divendres, 6 juny de 2014

Christina Scheppelmann, nova Directora Artística del Liceu

Christina Scheppelmann
El passat 28 de novembre de 2013, la comissió executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu va acordar obrir una convocatòria internacional per a la designació de Director Artístic en substitució de Joan Matabosch.

Un total de 49 candidats, d'onze nacionalitats i amb un alt perfil professional, van presentar la seva candidatura al final del termini fixat, el 2 de gener de 2014. A tots ells se'ls va requerir per presentar la seva proposta, d'acord amb el model artístic del Liceu.

La recepció de les propostes ha tingut lloc al llarg del primer quatrimestre de 2014. 

Finalitzat aquest període es van determinar 9 candidatures finalistes. El període d’estudi i contactes amb els potencials candidats s’ha perllongat fins a mitjans del mes de maig, i en tot moment el procés s’ha dut a terme garantint la confidencialitat dels mateixos i la dels propis candidats.

El procés ha comptat en tot moment amb la supervisió de les Administracions Públiques que integren la Comissió Executiva del Liceu: Ministeri d’Educació i Cultura, Departament de Cultura de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona.

La comissió tècnica encarregada de la selecció ha proposat a Christina Scheppelmann com a Directora Artística del Liceu. El seu nomenament correspondrà a la Comissió Executiva, que es reunirà en sessió ordinària a finals del mes de juny.

La incorporació de Scheppelmann (Hamburg, 1965) es produirà a partir del proper mes de setembre, coincidint amb l'inici de la Temporada 2014-2015 del Liceu, amb un període de transició de tres mesos respecte al seu actual càrrec. 

Scheppelmann és des de desembre de 2012 Directora General i Directora Artística de la Royal Opera House de Masqat (Oman), la major institució musical de l’Orient Mitjà. El seu treball ha inclòs la gestió de tots els aspectes de ROHM i la planificació de tota la seva activitat artística, programant grans produccions internacionals d'òpera i dansa, a més de recitals i concerts simfònics, amb la participació de veus líriques i directors d'orquestra de primera línia.

La nova Directora Artística General del Liceu (la seva funció abastarà també tota l’àrea de producció) ha desenvolupat la seva carrera professional a cavall entre Estats Units i Europa, sempre vinculada a la direcció artística de teatres d'òpera.

Durant deu anys, entre gener de 2002 i novembre de 2012, va ser Directora Artística de la Washington National Opera, on va ser responsable de totes les àrees de planificació i gestió artística i producció.

Anteriorment, entre juny de 1994 i desembre de 2001, va ser Directora Artística de l'Òpera de San Francisco, una de les més importants dels Estats Units.

Scheppelmann va estar vinculada en el passat al Liceu durant dos anys, entre maig de 1992 i juny de 1994, quan va treballar com a Directora Artística Adjunta d’Albin Hänseroth. Així mateix, ha treballat com a assistent a la direcció artística del Gran Teatre de La Fenice, a Venècia.

En la seva elecció, ha prevalgut la seva dilatada experiència internacional en teatres d'òpera de primer nivell, la seva adequació al model de programació artística del Liceu i la seva capacitat de treball en equip.

Així mateix, s'ha valorat el seu ampli coneixement d'artistes i de produccions de cara a realitzar la programació futura, així com els seus coneixements de gestió i visió econòmica de la temporada.

Font: Departament de comunicació del GTL.

dimarts, 27 maig de 2014

Un mes dedicat a Wagner

Fins el 3 de juny pot veure's al Gran Teatre del Liceu La Valquíria de Richard Wagner, fet que ens ha motivat a dedicar quatre edicions dels Moments d'òpera a aquesta basta obra wagneriana, i així ho vam fer.

Si no coneixes la Tetralogia de l'anell del Nibelung, us convidem a escoltar els programes que vam dedicar-li, però cal que després us endinseu en tota la profunditat musical d'aquesta genial col·lecció de quatre títols.

Aquí us deixo els quatre programes que hem fet durant aquest mes de maig:

L'or del Rin (Das Rheingold)
 

 La Valquíria (Die Walküre)
 
 Siegfried
 

 El capvespre dels Déus (Götterdämmerung)

I també vam intentar resumir en poc més de 10 minuts la Tetralogia al programa Àrtic de Barcelona Televisió (BTV) on cada quinze em conviden a parlar de clàssica i òpera. Aquí ho teniu:

divendres, 16 maig de 2014

Anna Netrebko posposa el concert al Palau fins el 17 de desembre

Segons informen en nota de premsa la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i U-Live la soprano Anna Netrebko no actuarà el proper 21 de maig a les 20.30 h al Palau de la Música Catalana acompanyada de l’Orquestra Simfònica del Liceu i sota la direcció de Marco Armiliato, a causa d'una indisposició. El concert ha quedat ha posposat fins el 17 de desembre de 2014, també a les 20.30h.

La laringotraqueïtis que ja va obligar-la a posposar el concert a Kazan programat per al 12 de maig passat, s’ha desenvolupat de manera inesperada en una infecció respiratòria aguda amb febre alta, motiu pel qual el seu metge li ha prescrit descans vocal fins al 27 de maig.

Per tant, malauradament, Anna Netrebko no podrà afrontar els compromisos més immediats: Kultur- und Kongresszentrum de Lucerna (18 de maig), Palau de la Música Catalana (21 de maig) i Théâtre des Champs Elysées de París (24 de maig).

El concert de París s’ha posposat fins al 12 de juliol, mentre que el de Lucerna no podrà ser programat.

Destacar que ees entrades per al recital del 21 de maig seran vàlides per al del 17 de desembre. No obstant això, aquelles persones que hagin comprat les entrades i desitgin bescanviar-les per algun altre concert o recuperar els diners, es poden adreçar a Taquilles del Palau.

dimecres, 14 maig de 2014

Anna Netrebko al Palau, el programa

Anna Netreko (Foto: UMusic)
El proper dimecres 21 de maig a les 20:30h la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana acollirà un dels concerts més esperats de la temporada, el de la soprano russa Anna Netrebko que, acompanyada del tenor Riccardo Massi, sota la direcció musical de Marco Armiliato i amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, oferirà un programa centrat en grans àries veristes i de Giuseppe Verdi.

És una visita altament desitjada pels seguidors de la lírica del país, atès que les entrades van exhaurir-se al poc temps de sortir a la venda, per tant és d'esperar una nit memorable. De fet, les entrades van vendre's abans de saber-se exactament què cantaria. Doncs bé, finalment ha trascendit el programa, és aquest:

I Part 
Vincenzo Bellini (1801-1835)
Norma: Simfonia

Giuseppe Verdi (1813-1901)
Il trovatore: “Tacea la notte placida... Di tale amor che dirsi”
Luisa Miller: Simfonia
Macbeth: “La luce langue”
Il masnadieri: Preludi
Otello: “Già nella notte densa” (amb Riccardo Massi)

II Part 
Giacomo Puccini (1858-1924)
Manon Lescaut: “In quelle trine morbide”

Umberto Giordano (1867-1948)
Andrea Chénier: “La mamma morta”

Ruggero Leoncavallo (1857-1919)
I pagliacci: Intermezzo

Arrigo Boito (1842-1918)
Mefistofele: “L’altra notte”

Giacomo Puccini 
Manon Lescaut: Intermezzo
Manon Lescaut: “Oh, sarò la più bella... Tu, tu, amore tu” (amb Riccardo Massi)

Per cert, segons anuncien des del Palau de la Música Catalana, "per desig exprés de la Sra. Netrebko, l’aire condicionat romandrà tancat durant el concert". Ja cal que hi anem amb màniga curta.

Jornada de portes obertes al Liceu

Foto: A. Bofill
Si mai heu pogut passejar-vos per la platea del Liceu, visitar el Saló dels Miralls o conèixer la col·lecció d'art del Cercle del Liceu, aquest diumenge teniu l'oportunitat de fer-ho.

Ja que aquest proper diumenge 18 de maig, des de les 10 dels matí i fins les 6 de la tarda, el Gran Teatre del Liceu organitza la seva tradicional Jornada de Portes Obertes.

Al llarg del dia es podran visitar els espais més emblemàtics del teatre com la Sala de concerts, el Saló dels Miralls, el Foyer i el Cercle del Liceu, una joia del modernisme català que alberga una de les millores col·leccions privades de pintures, amb autors com Casas, Rusiñol, Miralles i Urgell.

Durant tot el dia, al Saló dels Miralls, s’oferiran actuacions musicals a càrrec de joves intèrprets del Conservatori Superior de Música del Liceu. Seran àries i fragments d’òperes conegudes. També, es projectaran al Foyer fragments d'òperes enregistrades al Liceu.

I pels més menuts, es faran activitats infantils relacionades amb el món de la música i l’òpera. L’accés al Teatre i a totes aquestes activitats seran totalment gratuïtes.

Font: Departament de comunicació del GTL.

divendres, 2 maig de 2014

Una Bohème que no llueix

Alberola rebent els aplaudiments del públic (foto: A. Galceran)
Dimecres va alçar-se de nou el teló del teatre de La Faràndula de Sabadell, en el marc de la programació de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell (AAOS), i ho feïa amb un títol emblemàtic: La Bohème (Torí, 1896) de G. Puccini.

És aquesta una òpera sobradament coneguda per l'espectador habitual, i conté algunes de les escenes més populars del repertori. Per aquest motiu, és imprescindible un repartiment que estigui a l'alçada de l'exigent partitura de Puccini. I és que en aquest títol no han de dir-se tan sols unes notes, sinó que han d'intepretar-se, des de l'emoció.

En aquest sentit, el que pitjor paper va jugar va ser el tenor Francesco Pio Galasso, que va presentar-nos un Rodolfo sense emoció, sobretot per la mancança tècnica que va manifestar des del primer minut, amb un aguts ofegats i una emissió excessivament oberta. Desconec si debutava aquella nit el rol, però el cert és que vam trobar a faltar un intèrpret a l'alçaca de les circumstàncies.

Malgrat l'excés vibrat que va mostrar al tram inicial de l'òpera, Maite Alberola és una bona Mimì, i ho és gràcies a una veu de considerables dimensions, un agut brillant i una interpretació convincent. Alberola va emocionar-nos i va saber explicar amb la seva veu la malaltia de Mimì, i el defalliment del seu personatge.

Especialment lluït va estar Carles Daza, un habitual a Sabadell que ens agradaria veure a teatres com el Liceu. En aquest cas va ser ell qui va cantar la part de Marcello: bona emissió, excel·lent interpretació i adaptació al personatge. Bravo!

Núria Vilà va ser una convincent Musetta, malgrat el ball del segon acte, quan interpreta el seu conegut vals.

I pel que fa a l'Orquestra Simfònica del Vallès, globalment va ser una bona nit, malgrat alguns excessos de volum que, des de la fila 15, van ofegar a algunes veus. Al seu director, Rubén Gimeno, li va faltar càrrega emotiva, ja que va oferir una lectura mat de la partitura; tot i això, més que acceptable.

Globalment va ser una representació fluixa, sobretot per la poca imaginació escènica que va anar a càrrec de Carles Ortiz (director d'escena) i Jordi Galobart (escenografia). Ja que van manifestar incongruències dramatúrgiques prou importants. Així, per exemple, com pot ser que a Mimì i Rodolfo se'ls hi apagui l'espelma al primer acte i quedin a les fosques, tenint en escena telèfons mòbils o ordinadors portàtils? O al segon acte, quan ens presenten el restaurant Momus de París amb un skyline de fons que bé pot recordar-nos Nova York, o qualsevol altra gran ciutat contemporània? I la manifestació que substitueix la marxa militar? No és una qüestió de recursos econòmics, sinó artístics. El segon acte en particular va arribar al ridícul amb el lamentable ball que acompanyava el vals de Musetta, totalment prescindible.

Així doncs, tot i reconèixer el mèrit que, any rere any, fa possible una programació estable a Sabadell, en aquesta ocasió no podem passar per alt el poc encert en l'elecció del tenor, i la poca precisió dramatúrgica. Amb tot, per molts anys d'òpera a Sabadell!

dissabte, 26 abril de 2014

Gheorghiu, Pirgu i els set bisos

Pirgu, Gheorghiu i Tebar anit al Liceu (foto: A. Galceran)
Set bisos, aquest serà el titular o el record de la majoria de persones que anit van assistir al concert de la soprano Angela Gheorghiu i el tenor Saimir Pirgu; o els tres vestits que la diva romanesa va lluir durant la nit. Per bé que els més sibarites musicals segurament accentuaran la seva experiència en la veu del tenor, molt més discret escènicament que ella, però molt més efectiu en el rang vocal i/o musical.

Malgrat la càlida resposta del públic present al Liceu, cal destacar que la sala no presentava la millor entrada de la temporada, potser un 80% d'aforament; fet remarcable si tenim en compte que d'aquest concert se n'havia programat una repetició que, vista la platea, van decidir suspendre per aconseguir millor presència en una sola sessió.

Més enllà de l'aforment, i pel que fa a la música, la primera part del concert va ser la més discreta, on vocalistes i orquestra van mostrar-se més mats, sense tremp i mancats de l'entusiasme. El més remarcable seria el "Parmi veder le lagrime" del Rigoletto de Verdi que, Saimir Pirgu, va executar amb força interpretativa i bon gust.

La segona part, la més rodona de la nit, va començar amb el Roméo et Juliette de Gounod, on l'Orquestra Simfònica del Liceu, sota la direcció de Ramón Tebar, va extreure el seu millor so; i on els cantants van treure el millor d'ells mateixos, en especial al duet "Va, je t'ai perdonné".

Especialment inspirats van estar en les dues peces que, com a solistes, van interpretar els dos protagonistes de la nit. Així Pirgu va apretar-se el cinturó per fer lluir el seu instrment amb la música de Cilèa i L'Arslesiana, i la popular "È la solita storia". Mentre que Gheorghiu, tot i la poca seguretat que va demostrar en dependre de la partitura, va mostrar-se especialment inspirada amb l'ària de la lluna de la Rusalka de Dvorák, on les mitges veus, la interpretació i l'emoció van surar en l'ambient.

El tram final de la segona part, com no podia ser d'altra manera, el van destinar a assegurar-se una ovació del públic, així van centrar-se en el final de l'acte primer de La Bohème de Puccini: "O soave fanciulla" que, certament, van interpretar des de l'emoció i el coneixement d'aquesta bella partitura.

Però el show va arribar amb els bisos, on van ser especialment generosos, atès que finalment van ser set. Set! Per bé que aquesta també va ser la part menys ortodoxa, i més centrada en l'aplaudiment que en el virtuosisme líric. Però tampoc hem d'oblidar que l'òpera també és això: saber endur-se el públic a la butxaca i fer-lo vibrar, i d'això en sap molt la soprano Angela Gheorghiu.

Aquí us deixo la relació dels set bisos, en l'ordre que van cantar-los:

- Gheorghiu: "O mio babbino caro", del Gianni Schicchi de Puccini.
- Pirgu: "La mia letizia infondere", de I Lombardi de Verdi.
- Gheorghiu: "La spagnola" de Di Chiara.
- Gheorghiu: "Quatre cançons folclòriques romaneses" (de les quals en va cantar dues).
- Gheorghiu & Pirgu: "Non ti scordar di me" de Gigli.
- Gheorghiu & Pirgu: "Granada" de Lara (ell va haver de llegir la partitura, perquè no se la sabia).
- Gheorghiu & Pirgu: "O soave fanciulla" de La Bohème de Puccini, repetint l'última peça del programa.

En essència, un concert més pensat per agradar a l'espectador mitjà, que no pas per oferir un sopar de refinada elaboració. Seguint amb el símil culinari, tots els plats es van servir a la seva temperatura, amb una molt bona presentació i a grans quantitats, però vam trobar a faltar una matèria prima més selecta.