dilluns, 26 de juliol del 2010

BROS, PROTAGONISTA DE "DOÑA FRANCISQUITA"

Ahir vaig poder assistir a la representació de Doña Francisquita (A. Vives) al Gran Teatre del Liceu, cert és que la sarsuela és un gènere que mai m'ha fascinat, però també és veritat que quan a l'escenari s'hi combinen les veus de cantants com Josep Bros o Mariola Cantarero, es fa difícil renunciar a l'invitació.

Donat que no sóc un bon coneixedor del títol en qüestió, em limitaré a relatar les percepcions que vaig tenir de la representació. D'entrada, la posada en escena, que va anar a càrrec de Luis Olmos, va semblar-me pràctica, imaginativa i, en definitiva, solvent. Molt correcte. De tota manera, vaig trobar que el vestuari, obra de Maria Luisa Engel, no lligava massa amb la proposta escènica, tot i així va ser la part visual que més va agradar-me de la proposta vinguda de Madrid.

En quant a les veus, Bros va ser el gran protagonista de la tarda, amb una elegància en el cant inqüestionable, fraseig clar i molt bones arts interpretatives. Llàstima que la Cantarero mostrés problemes en la zona més aguda de la seva part i, sobretot, quan apianava la veu, ja que arribava a quasi desaparèixer. Alhora, ni de lluny va ser tant entenedora com el seu company de repartiment.

Una gran sorpresa va ser, almenys per mi, el Cardona de Julio Morales, qui va mostrar una emissió molt homogènia i una veu molt bonica que val la pena destacar. La resta? Doncs molt correctes, no es pot dir que l'excel·lència fos la protagonista, però almenys no hi va haver cap desastre que ens fes patir.

En quant al cor, no vull ser malpensat i al·legar les darreres desavinences amb la direcció del teatre i la necessitat de justificar les seves reclamacions, com a resposta a la gran professionalitat i bells resultats d'ahir. Prefereixo pensar que la qualitat inherent és l'explicació.

Pel que fa a la direcció musical, a càrrec de Miquel Ortega, doncs no la vaig trobar tant catastròfica com he llegit en d'altres blocs (segurament a causa de la meva fala de coneixement de l'obra en qüestió), però tampoc puc dir que destaqués en cap moment, més aviat va ser discreta, molt discreta.

Finalment, just acabar la representació, vaig tenir la gran sort de poder accedir al backstage del teatre (convidat per Josep Bros, a qui fa cosa d'un any vaig convidar als Moments d'Òpera), on vaig poder saludar a alguns cantants i membres de l'equip de direcció del teatre. A tots, moltes gràcies!!

Una tarda fantàstica, musicalment parlant, amb la cirereta final de poder posar en comú, amb els protagonistes, allò que acabava de veure a l'escenari.

dijous, 22 de juliol del 2010

DOÑA FRANCISQUITA, L'ARGUMENT

Finalment, el primer repartiment del darrer títol de la temporada del Gran Teatre del Liceu, Doña Francisquita, podrà veure's el proper dia 25 de juliol, a partir de les 17h. Així doncs, i ja que dissabte també hi ha representació -amb el segon repartiment-, avui us faig arribar l'argument d'aquesta sarsuela que fou definida pels seus autors -el compositor Amadeu Vives i els llibretistes Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw- com a «comèdia lírica».

La idea de partir de la comèdia de Lope de Vega La discreta enamorada fou del mateix Vives. A l’estrena del Teatro Apolo de Madrid el 17 d’octubre de 1923, l’autor no hi pogué assistir perquè havia sofert un greu accident (l’orquestració fou acabada per Joaquín Turina i altres assistents seus), però seguí des del seu llit, per telèfon, el grandiós èxit.

L’acció té lloc al Madrid de mitjans segle XIX durant els dies de Carnaval.

Acte I

En una popular plaça madrilenya, a l’inici del Carnaval, veiem dos amics estudiants, Fernando i Cardona, que es troben amb Irene i Aurora la Beltrana, aquesta una actriu de gran predicament. Aurora, de caràcter fort i orgullós, menysprea les apassionades paraules de Fernando, que li va rendidament al darrere i Cardona aconsella a l’amic que no mostri tan ingènuament els seus sentiments.

Apareix –amb la seva mare, Doña Francisca– Francisquita, jove i atractiva, que està enamorada de Fernando. Altres personatges són Lorenzo Pérez, “botellero”, i el seu amic Juan Andrés, i Aurora retreu a Fernando que el nouvingut, Lorenzo, sí que és un home i se’n va amb ell. Francisquita, per cridar l’atenció de Fernando, deixa caure el seu mocador i aconsegueix que el noi l’hi torni. Cardona vol convèncer el seu amic que li valdria més festejar Francisquita i deixar la Beltrana, però Fernando, tot i trobar bonica la noia, no en fa cas. Don Matías, pare de Fernando, apareix amb un ram de flors amb la intenció de declarar el seu amor a Francisquita. Doña Francisca pensava que el vell senyor la pretenia a ella, però aviat s’adonen mare i filla que Don Matías s’ha enamorat follament de la noieta. Aquesta, llesta i atrevida, decideix fingir que accepta i lluitar per aconseguir el fill que estima. Li diu que Fernando fa dies que l’empaita i que cal allunyar-lo de Madrid.

Torna Aurora amb Lorenzo, que es mostra gelós de Fernando, i arriben Fernando i Cardona, els quals, en veure la Beltrana, decideixen provocar-li també gelosia, però la Beltrana s’adona del joc i se’n va. Don Matías busca Fernando per aclarir les acusacions de Francisquita i es produeixen una sèrie d’equívocs, ja que el fill parla d’Aurora, mentre que el pare ho fa de Francisquita; el jove desautoritza l’actriu, que no considera una dona honorable per casar-se amb ella; el pare s’indigna més amb el fill i l’amenaça. Apareix Francisquita, i Fernando, amb la constant intervenció de Cardona, comença a coquetejar amb ella amb la intenció de provocar la gelosia d’Aurora. Fernando admet que la noia és molt bonica, però continua obsessionat per l’actriu. L’acte acaba amb la celebració del Carnaval presidida per Aurora i la sortida d’uns nuvis de l’església on s’han casat.

Acte II

En una esplanada celebren el Carnaval personatges del Madrid popular, disfressats i amb màscares. Aurora la Bertrana canta una copla, ara dolguda pel canvi que ha fet Fernando, i apareix el nombrós grup de l’anomenada «Cofradía de la Bulla», que canta una cançó jocosa. Entren Fernando i Cardona, aquest disfressat de dona per poder acostar-se a les noietes. Don Matías ha fet cridar el seu fill perquè saludi la seva futura esposa, Francisquita, abans de marxar desterrat de Madrid. Francisquita fingeix que està buscant la mare i el seu futur marit i Fernando queda cor-robat de la bellesa i simpatia de la noia, que coqueteja descaradament amb ell i intenta dissimular la seva alegria en veure l’amor i la nova disposició de Fernando vers ella, disposat ara a casar-s’hi sense condicions. El canvi de sentiments que experimenta el jove –l’enamorament que sent per la jove i ingènua Francisquita i les brases que resten del seu turmentat amor i desig cap a la dona fatal que és Aurora– s’expressa en la famosíssima romança «Por el humo se sabe dónde está el fuego».

Cardona, vestit de maja, simula una escena de seducció amb Fernando que l’actriu creu que es de debò i li provoca un atac de gelosia. Aurora, despitada, intenta reconquerir la seva passió, però Fernando creu que només la motiva la gelosia i recorda el menyspreu que li ha mostrat i la rebutja completament. Ella jura venjar-se’n. Entren Doña Francisca, Francisquita i Don Matías i també Cardona, ja vestit d’home. El vell desconfia de la presència del seu fill, que afirma que ha vingut a acomiadar-se, però que aviat comença a coquetejar amb Francisquita. Els cinc personatges canten un graciós quintet, en el qual cadascun expressa les seves inquietuds. Francisquita en acomiadar-se de Fernando simula un desmai i cau als seus braços.

Arriba molta gent tocant i cantant, i també Juan Andrés i Lorenzo Pérez, que paga la festa que s’ha organitzat. Aurora balla una masurca, fet que incomoda Lorenzo, que, ple de gelosia, amenaça de ferir qui gosi ballar amb ella. Francisquita aconsegueix que Fernando s’afanyi a reptar el galant, però Don Matías vol mostrar que encara és un home fort i valent i s’avança a ballar amb Aurora. Quan Lorenzo l’ataca, el domina en pocs instants. Fernando i Francisquita ballen la mateixa tonada, i s’intercanvien paraules amoroses, mentre Cardona, per completar la ronda, treu a ballar Doña Francisca.

Acte III

En un carrer de Madrid on hi ha la casa de Don Matías, de nit, després del típic anunci del sereno, hi entren sis parelles de noies i nois enamorats que canten l’anomenat «Coro de los románticos». Una sèrie de trobades i intrigues precedeixen la reunió de tots els protagonistes al ball de Cuchilleros. Francisquita li diu al vell que Fernando continua festejant-la i, d’altra banda, assegura a la seva mare que es vol casar realment amb Don Matías i que el seu fill, Fernando, de qui està enamorat realment és d’ella, de Doña Francisca. Cardona convenç Fernando que vagi al ball i Aurora, malhumorada, decideix finalment també anar al ball.

En un pati del carrer de Cuchilleros, Aurora la Beltrana, a petició de Cardona, canta el bolero gitano «Marabú», acompanyada pel mateix Cardona. Els romàntics demanen que hi hagi ball i l’orquestra toca el conegut «fandango». Quan Lorenzo arriba per provocar Fernando, Cardona li assegura que aquest no té cap interès per la Beltrana i que l’hi regala de gust. Francisquita arriba amb la mare, i Fernando li demana ajuda perquè intervingui a favor del seu amor, però no s’adona que la vella està convençuda per la seva filla que el jove la festeja a ella i es comporta d’una manera grotesca. Lorenzo també creu que Fernando va darrere de la mare i ho diu a Don Matías. Quan Doña Francisca es decideix a demanar a Don Matías permís per casar-se amb el seu fill, aquest reacciona iradament i li recorda que podria ser la seva mare. Cardona aprofita l’ocasió per replicar que ell mateix es pot aplicar una reflexió semblant si considera la seva intenció de casar-se amb la noia. El vell reacciona amb noblesa i comprèn tot seguit el seu error. Francisquita demana perdó per les seves mentides i intrigues, motivades només per l’amor, i Fernando canta les gràcies de la seva estimada i li demana al pare la benedicció nupcial. Don Matías s’emociona, renuncia al seu casament i convida tothom a beure i a celebrar la boda. Cardona proposa a Aurora trobar-se aquella nit i ella sembla estar-hi d’acord. El cor dels presents canta i balla el «Canto alegre de la juventud» que celebra l’amor i l’alegria de viure.


Font: Departament de premsa del GTL.

dilluns, 19 de juliol del 2010

EL FANTÀSTIC MÓN DELS BLOGS

Això dels blogs és una cosa fantàstica, i és que un comença a escriure al seu blog i, de mica en mica, en vas descobrint de nous, cosa que et permet fer noves amistats que comparteixen les mateixes cabòries, en el meu cas, clar, es tracta de l'òpera. Fa unes setmanes vaig tenir l'honor de sopar amb el Josep i la Glòria (i quin sopar!!), de El Cafè de Nit.

Doncs bé, a banda de bons sopar i grates converses, a través de blogs, el twitter i projectes radiofònics, la passada setmana vaig contactar amb el del Quique Azcona, un crack de les noves tecnologies, amb el que comparteixo el gust per l'òpera. El cas és que al seu blog va proposar una versió molt divertida del final del primer acte de Il barbiere di Siviglia (G. Rossini), jo no la coneixia, però la trobo divertidíssima. Aquí va:


Us atreviu a reunir un grup d'amics i cantar aquest embarbussament coral? Segur que rieu un munt!

Aquí us deixo el text:

Mi par d'essere con la testa
in un'orrida fucina,
dove cresce e mai non resta
delle incudini sonore
l'importuno strepitar.
Alternando questo e quello
pesantissimo martello
fa con barbara armonia
muri e volte rimbombar.
E il cervello, poverello,
già stordito, sbalordito,
non ragiona, si confonde,
si riduce ad impazzar.

divendres, 16 de juliol del 2010

CANCEL·LADA LA FUNCIÓ DEL DIA 23 DE "DOÑA FRANCISQUITA"

Finalment, el dia 23 no podrà estrenar-se la sarsuela Doña Francisquita, i és que amb motiu de la vaga convocada pel Comité d'Empresa del Gran Teatre del Liceu per al proper dia 23 de juliol, la funció de Doña Francisquita programada per aquest dia a les 20h, queda cancel·lada.

Segons ha informat el departement de premsa del GTL, el protocol establert pels canvis o devolucions és el següent:

Localitats adquirides per Canals ServiCaixa o web Liceu

En cas d’haver adquirit localitats per aquests canals, l'import serà retornat directament a les targetes o comptes corrents. Es podran adquirir localitats per a una altra funció pels mateixos canals o a les taquilles del Liceu.

Localitats adquirides directament al Liceu

El teatre es posarà en contacte amb els abonats i espectadors per tal de canviar les localitats per una altra funció de Doña Francisquita o anul·lar-les i retornar-ne els imports.

Per a més informació, adreçar-se al Servei d'Abonaments i Localitats, al telèfon 93.485.99.13, de dilluns a divendres d’11h a 14h i de 15h a 20 h.


Font: Departament de premsa del GTL.

LA PROPERA TEMPORADA DE L'AAOS

Des de fa unes quantes temporades sóc un devot seguidor de les propostes operístiques que, des de Sabadell, l'Associació d'Amics de l'Òpera ens preparen per fer-nos gaudir de títols (habitualment de repertori) amb una dignitat escènica i musical envejable. La qual cosa fa pensar en les diferències pressupostàries d'altres teatres (que disposen de MOLTS més diners per cada títol operístic), i els resultats d'uns i altres. Però això són figues d'un altre paner.

El cas és que si aneu al seu web (www.aaos.info) ja podreu consultar la programació de la propera temporada 2010 - 2011, tal i com ha avançat la Brunilda al seu blog, que començarà amb un Rigoletto de G. Verdi (octubre i novembre de 2010), seguirà amb un homenatge a la sarsuela, començarà l'any 2011 amb Les Contes d'Hoffmann d'Offenbach (febrer i març de 2011) i clourà la temporada amb la rossiniana òpera Il Barbiere di Siviglia.

Més enllà dels gustos musicals de cadascú, és ben cert que totes elles amaguen un gran repte: doncs en cap cas poden assumir-les cantants sense una sòlida preparació. De tota manera, això no és un problema, fet que a Sabadell ens tenen acostumats a uns resultats més que òptims que ens fan assistir, temporada rere temporada, a magnífiques representacions operístiques.

Així doncs, només resta felicitar als de Sabadell per la gran tasca de divulgació que fan i que, com no, anirem a animar-los i a gaudir de la bona música que ens ofereixen.

Per molts anys!!

dijous, 15 de juliol del 2010

"DOÑA FRANCISQUITA" A LA PLATJA

A falta de saber si, finalment, hi haurà vaga dels treballadors del Liceu, el proper dia 23, nit de l'estrena de Doña Francisquita (A. Vives), segons nota de premsa emesa pel teatre, podem confirmar que el proper dimecres 28 de juliol, a les 22.30h, el Liceu i Televisió de Catalunya portaran Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, des del Liceu fins la platja de La Barceloneta on s’hi instal·larà una pantalla gegant situada a la plaça del Mar- Port de Barcelona (platja de Sant Sebastià).

L’entrada serà lliure, prèvia *recollida d’invitacions a les associacions de veïns i comerciants del barri, a partir del 20 de juliol. Amb un màxim de dues localitats per persona, fins a exhaurir-se. No cal dir que l'accés a la platja serà lliure.

Els espectadors podran veure la sarsuela en una pantalla de retroprojecció i simultàniament es podrà veure al Canal 33 així com al jardí del Palau Robert i al Pati de l’Estruch de Sabadell (Festival 30 Nits).


*Les invitacions es podran aconseguir a l'Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, Club Natació Atlètic-Barceloneta, Associació de Veïns de la Barceloneta i Fundació Tot Raval.

dimecres, 14 de juliol del 2010

FLÓREZ A BARCELONA PER PARTIDA DOBLE

Juan Diego Flórez coprotagonitzarà les representacions de l'òpera Linda de Chamounix de G. Donizetti, la temporada 2011 - 2012 del Gran Teatre del Liceu, després dels històrics 100 do de pit emesos durant les representacions de La Fille du Régiment de la present temporada.

Tot i ser un rumor -confirmat pel mateix tenor a orelles d'alguns amics del blog- fins a la data no s'havia publicat enlloc -almenys que jo en tingui constància- que el tenor peruà, i resident a Itàlia, Juan Diego Flórez, finalment cantarà el rol de Carlo de l'òpera Linda di Chamounix de Gaetano Donizetti, segons confirma el seu representant, Ernesto Palacio, al seu web.

Les representacions en les que cantarà Flórez seran les dels dies 20, 23, 27 i 30 de desembre de 2011, i els dies 2, 5 i 8 de gener de 2012. Pel que fa a la part protagonista, Linda, es diu -i ella ho ha confirmat en una recent entrevista a Catalunya Música- serà la soprano alemanya Diana Damrau, per tant podrem gaudir d'un parell de veus excel·lents. Amb tot, aquest darrer punt falta confirmar-lo, i és que l'alemanya en breu ha de donar a llum al seu primer fill i no sabem com afectarà això a la seva agenda professional. A més, encara no s'ha fet públic quin serà la resta de repartiment.

Però la temporada 2011 - 2012, Flórez no només cantarà el Carlo de la Linda di Chamounix al Gran Teatre del Liceu, sinó que el dia 4 de desembre de 2011, i tal i com va fer la temporada 2007 - 2008, en el marc de les representacions de La Cenerentola de G. Rossini, oferirà un recital a Barcelona, m'imagino que acompanyat al piano per Vincenzo Scalera.

En fi, doble motiu d'alegria pels seguidors catalans de Flórez. Seguirem informant.

divendres, 9 de juliol del 2010

EL PÚBLIC DEL LICEU ESTÀ SATISFET AMB LA GESTIÓ DEL TEATRE

Segons una nota de premsa emesa pel Gran Teatre del Liceu, el 93% dels abonats actuals del Liceu ho volen seguir sent; el 80% dels que compren entrades puntualment ho seguiran fent i el 64% dels que no han vingut mai estan disposats a fer-ho.

Però anem a pams. El Gran Teatre del Liceu va demanar a l’empresa Salvetti & Llombart -que per concurs públic va obtenir l’encàrrec- un estudi de mercat amb l’objectiu de profunditzar en el coneixement del seu públic per tal de maximitzar la seva satisfacció amb el teatre, així com conèixer el públic potencial per poder-los acostar al teatre. L’estudi s’ha realitzat en dues grans fases:

Una fase exploratòria, que ha constat de: quatre grups de discussió amb abonats del teatre amb representativitat de tot tipus d’abonaments, entrevistes en profunditat amb públic potencial del teatre (es considera públic potencial aquelles persones que tot i no haver assistit mai al Liceu tenen afinitat al gènere) i entrevistes en profunditat amb experts opinadors del sector.

Una fase concloent amb prou base estadística com per definir plans d’acció en la que s’han realitzat: 590 entrevistes (error estadístic del +/- 4,0%) a abonats de tots els torns i ubicacions del teatre, 175 entrevistes a públic esporàdic (públic del teatre però no abonats sinó que adquireixen localitats) (error estadístic +/- 7,4%) i 363 entrevistes a públic potencial no només de Catalunya (error estadístic +/- 5,14%).

L’estudi diferencia tres perfils de públic que ajudaran a gestionar de manera segmentada al públic del teatre:

1.- Els abonats: Adquireixen gènere, els agrada assistir a l’òpera independentment del que vagin a veure, el seu entorn social és aficionat i tenen un consum d’oci cultural a nivell general més elevat que els altres. Són de classe alta i són els més grans, però tot i això tenen una elevada penetració a Internet per interaccionar amb el Teatre.

2.- Els esporàdics: Adquireixen espectacles, només van a l’òpera si tenen garanties o referències. Són de classe social mitja-alta, tenen un perfil tecnològic també molt sofisticat i una elevada consulta i ús de l’ espai web del Teatre.

3.- Els potencials: Adquiririen Liceu, venir al Liceu per ells seria una experiència relacionada amb el recinte. Són els més joves de tots, tenen un perfil molt tecnològic, per tant, en cas de tenir una futura relació amb el teatre, hauria de ser preferiblement a través d’aquest mitjà.

Quan analitzem les ocasions en les que els abonats venen al teatre, podem observar 5 grans ocasions típiques:

1.- Un 17% de les ocasions “És el meu moment”, la majoria assisteixen al teatre sols, són més joves que la mitja. Per ells és un moment únic a les seves vides, l’òpera els entra pel sentiment.

2.- Un 20% “Sopar i òpera amb la parella”, és una nit compartida amb la parella, el gènere passa a segon pla, la importància és per la vetllada completa.

3.- Un 30,5% “seguint la tradició, avui anem a l’òpera”, és el perfil més gran de tots i els més antics de la casa, anar a l’òpera forma part d’una tradició compartida amb la família.

4.- Un 16,5% “Una nit d’òpera amb el meu amic/ga”.

5.- Un 16% “compartir amb la família”, el que busca aquest perfil d’ocasió és una activitat per compartir amb la família, però no hi ha darrera tradició operística.

Altres dades rellevants de l’estudi són:

El 73% del abonats actuals compren entrades d’òpera per gaudir d’espectacles no inclosos al seu abonament.

Les activitats addicionals que fa el teatre (Petit Liceu, retransmissions d’òpera, material editorial, etc...) són reconegudes pels nostres abonats, però tenen un baix índex de participació, tenint en compte l’elevada vinculació que han demostrat amb el teatre i amb l’òpera; això presenta una clara oportunitat de difusió d’activitats amb el públic actual.

De l’estudi també se’n desprèn que, per tots els perfils, el Gran Teatre del Liceu té la mateixa imatge i posicionament, és a dir, que des del teatre s’ha fet una bona feina de difusió coherent amb la marca. El teatre és concebut com un espai únic i emblemàtic on gaudir d’òpera, i es confirma per tots tres segments com L’ART DE TOTES LES ARTS, connotació molt positiva que ens pot permetre acostar el gènere des de les seves múltiples vessants als diferents públics.

Sobre la intenció del públic a venir al Liceu es constata que: Un 93% dels abonats declara voler mantenir el seu abonament l’any vinent: això és la màxima demostració de la seva alta satisfacció amb el Liceu.

8 de cada 10 persones que esporàdicament visiten el teatre ha declarat tenir intenció de seguir venint. A més, quasi el 40% estarien disposats a adquirir un abonament.

Un 64% del públic potencial declara tenir intenció de venir al Liceu; el principal motiu per venir es conèixer el teatre.


Font: Dep. de premsa del GTL.