Cancel·lat el concert d'Elīna Garanča al Palau de la Música

Segons acaben d'informar des del departament de premsa del Palau de la Música Catalana, el concert de la mezzosoprano Elīna Garanča, previst pel pròxim 11 de gener, i el programat el 7 de gener a l'Auditorio Nacional de Madrid, queden cancel·lats per "motius aliens a l'artista i el Palau de la Música Catalana".

Males notícies per un tan esperat concert.

Les entrades comprades per internet o per telèfon, que no hagin estat recollides, es retornaran automàticament a la targeta amb la qual es va fer efectiu el pagament a partir del 27 de desembre. Les adquirides a les taquilles, hauran de retornar-les al mateix punt.

Font: departament de premsa del Palau de la Música Catalana.

Pack de Dives



Anna Netrebko

L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana presenten a Barcelona les quatre grans dives del món de l’òpera i del bel canto del moment: Cecilia Bartoli, Mariella Devia, Anna Netrebko i Elīna Garanča.

Quatre oportunitats úniques que tindran lloc entre els mesos de desembre i gener per sentir les veus més cotitzades de l’actualitat musical amb la possibilitat de gaudir de descomptes per la compra de més d’un espectacle.

La visita d’aquestes dives començarà amb l’actuació de la mezzosoprano Cecilia Bartoli, que el 10 de desembre a les 21.00h, oferirà un recital a L’Auditori per presentar el seu nou àlbum, Mission, amb obres d’Agostini.

Els dies 4 i 7 de gener, el Liceu acollirà la versió de concert d’Il pirata de Bellini a càrrec de la més gran especialista del repertori belcantista del sege XIX: la soprano Mariella Devia.

El mateix escenari presentarà els dies 10 i 13 de gener la gran diva russa: la soprano Anna Netrebko, coneguda per la versatilitat i bellesa tímbrica de la seva veu i per la seva gran personalitat a l’escenari. Netrebko interpretarà la versió de concert de Iolanta de Txaikovski.

Per arrodonir el cartell, el Palau de la Música Catalana acollirà l’11 de gener a les 20.30h, l’actuació d’Elīna Garanča, que amb una veu d’una tècnica prodigiosa, sempre posada al servei de la musicalitat, oferirà obres de Bizet, Gounod, Massenet, Saint-Saëns, Txaikovski i Glinka, en un recital únic.

Amb l’objectiu que els melòmans no es perdin cap d’aquestes grans cites, els tres equipaments culturals aplicaran els descomptes següents per la compra de més d’un espectacle:

- 15% de descompte per als recitals de Bartoli i Garanča.
- 25% de descompte de Iolanta (funció dia 13) i d’Il pirata (funció dia 4) de zona 1 i zona 2.

La venda de les entrades es farà a les taquilles de les diferents instal·lacions, i  per gaudir d’aquests descomptes caldrà mostrar a la taquilla corresponent la localitat comprada d’un altra “Diva”.

Font: Departament de premsa del GTL.

GRUBEROVA & GARANÇA: "VA, INFELICE..."

Van apareixent imatges relatives a les representacions de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) que fins el proper 5 de març pot veure's al Gran Teatre del Liceu. De la producció n'hem parlat molt, sobretot de l'excel·lent interpretació de le mezzosoprano Elina Garança, que al costat d'Edita Gruberova han estat les grans protagonistes de la producció. 

El servei d'audiovisuals del Liceu ha tingut la generositat de penjar el següent vídeo a youtube. A gaudir-lo:

La pregunta ara és: s'editarà un DVD d'aquestes representacions?

GRUBEROVA EN ESTAT PUR (I DE GRÀCIA)

Gruberova al final d'Anna Bolena.

Just ara arribo de la segona representació de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) al Gran Teatre del Liceu. Ja vaig assistir a l'estrena i vaig publicar la meva opinió. Avui hi he anat molt més relaxat (no tenia cap connexió en directe, ni m'esperava ningú al backstage), però he guadit molt, moltíssim. No sé si a causa de la meva ubicació al segon pis (als assajos vaig ser a amfieatre i el dia de l'estrena a platea), o al fet que els cantants avui han estat més inspirats.

Gruberova ja ha començat molt més correcte que el passat dijous, arribant a moments onírics al segon acte -especialment al "Al dolce guidami..."-. Realment la seva actuació ha estat del tot inspirada, una d'aquelles interpretacions que recordaré sempre. Cert és que hi ha moments en què la seva zona aguda fa patir, però també s'ha de reconèixer que aquesta senyora té un domini de l'escena tan absolut, que aconsegueix fer-nos emocionar amb la seva Bolena. Si dijous passat vaig sortir fascinat, avui surto enamorat.

Garança ha seguit sent una Seymour excel·lent, sense fer ombra a la Gruberova (crec que intencionadament, ja que va sobrada de recursos), i des d'aquestes representacions passa a ser una de les meves cantants de referència. Amor a primera vista. Espero que la direcció artística del teatre tingui la voluntat de portar-nos-la sovint.

Elina Garança, molt aplaudida al Liceu.

Destacar que avui ha estat el debut, en aquesta producció, del tenor Josep Bros (Percy), i haig de reconèixer que ha estat una de les millors nits que recordo del cantant. Ha estat molt còmode en aquest paper, fent gala de la seva elegància, bon fraseig i experiència en aquest repertori. Per tant, és una gran notícia que s'hagi recuperat del refredat i canti la resta de representacions que té assignades.

Amb la representació d'avui dic "adéu" a Anna Bolena i començo a pensar en el -per mi temut- wagnerià Parsifal.

GUANYEN LES REINES

Gruberova rebent els aplaudiments del Liceu.

Un altre èxit d'Edita Gruberova. Aquest podria ser el resum més sintètic de la nit d'estrena de la nova producció de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti. Milà, 1830) al Gran Teatre del Liceu. Però seria injust no fer esment a la resta de repartiment, més en aquesta ocasió en què les "reines" han governat, i de debò.

Hi havia molta expectació per veure aquest emblemàtic títol pel Liceu, sobretot pel que fa al repartiment, atès que Gruberova ha hagut d'enfrontar-se a la mezzosoprano Elina Garança (Giovanna Seymour), i no només s'han disputat a Carlo Colombara (Enrico VIII), sinó que el protagonisme vocal d'ambdues dames també l'hem vist en clau musical.

Pel que fa a Gruberova, ha començat la representació de manera irregular, arribant a cometre problemes d'emissió importants, però que ha anat solventant amb l'evolució de l'espectacle. Molt més regular ha estat la letona Elina Garança, qui d'inici a fi ha demostrat les seves bones arts al damunt de l'escenari, amb una emissió pura, elegant, ben frasejada, matisada... fantàstica! Una gran descoberta que, confio, seguirem gaudint a Barcelona. Realment, ha fet ombra a Edita Gruberova.

Però les coses han canviat al segon acte. Ja a l'inici, a la pregària d'Anna, Gruberova ha desplegat tots els seus recursos i ha anat guanyant presència fins arribar a la catarsi en el seu memorable "Al dolce guidami...", moment en què s'ha certificat qui és la reina -encara que a les portes de la mort, a l'òpera-, i qui és l'amant -del rei-. Aquesta rivalitat ben entesa ha permès que el duet del segon acte entre Anna i Giovanna hagi estat dels moments més bells i intensos de tota la representació, ja que gaudir alhora de les veus d'aquestes dues grans dames, és tota una delicadesa lírica.

Però no només elles han estat les protagonistes, ja que el baix Carlo Colombara ha sabut construir un molt bon Enrico VIII: autoritari, maliciós i enamoriscat de Giovanna, fins al punt de dur a la mort a la seva segona dona, Anna Bolena. Colombara ha estat molt solvent d'inici a fi, amb un registre baix excel·lent.

Més discret ha estat el tenor americà Gregory Kunde, si bé ha interpretat un bon Percy, li ha faltat bona emissió a la part més aguda, emotivitat i una millor construcció del personatge, cosa que li podem perdonar, sabent que ha tingut poc temps per preparar-lo, ja que el tenor titular, Josep Bros, va causar baixa el passat cap de setmana.

Correcta ha estat Sonia Prina, qui ha interpretat un jove i babau Smeton, tot i que la seva emissió és tan discreta que m'ha costat escoltar-la amb claredat, tot i estar assegut la fila 14 de platea.

Pel que fa a la produccció, la proposta escència de Rafel Duran no és dolenta, clar que tampoc és bona. Duran aglutina un seguit de conceptes i si fas l'esforç de documentar-te abans d'anar al teatre, lligaràs caps i, potser, gaudiràs el plantejament escènic. Jo he tingut la sort de tenir accés a molta documentació, també he pogut veure dos assajos, però no tothom pot ocupar-se a estudiar una producció. Cert és que si no tens clars tots els conceptes que s'hi exhibeixen tampoc afecta el natural desenvolupament de la història, però sempre és més ric entendre què es cou a l'escenari. En resum: una gabia daurada, corbs, claustrofòbia, peixos que són un "fons de pantalla" i càmeres i pantalles de televisió. Tot això ben remenat, és la proposta de Rafel Duran que, per cert, ha estat generosament xiulada al final de la representació.

La direcció musical ha anat a càrrec d'Andriy Yurkevych, qui no ha sabut extreure tot el suc que amaga aquest fantàstic fruit que és l'òpera Anna Bolena. 

En essència, un títol per gaudir-lo al Gran Teatre, un repartiment estel·lar i, com no, el goig de recordar que Gruberova és... la Gruberova!

Si properament teniu previst assistir a alguna de les representacions i no coneixeu prou bé el títol, podeu escoltar el programa que vam dedicar-li als Moments d'Òpera radiofònics.