Això dels blogs és una cosa fantàstica, i és que un comença a escriure al seu blog i, de mica en mica, en vas descobrint de nous, cosa que et permet fer noves amistats que comparteixen les mateixes cabòries, en el meu cas, clar, es tracta de l'òpera. Fa unes setmanes vaig tenir l'honor de sopar amb el Josep i la Glòria (i quin sopar!!), de El Cafè de Nit.
Doncs bé, a banda de bons sopar i grates converses, a través de blogs, el twitter i projectes radiofònics, la passada setmana vaig contactar amb el del Quique Azcona, un crack de les noves tecnologies, amb el que comparteixo el gust per l'òpera. El cas és que al seu blog va proposar una versió molt divertida del final del primer acte de Il barbiere di Siviglia (G. Rossini), jo no la coneixia, però la trobo divertidíssima. Aquí va:
Us atreviu a reunir un grup d'amics i cantar aquest embarbussament coral? Segur que rieu un munt!
Aquí us deixo el text:
Mi par d'essere con la testa
in un'orrida fucina,
dove cresce e mai non resta
delle incudini sonore
l'importuno strepitar.
Alternando questo e quello
pesantissimo martello
fa con barbara armonia
muri e volte rimbombar.
E il cervello, poverello,
già stordito, sbalordito,
non ragiona, si confonde,
si riduce ad impazzar.
Cada vegada que veig aquest vídeo m'emociono i em parteixo de riure! Gràcies Albert!
ResponEliminaÉs boníssim! No sé si m'agrada més que la versió "original", amb cantants professionals... el cas és que seguint els enllaços, he trobat altres versions molt divertides que, en breu, penjaré al blog!
ResponEliminaGràcies a tu, Quique, per donar-m'ho a conèixer!