Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ROBERTO DEVEREUX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ROBERTO DEVEREUX. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de juny del 2012

Gruberova a Viena: God save the Queen!

Bros atenent-nos al Cafè Demel (Viena)
El passat 26 de maig vaig poder assistir a la primera de les representacions de l'òpera Roberto Devereux (G. Donizetti), protagnitzada per la soprano Edita Gruberova (Elisabetta) i el tenor barceloní Josep Bros (Roberto). La direcció escènica va anar a càrrec de Helmut Stürmer (ja vista a la Wiener Staatsoper), i la direcció musical la va assumir Evelino Pidò, el qual debutava amb aquest títol.

No cal dir que escoltar Gruberova interpretant el rol de la reina anglesa és un gran al·licient, potser el motiu principal del viatge a Viena; però conversar amb el tenor Josep Bros també va ser un argument prou sòlid com per emprendre el viatge a Àustria. I és que properament emetrem una conversa sobre Roberto Devereux amb el tenor barceloní.

Destacar que Bros va assegurar-nos que Gruberova no es retirarà el pròxim any 2014, contradint algunes publicacions italianes. És més, va assegurar que tenen estimulants projectes conjunts. 

Però cal que ens centrem en les representacions de l'òpera que avui ens ocupa. Gruberova -tal i com indica el títol d'aquest post- segueix sent la reina Tudor per excel·lència: el paper d'Elisabetta li escau perfectament per l'edat i, sobretot, per la seva vocalitat. Va presentar-nos una veu molt saludable i va desplegar els seus recursos habituals, aconseguint fer embogir al públic vienès des del primer minut. 

Josep Bros, per la seva banda, va exhibir la seva gran elegància en el fraseig, en especial al duet amb Sara (Nadia Krasteva) al final del primer acte, o a l'ària "Come un spirto angelico"; el tenor barceloní va mostrar una veu sòlida, menys lleugera i més enfocada a la corda de tenor líric, cosa que ens fa pensar en un progressiu canvi de repertori (el seu recent debut com a Rodolfo ho confirma). La regió més aguda de la seva tessitura (a vegades problemàtica) no va presentar cap problema. 

Pel que fa a la posada en escena, Stürmer signa una errant producció que ens ubica a l'interior d'un teatre en runes (com la corona anglesa durant el regnat d'Elisabetta), on el moviment esènic és previsible i molt limitat, a causa del poc espai que resta pels actors. No va estimular-nos en cap moment.  

La direcció musical de Pidò va estar al capdavant de l'orquestra de la Wiener Staatsoper i, què dir!?, doncs excel·lent. Ja en l'obertura s'intuïa una gran nit, que va anar confirmant-se al llarg de tota la representació. Pidò va saber combinar la contundència amb els matissos necessaris per no apagar les veus dels cantants.

Una nit rodona.

dimecres, 2 de febrer del 2011

ROBERTO DEVEREUX (G DONIZETTI)

Edita Gruberova, una imponent Elisabetta.
Roberto Devereux és una òpera en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Salvatore Cammarano, emmarcada en el conegut com a cicle Tudor.

Aquesta òpera està basada en la tragèdia Élisabeth d’Anglaterre (1829) de François Ancelot i en la Histoire secrète des amours d’Élisabeth et du comte d’Essex (1787) de Jacques Lescène des Maisons, a més d’inspirar-se en el llibret de Felice Romani Il conte d’Essex (1833), escrit per al compositor Saverio Mercadante. Van estrenar-la al teatre San Carlo de Nàpols el 29 d'octubre de 1837.

La moda pel món britànic als inicis del Romanticisme van fer reaparèixer moltes obres teatrals i novel·les al voltant de l’enigmàtica figura de la reina Isabel I (1558 – 1603), qui va tenir un regnat solitari i no va arribar a casar-se mai. L’òpera italiana, buscava en el filó britànic una manera d’escapar de la censura, molt forta quan es tractaven temes relacionats amb figures de les monarquies europees. En el cas de la monarquia anglesa, separada de la religió catòlica, la censura era més permisiva.

Per quart cop (si tenim en compte l’òpera Elisabetta al castello de Kenilworth, de l'any 1829, no inclosa en el cicle del programa), Donizetti escollia un tema basat en aquesta figura històrica; juntament a Anna Bolena (de l’any 1830, en la qual Isabel apareix com una nena, sense paper cantat) i Maria Stuarda (de l’any 1834, en la qual ens presenten una amarga Elisabetta desesperada per l’amor del seu apreciat Leicester). Aquesta òpera, Roberto Devereux, tanca el cicle mostrant-nos a Isabel ja en els seus últims anys de vida, envellida i desmoralitzada pel seu darrer fracàs amorós.


Quasi oblidada molt abans d’acabar el segle XIX (les últimes aparicions registrades són les de Pàvia, a Itàlia, de l’any 1882), ha estat recuperada en els anys de la Donizetti Renaissance i s’ha mantingut amb força al repertori belcantista.

Aquest migdia teniu l'oportunitat de conèixer el resum argumental i musical de l'òpera Roberto Devereux, de manera que haureu fet una aproximació a tres títols indispensables per conèixer l'obra de Gaetano Donizetti. Recorda que els Moments d'Òpera radiofònics pots escoltar-los aquest migdia al 90.1FM o al podcast del programa.