dimecres, 15 octubre de 2014

La Traviata dóna el tret de sortida a la temporada del Liceu

Ciofi i Castronovo (A. Bofill)
Amb catifa vermella a l'entrada, guàrdia de gala i la presència de personalitats i cares conegudes del món de la cultura i els mitjans de comunicació catalans, anit es donava el tret de sortida a la temporada 2014 - 2015 del Gran Teatre del Liceu; i ho feïa amb un títol de referència, La Traviata de Giuseppe Verdi.

L'ocasió s'ho valia, ja que no només s'inaugurava temporada, sinó que també es commemorava el 15è aniversari de la reobertura del teatre, després del fatídic incendi de l'any 1994.

David McVicar ha estat l'escollit per dirigir i concebre l'escena d'aquesta mítica obra, i la decisió de McVicar és la de tornar als orígens, però sense renunciar a les idees que Verdi no va poder posar al damunt de l'escenari l'any de l'estrena, el 1853, quan la moral de l'època li va impedir que s'evidenciés el drama moral i ètic que presenta el títol.

McVicar no fa concessions i, si la producció en apariència és convencional i clàssica, realment pessiga l'ànima en mostrar la cruesa d'una societat amoral, on els cavallers es distreuen amb prostitutes, i on la col·lectivitat és tan sols una aparença d'una crua solitud. El drama d'una prostituta que mor sola i pobra, ras i curt. Destacar que el treball de McVicar és reforçat per un impecable vestuari que signa Tanya MacCallin.

Pel que fa a les veus, si bé al primer acte Patrizia Ciofi va fer-nos patir en no adaptar-se a les exigències i agilitats del rol, a partir del segon acte -i més encara al tercer- les bones arts de la soprano van compensar el dèficit inicial. La seva és una Violetta íntima, que accentua la seva desgràcia i la seva solitud.

Un treball compensat pel tenor Charles Castronovo, que anit debutava al Liceu. Castronovo és elegant, i si bé va patir a la cabaletta de l'inici de l'acte segon, els resultats del seu cant van millorar de manera important a partir d'aquell moment.

Però si una veu masculina va brillar amb llum pròpia, i així mateix ho va reconèixer el públic amb els seus aplaudiments, va ser la del baríton Vladimir Stoyanov (Germont), amb una gran adaptació al rol, i una interpretació altament creïble.

Al meu entendre, un dels majors encerts va ser la direcció musical, que va anar a càrrec de tot un expert en el repertori, Evelino Pidò. Pidò va aconseguir, des de la primera nota, una direcció pensada en accentuar el drama de Violetta, i ho feïa acariciant les veus, però també amb el tremp necessari quan l'escena ho requeria. Així, sumat al més que òptim rendiment del cor del teatre, el resultat va resultar més que notable.

En tot cas, i més enllà de les visions de cadascú, sempre ve de gust anar a veure La Traviata, i més encara quan els resultats globals són tan òptims.

Si no coneixeu l'obra, us convido a descobrir-la clicant al següent enllaç:


A més que, amb motiu de les representacions al Liceu, els companys de l'Àrtic de BTV van convidar-me a fer una pinzellada sobre el títol, fet que vaig aprofitar per parlar dels brindis al món de l'òpera:

dissabte, 11 octubre de 2014

"Liceistes i cruzados" al TNC

Foto: TNC.
Després de l'encert de l'inici de la temporada amb Per començar, Sarsuela! concebuda i dirigida per Xavier Albertí, al Teatre Nacional de Catalunya segueixen amb referències líriques, però en aquesta ocasió amb un clàssic de Serafí Pitarra, Liceistes i Cruzados (1865).

El text ens trasllada als encontres -i sobretot desencontres- entre els liceistes i els cruzados. Una lectura entranyable, àcida i en ocasions còmica, d'una Barcelona ja desapareguda, la de mitjans del segle XIX. I la rivalitat de dos teatres: el de la Sta Creu (i posterior Principal, per accentuar la seva importància a la ciutat), i l'aleshores nou Gran Teatre del Liceu.

El text de Serafí Pitarra que pot veure's a la sala petita del TNC fins el proper 9 de novembre -veurem què passa en aquella data!- és un divertit record, amb una clara intenció de sàtira, de les preocupacions d'una societat benestant que adorava fer-se veure, i demostrar la seva sapiència musical; més que no pas avessada a descobrir la bellesa intrínseca de la música. Unes situacions que bé poden ser vigents avui dia a l'entorn del món de la lírica, i el de la clàssica en general. A banda que fa surar un altre tòpic ben actual: "ja no es canta com abans". Quants cops ho hem sentit aquells que encara no pentinem canes!?

Un altre dels seus atractius és el català que s'usa en escena, un català calcat al que es parlava en aquell moment. Per tant, farcit de castellanismes i amb mots avui totalment anacrònics, però que ens donen a conèixer un català ja desaparegut.

Jordi Prat dirigeix el text a la comicitat, no sempre de manera efectiva, però sí tenint clar que no vol amagar la musicalitat del text en vers, ni limitar la teatralitat de l'obra buscant una interpretació natural. Tot al contrari, i amb un gran encert.

En tot cas, si sou amants de la lírica i habituals al Liceu, us agradarà divertir-vos amb una obra que us explicarà com es vivia l'òpera fa un segle i mig, i hi reconeixereu moltes melodies que -encara avui- són imprescindibles a qualsevol teatre d'òpera.

Per cert, durant la representació se'ns presenta una petita errada de caràcter històric. I és que en un moment de la representació, el personatge que interpreta l'Anna Moliner (brava!) entona unes notes de la Carmen de Bizet; però aquest títol no s'estrenaria a París fins l'any 1875 (10 anys després que Pitarra escrivís el seu text), i no arribaria a Barcelona fins l'any 1881, al Teatre Líric.

dijous, 9 octubre de 2014

Tornen els Sopars Lírics al "7 portes"

En una setmana comença la tercera edició del cicle de Sopars Lírics al mític restaurant 7 portes de Barcelona. Una proposta que compta amb la direcció artística de Roger Alier i Jordi Maddaleno que, per tercer any, permet visualitzar joves promeses de la lírica del país. 

La proposta no pot ser més rodona: un refrigeri de benvinguda, un sopar al restaurant que Maria Callas va escollir en la seva única actuació al Liceu i, per acabar, un recital líric a la distància curta. Tot per tan sols 45€.

Les propostes de l'actual temporada són les següents:

Dijous 16 d'octubre: Carlos Daza, baríton.

Divendres 14 de novembre: Serena Sáenz, soprano.

Dimarts 16 de desembre: Carol Garcia, mezzosoprano.

Divendres 30 de gener: Antonio Fajardo, baix.

Divendres 20 de febrer: Maribel Ortega, soprano.

Divendres 13 de març: Yauci Yanes, tenor.

Dissabte 18 d'abril: Josep-Ramon Olivé, baríton.

Divendres 15 de maig: Maria Miró, soprano.

En total 8 concerts de veus molt diverses, però amb un denominador comú: són joves i tenen molt futur per endavant, ja que la tria d'Alier i Maddaleno no és fruit de la casualitat, sinó gràcies a un constant seguiment de les veus emergents. Tots els cantants seran acompanyats al piano per Josep Buforn. Més informació, al web del restaurant 7 portes.

dimecres, 8 octubre de 2014

Premis de la Crítica de la temporada 2013-2014

Ahir dimarts 7 d'octubre van concedir-se els Premis de la Crítica de la temporada 2013-2014, convocats per l’Associació d’Amics del Liceu i que ja han arribat a la seva 22a edició. Aquest és el veredicte final:

Premi a la millor representació de la temporada: a La llegenda de la ciutat invisible de Kitej del Gran Teatre del Liceu.

Premi al millor director d’escena: ex aequo a Laurent Pelly per Cendrillon i Dmitri Tcherniakov per La llegenda de la ciutat invisible de Kitej del Gran Teatre del Liceu.

Premi a la millor direcció musical: a Andrew Davis per Cendrillon del Gran Teatre del Liceu.

Premi al millor cantant masculí: a Carlos Álvarez per Andrea Chénier del Festival de Peralada.

Premi a la millor cantant femenina: a Joyce DiDonato per Cendrillon del Gran Teatre del Liceu.

Premi al millor cantant en recital o en concert: a Jonas Kaufmann al Gran Teatre del Liceu i al Festival de Peralada.

Premi al cantant revelació: a Svetlana Ignatovitx per La llegenda de la ciutat invisible de Kitej del Gran Teatre del Liceu-

Menció especial del jurat: a la iniciativa del Festival LIFE Victoria, que el 2014 celebra la seva segona edició, que ha suposat el naixement d'un nou cicle de lied a Barcelona.

Error més notable de la temporada: la pobresa de la commemoració del Bicentenari Verdi al Liceu.

El jurat vam formar-lo els següents crítics i divulgadors:

Marcel Cervelló d’Ópera Actual
Xavier Cester de l'Ara i la revista Opera
Mercedes Conde de la Revista Musical Catalana
Albert Galceran de BTV i La Xarxa
César López d’El Periódico
Jordi Maluquer de RAC1 
Pablo Meléndez–Haddad d’ABC
Javier Pérez Senz d’Scherzo, de Time Out i Radio Clásica
Xavier Pujol d’El País 
Jaume Radigales de Catalunya Música
Fernando Sans Rivière de La Razón
Javier Blánquez d’El Mundo

divendres, 6 juny de 2014

Christina Scheppelmann, nova Directora Artística del Liceu

Christina Scheppelmann
El passat 28 de novembre de 2013, la comissió executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu va acordar obrir una convocatòria internacional per a la designació de Director Artístic en substitució de Joan Matabosch.

Un total de 49 candidats, d'onze nacionalitats i amb un alt perfil professional, van presentar la seva candidatura al final del termini fixat, el 2 de gener de 2014. A tots ells se'ls va requerir per presentar la seva proposta, d'acord amb el model artístic del Liceu.

La recepció de les propostes ha tingut lloc al llarg del primer quatrimestre de 2014. 

Finalitzat aquest període es van determinar 9 candidatures finalistes. El període d’estudi i contactes amb els potencials candidats s’ha perllongat fins a mitjans del mes de maig, i en tot moment el procés s’ha dut a terme garantint la confidencialitat dels mateixos i la dels propis candidats.

El procés ha comptat en tot moment amb la supervisió de les Administracions Públiques que integren la Comissió Executiva del Liceu: Ministeri d’Educació i Cultura, Departament de Cultura de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona.

La comissió tècnica encarregada de la selecció ha proposat a Christina Scheppelmann com a Directora Artística del Liceu. El seu nomenament correspondrà a la Comissió Executiva, que es reunirà en sessió ordinària a finals del mes de juny.

La incorporació de Scheppelmann (Hamburg, 1965) es produirà a partir del proper mes de setembre, coincidint amb l'inici de la Temporada 2014-2015 del Liceu, amb un període de transició de tres mesos respecte al seu actual càrrec. 

Scheppelmann és des de desembre de 2012 Directora General i Directora Artística de la Royal Opera House de Masqat (Oman), la major institució musical de l’Orient Mitjà. El seu treball ha inclòs la gestió de tots els aspectes de ROHM i la planificació de tota la seva activitat artística, programant grans produccions internacionals d'òpera i dansa, a més de recitals i concerts simfònics, amb la participació de veus líriques i directors d'orquestra de primera línia.

La nova Directora Artística General del Liceu (la seva funció abastarà també tota l’àrea de producció) ha desenvolupat la seva carrera professional a cavall entre Estats Units i Europa, sempre vinculada a la direcció artística de teatres d'òpera.

Durant deu anys, entre gener de 2002 i novembre de 2012, va ser Directora Artística de la Washington National Opera, on va ser responsable de totes les àrees de planificació i gestió artística i producció.

Anteriorment, entre juny de 1994 i desembre de 2001, va ser Directora Artística de l'Òpera de San Francisco, una de les més importants dels Estats Units.

Scheppelmann va estar vinculada en el passat al Liceu durant dos anys, entre maig de 1992 i juny de 1994, quan va treballar com a Directora Artística Adjunta d’Albin Hänseroth. Així mateix, ha treballat com a assistent a la direcció artística del Gran Teatre de La Fenice, a Venècia.

En la seva elecció, ha prevalgut la seva dilatada experiència internacional en teatres d'òpera de primer nivell, la seva adequació al model de programació artística del Liceu i la seva capacitat de treball en equip.

Així mateix, s'ha valorat el seu ampli coneixement d'artistes i de produccions de cara a realitzar la programació futura, així com els seus coneixements de gestió i visió econòmica de la temporada.

Font: Departament de comunicació del GTL.

dimarts, 27 maig de 2014

Un mes dedicat a Wagner

Fins el 3 de juny pot veure's al Gran Teatre del Liceu La Valquíria de Richard Wagner, fet que ens ha motivat a dedicar quatre edicions dels Moments d'òpera a aquesta basta obra wagneriana, i així ho vam fer.

Si no coneixes la Tetralogia de l'anell del Nibelung, us convidem a escoltar els programes que vam dedicar-li, però cal que després us endinseu en tota la profunditat musical d'aquesta genial col·lecció de quatre títols.

Aquí us deixo els quatre programes que hem fet durant aquest mes de maig:

L'or del Rin (Das Rheingold)
 

 La Valquíria (Die Walküre)
 
 Siegfried
 

 El capvespre dels Déus (Götterdämmerung)

I també vam intentar resumir en poc més de 10 minuts la Tetralogia al programa Àrtic de Barcelona Televisió (BTV) on cada quinze em conviden a parlar de clàssica i òpera. Aquí ho teniu:

divendres, 16 maig de 2014

Anna Netrebko posposa el concert al Palau fins el 17 de desembre

Segons informen en nota de premsa la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i U-Live la soprano Anna Netrebko no actuarà el proper 21 de maig a les 20.30 h al Palau de la Música Catalana acompanyada de l’Orquestra Simfònica del Liceu i sota la direcció de Marco Armiliato, a causa d'una indisposició. El concert ha quedat ha posposat fins el 17 de desembre de 2014, també a les 20.30h.

La laringotraqueïtis que ja va obligar-la a posposar el concert a Kazan programat per al 12 de maig passat, s’ha desenvolupat de manera inesperada en una infecció respiratòria aguda amb febre alta, motiu pel qual el seu metge li ha prescrit descans vocal fins al 27 de maig.

Per tant, malauradament, Anna Netrebko no podrà afrontar els compromisos més immediats: Kultur- und Kongresszentrum de Lucerna (18 de maig), Palau de la Música Catalana (21 de maig) i Théâtre des Champs Elysées de París (24 de maig).

El concert de París s’ha posposat fins al 12 de juliol, mentre que el de Lucerna no podrà ser programat.

Destacar que ees entrades per al recital del 21 de maig seran vàlides per al del 17 de desembre. No obstant això, aquelles persones que hagin comprat les entrades i desitgin bescanviar-les per algun altre concert o recuperar els diners, es poden adreçar a Taquilles del Palau.