dimecres, 26 de gener de 2011

MARIA STUARDA (G DONIZETTI)

Maria Stuarda és una tragèdia lírica, o òpera tràgica, en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Amb la seva forma original va ser estrenada el 30 de desembre de 1835 al teatre alla Scala de Milà.

Aquest títol forma part del conegut com a cicle Tudor (al costat d'Anna Bolena, que vam conèixer a la darrera edició dels MdÒ, i Roberto Devereux, títol protagonista de la propera edició del programa), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d'Isabel I d'Anglaterra.

Donizetti havia pensat en Felice Romani per escriure el llibret, atès que va ser Romani l’autor del libretto d’Anna Bolena, però aquest es va negar. El compositor va contractar llavors a Giuseppe Bardari, un jove advocat de 17 anys. Ja Donizetti havia escollit la trama de l'òpera, que seria una peça de Schiller, la qual narra fets ficticis sobre la reina Maria I d'Escòcia.

Com moltes altres òperes de l'època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assajos, l’any 1834, va rebre l'ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Isabel I d'Anglaterra i Maria Stuart, i l'execució de l'òpera. Hem de tenir en compte que la cort de Nàpols, governada per Borbons, era en aquells moments la més conservadora d'Europa. De manera que va estrenar-se amb retalls a causa de la censura, i sota el títol de Buondelmonte.

La trama es basa en les vides de Maria, Reina d'Escòcia i la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra. En prohibir el rei la representació de l'obra, Donizetti va respondre eliminant parts de la seva composició, que aprofitaria per un treball posterior, i sota el títol de Buondelmonte. La soprano Maria Malibran va forçar una estrena a La Scala ignorant la revisió censurada, però Milà llavors reforçava la prohibició. Adonant-se de la impossibilitat de seguir la seva carrera a Itàlia, es plantejà una estrena a Londres, però la mort de la Malibran (a l'edat de 28 anys) l’any 1836 anul·là el projecte.

El 1866, Maria Stuarda tornava al teatre San Carlo, en aquest ocasió amb el seu llibret original; ja que la dinastia Borbó ja no regnava a la ciutat.

És aquest un títol que conté moments tan bells com aquest:


Si us va agradar Anna Bolena, us fascinarà la segona òpera del cicle TudorMaria Stuarda. La podreu conèixer aquest migdia als Moments d'Òpera, a través del 90.1FM o al podcast, a partir de les 13h.


2 comentaris:

  1. M'encanta Maria Stuarda.
    Vaig tenir la sort de gaudir de les funcions del Liceu el 2003 amb Edita Gruberova i Juan Diego Flórez, va ser un gran éxit.
    També va cantar com Elisabetta d'Inghilterra, una mezzo nord-americana, que a mi, personalment, va agradar-me molt en Amneris amb Michele Crider, al Liceu, i just en aquestes funcions de Stuarda, me la trovo de sorpresa, amb Gruberova, i també va estar sensacional.
    Però....no recordo el nom. Si algú el sapigués li agraria que m'ho digués¡¡¡

    ResponElimina
  2. Santi,

    Maria Stuarda és una òpera genial, a mi també m'agrada molt. Pel que fa a l'Elisabetta de les representacions de l'any 2003, es tracta de Sonia Ganassi (la Seymour del 2n repartiment de l'Anna Bolena d'aquesta temporada), una mezzo italiana, no és pas americana... suposo que dius aquesta.

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina