dilluns, 6 de setembre de 2010

JA FA TRES ANYS

Avui fa tres anys que es va apagar una de les veus més cèlebres del món de l'òpera, la de Luciano Pavarotti (Mòdena, 1935 - 2007) va ser una de les veus italianes més internacionals (amb el permís de Caruso); de fet va aconseguir que moltes persones ens enganxessim a aquesta fantàstica música que tant ens fa vibrar -qui no ha escoltat el seu intens Nessun dorma!?-, així doncs em sento obligat a donar-li les gràcies per haver-me acostat a aquest art que tanta felicitat m'otorga.

Per aquest motiu, el primer programa de la temporada 2010 - 2011 dels Moments d'Òpera el dedicaram al cantant de Mòdena, de manera que repassarem la seva biografia i, com no, escoltarem les parts més rellevants de la seva carrera, bo i gaudint de la seva versàtil i bella veu. A partir del proper dimecres, dia 8 de setembre, comencem de nou.

Hi ha qui en ell hi veu un producte de màrqueting -que també hi és-, però el cert és que els fonaments de la seva tècnica i color vocal li van permetre arribar a ser el cantant d'òpera més popular del segle XX, a més de ser el culpable de portar l'òpera a sectors de la societat que, de manera natural, mai ens hi hauríem acostat, només per això ja es mereix tots els homenatges del món.

Per sempre, gràcies.

4 comentaris:

  1. Albert,
    Un merescut homenatge.
    Jo també soc del que dec part de la meva addicció operística al signore Luciano.
    Ja ens informaràs quan arrenca la nova temporada dels Moments d'Òpera.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep!

    Comencem dimecres al migdia. A partir d'aleshores, ja trobaràs la gravació al podcast (http://momentsopera.mypodcast.com/). Alguna proposta per aquesta temporada?

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  3. No coneixía el teu bloc, pero al llegir quelcom d'ôpera, he obert l'ullet, i m'he dit: m'hi poso.
    Així que amb el teu permís comentaré el que vaig sentir una vegada sobre aquest home de veu abellutada, potent, i dolça.
    No sé quines males veus van fer correr, que aquest senyor que donave classes magistrals a tots els Conservatoris, no savíe llegir una nota musical.
    Es certa aquesta afirmació?...Si nò ho és m'en alegraré, però si ho és, ecara m'en alegraré moltíssim més, i llavors pensaré que es tracte d'un super geni del bel Canto.

    ResponElimina
  4. Montserrat,

    és un honor rebre't al blog! En quant al que s'ha dit de Pavarotti, crec que és impensable que una persona sigui capaç de cantar òpera senese saber llegir una partitura. Potser no les sabia llegir a la velocitat d'un director d'orquestra, però de formació musical en va tenir, i tant.

    Benvinguda i fins la propera!

    ResponElimina