·lent interpretació de le mezzosoprano Elina Garança, que al costat d'Edita Gruberova han estat les grans protagonistes de la producció. 

El servei d'audiovisuals del Liceu ha tingut la generositat de penjar el següent vídeo a youtube. A gaudir-lo:

La pregunta ara és: s'editarà un DVD d'aquestes representacions?

ROBERTO DEVEREUX (G DONIZETTI)

Edita Gruberova, una imponent Elisabetta.

Roberto Devereux és una òpera en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Salvatore Cammarano, emmarcada en el conegut com a cicle Tudor.

Aquesta òpera està basada en la tragèdia Élisabeth d’Anglaterre (1829) de François Ancelot i en la Histoire secrète des amours d’Élisabeth et du comte d’Essex (1787) de Jacques Lescène des Maisons, a més d’inspirar-se en el llibret de Felice Romani Il conte d’Essex (1833), escrit per al compositor Saverio Mercadante. Van estrenar-la al teatre San Carlo de Nàpols el 29 d'octubre de 1837.

La moda pel món britànic als inicis del Romanticisme van fer reaparèixer moltes obres teatrals i novel·les al voltant de l’enigmàtica figura de la reina Isabel I (1558 – 1603), qui va tenir un regnat solitari i no va arribar a casar-se mai. L’òpera italiana, buscava en el filó britànic una manera d’escapar de la censura, molt forta quan es tractaven temes relacionats amb figures de les monarquies europees. En el cas de la monarquia anglesa, separada de la religió catòlica, la censura era més permisiva.

Per quart cop (si tenim en compte l’òpera Elisabetta al castello de Kenilworth, de l'any 1829, no inclosa en el cicle del programa), Donizetti escollia un tema basat en aquesta figura històrica; juntament a Anna Bolena (de l’any 1830, en la qual Isabel apareix com una nena, sense paper cantat) i Maria Stuarda (de l’any 1834, en la qual ens presenten una amarga Elisabetta desesperada per l’amor del seu apreciat Leicester). Aquesta òpera, Roberto Devereux, tanca el cicle mostrant-nos a Isabel ja en els seus últims anys de vida, envellida i desmoralitzada pel seu darrer fracàs amorós.

Quasi oblidada molt abans d’acabar el segle XIX (les últimes aparicions registrades són les de Pàvia, a Itàlia, de l’any 1882), ha estat recuperada en els anys de la Donizetti Renaissance i s’ha mantingut amb força al repertori belcantista.

Aquest migdia teniu l'oportunitat de conèixer el resum argumental i musical de l'òpera Roberto Devereux, de manera que haureu fet una aproximació a tres títols indispensables per conèixer l'obra de Gaetano Donizetti. Recorda que els Moments d'Òpera radiofònics pots escoltar-los aquest migdia al 90.1FM o al podcast del programa.

ANNA BOLENA, UNA VIVÈNCIA PERSONAL

Gruberova i Galceran, un duet impossible.

Segurament aquest post és un dels menys objectius que he escrit, ja que no és cap secret la meva devoció per la soprano Edita Gruberova, de manera que no ha d'estranyar a ningú que hagi fet tots els possibles per anar vàries vegades a les representacions d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Liceu.

El cert és que tenia entrades per la nit d'estrena (20 de gener) i la segona representació (25 de gener), però una bona amiga villazonista ha tingut la GRAN generositat de donar-me dues de les seves entrades (gràcies!!!), cosa que m'ha permès veure -un cop més- aquest títol.

Poc puc afegir de les representacions d'Anna Bolena al Liceu, ja que en anteriors posts ja m'he referit a l'excel·lent repartiment, encapçalat per Edita Gruberova, tot i que molt ben acompanyada de la mezzosoprano Elina Garança, el tenor Josep Bros o el baix Carlo Colombara.

Sí puc comentar que he tingut l'oportunitat de saludar a la gran soprano, i fer-me una foto amb ella -cosa que no acostumo a fer mai amb els cantants-, ja que per mi és una intèrpret de referència i, no ho negaré, em feia molta il·lusió tenir aquest record. Haig de reconèixer que no hem parlat de futurs títols, ni de la seva carrera, ni res de profund. M'he limitat a felicitar-la per aquestes representacions i agrair-li la seva aportació al món de la música. Ella ha estat atenta, amable i molt simpàtica.

La funció d'aquesta tarda, la tercera de les set programades, ha estat molt similar a la del passat dimarts, tot i que a l'escenari es notava una certa tranquilitat, una relaxació que ha permès fer brollar el millor belcanto. Un cop més el duet del segon acte entre Anna i Seymour ha estat un dels millors moments, només eclipsat pel Al dolce guidami... que, estirada a l'escalinata del decorat, ha cantat Gruberova trasportant-nos a una catarsi col·lectiva conclosa amb bravos, algun espectador demanant l'impossible bis i sorollosos aplaudiments.

No vull deixar de destacar que Bros ha interpretat un molt solvent Percy. Realment m'han agradat molt les seves intervencions que, com sempre, han estat dotades d'elegància, bon fraseig i bones arts a l'escenari. El mateix dic de Colombara, un baix de molt bons recursos.

Com a la resta de representacions, el so de l'orquestra ha estat molt millorable, sense intenció i mancada de l'excel·lència exigible a un teatre com el Liceu. Avui també ha estat escridassat el director musical, Andriy Yurkevych.

Ara sí, amb aquesta tercera representació he dit adéu a l'Anna Bolena del Liceu, un títol que he gaudit moltíssim.

GRUBEROVA EN ESTAT PUR (I DE GRÀCIA)

Gruberova al final d'Anna Bolena.

Just ara arribo de la segona representació de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) al Gran Teatre del Liceu. Ja vaig assistir a l'estrena i vaig publicar la meva opinió. Avui hi he anat molt més relaxat (no tenia cap connexió en directe, ni m'esperava ningú al backstage), però he guadit molt, moltíssim. No sé si a causa de la meva ubicació al segon pis (als assajos vaig ser a amfieatre i el dia de l'estrena a platea), o al fet que els cantants avui han estat més inspirats.

Gruberova ja ha començat molt més correcte que el passat dijous, arribant a moments onírics al segon acte -especialment al "Al dolce guidami..."-. Realment la seva actuació ha estat del tot inspirada, una d'aquelles interpretacions que recordaré sempre. Cert és que hi ha moments en què la seva zona aguda fa patir, però també s'ha de reconèixer que aquesta senyora té un domini de l'escena tan absolut, que aconsegueix fer-nos emocionar amb la seva Bolena. Si dijous passat vaig sortir fascinat, avui surto enamorat.

Garança ha seguit sent una Seymour excel·lent, sense fer ombra a la Gruberova (crec que intencionadament, ja que va sobrada de recursos), i des d'aquestes representacions passa a ser una de les meves cantants de referència. Amor a primera vista. Espero que la direcció artística del teatre tingui la voluntat de portar-nos-la sovint.

Elina Garança, molt aplaudida al Liceu.

Destacar que avui ha estat el debut, en aquesta producció, del tenor Josep Bros (Percy), i haig de reconèixer que ha estat una de les millors nits que recordo del cantant. Ha estat molt còmode en aquest paper, fent gala de la seva elegància, bon fraseig i experiència en aquest repertori. Per tant, és una gran notícia que s'hagi recuperat del refredat i canti la resta de representacions que té assignades.

Amb la representació d'avui dic "adéu" a Anna Bolena i començo a pensar en el -per mi temut- wagnerià Parsifal.

GUANYEN LES REINES

Gruberova rebent els aplaudiments del Liceu.

Un altre èxit d'Edita Gruberova. Aquest podria ser el resum més sintètic de la nit d'estrena de la nova producció de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti. Milà, 1830) al Gran Teatre del Liceu. Però seria injust no fer esment a la resta de repartiment, més en aquesta ocasió en què les "reines" han governat, i de debò.

Hi havia molta expectació per veure aquest emblemàtic títol pel Liceu, sobretot pel que fa al repartiment, atès que Gruberova ha hagut d'enfrontar-se a la mezzosoprano Elina Garança (Giovanna Seymour), i no només s'han disputat a Carlo Colombara (Enrico VIII), sinó que el protagonisme vocal d'ambdues dames també l'hem vist en clau musical.

Pel que fa a Gruberova, ha començat la representació de manera irregular, arribant a cometre problemes d'emissió importants, però que ha anat solventant amb l'evolució de l'espectacle. Molt més regular ha estat la letona Elina Garança, qui d'inici a fi ha demostrat les seves bones arts al damunt de l'escenari, amb una emissió pura, elegant, ben frasejada, matisada... fantàstica! Una gran descoberta que, confio, seguirem gaudint a Barcelona. Realment, ha fet ombra a Edita Gruberova.

Però les coses han canviat al segon acte. Ja a l'inici, a la pregària d'Anna, Gruberova ha desplegat tots els seus recursos i ha anat guanyant presència fins arribar a la catarsi en el seu memorable "Al dolce guidami...", moment en què s'ha certificat qui és la reina -encara que a les portes de la mort, a l'òpera-, i qui és l'amant -del rei-. Aquesta rivalitat ben entesa ha permès que el duet del segon acte entre Anna i Giovanna hagi estat dels moments més bells i intensos de tota la representació, ja que gaudir alhora de les veus d'aquestes dues grans dames, és tota una delicadesa lírica.

Però no només elles han estat les protagonistes, ja que el baix Carlo Colombara ha sabut construir un molt bon Enrico VIII: autoritari, maliciós i enamoriscat de Giovanna, fins al punt de dur a la mort a la seva segona dona, Anna Bolena. Colombara ha estat molt solvent d'inici a fi, amb un registre baix excel·lent.

Més discret ha estat el tenor americà Gregory Kunde, si bé ha interpretat un bon Percy, li ha faltat bona emissió a la part més aguda, emotivitat i una millor construcció del personatge, cosa que li podem perdonar, sabent que ha tingut poc temps per preparar-lo, ja que el tenor titular, Josep Bros, va causar baixa el passat cap de setmana.

Correcta ha estat Sonia Prina, qui ha interpretat un jove i babau Smeton, tot i que la seva emissió és tan discreta que m'ha costat escoltar-la amb claredat, tot i estar assegut la fila 14 de platea.

Pel que fa a la produccció, la proposta escència de Rafel Duran no és dolenta, clar que tampoc és bona. Duran aglutina un seguit de conceptes i si fas l'esforç de documentar-te abans d'anar al teatre, lligaràs caps i, potser, gaudiràs el plantejament escènic. Jo he tingut la sort de tenir accés a molta documentació, també he pogut veure dos assajos, però no tothom pot ocupar-se a estudiar una producció. Cert és que si no tens clars tots els conceptes que s'hi exhibeixen tampoc afecta el natural desenvolupament de la història, però sempre és més ric entendre què es cou a l'escenari. En resum: una gabia daurada, corbs, claustrofòbia, peixos que són un "fons de pantalla" i càmeres i pantalles de televisió. Tot això ben remenat, és la proposta de Rafel Duran que, per cert, ha estat generosament xiulada al final de la representació.

La direcció musical ha anat a càrrec d'Andriy Yurkevych, qui no ha sabut extreure tot el suc que amaga aquest fantàstic fruit que és l'òpera Anna Bolena. 

En essència, un títol per gaudir-lo al Gran Teatre, un repartiment estel·lar i, com no, el goig de recordar que Gruberova és... la Gruberova!

Si properament teniu previst assistir a alguna de les representacions i no coneixeu prou bé el títol, podeu escoltar el programa que vam dedicar-li als Moments d'Òpera radiofònics.

ANNA BOLENA (G DONIZETTI)

Edita Gruberova, al final de l'assaig d'Anna Bolena (foto: Teresa G.)

Donat que demà s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu una nova producció de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti), és oportú que dediquem els Moments d'Òpera radiofònics a la primera de les tres òperes que Donizetti va compondre inspirant-se en la vida d'Elisabetta I, filla d'Enrico VIII. D'aquesta manera iniciarem el nostre recorregut per la coneguda com a Trilogia Tudor.

Ja que hi ha molta expectació per a la producció que demà es donarà a conèixer al gran públic, hem cregut oportú centrar tota la nostra atenció en la interpretació d'Edita Gruberova, ja que és a ella a qui escoltarem al Liceu (és la protagonista de 7 de les 10 funcions) i, en definitiva, el principal reclam de la producció. Tanmateix, la part de Percy l'escoltarem cantada pel tenor Josep Bros, tot i que no cantarà el dia de l'estrena, sí que ho farà la resta de dies establerts -almenys això és el que sembla-. A banda que demà, dijous, publicarem l'entrevista que vam fer-li el passat dissabte, durant els assajos d'Anna Bolena al Liceu, i on ens avança qüestions relacionades amb el seu repertori i amb futures produccions al Gran Teatre.

Així doncs, si no coneixeu l'obra, és un títol imprescindible que heu de fer-vos vostre; però si ja la coneixeu, sempre és bo refrescar la memòria.

Recorda que els Moments d'Òpera s'emetran aquest migdia al 90.1FM, però podràs recuperar-los al podcast del programa.

Segueix l'actualitat dels MdÒ al facebook, només has de clicar a "m'agrada".

UNA APROXIMACIÓ A "ANNA BOLENA"

Del 20 de gener al 5 de març al Gran Teatre del Liceu hi podreu veure i escoltar l'òpera Anna Bolena (Milà, 1830) de Gaetano Donizetti, amb el gran atractiu del protagonisme de la soprano Edita Gruberova al capdavant de la producció.

Donat que molts dels assistents als tallers d'introducció a l'òpera que hem anat desenvolupant darrerament han adquirit entrades per alguna de les funcions, hem cregut oportú dedicar una sessió especial d'introducció a l'obra de Donizetti.

Com és habitual, coneixerem els antecedents històrics, repassarem els tipus de veus que han de formar part del repartiment, repassarem l'argument i, com no, escoltarem els moments musicals més bells. D'aquesta manera anirem al teatre coneixent bé aquesta imprescindible obra, cosa que ens permetrà gaudir molt més la representació.

La sessió, adreçada a qualsevol ciutadà que vulgui acostar-s'hi -encara que no tingui entrades per l'Anna Bolena del Liceu-, serà el proper divendres dia 14, a les 19, a la Biblioteca Popular Sta Oliva d'Olesa de Montserrat (C/ Salvador Casas). L'assistència és gratuïta.

Per cert, la versió radiofònica dels Moments d'Òpera del proper 19 de gener -el dia abans de l'estrena del Liceu- se centrarà en aquesta obra. I les successives setmanes repassarem la trilogia Tudor completada per Maria Stuarda i Roberto Devereux.

Recordeu que també podeu seguir-nos a través de facebook, i que també podeu descarregar-vos la versió radiofònica al podcast.

LA POSADA EN ESCENA D'"ANNA BOLENA" AL LICEU

Passades les festes nadalenques, molts ja mirem cap al proper títol que veurem al damunt de l'escenari. En el cas del Liceu, ja ho sabeu, serà l'Anna Bolena de Gaetano Donizetti; unes representacions que començaran el 20 de gener amb l'especial atractiu del protagonisme de la soprano Edita Gruberova i que, segons sembla, és el darrer títol representat que canta a casa nostra.

Més enllà de les especulacions, ben poc sabem de la posada en escena d'aquesta producció. Doncs bé, al canal de youtube del Gran Teatre del Liceu hi han penjat un vídeo amb les explicacions del director escènic de la producció, Rafel Duran, qui ens fa cinc cèntims de la proposta:

Polèmica o no -ja ho valorarem en el seu moment-, és aquesta una cita important pels amants de l'òpera, ja que les veus d'Edita Gruberova, Elina Garança, Josep Bros, Carlo Colombara o Simón Orfila juntes asseguren nits per recordar. A mesura que s'acosti l'estrena anirem avançant informació.

Per cert, recordeu que aquest migdia no hi ha Moments d'Òpera radifònics, tot i que sí us proposaré una escapada musical amb les millors veus de la lírica com a protagonistes. Al migdia al 90.1FM o, un cop emès, al podcast.

PER MOLTS ANYS EDITA!

Avui celebra el seu 64è aniversari una de les veus més especials de la lírica del segle XX: Edita Gruberova. Una cantant que, per fortuna, té una relació especial amb el Gran Teatre del Liceu, fet que ens ha permès gaudir-la al llarg de trenta anys i, segur, encara ens ha de regalar moltes nits més; les properes el mes vinent, quan tornarà a cantar l'Anna Bolena (G. Donizetti) a Barcelona, acompanyada d'un repartiment estel·lar.

Així doncs, per molts anys GRUBEROVA!! I gràcies per la màgia que ens fas viure cada cop que ets al damunt de l'escenari.

LA RETIRADA DE GRUBEROVA?

Edita Gruberova és una de les cantants més estimades pel públic barceloní, prova d'això és el gran nombre de vegades que ha actuat al llarg dels darrers anys al Gran teatre del Liceu, recollint èxits i l'estima d'un públic entregat a la diva; un idil·li que ja fa 32 anys que és ben viu.

La soprano encarnarà el rol d'Anna Bolena (G. Donizetti) el proper mes de gener al Liceu; 33 anys després del seu debut al teatre de les rambles -va debutar-hi com a Konstanze l'any 1978-. La selecció d'aquest títol ja fa molt de temps que no em sembla casual. De fet, podria ser que vagi errat, però aquesta no és una òpera qualsevol pel Liceu, ni per Gruberova: l'any 1847 aquesta obra de Gaetano Donizetti va ser l'encarregada d'inaugurar el Gran Teatre. Títol que, 145 anys després, va debutar Gruberova -també acompanyada per Josep Bros, debutant aleshores al Liceu- al mateix teatre l'any 1992. 19 anys després hi torna, per què?

Consultades les meves fonts, sembla ser que en els propers anys no hi ha cap òpera representada programada al Liceu on hi participi Gruberova. Si bé és cert que m'asseguren que la diva no té cap intenció de retirar-se dels escenaris, tot sembla indicar que començarà a allunyar-se de les òperes escenificades. Si tenim en compte que el proper dia 23 celebrarà el seu 64è aniversari, i que al Liceu programen amb una antel·lació mínima de quatre anys, tot indica que serà difícil tornar a veure-la actuant a Barcelona. La qual cosa no vol dir que no segueixi visitant-nos per protagonitzar concerts i/o recitals.

Així doncs, i si els meus interlocutors no m'enganyen, sembla ser que aquesta és la darrera ocasió per veure a Edita Gruberova actuant a un òpera representada al Gran teatre del Liceu. Tant de bo m'equivoqui.

LA GRUBEROVA A PARÍS: EL DELIRI!

El passat dia 17 de desembre vaig agafar un avió a les set del matí a l'aeroport del Prat amb direcció a París. Fins aquí poc té a veure amb el tema que dóna nom a aquest blog: Moments d'Òpera. Ara bé, la cosa canvia si us dic que el meu objectiu era assistir al recital que la soprano Edita Gruberova havia d'oferir aquella mateixa nit al Théâtre des Champs-Elysées, amb l'orquestra filarmònica d'Ovideo dirigida per Friederich Haider. El programa prometia: El Rapte en el Serrall, Lucia di Lammermoor, Il Pirata, Roberto Devereux... i tot cantat per la Gruberova!

Problemes a banda amb les inclemències meteorològiques i amb les ja tradicionals vagues dels transports públics de la ciutat, a les 19.30h vaig fer-me amb les dues invitacions i vaig poder anar a ocupar la meva butaca.

La primera aparició d'aquesta gran soprano (després comentaré els vestits: dos, i quin parell...), va ser per a cantar-nos el Marten aller arten, l'ària de Konstanze. Aquesta peça de W.A. Mozart, si bé va cantar-nos-la la passada temporada al Liceu, aquí va semblar-me un tant irregular, enfosquida i poc virtuosa, sobretot sabent qui l'estava cantant. Començava a patir.

Després d'unes intervencions orquestrals sense massa importància (aquella nit tocava escoltar-la a Ella), va tornar a pujar a l'escenari, en aquest cas per a interpretar l'ària de la bogeria de la Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti. Bé, només dir que aquesta senyora millora les partitures del geni de Bergam! Però que ben cantat! Quin control de la veu, quina interpretació... excel·lent!

Menys precisa va estar amb l'ària conclusiva, i de la bogeria també, de Il Pirata de Bellini, interpretat pel personatge d'Imogene. On Gruberova va voler incloure moltes ornamentacions, a càrrec de cantar amb menys volum i, és clar, l'orquestra va haver de seguir-la. El resultat no va ser tant brillant com calia esperar, encara que estic convençut que ja ens agradaria, a tots plegats, veure més sovint cantants amb les qualitats actuals de la Gruberova.

El deliri va arribar amb l'última escena de l'òpera, donizettiana també, Roberto Devereux, on l'Edita va demostrar que els rols de les reines Tudor, sense saber-ho, Donizetti va escriure'ls per a ella. Només puc dir que la meva acompanyant i jo vam haver d'eixugar-nos les llàgrimes al final de la cabaletta. Va ser perfecte. No puc dir més.

Els bisos, francament, no van sorprendre en quant a l'elecció: Spiel ich die Unschuld vom Lande (Die Fledermaus - J. Strauss), on la Gruberova va seber mostrar el seu sentit de l'humor i les complicitats amb Friederich Haider i, acte seguit, després de molts, moltíssims, aplaudiments: O luce di quest'anima (Linda di Chamounix - G. Donizetti), on la cantant va demostrar perquè és la darrera prima donna assoluta, exhibint tota mena d'agilitats, arts escèniques i una gran bellesa en el cant.

Es va notar que només havien previst "regalar-nos" dos bisos, però el públic no en tenia prou: què fer? Doncs molt senzill, repetir el primer bis, i així van fer. Va cantar de nou la divertida ària d'Adele del Ratpenat de Strauss.

Després de molts aplaudiments, unes quantes llàgrimes i amb la satisfacció d'haver gaudit d'una gran nit, amb la millor companyia (i no parlo només de la cantant) a la ciutat més bonica de les que conec, vaig anar-me'n cap a l'hotel ple de joia i mort de fred (-5ºC). Total, portava 20 hores despert, però va valdre la pena.

Ah! Els vestits! Del primer no en tinc fotografia, però el segon, el que pot veure's a l'inici d'aquest comentari, crec és el mateix que va lluir durant la representació de Lucrezia Borgia al GTL, algú pot confirmar-ho? És una molt bona cantant, però està molt mal assessorada, en quant al vestuari.

Per cert, jo també he cantat a un teatre d'òpera de París, en aquest cas al Palais Garnier (una imatge val més que mil paraules).

MOLT BONES FESTES A TOTHOOOOOOOOOOOM!!

HI HA UNA SENYORA QUE M'AGRADA MOLT

Ja fa temps, menys del que podria semblar, que estic obsessionat en una cantant. És una senyora amb una llarga, llarguíssima, trajectòria. De fet, quan jo vaig néixer ella ja cantava. El cas és que de tant en tant trobo gravacions d'ella que fan posar-me la pell de gallina, i em fan venir unes ganes infinites d'escoltar-la en directe.

Traslladem-nos fins a Munich. Any 1983, tenia (ella), 37 anys...

Per fortuna aquesta cantant encara està en actiu, alhora ve molt sovint a Barcelona (la propera visita serà la temporada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu), quan cantarà, acompanyada de Josep Bros i Elina Garanca, l'Anna Bolena de Gaetano Donizetti. Obra que, per cert, va significar el debut al GTL del tenor català. Era l'any 1992.

L'any passat va regalar-nos el seu debut en el rol de Lucrezia Borgia, fent embogir, com ja va essent habitual, tota la sala.

Hi ha qui diu que ja no té la veu de la seva joventut, que té una tècnica repetitiva i, fins i tot, previsible; però què voleu que us digui: m'agrada molt. No sé si m'enteneu?