El passat dissabte vaig assistir al concert que la soprano Ainhoa Arteta va oferir, acompanyada del tenor Ismael Jordi, en el context del Festival Jardins de Cap Roig, amb la música de l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per David Giménez Carreras. Bé, el cas és que el programa prometia, doncs la primera part estava dedicada a l'òpera italiana i la segona a la sarsuela.
Just començar l'espectacle - amb la bella obertura de Le nozze di Figaro (WA Mozart) - ja es va descobrir el poc gust musical i la falta de respecte cap al públic per part de la direcció artística del festival. M'explico, un mal cada cop més extès i, malauradament, desacomplexat va fer acte de presència: l'amplificació amb micròfons. Una cosa és reforçar el so per arribar a tota la platea - molt gran, és cert, en el cas de Cap Roig - (de la qual també n'estic en contra), però una altra és que l'amplificació sigui tant important que només escoltis el so dels altaveus, però, a més, amb una equalització tan penosa que tota la música sonava velada i massa greu.
Tenint en compte que les entrades costaven entre 30€ i 140€, em sembla molt penós oferir un espectacle amb una qualitat tan deficient. De res serveixen les bones arts d'una orquestra, un director i dos cantants si, d'entrada, el so que s'ofereix fa mal a les orelles. A punt vaig estar d'abandonar el recinte, però la vergonya - la que no van tenir els de l'organització - va impedir-m'ho.
Per cert, i que quedi ben clar, en cap cas van anunciar enlloc que el so s'amplificaria. Una pena.
Però no perdem el nord. Part de culpa també la tenen els artistes (tant orquestra, com director i cantants), doncs bé van accedir a actuar en aquelles condicions, prioritzant el volum a la qualitat. Cal que hi reflexionem, doncs si això es posa de moda, ja podem dir "adéu" a l'òpera.
En tot cas, un ZERO a Cap Roig per un concert líric, tal i com ho van anunciar, en unes condicions tan llunyanes al bon gust musical. Tot un atemptat a la lírica. Res més.
Quina llàstima que no disfrutessis del concert... però quan ja s´entra de canto no s´hi pot fer res. Una pena com bé dius!
ResponEliminaCompletament d'acord. Per cert, trobo a faltar una crítica a la Tosca de Peralada... Per quan la tindrem, sr. Galceran?
ResponEliminaI jo també la trobo a faltar... no sí no hi ha res com estar de vacances...
ResponEliminaNoies,
ResponEliminaAquí trobareu una molt bona crònica: http://ves.cat/airW
La meva? Ara m'hi posaré...
Per cert, Srta Sanmartí, benvinguda al blog! No sabíem de la presència per aquí.
Albert,
ResponEliminaL'any 2008 el JDF va cantar a Perelada i ho va fer sense amplificació. La veritat és que les localitats mes llunyanes van perdre molts detalls i matissos de la meravellosa veu del tenor peruà, però tot i així crec que es preferible a bunyols com el que descrius.
No és pot cantar dignament a l'aire Lliure.
ResponEliminaJo he decidit no anar més a Peralada, o l'Auditori reuneix les condicions o ja m'han vist prou.
Els cantants amic Albert, cobren i callen, és llastimós però és així i si s'han d'esforçar una mica menys, millor.
Son gal·les d'estiu, no s'ho prenen seriosament i d'aquesta manera és molt complicat assistir a un esdeveniment d'aquest tipus, amb la mentalitat d'un entusiasta de les veus i la música, com ets tu, sense desesperar-se.
Al Empordà la qualitat musical l'has de buscar a Vilabertran, racó minoritari pels grans gourmets. Divendres comencen amb Goerne, serà la meva dosi musical estiuenca, aquest any que les vaques estan molt escanyolides.
Josep & Joaquim,
ResponEliminaés una llàstima que la direcció artística vagi per aquest camí i, sobretot, que els cantants accedeixin. Com bé diu el Josep, el Flórez va cantar a Peralada sense micròfon i, tot i tenir un veu molt petita, va ser un plaer assistir a aquell concert.
L'Arteta i el Jordi tenen veus més grans i accedeixen a l'amplificació, molt penós.
Joaquim, estic amb tu, si detecto amplificacions (a partir d'ara, ja que no se n'amaguen) ho preguntaré abans de fer la reserva, si n'hi ha, prescindiré d'anar-hi, doncs a casa tinc un munt de CDs que sonen molt millor.
Una abraçada als dos!
Albert
Albert, a Peralada, a dalt de tot, les entrades més econòmiques, vaja!, la veu de Flórez arribava amb precarietat. Si algú necessita un auditori amb l'acústica perfecte és ell. Perdre ni tan sols un matis del seu art és gravíssim.
ResponEliminaJo a Peralada no hi torno fins que no facin un Auditori de nivell, però con que és un Festival per estiuejants, no ho faran, si tingués projecció internacional, seria un altre cosa, però per acontentar les nits dels pixapins, ja està bé.
Per cert Goerne ha cancel·lat el concert de Vilabertran, una llàstima, però hi aniré a finals d'agost per fruir del Quartet Casals i la Julianne Banse. Això amics, són paraules majors i con que ja som a l'esglesia et posen el reclinatori que tan m'agrada. Ha, ha, ha, ha.
Bona nit amic.
jejeje Joaquim, tens tota la raó. El que em passa -i segur que no sóc l'únic- que em costa no sucumbir a la temptació d'acostar-me a escoltar a Flórez, o d'altres veus tant ben qualificades. En tot cas, no deixa de ser una llàstima que, un cop més, els diners siguin la màxima, enlloc de l'excel·lència artística.
ResponEliminaEn fi, espero que et vagi molt bé per Vilabertra, ja ens diràs com t'ha anat!
Una abraçada!