dimecres, 29 de desembre del 2010

LA POSADA EN ESCENA D'"ANNA BOLENA" AL LICEU

Passades les festes nadalenques, molts ja mirem cap al proper títol que veurem al damunt de l'escenari. En el cas del Liceu, ja ho sabeu, serà l'Anna Bolena de Gaetano Donizetti; unes representacions que començaran el 20 de gener amb l'especial atractiu del protagonisme de la soprano Edita Gruberova i que, segons sembla, és el darrer títol representat que canta a casa nostra.

Més enllà de les especulacions, ben poc sabem de la posada en escena d'aquesta producció. Doncs bé, al canal de youtube del Gran Teatre del Liceu hi han penjat un vídeo amb les explicacions del director escènic de la producció, Rafel Duran, qui ens fa cinc cèntims de la proposta:


Polèmica o no -ja ho valorarem en el seu moment-, és aquesta una cita important pels amants de l'òpera, ja que les veus d'Edita Gruberova, Elina Garança, Josep Bros, Carlo Colombara o Simón Orfila juntes asseguren nits per recordar. A mesura que s'acosti l'estrena anirem avançant informació.

Per cert, recordeu que aquest migdia no hi ha Moments d'Òpera radifònics, tot i que sí us proposaré una escapada musical amb les millors veus de la lírica com a protagonistes. Al migdia al 90.1FM o, un cop emès, al podcast.

divendres, 24 de desembre del 2010

BONES FESTES, AMANTS DE L'ÒPERA!

És un tòpic, sí, però és ben cert que aquestes són unes festes per celebrar-les amb el caliu de les persones que ens estimem i ens estimen. Doncs bé, si hi ha una cosa ens uneix a tots els que ens trobem aquí és l'amor per l'òpera, en aquest sentit vull compartir amb tots vosaltres un vídeo que va enviar-me la Teresa del Blog Villazonista, on es demostra que l'òpera no és només música, sinó que té un component màgic que la fa especial. Fixeu-vos en les cares que posen aquelles persones que, de sobte, descobreixen quina és aquesta sensació que alguns ja fa molt coneixem:


Però ja que es tracta de felicitar el Nadal, ho farem també amb les veus de dos dels cantants que millor m'ho han fet passar al teatre i que són responsables de la meva admiració creixent per la lírica: Edita Gruberova i Juan Diego Flórez.


Bon Nadal i molt bones festes a tots els amants de l'òpera i als que ho esdevindran en els propers temps!

dijous, 23 de desembre del 2010

PER MOLTS ANYS EDITA!

Avui celebra el seu 64è aniversari una de les veus més especials de la lírica del segle XX: Edita Gruberova. Una cantant que, per fortuna, té una relació especial amb el Gran Teatre del Liceu, fet que ens ha permès gaudir-la al llarg de trenta anys i, segur, encara ens ha de regalar moltes nits més; les properes el mes vinent, quan tornarà a cantar l'Anna Bolena (G. Donizetti) a Barcelona, acompanyada d'un repartiment estel·lar.

Així doncs, per molts anys GRUBEROVA!! I gràcies per la màgia que ens fas viure cada cop que ets al damunt de l'escenari.

dimarts, 21 de desembre del 2010

ESCAPADES MUSICALS

Els propers dimecres 22 i 29 de desembre els Moments d'Òpera faran festa, però l'òpera seguirà present a la franja d'emissió del programa. M'explico: enlloc de repassar la història, l'argument i els moments musicals més bells d'un títol operístic; us proposo una escapada musical amb les veus de la lírica com a fil conductor.

Podrem escoltar peces poc conegudes de reconeguts autors, però també escoltarem les veus més populars del moment, tals com: Rolando Villazón, Edita Gruberova, Anna Netrebko, Juan Diego Flórez, Natalie Dessay, Elina Garança o Cecilia Bartoli, entre d'altres. Tot un luxe.

Així doncs, i com cada setmana, us podreu descarregar el programa al podcast -dividit en dues parts-. Espero que us agradi!

dilluns, 20 de desembre del 2010

LA RETIRADA DE GRUBEROVA?

Edita Gruberova és una de les cantants més estimades pel públic barceloní, prova d'això és el gran nombre de vegades que ha actuat al llarg dels darrers anys al Gran teatre del Liceu, recollint èxits i l'estima d'un públic entregat a la diva; un idil·li que ja fa 32 anys que és ben viu.

La soprano encarnarà el rol d'Anna Bolena (G. Donizetti) el proper mes de gener al Liceu; 33 anys després del seu debut al teatre de les rambles -va debutar-hi com a Konstanze l'any 1978-. La selecció d'aquest títol ja fa molt de temps que no em sembla casual. De fet, podria ser que vagi errat, però aquesta no és una òpera qualsevol pel Liceu, ni per Gruberova: l'any 1847 aquesta obra de Gaetano Donizetti va ser l'encarregada d'inaugurar el Gran Teatre. Títol que, 145 anys després, va debutar Gruberova -també acompanyada per Josep Bros, debutant aleshores al Liceu- al mateix teatre l'any 1992. 19 anys després hi torna, per què?

Consultades les meves fonts, sembla ser que en els propers anys no hi ha cap òpera representada programada al Liceu on hi participi Gruberova. Si bé és cert que m'asseguren que la diva no té cap intenció de retirar-se dels escenaris, tot sembla indicar que començarà a allunyar-se de les òperes escenificades. Si tenim en compte que el proper dia 23 celebrarà el seu 64è aniversari, i que al Liceu programen amb una antel·lació mínima de quatre anys, tot indica que serà difícil tornar a veure-la actuant a Barcelona. La qual cosa no vol dir que no segueixi visitant-nos per protagonitzar concerts i/o recitals.

Així doncs, i si els meus interlocutors no m'enganyen, sembla ser que aquesta és la darrera ocasió per veure a Edita Gruberova actuant a un òpera representada al Gran teatre del Liceu. Tant de bo m'equivoqui.

divendres, 17 de desembre del 2010

NOVES ADRECES DELS MdÒ

Aquest blog va néixer amb la voluntat de descriure les sensacions, experiències, vivències i coneixements que, dia a dia, el seu fundador, Albert Galceran -jo mateix-, tenia amb el món de l'òpera i, així, compartir-ho amb d'altres persones que també conviuen amb aquest art; ja sigui a nivell professional, amateur o qualsevol altra cosa, ja que tots ho vivim d'una manera especial.

Bé, amb el temps hem anat ampliant les possibilitats de la xarxa, de manera que a dia d'avui hi ha diferents adreces per seguir les vàries opcions dels Moments d'Òpera. Us les resumeixo:

www.momentsdopera.com

El podcast: aquí hi trobareu tots els programes que setmana a setmana dediquem a un títol operístic diferent. La selecció, normalment, la marca l'actualitat, tot i que també ens agrada que ens feu arribar les vostres peticions. Hi ha penjada tota la temporada 2009 - 2010, i hi anem penjant la temporada actual.


www.momentsopera.com

El blog: a través d'aquesta adreça accedireu a aquest blog que ara llegiu i que, en breu, farà reformes importants (ja us explicarem), de manera que si us acostumeu a accedir a través d'aquesta adreça, molt millor.


www.facebook.com/momentsopera

Facebook: és la plataforma més participativa, on podeu seguir el dia a dia dels Moments d'Òpera i on, entre d'altres, trobareu els comentaris, fotografies i cròniques més immediates.


www.twitter.com/agalceran

Twitter: a través del twitter, l'Albert, explica allò que viu i sent, dia a dia. No cal dir que moltes de les seves piulades tenen a veure amb l'òpera, és clar.


albert@momentsopera.com

El correu-e: enviant un correu electrònic a aquesta adreça podreu comunicar-vos amb l'Albert Galceran, responsable de totes les plataformes relacionades amb els Moments d'Òpera. Li podeu fer arribar propostes, crítiques o el que cregueu oportú. Tot és benvingut.

Així doncs, seguim en contacte. Bon cap de setmana!

dijous, 16 de desembre del 2010

MADAMINA, IL CATALOGO È QUESTO II

Ja que arriba la pausa de Nadal i estarem un parell de setmanes sense emetre els Moments d'Òpera, us faig arribar el catàleg de programes que darrerament hem emès, us els he ordenat cronològicament (de la gravació més antiga a la més actual). Recordeu que tots els programes els trobareu al podcast del programa, a més podeu seguir-nos a través de facebook. Aquí us deixo els enllaços (clicant al damunt accedireu a la gravació):


Temporada 2009 - 2010:

Die Fledermaus (R Strauss)
Il Pirata (V Bellini)
La Travitata (G Verdi)
Linda di Chamounix (G Donizetti)
Alcina (GF Händel)
Il Trovatore (G Verdi)
Pagliacci (R Leoncavallo)
Tannhäuser (R Wagner)
L’elisir d’amore (G Donizetti)
Tancredi (G Rossini)
Ariadne auf Naxos (R Strauss)
Norma (V Bellini)
Carmen (G Bizet)
Luisa Miller (G Verdi)
La fille du régiment (G Donizetti)
La Bohème (G Puccini)
Parsifal (R Wagner)
Così fan tutte (WA Mozart)
Der Rosenkavalier (R Strauss)
Entrevista a Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu
Alahor in Granata (G Donizetti)
Faust (C Gounod)
La donna del lago (G Rossini)
Roméo et Juliette (C Gounod)



Temporada 2010 - 2011:

I Puritani (V Bellini)
Especial Puccini, amb Àlex Pallarès
Rigoletto (G Verdi)
Madama Butterfly (G Puccini)
La núvia venuda (B Smetana)
La Bohème (G Puccini), especial film Netrebko & Villazón
Lucrezia Borgia (G Donizetti)
Falstaff (G Verdi)
Guillaume Tell (G Rossini)

Els Moments d'Òpera radiofònics tornen el proper 5 de gener, però recorda que pots seguir-nos a través del facebook!

dimecres, 15 de desembre del 2010

GUILLAUME TELL (G ROSSINI)

L'òpera que a partir d'aquest migdia serà la protagonista dels Moments d'Òpera és la darrera obra de Gioacchino Rossini, estrenada a París l'any 1829, dividida en quatre actes i amb un llibret francès d'Étienne de Jouy i Hippolyte Bis, basat al seu torn en Wilhelm Tell de Friedrich von Schiller.

I és que després d'una estada triomfal a Londres, Rossini s'instal·la a París on Carles X li ofereix oneroses condicions. Així, l'òpera francesa es "rossinitza" com ho proven, per exemple, les obres d'Auber, Boieldieu i Adam. I després de Le Comte Ory arriba la gran òpera esperada que justifiqués les seves prerrogatives amb una òpera "de veritat".

Rossini va treballar llargament -i en silenci- component una òpera monumental: Guillaume Tell. El tema, de caràcter patriòtic i històric, era clarament romàntic. El resultat fou una òpera ambiciosa i complexa, una “grand opéra” que va contribuir a crear un nou gènere del qual en viurien l'òpera francesa i italiana durant tota la següent generació. Ja en l'obertura, amb influències de Beethoven, Rossini es mostra diferent sense renunciar al seu estil, com ho demostra que acabi amb el famós crescendo. Com no pot ser d'una altra manera, va complaure al public francès, és clar, amb un ballet.

Inexplicablement, fou la darrera òpera de Rossini, tot i l'èxit espectacular que havia obtingut i que el compositor viuria feliçment entre França i Itàlia els següents 39 anys.

A tall d'anècdota, el 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguració de la temporada del Gran teatre del Liceu i mentre s'hi representava Guillaume Tell, l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes -tipus Orsini- sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una, i causà una vintena de morts. Durant anys no es van utilitzar les butaques que ocupaven els morts per la bomba.

Com sempre, podreu seguir el resum argumental i musical de l'òpera a través del 90.1FM, online o descarregant-vos-la, un cop emesa, del podcast del programa.

Segueix-nos a facebook!

dimarts, 14 de desembre del 2010

ELS PROGRAMES QUE VINDRAN

Fa uns dies vam publicar els programes que tenim previstos desenvolupar als Moments d'Òpera radiofònics, alhora us demanava col·laboració per escollir títols per aquesta temporada 2010 - 2011. De moment, i gràcies a les vostres aportacions, tenim programades les edicions fins el dia 23 de febrer, i la cosa queda així:

15/12/2010
Guillaume Tell (G Rossini)


05/01/2011
Le nozze di Figaro (WA Mozart)

12/01/2011
I Lombardi alla prima crociata (G Verdi)

19/01/2011
Anna Bolena (G Donizetti)

26/01/2011
Maria Stuarda (G Donizetti)

02/02/2011
Roberto Devereux (G Donizetti)

09/02/2011
Semiramide (G Rossini)

16/02/2011
Parsifal (R Wagner)

23/02/2011
Les contes d'Hoffman (J Offenbach)

Resten pendents de programar: Matilde di Shabran (G Rossini), Maometto II (G Rossini) i Stiffelio (G Verdi); de tota manera podeu fer-nos arribar les vostres peticions al correu albert@momentsopera.com


Recorda que pots seguir-nos a facebook (només has de clicar a "m'agrada").

divendres, 10 de desembre del 2010

UN FALSTAFF RODÓ

Un FALSTAFF rodó, sí; i que consti que no ho dic per les dimensions físiques d'Ambrogio Maestri -que també-, sinó per l'excel·lent nivell interpretatiu dels cantants i la sorprenent direcció musical del debutant al Liceu, Fabio Luisi.

És notori que Falstaff és el darrer títol del genial Giuseppe Verdi, qui amb quasi 80 anys va atrevir-se amb una òpera còmica -que no buffa- per posar punt i final a la seva dil·latada carrera, sobretot gràcies a la insistència del llibretista Arrigo Boito.

Després de veure l'òpera en directe -era el meu primer Falstaff; ja que feia 27 anys que no es representava al teatre de les rambles- a un li queda el dubte de si aquesta és una obra mestra o si, tal i com ens diuen tots els personatges en cloure el darrer acte, tots som burlats. Humilment crec que, tot i la complexitat dramatúrgica, aquesta és una obra innovadora que ens presenta un nou Verdi, i que només és possible sí un reconegut geni la signa. Ja que una obra d'aquestes característiques, que trenca amb tota línea estètica d'un autor, només pot permetre's quan un està consolidat i a punt de retirar-se. En efecte, és aquesta la darrera broma del geni de Busetto.

Cert és que aquest títol mai ha gaudit de grans èxits, cert és que molts el consideren una obra menor i, de fet, potser és així. Amb tot, cal tenir present que aquesta no és una òpera normal, sinó que és una commedia lirica, dit d'una altra manera: els cantants han de ser més actors que mai, la seva expressió interpretativa és essencial i, tot i que no sigui massa popular dir-ho, és important ser a prop de l'escenari per -tal i com afirma el crític Roger Alier- gaudir al 100% d'allò que es cou en escena.

Però centrem-nos en la proposta de Peter Stein (Dir. escènic), qui també debutava al GTL. Tant el vestuari, com l'escenografia són d'allò més convencionals, massa pel meu gust, però resolen molt bé el llibret de Boito. El moviment escènic està plantejat per fer els canvis dels decorats a mà (dos a cada acte), cosa que els fa molt lents i trenquen amb el ritme natural de l'obra. Potser és aquest el punt més negatiu de la proposta.

La direcció dels diferents personatges és molt precisa i resolutiva; no podem dir que sigui innovadora, però sí que no genera cap molèstia, sinó tot el contrari.

A nivell vocal, i sense cap mena de dubte, el gran guanyador de la nit ha estat el Falstaff d'Ambrogio Maestri, genial de cap a fi. A banda que les seves dimensions li permeten encarnar el personatge amb molta més credibilitat, ha estat un genial intèrpret d'aquest barrut personatge.

Ben resolta ha estat la Nannetta de Mariola Cantarero, i molt correcte l'Alice Ford de Fiorenza Cedolins (la Leonora de Il Trovattore de la passada temporada). Destacar la interpretació del jove Joel Prieto, encarnant a Fenton. I, com no, el Ford de Ludovic Téizer. La resta de repartiment ha estat a l'alçada d'una nit marcada per l'excel·lència.

No puc acabar sense comentar la brillant direcció musical de Fabio Luisi, el genovès ha sabut dirigir una orquestra del Liceu que ha començat abusant dels volums, però que ràpidament ha ajustat per coordinar, quasi a la perfecció, la veu amb l'orquestra; cosa que li ha permès recollir els intensos aplaudiments de l'agraït públic.

Així doncs, un Falstaff molt recomanable pels amants de l'òpera, però també per aquells que no tenen per costum anar-hi, ja que és una proposta entenedora, fàcil i, sobretot, molt rodona. No us ho perdeu!

PS 1: Un problema tècnic ha impedit que durant la primera part del primer acte, i la segona del segon, els subtítols no s'hagin projectat a les butaques de platea i, pel que m'han comentat, a algunes llotges.
PS 2: Al finalitzar la representació vaig poder accedir a la zona de camerinos, on vaig coincidir amb el tenor Josep Bros, qui va comprometre's a atendre'ns durant els assajos d'Anna Bolena.

dijous, 2 de desembre del 2010

"FALSTAFF", L'ARGUMENT


Ahir vam emetre el capítol dels Moments d'Òpera dedicats a Falstaff (G. Verdi), però al tractar-se d'una òpera amb un argument força complex, us adjunto el resum argumental de l'obra que del 9 al 29 de desembre podrem veure al Gran Teatre del Liceu:

Acte I

A l’interior de l’Osteria della Giarretiera veiem el vell Falstaff còmodament instal·lat. El doctor Cajus, personatge ridícul i amanerat, li retreu que la nit passada ell mateix i els seus criats Bardolfo i Pistola li van fer beure massa i li robaren tots els diners. El vell cavaller reacciona amb cinisme, demana a l’hostaler més xerès, i quan Cajus se’n va, recrimina als criats el poc art de les seves malifetes. L’hostaler porta a Falstaff les factures que deu i el cavaller es desespera en veure que la seva bossa està buida. Com a solució de la seva mala economia se li acut seduir una bella burgesa de Windsor, Alice Ford, casada amb un home ric i generós, i també una altra burgesa, Meg Page, que suposadament també està encantada amb ell. Quan ordena als criats que portin dues cartes que ha escrit, inflamades d’amor, a les dues dames, aquests refusen fer de missatgers argüint que això lesionaria el seu honor. Falstaff hi envia el seu petit patge Robin i s’adreça als criats amb una esplèndida diatriba contra l’ús del concepte «honor» i els acomiada.

En un segon quadre, a prop de la casa dels Ford a Windsor, entren Meg Page i una simpàtica i alegre veïna, Mrs. Quickly, que es troben amb Alice Ford i la seva filla Nannetta. Les dues burgeses, molt amigues, s’ensenyen les ridícules cartes amoroses, i idèntiques, que acaben de rebre de Falstaff. Divertides i irritades decideixen, amb l’ajuda de Nannetta i Quickly, preparar una venjança i posar en ridícul el vell cavaller. D’altra banda, es troben Mr. Ford, el Dr. Cajus –pretendent de la seva filla Nannetta–, Fenton –que estima Nannetta i és correspost–, Bardolfo i Pistola. Els criats comuniquen a Ford els plans de seducció del vell cavaller i la indignació de Ford és enorme. Els cinc homes decideixen també preparar una estratègia per venjar-se del vell sapastre. Després d’una deliciosa escena d’amor entre Fenton i Nannetta, les tres dones decideixen que Mrs. Quickly porti un missatge de part d’Alice Ford al vell Falstaff proposant-li una cita galant, per fer-lo caure en una trampa i llançar-lo a l’aigua. Ford, amb el suport dels antics criats de Falstaff, decideix amagar la seva personalitat i anar a visitar el cavaller per poder preparar-li una bona emboscada. Les dones tanquen l’acte entre grans riallades.


Acte II

Altre cop a l’Osteria della Giarretiera, Falstaff, al seu confortable racó bevent xerès, rep Bardolfo i Pistola, que li demanen perdó i es posen al seu servei. Fan entrar Mrs. Quickly, que es presenta a Sir John Falstaff i amb una gràcia especial porta l’encàrrec d’Alice Ford, enamorada del vell cavaller, que el rebrà a casa seva de dues a tres, hora en què el seu gelós marit acostuma a sortir. Falstaff rep el missatge amb gran satisfacció, convençut del seu poder seductor. Li porta també un missatge de la bella Meg, a la qual el marit no deixa mai sola. Falstaff se sent content i feliç. Es presenta després Ford amb el fals nom de mestre Fontana, que li regala una garrafa de vi de Xipre i li ofereix un saquet ple de monedes d’or. La raó d’aquest obsequi és que està follament enamorat d’una dama de Windsor anomenada Alice Ford, que el rebutja, i està convençut que si Sir John aconsegueix obtenir els favors de la dama, el camí restarà obert per a ell. Falstaff ho accepta i empès per l’entusiasme davant el regal li diu que ho doni per fet, que té una cita amb aquesta mateixa senyora de dues a tres. Se’n va a posar-se elegant i Ford, indignat, canta una ària plena de violència contra les dones.

Al segon quadre, en una cambra de la casa dels Ford, Mrs. Quickly informa Alice i Meg que Falstaff ha caigut al parany i les dones ho preparen tot per a la burla, però Nannetta diu plorosa a la seva mare que el seu pare vol casar-la amb el Dr. Cajus. Alice li promet ajuda. Mrs. Quickly avisa de l’arribada de Falstaff i totes s’amaguen menys Alice, que comença a tocar el llaüt d’una manera seductora. Falstaff entra i mostra una gran passió amorosa, però aviat Mrs. Quickly i Meg anuncien amb grans escarafalls l’arribada de Ford amb un grup nombrós d’homes que busca l’intrús, disposat a venjar-se. L’acció es precipita: Falstaff s’amaga darrere un paravent, entra violentament el marit, que dóna ordre de registrar-ho tot i Meg convenç Falstaff, aterrit, que es fiqui dins el cove de la roba bruta. Nannetta i Fenton s’amaguen també darrere el paravent. Ford s’adona que darrere el paravent hi ha algú, el fa encerclar segur que hi trobarà in fraganti Alice i Falstaff, però la seva decepció i enrabiada són grans quan hi apareixen Fenton i Nannetta. Mentre, Alice ordena als criats que llencin el cove pesant de la roba bruta en un toll del Tàmesi al costat dels safareigs que hi ha sota la finestra. Després de la gran trompada, les dones expliquen la burla als homes i tots riuen i s’alegren del ridícul que ha fet el pobre Falstaff.


Acte III

Fora de l’Osteria della Giarretiera, Falstaff s’està recuperant de l’ensurt i la mullena dins el Tàmesi, i medita sobre la mala jugada que li han fet i sobre la maldat del món en general. Però reacciona sobretot a partir de la gerra de vi calent que li porta l’hostaler. Torna en qualitat de missatgera Mrs. Quickly, com si no hagués passat res; el vell cavaller li fa una sèrie de retrets plens de violència, però Quickly és hàbil, carrega la culpa als criats, li diu que Alice està desolada i li dóna una carta de part seva. Falstaff dóna mostres de tornar a estar tocat per les paraules d’Alice mentre la seva gent observen amagats i riuen de la seva credulitat. Alice el convoca a la mitjanit al Parc Reial de Windsor, sota un roure llegendari, vestit de caçador Negre, amb llargues banyes, lloc on les bruixes celebren els seus sàbats i hi acudeixen les fades i altres esperits del bosc. Alice explica que ha preparat una nova trama per castigar Falstaff, una mascarada en què tothom anirà disfressat i a la fi el vell lasciu serà forçat a confessar les seves culpes, bastonejat per tots. Quickly s’adona que, aprofitant la situació, Ford es posa d’acord amb el Dr. Cajus perquè a la fi de la festa doni el seu braç a Nannetta, disfressada de reina de les fades, i ell mateix beneirà la parella com a marit i muller.

Al segon quadre, al Parc Reial de Windsor, de nit, es troben Fenton i Nannetta. Alice els interromp i fa vestir el noi amb un hàbit de monjo de la Trapa per intervenir i capgirar els plans del seu marit de casar la filla amb Cajus. Arriba Quickly, que ha fet vestir de núvia Bardolfo amb la mateixa finalitat. Quan sonen les campanades de mitjanit apareix Falstaff disfressat, atemorit i ridícul. En veure la seva estimada Alice, intenta abraçar-la i li dirigeix paraules d’amor, però arriba Meg, que anuncia l’inici del sàbat i torna així a trastornar els seus plans. Apareix Nannetta vestida de reina de les fades i invoca les nimfes, elfs, sílfides i altres éssers fantàstics i Falstaff creu que qui miri les fades morirà i s’ajau a terra. Nannetta i les fades es burlen del vell terroritzat i aviat entren els altres personatges disfressats: Alice, Meg, Quickly, Bardolfo, Pistola, Cajus, Fenton i Ford.

Tots es disposen a castigar el vell cavaller, l’insulten, se’n burlen i comencen una mena d’exorcisme amb grollers insults acompanyats de cops i bastonades, pessics, rebolcades, punxades, en una escena realment cruel. De sobte Falstaff reconeix Bardolfo i comprèn que tot és un engany. Recupera part del seu coratge i passa a l’atac contra el seu criat amb un enfilall d’insults recargolats. Davant la seva valentia, tots aplaudeixen i Falstaff demana una mica de treva perquè està fatigat. Les dones posen el vel blanc de núvia a Bardolfo, Falstaff s’adona que el senyor Fontana no era altre que el marit d’Alice i que són les comares de Windsor, Quickly inclosa, les autores de la mala jugada. Falstaff, però, sosté que sense la seva manera de ser la gent ordinària no trobaria cap gràcia a la vida. Ford decideix acabar amb la boda de la seva filla, la reina de les fades, i fa acostar Cajus i Bardolfo disfressats. Alice demana al marit que la benedicció nupcial sigui doble, perquè hi ha una altra parella, i Ford ho accepta. Així, beneeix amb gran satisfacció els nuvis. Quan aquests es treuen les màscares, descobreix amb irritació Bardolfo de parella amb Cajus i Nannetta amb Fenton. Però Ford es commou davant la felicitat de la seva filla, que li demana perdó, i accepta de bon grat la situació i proposa un gran sopar per a tothom, incloent-hi el vell cavaller. L’apoteosi final ve marcada per la prodigiosa fuga buffa, iniciada per Falstaff, amb tot el cor: «Tutto nel mondo è burla», considerada el brillant testament del gran i ancià compositor, la gran riallada final.


Font: Departament de premsa del GTL.

dimecres, 1 de desembre del 2010

FALSTAFF (G VERDI)

Falstaff és una commedia lirica en tres actes de Giuseppe Verdi, és aquesta l'última òpera del compositor, estrenada amb gran èxit a La Scala de Milà el 1893, fou una iniciativa del llibretista i compositor Arrigo Boito, gran amic i col·laborador del músic, dos anys després de l’èxit d’Otello (1887).

El llibret de Boito basteix el caràcter del protagonista més a partir dels drames shakespearians Enric IV i Enric V que no pas de la comèdia Les alegres comares de Windsor, que simplifica i aconsegueix presentar un gran personatge, Sir John Falstaff, el noble que ha estat company d’armes i d’aventures del príncep Hal, el futur Enric V d’Anglaterra. En esdevenir rei, Enric trenca les seves relacions amb Falstaff, i aquest, sense la protecció del sobirà, esdevé un vell cavaller carregat de tares –massa inclinat al menjar i al beure, lasciu, fanfarró, sense escrúpols, sempre mancat de diners– que conserva, tanmateix, un gran talent natural no exempt de cinisme.

L’acció passa a Windsor durant el regnat d’Enric V d’Anglaterra (1413-1422).

Aquest títol podrà veure's al Gran Teatre del Liceu del 9 al 29 de desembre, així que si teniu intenció d'anar-hi podeu escoltar els Moments d'Òpera d'aquesta setmana, ja que els dedicarem a Falstaff. Com sempre, aquest migdia al 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast.


Nota: la fotografia és d'Antoni Bofill i correspon als assajos al GTL.