dijous, 25 de febrer de 2010

MAGNÍFICA CARMEN LA DE SABADELL!

Un estudi cinematogràfic és l'espai on es desenvolupa l'acció de la Carmen (G. Bizet) que ahir va poder veure's al teatre de La Faràndula de Sabadell, a càrrec de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, i que divendres (21h) i diumenge (18h) tornarà a representar-se.

Anit va ser l'estrena i, francament, vaig estar molt content d'assistir-hi, doncs vaig gaudir com el que més d'una gran òpera que conté unes melodies magnífiques que van sonar d'allò més bé. Però, com sempre, anem a pams.

La posada en escena, que va anar a càrrec del director Carles Ortiz, va sorprendre'm gratament. Doncs és habitual que aquest aspecte dramàtic sempre sigui un punt a millorar per l'AAOS, però en aquest cas han aconseguit, fent ús d'una bona idea, traslladar la història a un plató de cinema i enllaçar la trama filmada, amb la pressumpta relació personal dels actors. Una de les propostes que més m'han sorprès des que assisteixo a la programació de Sabadell.

L'orquestra simfònica del vallès va sonar força irregular, tot i els molts esforços del seu director, Elio Orciuolo, no van acabar de captar prou bé la partitura de Bizet, i si bé és cert que en alguns moments van estar inspirats, en general va faltar cohesió i intencionalitat. També és cert que la ubicació dels músics i la precària acústica de la sala no ajuden gaire. El cor, dirigit per Daniel M. Gil de Tejada, va sonar molt millor del que és habitual, llàstima del cor infantil, dirigit per Rosa M. Ribera, que semblava no haver assajat prou i va notar-se molt a l'escena.

Però anem a les veus. Sanya Anastasia (mezzosoprano sèrbia) va ser una magnífica Carmen, demostrant tot un catàleg de recursos escènics i vocals per representar la complexa gitana que fa anar de cap a tots els homes de Sevilla. Inclús va arribar a fer sonar les castanyoles ballant a la taverna de Lilas Pastia. Si bé és cert que va començar fent-nos patir, sobretot a la regió més aguda de la part, també és cert que a partir del segon acte va mostrar-se molt més sòlida i capaç de fer-nos creure que era la cigarrera de la història de Mérmiée.

També va ser molt grata la interpretació del rol de Don José, a càrrec d'Eric Salha (tenor francès), qui també va començar sense arriscar, però que va anar creixent a mesura que avançava la trama. Molt creïble va resultar la seva interpretació, ja que va saber dotar de tots els matisos que ha de mostrar el torbat jove que renuncia a tot per una dona que només viu per ser lliure, una llibertat que, finalment, la fa morir a les mans d'aquest darrer.

Menys creïble va resultar Montserrat Martí (soprano catalana - i que no pot treure's l'etiqueta de ser la filla de Montserrat Caballé) interpretant a l'angelical Micaëla. S'ha de reconèixer que la seva tècnica canora és impecable, però no podem dir que tingui un instrument bell. La seva veu va tenir una sonoritat un tant metàl·lica que li va fer perdre autoritat dramàtica.

El toreador Escamillo va anar a càrrec del, ja habitual a la programació de l'AAOS, baríton Ismael Pons, qui va començar la representació amb la força necessària per la seva celebrada presentació, però que es va anar desinfalnt a mesura que s'arribava al final.

A grans trets s'ha de reconèixer el gran mèrit d'aconseguir una representació amb tant bon nivell artístic, cosa que, malauradament, no estem acostumats a gaudir a d'altres temples de la lírica.

Així doncs, des d'aquí els vull fer arribar la meva felicitació a l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell i els encoratjo a seguir lluitant per la lírica durant molts anys!

9 comentaris:

  1. Bé almenys ara ja en tinc una referència sòlida... ja veurem diumenge...

    ResponElimina
  2. Brunilda,

    però és que tens referències que no siguin sòlides?

    Si els cantants estan tant inspirats com dimecres, segur que diumenge ho passarem la mar de bé!

    ResponElimina
  3. Potser no m´he expresat bé... em referia al teu comentari que sé que està fet amb criteri!

    ResponElimina
  4. A mi em va encantar l'escenografía de l'òpera per lo que s'ha de felicitar la magnífica de feina de Jordi Galobart que va fer una recreació bona i arriscada alhora.

    ResponElimina
  5. Christian,

    realment aquesta ha estat una de les posades en escena més originals i solvents que he vist a Sabadell. Se'ls ha de felicitar!

    ResponElimina
  6. Si, felicitar-los una i dues i tres vegades i més... Gran idea del tandem Ortiz-Galobart!!!

    ResponElimina