dimecres, 29 de setembre del 2010

I FINALMENT, LA "CARMEN" RADIOFÒNICA

Aquesta setmana la lírica catalana ha estat marcada per la Carmen de G. Bizet, ja que és el títol que des de dilluns podem veure al Gran Teatre del Liceu. Una proposta escènica que ahir ja vam comentar.

Per aquest motiu, avui dedicarem els Moments d'Òpera radiofònics a aquest mateix títol, reescoltant el resum argumental, musical i històric que vam presentar-vos la passada temporada -aleshores amb motiu de la proposta escènica de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell-.

Així doncs, recordeu que els Moments d'Òpera s'emetran aquest migdia al 90.1FM, online o també us ho podeu descarregar del podcast del programa.

dimarts, 28 de setembre del 2010

CARMEN? NO! DON JOSÉ AL LICEU

Ha començat la temporada del Gran Teatre del Liceu, i ha estat amb un títol que assegura un ple absolut: CARMEN de G. Bizet. La primera nit, amb aires de nit de gala, ha començat amb un teatre ple fins a la bandera (ni una sola entrada quedava per vendre!!) i amb la presència de personalitats del país, entre ells el president Montilla -si haig de ser sincer tant sols l'he vist a la festa posterior, tot i que la meva ubicació a la platea no em permetia veure la llotja de les personalitats-.

Si ens centrem en els aspectes musicals, un cop més hem de lamentar el so de l'orquestra i el cor del Liceu, dirigits per Marc Piollet i José Luis Basso, respectivament; doncs no han sabut trobar el so necessari per aquesta monumental òpera francesa: els volums no s'han acabat d'ajustar i el cor no ha estat prou uniforme, tot i això tampoc hem de destacar grans estralls.

Pel que fa a les veus, malauradament, l'encarregada de representar el títol de l'obra, la francesa Béatrice Uria-Monzon, qui ha interpretat la part de Carmen, no ha acabat d'estar bé en cap moment. A tenor de la seva expressió i dels molts estossecs que ha fet, sobretot a la primera part -1r i 2n acte-, sembla ser que no estava en plenes facultats. De fet, al llarg de la vetllada ha mostrat una veu velada, sense expressió a l'important zona greu del personatge i amb unes notes agudes molt absents -diria que calades-. I el públic ho ha notat, fet que en cap moment ha rebut aplaudiments, tot i ser aquest personatge el més lluït de l'obra de Bizet. Destacar que quan ha sortit ha saludar al final, s'ha mostrat com desorientada, potser era conscient que no ha estat la seva millor nit.

Maria Bayo, qui ha cantat substituint a la soprano Marina Poplavskaya en el rol de Micaëla, tot i el so metàlic de la seva veu, ha sabut aprofitar la baixa forma d'Uria-Monzon per fer valdre el seu art pel damunt de la resta del repartiment femení. Les poques aparicions d'aquest personatge a l'obra han estat molt ben aprofitades i, com és de justícia, s'ha guanyat els aplaudiments del públic.

Però si hi ha algú que es mereix un gran reconeixement, aquest és el tenor Roberto Alagna, un Don José que ha tingut de tot: emoció, ràbia, sensualitat, excitació, contradicció... una interpretació construïda amb les bones arts d'un artesà de la lírica que gaudeix d'un timbre molt bell i una tècnica que li permet comunicar tots els sentiments necessaris per explicar la ment contradictòria d'un soldat navarrès que ho deixa tot per una dona que, al final, el rebutja. Només puc dir que ha estat fantàstic!

De la resta de repartiment destacar la intervenció del baix-baríton Erwin Schrott -el marit d'Anna Netrebko, sigui dit de pas-, un Escamillo de presència molt jove -tot i tenir 38 anys-, però amb una veu molt bonica i una actuació escènica notable.

La polèmica posada en escena? Doncs no ha estat tal cosa, ja que Calixto Bieito ens ha mostrat un plantejament escènic força convincent, i ens ha traslladat fins a la frontera d'Espanya amb el Marroc, on els Dragons d'Alcalá (regiment sevillà) han passat a ser membres de la Legión -per cert, he trobat a faltar la cabra-. No és aquesta una producció que m'hagi fascinat, però almenys no ha estat del tot gratuïta, sinó que realment sap plantejar els sentiments contradictoris dels diferents personatges. Amb tot, sí que hem viscut en algun moment provocacions innecessàries (a ulls de tercers segur que n'hi ha més, o menys) que, segur, buscaven el xiulet i la cridòria del final:

- Cal que una cantant hagi de treure's les calces en escena?
- *Cal un ballarí completament nu emulant un torero?
- Cal una bandera d'Espanya de la mida de la Pl. Colon de Madrid?
- Cal un toro d'Osborne -que sigui dit de pas ha estat aplaudit per un sector del públic en veure'l, i no ha dit res quan ha caigut-?

A banda d'això, Bieito avui s'ha endut xiulets i aplaudiments, no sabria dir en quina proporció, doncs ha sonat de manera força uniforme. Per tant, haurà de replantejar la seva carrera que, fins a la data, en gran part ha basat en la provovació. Només una reflexió: Bieito és menys provocador que en el passat, o és que ens hi estem acostumant?

Finalment, i més enllà de l'òpera, després de la funció d'avui s'ha celebrat un cocktail al foyeur del teatre on hi he estat convidat. Allà he pogut saludar a Alagna -molt simpàtic, per contra del que m'havien dit!, tant que li he demanat un autògraf!- i brindar la copa de cava amb amics, coneguts i saludats.


Una nit excel·lent! Una Carmen per repetir, però cap al mes juliol amb Anna Caterina Antonacci, doncs a Alagna ja he pogut gaudir-lo, ara em manca una Carmen de debò.

PS: la foto de portada és de la Teresa, amiga villazonista. Gràcies!!

*segons m'han comentat experts en tauromàquia, és habitual que els toreros novells es despullin a la llum de la lluna, i es posin al davant d'un toro. Tot i aquesta justificació, crec que treu protagonisme a la fantàstica música de Bizet buscant el rubor d'aquell públic més clàssic.

dilluns, 27 de setembre del 2010

I AVUI... "CARMEN" AL LICEU

Amb quasi tot venut, a partir d'aquest vespre tindrem l'oportunitat d'acostar-nos a la genial, i molt popular, òpera de Georges Bizet, Carmen, al Gran Teatre del Liceu. En aquesta ocasió no he pogut assistir a l'assaig general, de manera que hi aniré amb la il·lusió de gaudir d'una fantàstica partitura, i amb l'esperança d'una bona direcció escènica -els comentaris que he anat rebent són en aquest sentit-, a càrrec del molt polèmic Calixto Bieito.

Així doncs, la crònica l'escriuré aquesta nit o, com a tard, demà a la tarda. Però si voleu un resum argumental, històric i musical de l'òpera, només heu de clicar a l'enllaç i escoltar els Moments d'Òpera que vam dedicar a la genial obra de Bizet.

Per cert, aniré explicant allò que em trobo aquest vespre pel GTL a través del meu twitter (www.twitter.com/agalceran).

divendres, 24 de setembre del 2010

"CARMEN" AL LICEU #2

Tal i com em vaig comprometre, us faig arribar les biografies de l'equip que integra la producció de Carmen de G. Bizet que, a partir de dilluns, podrà veure's al Gran Teatre del Liceu:

Marc Piollet (Direcció musical)
Nascut a París, va estudiar a la Hochschule der Künste de Berlín i va rebre classes magistrals de John Eliot Gardiner, Michael Gielen i Kurt Masur. Ha estat director titular de la Philharmonisches Staatsorchester Halle i Staatstheater de Kassel. Entre 2003 i 2005 va ser director musical de la Volksoper de Viena. El 2004 va passar a ser director musical titular de l’Staatstheater de Wiesbaden. El seu repertori inclou Der Ring, Don Carlos, Idomeneo, Faust, Der Freischütz, Salome, Jenufa, Così fan tutte, Il barbiere di Siviglia, La bohème i Falstaff, entre d’altres. Ha dirigit a l’Staatsoper d’Hamburg, Viena i Stuttgart, Vlaamse Opera d’Anvers, Colònia, Deutsche Oper de Berlín, Ruhrtriennale, Opéra de París, Tòquio i les principals orquestres simfòniques i filharmòniques alemanyes i franceses.
També ha dirigit Carmen al Théâtre Graslin de Nantes i Staatstheater d’Stuttgart.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Calixto Bieito (Direcció d’escena)
Exdirector artístic del Teatre Romea, a la seva extensa carrera com a director de teatre, en els últims anys ha sumat una activitat operística d’abast internacional. Ha dirigit un gran nombre de produccions als millors teatres europeus; entre les últimes destaquen: Tirant lo Blanc (Berlín, Frankfurt, Romea i Guanajuato), Brand (Bergen i Festival Ibsen d’Oslo), Lulu (Manheim), Don Carlos (Mannheim, Perpinyà, Festival Grec i Teatro Valle-Inclán de Madrid) i Stemmer (Bergen, Copenhague i FACYL de Salamanca), La vida es sueño (Buenos Aires). En òpera destaquen Der fliegende Holländer i Parsifal (Stuttgart), La casa dels morts (Basilea), Lulu (Mannheim i Basilea), Armida (Komische Oper de Berlín), Le Grand Macabre (Friburg). Ha estat guardonat amb el premi europeu de cultura Pro-Europa (2009) per la seva tasca operística.
Debutà al Liceu la temporada 2000-01 amb Un ballo in maschera. Hi ha tornat amb Don Giovanni (2002-03 i 2007-08) i Wozzeck (2005-06).

José Luis Basso (Director del Cor)
D’origen italoargentí, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro Argentino de La Plata, fins que el 1989 es va fer càrrec del Cor del Teatro Colón de Buenos Aires. Fins al 1994 va col·laborar al Liceu amb els mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcció del Cor del Teatro San Carlo de Nàpols. Des de 1996 és el mestre del Cor del Maggio Musicale Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi Grammy. Col·labora amb les més prestigioses batutes del moment: Mehta, Sinopoli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Burgos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguració de l’Òpera de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg.
És director del Cor del Gran Teatre del Liceu.

Òscar Boada (Director del Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya)
Llicenciat per la Royal School of Music en direcció coral, és director musical de l’Escola IPSI i del Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya. Va ser pianista titular i assistent de direcció de l’Orfeó Català. Ha col·laborat amb diverses orquestres de prestigi i amb els directors més importants. Va ser guardonat amb la menció especial del Premi Ciutat de Barcelona 1999. Obtingué el Premi Reus de composició per a veus infantils, el tercer premi en el Concurso Internazionale Marielle Ventre para Direttori di Coro i és membre del jurat del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, del de Torrevieja i Tours. Ha realitzat amb el Cor Vivaldi gires per Europa, Argentina i els Estats Units.
Debutà al Liceu amb Tosca (2003-04). Hi ha tornat amb Boris Godunov, Turandot (2004-05), La Gioconda, Die tote Stadt i Wozzeck (2005-06), Boulevard Solitude (2006-07) i Król Roger (2009-10).

Josep Ribot (Zuniga)
Nascut a Palma de Mallorca, va estudiar al Conservatori de les Illes Balears, a la Juilliard School de Nova York i l’Opéra de París. És cantant habitual a l’Opéra de la Bastille: Lulu, Manon, Don Giovanni, Les contes d’Hoffmann, Guerra i pau i Gianni Schicchi, entre d’altres. Al Festival d’Orange va cantar en L’heure espagnole, al Grand Théâtre de Ginebra en Un re in ascolto de Berio, I puritani i La bohème a Nantes, Carmen a Gènova, Il barbiere di Siviglia a Londres i Les Troyens a Amsterdam. Al Teatro Real de Madrid ha cantat en Tosca, Macbeth, Don Carlo, Die Zauberflöte, Dialogues des Carmélites, Ariadne auf Naxos, Les contes d’Hoffmann i El viaje a Simorgh.
Debutà al Liceu amb Il corsaro (2004-05). Hi ha tornat amb La Gioconda i Otello (2005- 06) i diversos programes al Foyer, Le nozze di Figaro, Die Meistersinger von Nürnberg, Salome (2008-09) i La fille du régiment (2009-10).


Àlex Sanmartí (Moralès)
Nascut a Barcelona, va formar part de l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va debutar com a Guglielmo (Così fan tutte) i hi participà en diverses temporades. Va cantar La fille du régiment al Principal de Barcelona, L’elisir d’amore a Maó i Medea de Pacini a Taormina. Va formar part de la companyia estable de l’Stadttheater de Friburg (2004- 2006), on va cantar The Civil Wars de Glass, Così fan tutte, Lucia di Lammermoor, Aida, La petita guineu astuta, Les contes d’Hoffmann, Lady Macbeth de Msensk, Le nozze di Figaro, La bohème i Les nègres de Lévinas. També ha cantat a Aquisgrà, Augsburg (Madama Butterfly), Coblença, Essen, Magúncia i Nuremberg, entre altres ciutats.
Debutà al Liceu amb Il viaggio a Reims (2002-03). Hi ha tornat per a sessions al Foyer i amb La petita Flauta Màgica del Petit Liceu, Giulio Cesare (2003-04) i La fille du régiment (2009-10).

Roberto Alagna (Don José)
Nascut a França, estudià al Conservatori Nacional de Le Raincy i a l’Escola de l’Opéra de París. El 1988 guanyà el primer premi en la Competició Luciano Pavarotti de Filadèlfia. Fou distingit amb l’Orde de Cavaller de les Arts i les Lletres del Govern francès (1996). Ha cantat, entre altres títols, La rondine, L’elisir d’amore, Lucia di Lammermoor, Roberto Devereux, Il trovatore, Don Carlos, Simon Boccanegra, Macbeth, Roméo et Juliette, Faust, Werther, Manon, L’amico Fritz, Carmen, Pagliacci, Cyrano de Bergerac i Tosca, en escenaris com el Festival de Glyndebourne, Staatsoper de Viena, La Bastille de París, Metropolitan de Nova York i La Scala de Milà. Vladimir Cosma creà el paper de Marius de Marius et Fanny, pensant en Alagna, que l’estrenà a Marsella (2007).
Debutà al Liceu la temporada 1991-92 amb La bohème i La Traviata. Hi ha tornat amb Aida (2007-08).

Brandon Jovanovich (Don José)
Nascut a Billings (Montana), estudià a la Northern Arizona University i a la Manhattan School of Music. El seu repertori inclou els rols principals de l’òpera francesa, italiana, alemanya i eslava, com Don José de Carmen (Metropolitan de Nova York, Glyndebourne), Luigi d’Il tabarro i Pinkerton de Madama Butterfly (San Francisco), Boris de Kàtia Kabànova (Chicago), Steva de Jenufa (Staatsoper de Munic), Turiddu de Cavalleria rusticana (Houston Grand Opera), Die Vögel de Walter Braunfels (Los Angeles). Entre les seves interpretacions més destacades té Les contes d’Hoffmann (La Scala de Milà), Cavaradossi (Òpera Nacional de Bordeus i Vlaamse Opera d’Anvers), Pinkerton i Cavalleria rusticana (New York City Opera i Staatstheater d’Stuttgart) i Tosca (Festival de Bregenz).
Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Germán Villar (Don José)
Nascut a Alborache (València), estudià al Conservatorio Joaquín Rodrigo de València. El 2000 participà en el Programa de Joves Artistes del Metropolitan de Nova York. Dos anys més tard guanyà tres premis del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Debutà cantant Alfredo de La Traviata. El 2008 debutà a La Scala de Milà com a Christian de Cyrano de Bergerac. Des de setembre de 2009 forma part de la companyia estable de l’Stadttheater de Friburg on ha interpretat rols com Siegmund de Die Walküre, Samson, Riccardo d’Un ballo in maschera o Adorno de Simon Boccanegra. Debutà a la Deutsche Oper de Berlín amb Cloriviere de Marie Victoire de Respighi i al Kursal de Sant Sebastià amb Don José de Carmen, entre d’altres.
Va participar en les sessions del Foyer de la temporada 2005-06 amb «La fascinació per Orient».

Erwin Schrott (Escamillo)
Nascut a Montevideo, estudià solfeig i piano. El 1998 guanyà el primer premi del concurs Operalia, tot iniciant la seva carrera internacional. Debutà al Metropolitan de Nova York (La bohème) dos anys més tard. També ha cantat al Teatro Real de Madrid (Requiem de Verdi), La Monnaie de Brussel·les (Macbeth), Washington, Teatro Regio de Torí, Maggio Musicale de Florència i Covent Garden de Londres (Don Giovanni), Los Angeles (Don Giovanni, Figaro de Le nozze di Figaro), Florència (Lombardi alla prima crociata), La Scala de Milà (Don Giovanni, Carmen i Les contes d’Hoffmann), València (Don Giovanni, Le nozze di Figaro i Faust), Sevilla (Don Giovanni) i a l’Opernhaus de Zuric (Mosè). En el Festival de Salzburg debutà amb Don Giovanni i hi va tornar amb Le nozze di Figaro i novament amb Don Giovanni.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Jean François Lapointe (Escamillo)
Nascut al Quebec, estudià piano i cant. Es va graduar a la Université Laval de Quebec i continuà la seva formació als Estats Units. S’ha consagrat especialment al repertori francès. Ha cantat rols com Figaro d’Il barbiere di Siviglia, Danilo, Silvio, Falke, Albert de Werther, Valentín de Faust, Mercutio, Lescaut, Chorèbe de Les Troyens, Escamillo de Carmen, Ford de Falstaff, Landry de Fortunio o els rols titulars de Pelléas et Mélisande, Candide de Leonard Bernstein, Hamlet, Marouf d’Henry Rabaud, Manon i Don Giovanni; en escenaris com el Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, La Scala de Milà, Royal Danish Opera de Copenhaguen, Bilbao, Teatro Real de Madrid, Teatro Regio de Torí, Opéra Comique i Théâtre des Champs Elysées de París, La Monnaie de Brussel·les i al Festival de les Chorégies d’Orange, entre molts d’altres.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Àngel Òdena (Escamillo)
Nascut a Tarragona, estudià al Conservatori de la seva ciutat. Va fer el seu debut al Teatro Petruzzelli de Bari amb La bohème. També ha cantat al Teatro de la Zarzuela de Madrid (La Traviata), Teatre São Carlos de Lisboa (Il barbiere di Siviglia, L’isola disabitata), Òpera d’Hamburg (Turandot, L’elisir d’amore, La Cenerentola, Anna Bolena, Il barbiere di Siviglia i Madama Butterfly), Teatro Real de Madrid (Pagliacci, Madama Butterfly, Luisa Fernanda), Teatro Regio de Torí (Lohengrin), Concertgebouw d’Amsterdam (Falstaff), Tolosa de Llenguadoc (Elektra i Carmen), Deutsche Oper de Berlín (Manon Lescaut), Las Palmas (Thaïs, Tristan und Isolde) i festivals d’Orange i Verona (Carmen), entre d’altres.
Debutà al Liceu amb L’elisir d’amore (1997-98). Hi ha tornat sovint, les últimes vegades amb Maria Stuarda i Così fan tutte (2003-04). La temporada 2004-05 hi tornà novament amb L’elisir d’amore i la 2006-07 amb Lucia Lammermoor.

Marc Canturri (Dancaïre)
Nascut a Andorra, on va començar la seva carrera musical al cor nacional, estudià cant a Barcelona. Ha cantat Don Pasquale, Faust, Manon, Roméo et Juliette i Madama Butterfly (Sabadell); Carmen, Les contes d’Hoffmann (Colònia), Pagliacci (Orquesta Filarmónica del Valle, Colòmbia); Carmen (Letònia); Il viaggio a Reims, Ariadne auf Naxos (Oviedo); Il tutore burlato, Il barbiere di Siviglia, El gato con botas (Teatro Real de Madrid); L’enfant et les sortilèges (Orquestra Simfònica de Montreal); Emilia di Liverpool (Liverpool, Gdansk i Bremen); Il segreto di Susanna (Liverpool); El retablo de Maese Pedro (Teatro Real, ABAO de Bilbao i La Maestranza de Sevilla), i L’isola disabitata (Teatro Arriaga de Bilbao).
Debutà al Liceu amb La gazzetta (2004-05). Hi ha tornat amb Ariodante (2005-06), Don Carlos i Boulevard Solitude (2006-07). També ha participat en sessions al Foyer i al Petit Liceu, la darrera El retablo de Maese Pedro (2008-09).

Francisco Vas (Remendado)
Nascut a Saragossa, va estudiar cant i violí a Barcelona. Ha cantat, entre d’altres, Babel 46, Pepita Jiménez, Carmen i Die Zauberflöte a Peralada; L’Atlàntida al Festival de Granada; Los amantes de Teruel al Teatro de la Zarzula; Il barbiere di Siviglia a Glyndebourne; Rita, Così fan tutte, Die Zauberflöte, L’isola disabitata, La Canterina i La belle Hélène a l’Opéra de Chambre de France; Babel 46, L’enfant et les sortilèges i Rita al Teatro Real; Gurrelieder a Saragossa i Barcelona, i The Rake’s Progress a Oviedo.
Debutà al Liceu la temporada 1993-94 amb un recital líric. Des d’aleshores ha intervingut amb regularitat en les temporades del Teatre, i més recentment en les 2007-08 (Andrea Chénier i Tannhäuser), 2008-09 (L’incoronazione di Poppea, La cabeza del Bautista i Salome) i 2009-10 (Król Roger, Tristan und Isolde, Der Rosenkavalier, Pikovaia Dama i El jugador).

Abdel Aziz El Mountassir (Lillas Pastia)
Nascut al Marroc, cursà estudis de dret, filosofia i antropologia. Va intervenir en la pel·lícula En construcción, premiada amb un Goya el 2002. En cine també ha intervingut en Cartas de Alou, Poniente, Hijas de Mohamed i el curtmetratge De las relaciones. En televisió ha interpretat diversos papers en sèries com Abuela de verano (2005), Vientos de agua (2005) i El cor de la ciutat (2006). En teatre, cal destacar la seva participació en Retorn al desert (Teatre Lliure de Barcelona, 2003), Las puertas del cielo (2004-07), Tristan e Isolda de Joan Brossa, una adaptació teatral de Carles Santos (2004); Los veraneantes (Teatre Lliure de Barcelona, 2006) i King (Festival de la Temporada Alta de Girona, Festival Grec de Barcelona i Berlín, 2006-07).
Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Eliana Bayón (Frasquita)
Amb una estreta relació amb el Teatro Colón de Buenos Aires, es va graduar al seu Instituto Superior. Al mateix teatre hi ha cantat: Turandot (Liù), La bohème (Musetta), Le nozze di Figaro (Susanna), Dialogues des Carmélites (S. Constance), i en altres teatres: I puritani (Elvira), Rigoletto (Gilda), Il barbiere di Siviglia (Rosina), Les mamelles de Tirésias (Tirésias), L’elisir d’amore (Adina), Don Pasquale (Norina), Alcina (Oberto), Il viaggio a Reims (Madama Cortese), Don Giovanni (Zerlina), sota la direcció dels mestres J. López Cobos, M. Benini, M. Valdés, J. Pons, M. Roa, J. Latham-Koenig, M. Ortega, R. Frizza i A. Ros-Marbà.
Debutà al Liceu amb L’occasione fa il ladro (2002-03) i hi ha tornat amb Il mondo della luna (2003-04), Rigoletto (2004-05), Semiramide (2005-06), Don Carlos (2006-07), Tannhäuser (2007-08), Le nozze di Figaro i La cabeza del Bautista (2008-09).

Itxaro Mentxaka (Mercédès)
Nascuda a Lekeitio (Biscaia), estudià al Conservatori de Bordeus. Al Teatro Real de Madrid ha participat en Elektra, Don Quijote de Halffter, Der Rosenkavalier, Parsifal, Die Zauberflöte, Babel 46, Madama Butterfly, Das Rheingold, Pikovaia Dama i Götterdämmerung, entre altres títols. També ha cantat al Festival de Peralada (Die Zauberflöte i Carmen), Trieste, Teatro de la Zarzuela, Oviedo i París (La generala), Corea (Carmen), Madrid (Luisa Miller i Die aegyptische Helena) i Tolosa de Llenguadoc (El sombrero de tres picos), entre altres escenaris. Recentment ha cantat al Teatro Real de Madrid (Lulu), Bilbao (Les mamelles de Tirésias) i Sevilla (Cyrano de Bergerac i La Traviata).
Debutà al Liceu la temporada 1989-90 amb Cristóbal Colón i des d’aleshores participa regularment al Teatre. Les seves darreres intervencions han estat La Cenerentola i Luisa Miller (2007-08).

Béatrice Uria-Monzon (Carmen)
Estudià a l’École d’Art Lyrique de l’Opéra de París. A l’Opéra de París ha interpretat els rols de Dulcinea (Don Quijote), Judith (El castell de Barbablava), Venus (Tannhäuser), Orlofsky (Die Fledermaus), Giulietta (Les contes d’Hoffmann) i Carmen. També ha cantat el rol de Carmen a La Bastille, Teatro Colón de Buenos Aires, Teatro Reggio de Torí, Festival de Verona i de les Chorégies d’Orange, Staatsoper de Viena i Munic, Metropolitan de Nova York, Houston i Teatro Real de Madrid, entre altres escenaris. El seu repertori inclou els rols de Charlotte (Werther), Giulietta (Les contes d’Hoffmann), la reina Gertrud (Hamlet), Eboli (Don Carlo), Leonora (La favorite), Didon (Les Troyens) i Margherite (La damnation de Faust), entre d’altres, que ha cantat als escenaris més prestigiosos del món.
Debutà al Liceu amb Hamlet (2003-04). Hi ha tornat amb Tannhäuser, la temporada 2007-08.

Jossie Pérez (Carmen)
Nascuda a Puerto Rico, va ser membre del Metropolitan Opera’s Lindemann Young Artist Development Program. Va guanyar les audicions del National Council al Metropolitan de Nova York i la Competition Operalia 2001 a Washington. Ha cantat, entre d’altres, el rol principal de Carmen (Boston i França); Cherubino de Le nozze di Figaro, segona dama de Die Zauberflöte, Lola de Cavalleria rusticana, Ascanio de Les Troyens i Siébel de Faust (Nova York); Donna Elvira de Don Giovanni (San Antonio); Dorabella de Così fan tutte (Xile, Festival d’Spoleto i Boston); Idamante d’Idomeneo i Annio de La clemenza di Tito (Washington), i Isabella de L’italiana in Algeri i Sifare de Mitridate (Granada).
Debutà al Liceu amb la «Marató Vincenzo Bellini» al Foyer (2001-02). Hi ha tornat amb La clemenza di Tito (2006-07), Le nozze di Figaro (2008-09) i L’arbore di Diana (2009- 10).

María José Montiel (Carmen)
Nascuda a Madrid, va estudiar al Conservatori de la seva ciutat i va perfeccionar els seus coneixements a Viena. Va cursar estudis de dret i va obtenir el DEA en història i ciències de la música per la Universidad Autónoma de Madrid. Va debutar a Itàlia amb el rol de Carmen, i va tornar a interpretar-lo a Suïssa, Alemanya i Tolosa de Llenguadoc. A més, ha cantat títols com Les contes d’Hoffmann, La favorite, La clemenza di Tito, Le nozze di Figaro, Così fan tute, Il barbiere di Siviglia, Werther, Federica de Luisa Miller, en escenaris com Estrasburg, Colònia, París, Viena, Staatsoper de Berna, La Monnaie de Brussel·les, Teatro Real de Madrid i diversos escenaris italians de prestigi. També ha cantat Luisa Fernanda (La Scala de Milà i Los Angeles), Carmen (Òpera Nacional de Tòquio) i Federica de Luisa Miller (Opéra de París), a més d’un ampli repertori concertístic.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Marina Poplavskaia (Micaëla)
Nascuda a Moscou, va començar la seva carrera professional a la Nova Òpera de Moscou, on va debutar com a Tatiana de Ievgueni Onieguin. Ha cantat en escenaris com el Covent Garden de Londres (Rachel de La juive, Donna Anna de Don Giovanni, Elisabetta de Don Carlo, Tatiana, norna de Götterdämmerung i Amelia de Simon Boccanegra), Avinyó (Donna Anna), Metropolitan de Nova York (Natasha de Guerra i pau, Liù de Turandot), Concertgebouw d’Amsterdam (Mathilde de Guillaume Tell), Festival de Salzburg (Desdemona d’Otello), La Monnaie de Brussel·les i Buenos Aires (Requiem de Verdi), Staatsoper de Berlín (Margarite de Faust), Nederlandse Opera d’Amsterdam, Los Angeles, Staatsoper d’Hamburg i Seül (Violetta de La Traviata), Opernhaus de Zuric (Leonora d’Il trovatore) i New Israeli Opera (Rachel de La juive), entre d’altres.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.


María Bayo (Micaëla)
Va rebre el Premi Nacional de Música 2009. És convidada regularment pels teatres d’òpera de tot el món. Ha encarnat un ampli repertori –vuitanta rols d’òpera i sarsuela– des del segle XVIII (Cavalli, Graun, Hasse, Nebra, Händel, Traetta, Gluck) fins al segle XX (Debussy, Granados, Falla, Vives, Guridi, Poulenc, Stravinsky). Ha mostrat predilecció per Mozart (primera cantant espanyola convidada pel Festival de Salzburg durant quatre temporades successives representant la trilogia Mozart-Da Ponte), Rossini i l’escola francesa. Des del principi cultiva el món del lied, el repertori concertístic i la recuperació i enregistrament de pàgines d’òperes i sarsueles oblidades del segle XVIII.
Debutà al Liceu la temporada 1993-94 amb la gala «Les millors veus del món». Posteriorment hi ha cantat Turandot, Le nozze di Figaro, La bohème, Il viaggio a Reims, L’elisir d’amore, Idomeneo i Les mamelles de Tirésias.

Ainhoa Garmendia (Micaëla)
Nascuda a Sant Sebastià, cursà estudis d’acordió i piano abans d’entrar a l’Escola de l’Orfeón Donostiarra. Estudià a la Universität für Musik und Darstellende Kunst de Viena i a l’escola d’òpera CNIPAL de Marsella. Des del 2001 al 2009 fou solista de l’Òpera de Leipzig, on cantà rols com Aspasia (Temistocle), Pamina (Die Zauberflöte), Adina (L’elisir d’amore), Marzelline (Fidelio), Lisa (La sonnambula), Musetta (La bohème). Els 2006 i 2007 va cantar Despina (Così fan tutte) a Glyndebourne i al Royal Albert Hall de Londres. Recentment ha tornat com a Susanna (Le nozze di Figaro) a la Vlaamse Opera d’Anvers, Frankfurt, Toulon i Bilbao, com a Micaëla (Carmen) al Festival de Sant Sebastià i com a Zerlina (Don Giovanni) a Oviedo.
Debutà al Liceu amb La clemenza di Tito (2006-07). Hi ha tornat amb Le nozze di Figaro (2008-09) i L’arbore di Diana (2009-10).

Nota: tota la informació prové del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu.


dijous, 23 de setembre del 2010

TORNEN ELS TALLERS D'INCIACIÓ A L'ÒPERA

Després de la sorprenent resposta d'assistents de l'anterior curs, aquesta temporada repetim el taller d'iniciació a l'òpera a la Biblioteca Popular Santa Oliva d'Olesa de Montserrat, però amb la clara voluntat de seguir oferint continguts interessants per aquells que han mostrat curiositat per aquesta bella música, de manera que no repetirem els continguts de la passada edició - per bé que sí en farem un bon repàs, per fer memòria -.

Però si no vas poder assistir a l'anterior convocatòria- un bon grapat de gent va haver de quedar-se fora a causa de la limitació d'aforament - no has de patir, doncs no donarem res per sabut i tot es pot explicar de nou, si hi ha algun dubte. És a dir, la idea del taller és gaudir i estimar l'òpera, i per aconseguir-ho cal entendre-la, així que qualsevol pregunta serà ben rebuda i, si per qualsevol motiu, en aquell moment no tenim la resposta, cap problema, la buscarem.

Així doncs, si vols aproximar-te a l'òpera d'una manera totalment didàctica, amena i divertida, apunta't al taller d'iniciació a l'òpera que, a partir del 14 d'octubre s'oferirà a la Biblioteca Popular Santa Oliva d'Olesa de Montserrat, cada dijous de les 19h a les 20.30h. A més, és gratuït.

Per formalitzar la vostra inscripció cal que us poseu en contacte amb la Biblioteca (93.778.00.50, ext. 3319). Per cert, ja hi ha més de vint persones apuntades...

dimecres, 22 de setembre del 2010

PUCCINI

L'edició d'aquesta setmana dels Moments d'Òpera la dedicarem a la figura de Giacomo Puccini (Lucca, Itàlia, 22 de desembre de 1858 - Brussel·les, 29 de novembre de 1924), compositor italià qui, amb tant sols 10 òperes és, segurament, un dels autors més coneguts del món de la lírica. Estilisticament hem d'ubicar-lo al verisme, tot i que les seves darreres obres s'avenen més a l'estil postverista.

En tot cas, el programa de dimecres serà una repàs a la seva biografia i, alhora, escoltarem moments destacats de la seva obra. En aquesta edició, i de manera extraordinària, comptarem amb la presència de l'Àlex Pallarès, amic del programa i gran amant de l'òpera, qui ens proposarà endinsar-nos al món puccinià a través de grans veus del segle XX.

Com sempre, els Moments d'Òpera els podreu escoltar aquest migdia a través del 90.1FM, online o descarregant-los del podcast.

dimarts, 21 de setembre del 2010

"CARMEN" AL LICEU #1

Del 27 de setembre al 17 d'octubre podrà veure's al Gran Teatre del Liceu l'òpera Carmen de Georges Bizet, de la qual se’n faran catorze funcions. El mateix muntatge tornarà al teatre amb set funcions del 21 de juliol al 30 de juliol, de manera que en total es faran 21 funcions al llarg de la temporada 2010-2011.

La nova coproducció del Teatre del Liceu, Teatro Massimo (Palermo) i Teatro Regio (Torí) està basada en la producció original del Festival de Peralada. Està dirigida escènicament per Calixto Bieito i musicalment per Marc Piollet. En un proper post us faré arribar les biografies dels protagonistes d'aquesta producció de Carmen.

L’argument de Carmen –el de la novel·la (1845) de Mérimée i el de l’òpera (1875) de Bizet– mostra la tràgica història d’un soldat navarrès –Don José– enamorat d’una gitana andalusa molt atractiva –Carmen– que l’arrossega a trencar amb el seu món –l’exèrcit, la família, Micaëla– i a viure, com ella, al marge de la llei. Don José hi accedeix, però la llibertat sexual de Carmen l’engeloseix obsessivament i acaba matant-la.

La novel·la de Mérimée presenta l’argument com el resultat de les confidències que els dos protagonistes havien fet al narrador, i, per tant, com un fet real. Aquest ingredient realista es manté en l’òpera, però sobre l’escena l’argument adquireix una proximitat dramàtica, una concentració i un sentit tràgic que han fet de Carmen un dels personatges més universals de la història de l’òpera.


L’òpera, amb llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy, té quatre actes. El primer és el de la seducció. Carmen, detinguda en un avalot entre cigarreres, aconsegueix que Don José la deixi lliure, tot contravenint les normes de l’exèrcit i els consells de la seva mare que li transmet Micaëla, la noia que la cuida.

El segon acte és el de la ruptura definitiva de José amb l’exèrcit: en una taverna de mala fama freqüentada per contrabandistes, militars i toreros, Carmen aconsegueix que José deserti de l’exèrcit i s’uneixi definitivament al seu grup de contrabandistes.

El tercer acte és el del fracàs de la vida de Don José amb Carmen: té lloc a la muntanya on s’amaguen els contrabandistes, entre atacs de gelosia del soldat, potenciats per l’ocasional presència d’Escamillo, el torero. Quan Micaëla informa Don José que la seva mare s’està morint, es veu obligat a abandonar els contrabandistes, però venjatiu, promet tornar.

El quart acte és el del tràgic desenllaç a Sevilla: davant la plaça de toros on actua Escamillo, Carmen i Don José es troben i s’encaren, ell suplica, insulta i amenaça i ella es nega a simular un amor per l’antic amant que ja no sent. Don José la mata.

Els moments musicals més populars d’aquesta òpera són l’havanera «L’amour est un oiseau rebelle», el duo de Micaëla i Don José «Parle-moi de ma mère» o la seguidilla «Près des remparts de Séville» del primer acte; el brindis del torero («Toréador, en garde»), el quintet dels contrabandistes o la bellíssima ària del soldat «La fleur que tu m’avais jetée», del segon acte; i el tràgic duo fi nal entre els protagonistes.

Font: text i fotografies facilitat pel Departament de Premsa del GTL.

dilluns, 20 de setembre del 2010

"EL GRAN VÁZQUEZ" A "LA PASSIÓ" D'OLESA

Avui m'allunyo -i molt!- del món del l'òpera, i és que aquest dimecres tenim l'oportunitat d'assistir a la preestrena de EL GRAN VÁZQUEZ, una pel·lícula d'Oscar Aibar protagonitzada per Santiago Segura, al teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat.

Es tracta de la biografia del dibuixant de còmics Manuel Vázquez, qui va viure al límit i amb una màxima: robar als rics, per quedar-s'ho ell. És una pel·lícula divertida que dista molt de l'humor al que ens té acostumats en Segura. Tant és així que després de veure-la sorprèn el registre de l'actor en aquest film.

Cal destacar que es comptarà amb la presència dels principals actors, part de l'equip tècnic i... d'una catifa vermella flanquejada per soldats romans (de La Passió, clar)!! La projecció serà el dia 22 de setembre a les 22h.

Si hi voleu assistir podeu comprar la vostra entrada (5€ > més econòmic que anar a qualsevol sala de cinema!!) al TEL-ENTRADA o a les taquilles del teatre el mateix dia de la preestrena.

Per cert, si voleu més informació podeu clicar aquí.

dimecres, 15 de setembre del 2010

I PURITANI

La d'aquesta setmana és una òpera en tres actes amb música de Vincenzo Bellini i llibret del comte Carlo Pepoli, basat en el drama Têtes rondes et cavaliers (Caps rodons i cavallers) de Jacques-Arsène-Polycarpe Ancelot i J.X. Saintine (nom literari de Jacques-Xavier Boniface). L'òpera van estrenar-la el 24 de gener de 1835 al Théâtre Italien de París.

En un moment en que el naixent romanticisme havia posat de moda tot el que es referia a Escòcia i al seu món llunyà i misteriós, no és estrany que Bellini i el seu nou llibretista, el comte Carlo Pepoli, escollissin aquesta història: en un moment crític, Cromwell havia aconseguit derrocar als Estuards i al seu últim rei, Carles I, que havia estat enviat al patíbul al davant del Parlament de Londres, el 30 de gener de 1649.

També a escòcia van triomfar els partidaris a Cromwell que practicaven una varietat estricta de protestantisme semblant a la dels calvinistes, caracteritzada per un rigor extrem en la pràctica religiosa i una intolerància llegendària. En aquest ambient que els escriptors francesos Ancelot i Saintine van situar el seu drama Têtes rondes et cavaliers (Caps rodons i cavallers), d’on es narra un pressumpte episodi de la real i molt accidentada fugida de la reina vídua, Enriqueta de França, a qui els “cromwelians” buscaven amb molt d’interès, igual que al seu fill Carles II.

Va ser aquest drama el que, finalment, van escollir Vincenzo Bellini i comte Carlo Pepoli, com el més adient per a causar un bon impacte al Théâtre Italien de París, tenint en compte la moda del moment i la psicologia de l’espectador parisenc. A més, cal destacar que Rossini, amb el seu enorme prestigi, va intervenir per tal que el Théâtre Italien contractés a Bellini per presentar la seva nova òpera. Si hem de jutjar per les cartes que Bellini va enviar al seu íntim amic Florimo; Rossini va aconsellar al compositor que cuidés el seu modest llenguatge orquestral per estrenar a París: i és que tant sols la melodia no seria suficient, com si ho era a Itàlia a inicis de la seva carrera. Bellini va seguir els consells del seu nou amic, Rossini, i va dissenyar un teixit orquestral molt més ric i interessant que l’aplicat a les seves òperes anteriors, però sense renunciar a la seva arma predilecte: la melodia etèria i voladora, de ritme imprecís i plena d’inesperades inflexions. Aquesta és la qualitat de Bellini, que va captivar a Europa –inclús a Wagner– i que segueix captivant encara, donant vida a aquesta òpera malgrat els insalvables obstacles que la partitura reserva per a la veu de tenor.

Si no coneixeu aquest títol bellinià heu d'escoltar els Moments d'Òpera d'aquesta setmana, però sí ja el coneixeu, sempre és bo reescoltar una obra tant bella. Recorda que el programa s'emet al migdia a través del 90.1FM, online o podràs descarregar-t'ho del podcast.

dimarts, 14 de setembre del 2010

MEDALLES D'OR DEL LICEU, 2010

Segons nota de premsa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu, la Comissió Executiva del GTL ha aprovat, a proposta de la Direcció General, la concessió de la Medalla d'Or 2010 a tres personalitats de reconeguda trajectòria professional i amb una estreta vinculació al Liceu:

NÚRIA ESPERT
Actriu i directora d'escena
MIRELLA FRENI
Soprano
MATTI SALMIEN
Baix

El lliurament de les medalles als guardonats tindrà lloc la primera quinzena del mes de novembre, al Saló dels Miralls.

dimecres, 8 de setembre del 2010

LUCIANO PAVAROTTI

El nostre protagonista d’aquesta setmana va néixer a Mòdena el 12 d’octubre de 1935, i va deixar-nos el 6 de setembre de 2007. Va ser un tenor italià, un dels cantants contemporanis més famosos, tant al món de l'òpera com en altres múltiples gèneres musicals. Molt conegut pels seus concerts televisats i com un de “Els Tres Tenors”, juntament a Plácido Domingo i Josep Carreras. Reconegut per la seva filantropia, va reunir diners per a refugiats i per a la Creu Roja i va ser premiat en diverses ocasions per aquest motiu.


Si voleu recordar-lo o conèixer-lo millor, us proposo que escolteu el programa que aquest migdia dedicarem al gran Luciano Pavarotti, amb motiu del tercer aniversari de la seva mort. Repassarem la seva biografia i escoltarem algunes de les seves millors gravacions.

Recorda que els Moments d'Òpera s'emeten en directe els dimecres al migdia a través del 90.1FM, online o, un cop emès, podràs descarregar-t'ho del podcast del programa.

dilluns, 6 de setembre del 2010

JA FA TRES ANYS

Avui fa tres anys que es va apagar una de les veus més cèlebres del món de l'òpera, la de Luciano Pavarotti (Mòdena, 1935 - 2007) va ser una de les veus italianes més internacionals (amb el permís de Caruso); de fet va aconseguir que moltes persones ens enganxessim a aquesta fantàstica música que tant ens fa vibrar -qui no ha escoltat el seu intens Nessun dorma!?-, així doncs em sento obligat a donar-li les gràcies per haver-me acostat a aquest art que tanta felicitat m'otorga.

Per aquest motiu, el primer programa de la temporada 2010 - 2011 dels Moments d'Òpera el dedicaram al cantant de Mòdena, de manera que repassarem la seva biografia i, com no, escoltarem les parts més rellevants de la seva carrera, bo i gaudint de la seva versàtil i bella veu. A partir del proper dimecres, dia 8 de setembre, comencem de nou.

Hi ha qui en ell hi veu un producte de màrqueting -que també hi és-, però el cert és que els fonaments de la seva tècnica i color vocal li van permetre arribar a ser el cantant d'òpera més popular del segle XX, a més de ser el culpable de portar l'òpera a sectors de la societat que, de manera natural, mai ens hi hauríem acostat, només per això ja es mereix tots els homenatges del món.

Per sempre, gràcies.