divendres, 21 de gener de 2011

GUANYEN LES REINES

Gruberova rebent els aplaudiments del Liceu.
Un altre èxit d'Edita Gruberova. Aquest podria ser el resum més sintètic de la nit d'estrena de la nova producció de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti. Milà, 1830) al Gran Teatre del Liceu. Però seria injust no fer esment a la resta de repartiment, més en aquesta ocasió en què les "reines" han governat, i de debò.

Hi havia molta expectació per veure aquest emblemàtic títol pel Liceu, sobretot pel que fa al repartiment, atès que Gruberova ha hagut d'enfrontar-se a la mezzosoprano Elina Garança (Giovanna Seymour), i no només s'han disputat a Carlo Colombara (Enrico VIII), sinó que el protagonisme vocal d'ambdues dames també l'hem vist en clau musical.

Pel que fa a Gruberova, ha començat la representació de manera irregular, arribant a cometre problemes d'emissió importants, però que ha anat solventant amb l'evolució de l'espectacle. Molt més regular ha estat la letona Elina Garança, qui d'inici a fi ha demostrat les seves bones arts al damunt de l'escenari, amb una emissió pura, elegant, ben frasejada, matisada... fantàstica! Una gran descoberta que, confio, seguirem gaudint a Barcelona. Realment, ha fet ombra a Edita Gruberova.

Però les coses han canviat al segon acte. Ja a l'inici, a la pregària d'Anna, Gruberova ha desplegat tots els seus recursos i ha anat guanyant presència fins arribar a la catarsi en el seu memorable "Al dolce guidami...", moment en què s'ha certificat qui és la reina -encara que a les portes de la mort, a l'òpera-, i qui és l'amant -del rei-. Aquesta rivalitat ben entesa ha permès que el duet del segon acte entre Anna i Giovanna hagi estat dels moments més bells i intensos de tota la representació, ja que gaudir alhora de les veus d'aquestes dues grans dames, és tota una delicadesa lírica.

Però no només elles han estat les protagonistes, ja que el baix Carlo Colombara ha sabut construir un molt bon Enrico VIII: autoritari, maliciós i enamoriscat de Giovanna, fins al punt de dur a la mort a la seva segona dona, Anna Bolena. Colombara ha estat molt solvent d'inici a fi, amb un registre baix excel·lent.

Més discret ha estat el tenor americà Gregory Kunde, si bé ha interpretat un bon Percy, li ha faltat bona emissió a la part més aguda, emotivitat i una millor construcció del personatge, cosa que li podem perdonar, sabent que ha tingut poc temps per preparar-lo, ja que el tenor titular, Josep Bros, va causar baixa el passat cap de setmana.

Correcta ha estat Sonia Prina, qui ha interpretat un jove i babau Smeton, tot i que la seva emissió és tan discreta que m'ha costat escoltar-la amb claredat, tot i estar assegut la fila 14 de platea.

Pel que fa a la produccció, la proposta escència de Rafel Duran no és dolenta, clar que tampoc és bona. Duran aglutina un seguit de conceptes i si fas l'esforç de documentar-te abans d'anar al teatre, lligaràs caps i, potser, gaudiràs el plantejament escènic. Jo he tingut la sort de tenir accés a molta documentació, també he pogut veure dos assajos, però no tothom pot ocupar-se a estudiar una producció. Cert és que si no tens clars tots els conceptes que s'hi exhibeixen tampoc afecta el natural desenvolupament de la història, però sempre és més ric entendre què es cou a l'escenari. En resum: una gabia daurada, corbs, claustrofòbia, peixos que són un "fons de pantalla" i càmeres i pantalles de televisió. Tot això ben remenat, és la proposta de Rafel Duran que, per cert, ha estat generosament xiulada al final de la representació.

La direcció musical ha anat a càrrec d'Andriy Yurkevych, qui no ha sabut extreure tot el suc que amaga aquest fantàstic fruit que és l'òpera Anna Bolena

En essència, un títol per gaudir-lo al Gran Teatre, un repartiment estel·lar i, com no, el goig de recordar que Gruberova és... la Gruberova!


Si properament teniu previst assistir a alguna de les representacions i no coneixeu prou bé el títol, podeu escoltar el programa que vam dedicar-li als Moments d'Òpera radiofònics.

6 comentaris:

  1. Albert,quina interessant crònica operística¡¡¡ Coincideixo en tot¡¡ La veritat és que poc puc afegir, només que va ser una gran funció, d'aquelles que no s'obliden;Edita Gruberova va estar sensacional , el seu " al dolce guidami" va ser , jo crec, el moment més màgic de la nit¡¡¡ va ser fantàstic, un regal¡¡¡
    També Garanca va agradar-me molt,com la resta de cantants.Realment va ser una gran nit de Bel Canto.
    Ja dic , una nit genial. :-)

    ResponElimina
  2. Santi,

    moltes gràcies pel teu comentari. En efecte, una gran nit per la lírica i, com no, el "belcanto". Estic d'acord amb tu, el millor de la nit va ser el "Al dolce guidami..." de la Gruberova, sí.

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  3. Nosaltres encara ens haurem d'esperar uns dies per anar a veure els dos repartiments, però després d'haver-te llegit encara tinc mes ganes.
    Una abraçada

    ResponElimina