Ahir vaig poder assistir a la representació de Doña Francisquita (A. Vives) al Gran Teatre del Liceu, cert és que la sarsuela és un gènere que mai m'ha fascinat, però també és veritat que quan a l'escenari s'hi combinen les veus de cantants com Josep Bros o Mariola Cantarero, es fa difícil renunciar a l'invitació.
Donat que no sóc un bon coneixedor del títol en qüestió, em limitaré a relatar les percepcions que vaig tenir de la representació. D'entrada, la posada en escena, que va anar a càrrec de Luis Olmos, va semblar-me pràctica, imaginativa i, en definitiva, solvent. Molt correcte. De tota manera, vaig trobar que el vestuari, obra de Maria Luisa Engel, no lligava massa amb la proposta escènica, tot i així va ser la part visual que més va agradar-me de la proposta vinguda de Madrid.
En quant a les veus, Bros va ser el gran protagonista de la tarda, amb una elegància en el cant inqüestionable, fraseig clar i molt bones arts interpretatives. Llàstima que la Cantarero mostrés problemes en la zona més aguda de la seva part i, sobretot, quan apianava la veu, ja que arribava a quasi desaparèixer. Alhora, ni de lluny va ser tant entenedora com el seu company de repartiment.
Una gran sorpresa va ser, almenys per mi, el Cardona de Julio Morales, qui va mostrar una emissió molt homogènia i una veu molt bonica que val la pena destacar. La resta? Doncs molt correctes, no es pot dir que l'excel·lència fos la protagonista, però almenys no hi va haver cap desastre que ens fes patir.
En quant al cor, no vull ser malpensat i al·legar les darreres desavinences amb la direcció del teatre i la necessitat de justificar les seves reclamacions, com a resposta a la gran professionalitat i bells resultats d'ahir. Prefereixo pensar que la qualitat inherent és l'explicació.
Pel que fa a la direcció musical, a càrrec de Miquel Ortega, doncs no la vaig trobar tant catastròfica com he llegit en d'altres blocs (segurament a causa de la meva fala de coneixement de l'obra en qüestió), però tampoc puc dir que destaqués en cap moment, més aviat va ser discreta, molt discreta.
Finalment, just acabar la representació, vaig tenir la gran sort de poder accedir al backstage del teatre (convidat per Josep Bros, a qui fa cosa d'un any vaig convidar als Moments d'Òpera), on vaig poder saludar a alguns cantants i membres de l'equip de direcció del teatre. A tots, moltes gràcies!!
Una tarda fantàstica, musicalment parlant, amb la cirereta final de poder posar en comú, amb els protagonistes, allò que acabava de veure a l'escenari.
A mí ja saps que m´entusiasma la sarsuela, però la Francisquita, al igual que em passa amb la Marina, doncs no m´acaben de fer el pes, ves per on...
ResponEliminaAcurada crònica la que ens fas Albert... esperaré a veure que tal el dimecres que la passen pel 33.
Brunilda,
ResponEliminasi a mi va agradar-me, m'imagino que a tu encara t'agradarà més, doncs ja saps que a mi la sarsuela em costa... ja m'explicaràs què et sembla la representació. Si és la d'ahir, ja que el gran nombre de càmeres em va fer sospitar, gaudiràs d'una molt bona interpretació d'en Bros. Sinó, ja veurem com estan dimecres! jeje
Una abraçada,
Albert
No soy "Zarzuelera", que le vamos a hacer, pero ayer vi esta obra por el 33 y.... bueno, he de insistir en el tema! Es una de mis asignaturas pendientes!
ResponEliminaJo acabo de veure-la i confirmo que no es cap assignatura pendent, ès que no m'agrada, i ja està. Per una "romanza" bonica hi han tot un munt de música i, sobretot, diàlegs, d'allò mes...no vull posar adjectius per no ofendre, pero no em va. Això si, el Bros i la Cantarero han estat molt bé, el vestuari m'ha agradat i la que feia de Aurora Beltrana es d'ho pitjor que he sentit en molt temps. Ja ho he provat, i amb mi no hi comptin per a veure sarsueles al Liceu.
ResponEliminaTosca,
ResponEliminaa mi tampoc m'apassiona la sarsuela, però de tant en tant, variar no fa cap mal. Ara bé, no crec que mai arribi a agradar-me del tot.
--
Teresa,
estic amb tu, no compensa tanta obra, per tant pocs moments bells. Així que amb l'òpera ja en tenim prou, i de sobres!!
Ni amb tu, ni amb molta gent. L'ocupació del dia de l'estrena era molt justeta.
Petons a les dues!!
Albert