dimarts, 21 de setembre de 2010

"CARMEN" AL LICEU #1

Del 27 de setembre al 17 d'octubre podrà veure's al Gran Teatre del Liceu l'òpera Carmen de Georges Bizet, de la qual se’n faran catorze funcions. El mateix muntatge tornarà al teatre amb set funcions del 21 de juliol al 30 de juliol, de manera que en total es faran 21 funcions al llarg de la temporada 2010-2011.

La nova coproducció del Teatre del Liceu, Teatro Massimo (Palermo) i Teatro Regio (Torí) està basada en la producció original del Festival de Peralada. Està dirigida escènicament per Calixto Bieito i musicalment per Marc Piollet. En un proper post us faré arribar les biografies dels protagonistes d'aquesta producció de Carmen.

L’argument de Carmen –el de la novel·la (1845) de Mérimée i el de l’òpera (1875) de Bizet– mostra la tràgica història d’un soldat navarrès –Don José– enamorat d’una gitana andalusa molt atractiva –Carmen– que l’arrossega a trencar amb el seu món –l’exèrcit, la família, Micaëla– i a viure, com ella, al marge de la llei. Don José hi accedeix, però la llibertat sexual de Carmen l’engeloseix obsessivament i acaba matant-la.

La novel·la de Mérimée presenta l’argument com el resultat de les confidències que els dos protagonistes havien fet al narrador, i, per tant, com un fet real. Aquest ingredient realista es manté en l’òpera, però sobre l’escena l’argument adquireix una proximitat dramàtica, una concentració i un sentit tràgic que han fet de Carmen un dels personatges més universals de la història de l’òpera.


L’òpera, amb llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy, té quatre actes. El primer és el de la seducció. Carmen, detinguda en un avalot entre cigarreres, aconsegueix que Don José la deixi lliure, tot contravenint les normes de l’exèrcit i els consells de la seva mare que li transmet Micaëla, la noia que la cuida.

El segon acte és el de la ruptura definitiva de José amb l’exèrcit: en una taverna de mala fama freqüentada per contrabandistes, militars i toreros, Carmen aconsegueix que José deserti de l’exèrcit i s’uneixi definitivament al seu grup de contrabandistes.

El tercer acte és el del fracàs de la vida de Don José amb Carmen: té lloc a la muntanya on s’amaguen els contrabandistes, entre atacs de gelosia del soldat, potenciats per l’ocasional presència d’Escamillo, el torero. Quan Micaëla informa Don José que la seva mare s’està morint, es veu obligat a abandonar els contrabandistes, però venjatiu, promet tornar.

El quart acte és el del tràgic desenllaç a Sevilla: davant la plaça de toros on actua Escamillo, Carmen i Don José es troben i s’encaren, ell suplica, insulta i amenaça i ella es nega a simular un amor per l’antic amant que ja no sent. Don José la mata.

Els moments musicals més populars d’aquesta òpera són l’havanera «L’amour est un oiseau rebelle», el duo de Micaëla i Don José «Parle-moi de ma mère» o la seguidilla «Près des remparts de Séville» del primer acte; el brindis del torero («Toréador, en garde»), el quintet dels contrabandistes o la bellíssima ària del soldat «La fleur que tu m’avais jetée», del segon acte; i el tràgic duo fi nal entre els protagonistes.

Font: text i fotografies facilitat pel Departament de Premsa del GTL.

5 comentaris:

  1. Tinc moltes ganes de veure en directe al Roberto Alagna, al qual segueixo des de l'any 1993 en que va gravar una Traviata amb el Riccardo Muti (si no recordo malament) i que des d'aleshores és un dels meus cantants preferits. També tinc moltes ganes de veure la Bèatrice Uria-Monzon en el paper de Carmen. Per descomptat no n'espero absolutament RES de la producció del Bietio, he vist massa posades en escena d'aquest senyor com per creure que alguna vegada farà quelcom que tingui a veure amb l'idea original de l'obra i no en la provocació barata.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. hahahaha, anava a començar el meu comentari exactament amb la mateixa frase que l'amic cafeter "Tinc moltes ganes de veure al Roberto Alagna"
    No anava, però a continuar igual, perquè, no només no tinc res en contra del Bieito, sino que sembla que aquesta es una de les seves millors produccions, dit inclús pels que no el soporten. En tot cas ¡tinc moltes ganes!
    (Albert, he hagut de canviar de navegador per a poder posar el comentari, ho he fet amb l'Explorer, per que el Mozilla Firefox no me'l agafava)

    ResponElimina
  3. Josep & Teresa,

    a mi també em ve molt de gust escoltar l'Alagna, tot i no ser un cantant dels meus "favorits". Pel que fa a la "Carmen", em ve més de gust l'Antonacci del mes de juliol, però l'Uria-Monzon segur que també la gaudiré.

    Pel que fa a la producció, des del teatre mantenen que és una de les millors lectures de "Carmen" dels darrers anys. Els haurem de donar una mica de crèdit, tot i que en Bieto fa certa por...

    Dilluns ja ho veurem. Hi sereu?

    Una abraçada!!

    Albert

    ResponElimina
  4. Patirem, amb aquesta producció patirem....

    Que be poder veure de nou al Roberto Alagna, quines ganes... Per cert Albert, la foto que poses del Robertiño és molt xula!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Brunilda,

    a partir de dilluns sabrem què ens ofereixen. De tota manera, si visualment no ens agrada, una òpera tant rodona -musicalment parlant- com "Carmen", segur que la gaudim molt, més coneixent el repartiment.

    La foto? Me l'han passat des del Dep. de premsa, així que alguna cosa així veurem a l'escenari...

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina