dimecres 22 de febrer de 2012

Confirmat: Acord al Liceu. Adéu a l'ERO

Finalment es confirma allò que ja vam anunciar-vos dilluns cap a les deu de la nit; el comitè d'empresa i la direcció del Gran Teatre del Liceu arriben a un acord i s'atura l'ERO. Sembla que hi ha la voluntat de recuperar els títols suspesos, però segur que no serà una tasca fàcil.

En tot cas, malgrat la bona notícia, no deixa de ser alarmant que una institució cultural com el Liceu protagonitzi situacions tan lamentables com la viscuda les darreres setmanes. Esperem que s'assumeixin responsabilitats.

A banda d'això, som a finals de febrer i encara no s'ha presentat la temproada 2012 - 2013. Quan la podrem conèixer? Com es veurà afectada per la crisi? Esperem tenir respostes en breu.

Per cert, gràcies als que no vau dubtar de la meva font.

AMPLIACIÓ

Fa uns minuts hem rebut la següent nota de premsa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu, confirmant allò que ja fa hores comenten els mitjans de comunicació:

L’acord signat entre amdues parts davant l’autoritat laboral significa la retirada de l’expedient de regulació d’ocupació per a la suspensió temporal de contractes presentada el dia 14 de febrer i la desconvocatòria de vaga. També permetrà recuperar bona part de la programació inicialment cancel·lada.

Tots lamentem els inconvenients que aquesta situació hagi pogut ocasionar i en breu informarem com queda l’activitat artística pel període inicialment afectat.

dimarts 21 de febrer de 2012

Bayreuth al Liceu, els noms

Ja sabeu que la propera temporada els solistes, el cor i l'orquestra del Festival Wagner de Bayreuth farà estada al Gran Teatre del Liceu. Fins a la data sabíem les dates i poc més, avui ens han avançat els noms dels intèrprets i directors que presentaran els tres títols programats. Només recordar que tots es presentaran en versió concert.

Són aquests:

L'HOLANDÈS ERRANT

Estrenada el 2 de gener de 1843 al Königliches Sächsisches Hoftheater de Dresde.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 12 de desembre de 1885.

Daland, un marí noruec
Franz Josef-Selig

Senta, la seva filla
Ricarda Merbeth

Erik, un caçador
Michael König

Mary, dida de Senta
Christa Mayer

El timoner de Daland
Benjamin Bruns

L’Holandès
Evgueny Nikitin

ORQUESTRA I COR DEL FESTIVAL DE BAYREUTH
Direcció musical: Sebastian Weigle


LOHENGRIN

Estrenada el 28 d’agost de 1850 al Teatre de la Cort de Weimar.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 8 de març de 1883.

Heinrich, rei dels saxons
Wilhelm Schwinghammer

Lohegrin
Klaus Florian Vogt

Elsa de Brabant
Annette Dasch

Friedrich de Telramund, noble de Brabant
Thomas J. Mayer

Ortrud, esposa de Telramund
Susan Maclean

Herlad
Samuel Youn

ORQUESTRA I COR DEL FESTIVAL DE BAYREUTH
Direcció musical: Sebastian Weigle


TRISTAN UND ISOLDE

Estrenada el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899.

Tristan
Robert Dean Smith

Rei Marke
Robert Holl

Isolde
Iréne Theorin

Kurnewal
Jukka Rasilainen

Melot
Ralf Lukas

Brangäne
Michelle Breedt

Un pastor
Arnold Bezuyen

Jove mariner
Clemens Biber

Un timoner
Martin Snell

ORQUESTRA I COR DEL FESTIVAL DE BAYREUTH
Direcció musical: Peter Schneider


Font: Departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.

dilluns 20 de febrer de 2012

Acord al Liceu. Adéu a l'ERO?

No tinc més informació que la publicada al títol, però una font em confirma que empresa i treballadors han arribat a un acord, de manera que es "desprograma" l'ERO presentat la passada setmana.

Entenc que la programació torna a la normalitat, i que podrem gaudir de tots els títols programats. De tota manera, restem a l'espera de la confirmació oficial.

dimecres 8 de febrer de 2012

L'excel·lència del Liceu en joc. Implica't!

Si una cosa bona tenen les situacions econòmiques adverses -buscant una mica d'optimisme a tot plegat-, és la cohesió que generen les situacions com la que es viu el Gran Teatre del Liceu.

El Liceu és una instutició cultural determinant per a Catalunya, i que en paraules del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, no és una prioritat en la situació de crisi actual. I és que replicant als implicats en la polèmica gala dels Premis Gaudí ha afirmat, en referència al Liceu: "Hem pres la decisió que algunes institucions tinguin problemes i altres no". Al Liceu n'hi ha.

Per això, i per la millorable gestió del GTL, us recomano llegir i, si ho creïeu convenient, signar el següent manifest:

MANIFEST SOBRE LA SITUACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

L’actual situació econòmica general i les decisions polítiques preses al respecte han provocat un retall de les aportacions públiques a les grans institucions culturals entre les quals hi ha el Gran Teatre del Liceu. Els pressupostos d’aquestes institucions s’han vist afectats greument per la crisi. 

Els sotasignants considerem que les mesures preses per la Direcció General del Teatre per fer front als imprescindibles ajustos pressupostaris són equivocades i no resolen els problemes de fons, i és per això que volem manifestar a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona, al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, a la Diputació de Barcelona i a la Direcció General del Liceu, el següent: 

1r. La situació de crisi econòmica que vivim està en la consciència de tots i el ciutadà entén perfectament que qualsevol entitat cultural faci els ajustos necessaris.

2n. El Liceu és, probablement, l’única institució cultural de prestigi a Catalunya amb repercussió nacional i internacional. 

3r. Qualsevol mesura econòmica o política que es prengui sobre el Gran Teatre del Liceu no afecta solament a la institució en sí mateixa, sinó també la imatge de la Cultura de Catalunya en el món.

4rt. Avui, i des de fa un temps, la imatge del Gran Teatre del Liceu es veu desacreditada per un incomprensible oblit o menysteniment de les administracions públiques envers el que representa i simbolitza aquest Gran Teatre, i en particular, per una inadequada gestió de la crisi per part del director general.

5è. La cancel•lació d’ una part de la temporada per manca de recursos econòmics es vol justificar, en part, per la disminució de les aportacions de les administracions.

6è. Per pal•liar aquesta manca d’ingressos la Direcció General ha anunciat un ERO que enviarà els treballadors dos mesos a l’atur. Qui paga l’atur? l’Administració mateixa. Creiem que un director general competent, com a qualsevol empresa, hauria d’haver negociat aquesta decisió amb l’Administració mateixa, per trobar una via més adient que no perjudiqués el producte artístic de la institució.

7è. Una altra part del pressupost del Gran Teatre del Liceu s’ha vist afectada per la important disminució dels ingressos per mecenatge. L’estímul per involucrar l’empresa i la societat civil, desenvolupant noves idees, és responsabilitat d’un director general que hauria de ser en sí mateix mereixedor de crèdit i respecte per la seva professionalitat. Es fa fefaent que aquest no és el cas del director general actual atès que altres teatres d’àmbit estatal han vist augmentats els seus recursos per aquesta via i han estat capaços de compensar parcialment els retalls de les administracions.

8è. L’interès i l’equilibri que el projecte artístic del Gran Teatre del Liceu ha mantingut des de la re inauguració del 1999 ha estat i és transcendental per mantenir el seu prestigi i preservar el seu futur. El director general, aliè als coneixements necessaris per al càrrec que ocupa, ha pres decisions que banalitzen l’excel•lència d’aquest projecte cultural. Tant la cancel•lació de les òperes de Zemlinski, com la de l’esperada reaparició del “Pelléas” -autèntics puntals de la temporada amb gran part de les entrades venudes-, suposaran una pèrdua de posicionament internacional difícilment reversible.

9è. Un director general que té a les seves mans una institució de la transcendència cultural del Gran Teatre del Liceu hauria d’haver identificat i previst amb antelació les partides de despesa de la institució que podien ser susceptibles d’ajustaments, sense afectar d’una manera tan traumàtica i visible el producte artístic del teatre que dirigeix.

Per tot el que s’ha exposat, els sotasignats, abonats, benefactors, afeccionats i persones que estimem el nostre Gran Teatre del Liceu, i Catalunya, demanem a les institucions públiques esmentades, la presa en consideració de l’estat de greu crisi que pateix aquest Gran Teatre, així com la destitució del director general actual, que ha mostrat la seva incapacitat per gestionar un equipament cultural d’aquesta magnitud i rellevància.

dimecres 1 de febrer de 2012

El Liceu 2012 - 2013. L'òpera més trista

Just fa uns minuts el Departament de premsa del Gran Teatre del Liceu he emès una nota de premsa (que us adjunto), en la qual es confirmen els temors de la rumorologia que les darreres setmanes tots hem anat sentint. Però no només això, de cara a la propera temporada (2012 - 2013), que encara no coneixem, ens informen que es reudirà el nombre de representacions de manera substancial i es potenciaran els títols de repertori, a càrrec dels de nova creació.

La nota és la següent:

Mesures adoptades per a l’ajustament pressupostari

El Gran Teatre del Liceu té per missió difondre el patrimoni operístic internacional sota els principis d’excel·lència, qualitat i servei públic.

La situació econòmica actual, i amb voluntat de garantir els principis inspiradors, aconsellen adoptar mesures amb la finalitat de:

- Adaptar-se a la conjuntura actual
- Garantir la màxima qualitat
- Consolidar un projecte operístic sostenible al servei del país i de la cultura.

Els pressupostos de les administracions que s’estan tramitant en aquests moments preveuen per a la temporada 2011-2012 del Gran Teatre del Liceu, diverses reduccions que es venen a sumar a les reduccions d’anys anteriors.

Per tal de garantir la programació de qualitat que li és pròpia, la direcció del Liceu ha decidit optar per prendre una sèrie de mesures per compensar el dèficit de 3,7M.€, que es produiria per la disminució de les subvencions de les institucions públiques, del mecenatge i dels ingressos propis.

Les mesures són:

1. Suspendre l’activitat artística dels títols amb un menor percentatge d’ocupació. Aquesta suspensió afectaria les obres següents:

- Òperes (Una tragèdia florentina / El nan; El Giravolt de maig; Pelléas et Mélisande)
- Ballet (Les Ballets de Monte-Carlo)
- Concert (L’altre Pelléas)
- Petit Liceu (El Superbarber de Sevilla)
- Recital (Nina Stemme)

2. Negociar amb els representants del personal, la presentació d’un expedient de regulació d’ocupació temporal d’aproximadament 2 mesos en els períodes de suspensió de l’activitat artística.

3. Suspendre les activitats audiovisuals subjectes al cobrament de drets d’imatge en la seva comercialització.

4. Reduir les despeses de serveis prestats per proveïdors externs així com les despeses generals mitjançant la renegociació de contractes en els períodes afectats.

Informació addicional:

• Durant el període de suspensió de l’activitat no es farà cap acte per promotors externs (lloguer de sales).
• El Liceu posarà en marxa un servei de devolucions o canvis pels abonats i pel públic que ha adquirit entrades per a les obres cancel•lades .
• La suspensió de l’activitat artística no afectarà les visites al Liceu a excepció de la visita a l’escenari.
• Tota la resta de la programació de la temporada 2011-12 es manté sense cap modificació:
La Bohème, La flauta màgica, Adriana Lecouvreur, Aïda, Festival Bayreuth al Liceu (L’holandès errant, Lohengrin, Tristan und Isolde) i Ballet Grupo Corpo. Petit Liceu: Allegro Vivace, Guillem Tell, Els músics de Bremen, La petita Flauta Màgica, L’orquestra dels animals i El gato con botas.


Temporada 2012-2013

Per a les properes temporades mantindrem la qualitat de l’oferta i la posició del Teatre com a referent internacional adoptant una sèrie de mesures que aportaran una major flexibilitat i productivitat dels recursos:

• Mantenir la línea artística pel que fa als títols del repertori tal i com s’ha fet fins ara i també l’atenció a la nova creació i la recuperació de patrimoni.
• S’adequarà l’oferta de funcions a la demanda prevista, reduint el núm. de funcions entre 80 i 100 en lloc de les 100 -120 que hem ofert en els darrers temporades.
• No hi haurà alternances de títols en un mateix període, per tal de reduir els costos de muntatge i desmuntatge de les escenografies.
• Els abonaments de temporada inclouran principalment títols d’òpera i oferiran més flexibilitat per fer canvis, i s’utilitzaran les noves tecnologies per tal de permetre la màxima facilitat d’accés i adaptació de la comunicació a l’espectador.

Aquestes mesures responen a la responsabilitat de no caure en dèficit i també a la necessitat d’evolució i de canvis estructurals primordials per enfortir el Liceu i mantenir-lo en el primer nivell internacional.

---

Des d'aquest blog lamentem profundament aquesta situació, sobretot pel car crèdit que es pagarà en renunciar a la línea que ha fet gran el principal teatre d'òpera de Catalunya. Cosa que es traduirà en desconfiança per part de cantants i directors (qui vol anar a un teatre que, amb poca antel·lació, cancel·la tres títols, un concert i un recital!?); és lògic que prioritzin teatres "més seriosos".

I és que segons es dedueix, el camí que se seguirà és el de programar títols de repertori i renunciar a les noves sonoritats, i nous plantejaments en l'escena, buscant més la rendibilitat econòmica, que no pas l'excel·lència artística.

Cert és que la gestió d'un teatre com el Liceu no ha de ser cosa fàcil, però no és un secret que aquesta situació econòmica servirà per a consolidar la idea de seguir la idea de fer del Liceu un teatre d'òpera que només programa títols que són rendibles econòmicament. D'haver estat sempre així, a dia d'avui ni Mozart, ni Donizetti (entre molts d'altres) serien autors que ens fan vibrar. I és que un teatre no pot renunciar a ampliar el repertori per raons econòmiques, és una mala inversió que, a la llarga, pagarem molt cara.

dissabte 28 de gener de 2012

"El rondinaire de bon cor" arriba al Liceu

Anit va presentar-se al Gran Teatre del Liceu la coproducció amb el Teatro Real de Madrid de Il burbero di buon cuore, obra del compositor valencià Vicent Martín i Soler amb llibret de Lorenzo da Ponte. Estrenada a Viena l'any 1786 (uns mesos abans de les conegudes Noces de Fígaro mozartianes) conté, però, dues àries escrites per Mozart.

I és que Martín i Soler va aconseguir tal fama amb les tres obres còmiques amb llibret de Da Ponte (a més del burbero: Una cosa rara ossia bellezza ed onestà i L'arbore di Diana) i estrenades a Viena entre els anys 1786 i 1787, que l’any 1788 la tsarina Caterina II va convidar-lo a instal·lar-se a St. Petersburg i fer brollar allà la seva creativitat. Ell va acceptar.

És l’any 1789 quan es produeix la curiosa trobada creativa entre Mozart i Martín i Soler. I és que el mes d’octubre d’aquell any es decideix reposar Il burbero di buon cuore a Viena, però la soprano Louise Villenueve va demanar dues àries substitutives per tal de lluir més en el seu cant. Qui va escriure-les? En efecte, l'absència de Martín i Soler va fer que Mozart assumís el compromís d'escriure-les i, de fet, des d'aleshores és tradició mantenir-les, com al cas d'aquests dies al Liceu.

El rondinaire de bon cor que podem veure al Liceu fins el dia 6 de febrer compta amb l'atractiu de la direcció musical de Jordi Savall, tot un referent en la seva feina, però que anit va deixar-nos freds, amb una lectura poc inspirada i basada en la correcció. Savall, en declaracions a La Vanguardia, al·lega que no ha pogut escollir ni cantants, ni músics i ha trobat a faltar més assajos.

La direcció artística és obra d'Irina Brook, la qual situa l'acció en un hostal un tant decrèpit amb un ritme de boudeville que li dóna ritme i comicitat al llibret de Da Ponte. És poc imaginativa, però funciona prou bé.

En el rang vocal dues veus van brillar per damunt de la resta, tot i que el repartiment al complet va treballar molt bé, van ser la de Carlos Chausson (Ferramondo) i Véronique Gens (Lucilla), la qual és l'encarregada de cantar les dues àries mozartianes de la partitura.

Chausson va posar la seva experiència al servei d'un paper que -tal i com el nom de l'obra indica- és el centre de tota l'acció. Des del primer minut la seva interpretació va ser brillant, i no va decaure en cap moment. Véronique Gens va defensar amb molta elegància les seves dues intervencions solistes i el públic va saber valorar-ho generosament.

És aquest un títol poc habitual i força desconegut, però és prou atractiu com per no deixar-nos-el perdre, realment val molt la pena.

Per cert, de la relació entre Mozart i Martín i Soler vam parlar-ne a l'Extraradi de COMRàdio el passat dimecres dia 25:

Ir a descargar

dimarts 17 de gener de 2012

"El destí de Beethoven", entrades gratuïtes

El dijous 26 de gener tindrà lloc el primer dels tres concerts que l’Orquestra Simfònica del Vallès oferirà a l’Auditori del Centre Cultural Unnim. Es tracta d’un cicle de música amb uns programes molt atractius, solistes virtuosos i dirigit per diferents directors.

En aquesta ocasió l’orquestra, acompanyada per la concertino Mirela Lico i l’oboista Óscar Diago, serà dirigida per Shi-Yeon Sung, actualment una de les joves directores més interessants de l’escena internacional.

El programa d’aquest primer concert simfònic s’anomena El destí de Beethoven i està format per la Simfonia núm. 3, en Re Major, D. 200 de Franz Schubert i la Simfonia núm. 5, en Do menor,op. 67 de Ludwig van Beethoven. Schubert i Beethoven són dos autors molt diferents però la seva música comparteix la pretensió que el destí es pot vèncer i per tant aquest concert és una cita amb la força del destí i amb la música per a la posteritat.

El concert serà el proper dijous, 26 de gener, a les 21h al Centre Cultural Unnim de Terrassa (Rambla d'Egara, núm. 340). Podeu aconseguir una entrada doble gratuïta enviant un correu-e detallant el nom, cognoms i número de telèfon. Les entregarem en rigorós ordre de sol·licitud i les podreu recollir minuts abans de l'actuació a la taquilla del teatre.