Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'AUDITORI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'AUDITORI. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 d’octubre del 2013

Lang Lang enlluerna a L'Auditori

Un perfecte equilibri entre virtuosisme, una tècnica impecable i una mesurada posada en escena, fan del fenòmen Lang Lang tot un referent internacional, i anit va demostrar perquè al recital que va protagontizar a Barcelona amb L'Auditori ple fins a la bandera.

Amb un programa centrat en Mozart i Chopin va demostrar la seva arma més infal·libe: una execució tècnica ràpida, precisa i, sobretot, espetacular. I és que Lang Lang, molt ben assessorat per la discrogràfica Sony, sap que el seu atractiu rau en l'inimitable rapidesa i efectivitat amb les tecles del piano. I no se n'amaga, atès que les seves intervencions no amaguen, sinó tot al contrari, les seves virtuts, que mostra sense complexes amb histriònics moviments, que formen part del seu show.

Lang Lang no és un pianista de matisos i grans sensibilitats, ni gaudeix d'una musicalitat que ens posi la pell de gallina, però i què?! Té la virtut de fer vibrar a un Auditori que va haver de penjar el cartell de "tot venut" a la taquilla, malgrat haver afegit unes quantes cadires més al damunt de l'escenari. I això no té mèrit? Si no fos suficient, a més, el concert va acabar amb bona part del públic dret aplaudint les virtuts del pianista.

En el context que ens toca viure, aconseguir que la sala Pau Casals estigui plena (2.200 persones!) per sentir les sonates per a piano núm. 5 (en Sol major), 4 (en Mi bemoll major) i 8 (La menor) de Mozart; i les balades núm. 1 (Sol menor), 2 (Fa major), 3 (La bemoll major) i 4 (Fa menor) de Chopin, no deixa de ser tot un prodigi. I tan sols amb 31 anys!

Cert és que la seva tècnica frenètica li permet executar partitures d'altíssima complexitat, però també és just remarcar que això condiciona la seva musicalitat i expressió, arribant a ser lleugerament fred, però això, en cap cas, pot ser un retret, sinó tan sols un simple "però".

La festa va acabar amb tres propines i una llarga -i generosa- ovació de la majoria d'assistents.

dimarts, 11 de desembre del 2012

La Bartoli enlluerna L'Auditori

Bartoli a L'Auditori
Cecilia Bartoli (Roma, 1966) no és un producte de màrqueting, per bé qu és cert que sap molt bé com vendre's; sinó que ella és art i espectacle en dosis majúscules, i ahir a L'Auditori va demostrar-ho amb un concert on va combinar a la perfecció virtuosisme en el cant, i l'experiència i coneixment de tots els efectes teatrals.

Amb un repertori dedicat íntegrament a obres d'Agostino Steffani (Castelfranco Veneto, 1654 - Frankfurt, 1728) la cantant italiana va demostrar la seva capacitat d'emocionar i fer-nos vibrar amb una música desconeguda (desenganyem-nos, ha estat ella qui ens l'ha presentat en el seu darrer treball, Mission) d'un autor poc prestigiat. Però malgrat això, tots repetiríem encantats.

I és que la Bartoli no enganya als seus concerts. Tots sabíem que anàvem a sentir coloratures impossibles, fiati d'infart i, en essència, el show d'una diva de l'òpera amb un talent quasi sobrenatural. I això vam trobar-nos. Però malgrat saber allò que trobaríem, ella va sorprendre'ns anant una mica més enllà i aclaparant-nos amb un desplegament de recursos poc habitual al món del cant.

De fet, que un concert dedicat íntegrament a un autor desconegut (o quasi desconegut) del barroc acabi amb tot el públic de L'Auditori dret aplaudint enèrgicament no és normal, de fet si el concert no el signés qui el signa, segur que el resultat no hauria estat el mateix, i amb això no vull dir que la marca Bartoli ens condicioni, tot al contrari: la marca Bartoli garanteix qualitat i espectacle.

La veu de la Bartoli no és una veu a l'ús: poc volum (se la sentia clarament, però en ocasions ofegada per l'orquestra, almenys des a la filera 17 de la platea, on vaig asseure'm), però amb una tècnica i una capacitat expressiva a prova de qualsevol escèptic. Té la veu petita, és cert; però... i què!?

L'orquestra de cambra de Basel, dirigida des del concertino per Julia Schröder, va fer la feina que els tocava fer: acompanyar a la diva en el concert on tots desitjàvem la veu de la gran Cecilia Bartoli, i ho van fer de manera excel·lent, accentuant les virtuts de la cantant, i implicant-se fins al moll de l'os per aconseguir un millor espectacle.

Pel que fa als bisos, i donada l'enèrgica reacció del públic amb els seus aplaudiments i crits, la Bartoli va respondre amb tres peces, totes de Händel (què se n'ha fet de Steffani a l'hora de bisar?): "M'adora il idol mio", "Lascia la spina" i "Destero dall'empia".

Si teniu ganes de tornar a sentir a la Bartoli, podeu recuperar els Moments d'òpera que vam dedicar-li el passat diumenge a La Xarxa:



Per cert, un rumor de passadís diu que està preparant alguna cosa pel Liceu (sembla que està del tot entossdida, veurem si s'acaba fent realitat).

dilluns, 12 de novembre del 2012

Pack de Dives


Anna Netrebko
L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana presenten a Barcelona les quatre grans dives del món de l’òpera i del bel canto del moment: Cecilia Bartoli, Mariella Devia, Anna Netrebko i Elīna Garanča.

Quatre oportunitats úniques que tindran lloc entre els mesos de desembre i gener per sentir les veus més cotitzades de l’actualitat musical amb la possibilitat de gaudir de descomptes per la compra de més d’un espectacle.

La visita d’aquestes dives començarà amb l’actuació de la mezzosoprano Cecilia Bartoli, que el 10 de desembre a les 21.00h, oferirà un recital a L’Auditori per presentar el seu nou àlbum, Mission, amb obres d’Agostini.

Els dies 4 i 7 de gener, el Liceu acollirà la versió de concert d’Il pirata de Bellini a càrrec de la més gran especialista del repertori belcantista del sege XIX: la soprano Mariella Devia.

El mateix escenari presentarà els dies 10 i 13 de gener la gran diva russa: la soprano Anna Netrebko, coneguda per la versatilitat i bellesa tímbrica de la seva veu i per la seva gran personalitat a l’escenari. Netrebko interpretarà la versió de concert de Iolanta de Txaikovski.

Per arrodonir el cartell, el Palau de la Música Catalana acollirà l’11 de gener a les 20.30h, l’actuació d’Elīna Garanča, que amb una veu d’una tècnica prodigiosa, sempre posada al servei de la musicalitat, oferirà obres de Bizet, Gounod, Massenet, Saint-Saëns, Txaikovski i Glinka, en un recital únic.

Amb l’objectiu que els melòmans no es perdin cap d’aquestes grans cites, els tres equipaments culturals aplicaran els descomptes següents per la compra de més d’un espectacle:

- 15% de descompte per als recitals de Bartoli i Garanča.
- 25% de descompte de Iolanta (funció dia 13) i d’Il pirata (funció dia 4) de zona 1 i zona 2.

La venda de les entrades es farà a les taquilles de les diferents instal·lacions, i  per gaudir d’aquests descomptes caldrà mostrar a la taquilla corresponent la localitat comprada d’un altra “Diva”.

Font: Departament de premsa del GTL.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Julia Lezhneva NO debuta a L'Auditori

Amb un pam de nas ens hem quedat en arribar a L'Auditori, quan a un cartell de la taquilla hi hem pogut llegir: "A causa d'una afecció aguda de laringitis, la soprano Julia Lezhneva no podrà cantar aquest vespre i demana disculpes. El concert se celebrarà amb alguns canvis de repertori i sense cantant. En cas de no voler assistir al concert, dirigiu-vos en aquest moment a taquilles".

En efecte, el concert s'ha celebrat, i Il Giardino Armonico, sota la direcció de Giovanni Antonini han ofert una excel·lent primera part. No ens hem quedat a la segona part del concert, atès que el nostre interès -com el de molts d'altres, segur- era en la part vocal, que no hem pogut gaudir. Per aquest motiu hem decidit marxar, tot i que la decisió justa hauria no haver ni entrat.

Com bé sabeu, treballo a un mitjà de comunicació, de manera que tinc accés a les moltes notes de premsa que rebem dels diversos teatres i auditoris del país, doncs en aquesta ocasió no se'ns ha informat d'aquest important canvi del programa, cosa que ens sorprèn. És habitual rebre notes de premsa per qualsevol motiu -fins al més banal-, però avui no n'hem rebut cap de L'Auditori, quan almenys tres hores abans del concert, ja sabien de la seva baixa. Potser volien assegurar-se unes quantes entrades més?

Per cert, Lezhneva era a L'Auditori, hem pogut veure-la al finalitzar la primera part, quan Antonini se n'anava cap a bambolines, allà l'hem vist, esperant-lo.

A tot això, si us heu quedat amb ganes de Lezhneva, el proper dimenge, de les 23h a les 00h, dedicarem els Moments d'òpera a Ottone in Villa (Vivaldi), l'única òpera que ha enregistrat la soprano russa.

Aquí teniu el programa:

divendres, 5 d’octubre del 2012

Julia Lezhneva debuta a L'Auditori

L’Auditori acull del 12 al 17 d’octubre el prestigiós director de música antiga Giovanni Antonini i la seva formació Il Giardino Armonico juntament amb la jove soprano Julia Lezhneva que enregistraran a la Sala Pau Casals el seu últim disc amb la discogràfica DECCA (Universal) en coproducció amb L’Auditori amb obres de Vivaldi, Händel, Geminiani, Haydn i Mozart.

El programa enregistrat per al disc es presentarà en concert el dia 17 a les 21h a la Sala Pau Casals de L’Auditori.

D’aquesta manera, L’Auditori es posiciona com un centre de producció musical que no només acull les actuacions dels principals intèrprets i formacions, sinó que també impulsa projectes de creació discogràfica.

El programa del concert del dia 17 és el següent:

VIVALDI Concert en Fa major op. X núm. 1 RV 433 "La tempesta di mare"
HÄNDEL Motet 'Saeviat tellus inter rigores' HWV 240
HÄNDEL Motet-Antiphon 'Salve regina HWV 241
GEMINIANI Concerto Grosso núm. 6 en Re menor "La Follia"
HAYDN Simfonia núm. 49 en Fa menor "La Passione"
MOZART Motet Exsultate, jubilate KV 165

Il Giardino Armonico és una de les icones en la interpretació amb instruments originals, una de les formacions clau en la revolució el món de la música antiga amb criteris històrics, especialitzada en el repertori dels segles XVII i XVIII.

Giovanni Antonini n’és creador i director. Premi Grammy l’any 2000 per la seva col•laboració amb Cecilia Bartoli, Antonini ha actuat com a director i solista de flauta dolça i barroca a tot el món, inclosa la Filharmònica de Berlín.

Per a aquest darrer treball, Antonini i Il Giardino Armonico han comptat amb la col•laboració de la soprano russa Julia Lezhneva. Amb només 22 anys, la jove soprano ja és una de les cantants més demandades del moment.

Font: Departament de premsa de L'Auditori de Barcelona.