dilluns, 31 de gener de 2011

ANNA BOLENA, UNA VIVÈNCIA PERSONAL

Gruberova i Galceran, un duet impossible.
Segurament aquest post és un dels menys objectius que he escrit, ja que no és cap secret la meva devoció per la soprano Edita Gruberova, de manera que no ha d'estranyar a ningú que hagi fet tots els possibles per anar vàries vegades a les representacions d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Liceu.

El cert és que tenia entrades per la nit d'estrena (20 de gener) i la segona representació (25 de gener), però una bona amiga villazonista ha tingut la GRAN generositat de donar-me dues de les seves entrades (gràcies!!!), cosa que m'ha permès veure -un cop més- aquest títol.

Poc puc afegir de les representacions d'Anna Bolena al Liceu, ja que en anteriors posts ja m'he referit a l'excel·lent repartiment, encapçalat per Edita Gruberova, tot i que molt ben acompanyada de la mezzosoprano Elina Garança, el tenor Josep Bros o el baix Carlo Colombara.

Sí puc comentar que he tingut l'oportunitat de saludar a la gran soprano, i fer-me una foto amb ella -cosa que no acostumo a fer mai amb els cantants-, ja que per mi és una intèrpret de referència i, no ho negaré, em feia molta il·lusió tenir aquest record. Haig de reconèixer que no hem parlat de futurs títols, ni de la seva carrera, ni res de profund. M'he limitat a felicitar-la per aquestes representacions i agrair-li la seva aportació al món de la música. Ella ha estat atenta, amable i molt simpàtica.

La funció d'aquesta tarda, la tercera de les set programades, ha estat molt similar a la del passat dimarts, tot i que a l'escenari es notava una certa tranquilitat, una relaxació que ha permès fer brollar el millor belcanto. Un cop més el duet del segon acte entre Anna i Seymour ha estat un dels millors moments, només eclipsat pel Al dolce guidami... que, estirada a l'escalinata del decorat, ha cantat Gruberova trasportant-nos a una catarsi col·lectiva conclosa amb bravos, algun espectador demanant l'impossible bis i sorollosos aplaudiments.

No vull deixar de destacar que Bros ha interpretat un molt solvent Percy. Realment m'han agradat molt les seves intervencions que, com sempre, han estat dotades d'elegància, bon fraseig i bones arts a l'escenari. El mateix dic de Colombara, un baix de molt bons recursos.

Com a la resta de representacions, el so de l'orquestra ha estat molt millorable, sense intenció i mancada de l'excel·lència exigible a un teatre com el Liceu. Avui també ha estat escridassat el director musical, Andriy Yurkevych.

Ara sí, amb aquesta tercera representació he dit adéu a l'Anna Bolena del Liceu, un títol que he gaudit moltíssim.

4 comentaris:

  1. Me'n alegro molt que hagis pogut gaudir tant de les entrades que, dissortadament, jo no podia aprofitar. Encara que, gracies a una amiga, si que vaig poder anar a l'assaig, també en una possibilitat que se'm va oferir a última hora. Si es que, de vegades, les coses imprevistes de la vida són les millors!

    ResponElimina
  2. Ja ho pots ben dir, tot i la rapidesa amb la qual vas faciliar-me les entrades, i tot i que ja estava convençut que no tornaria a veure l'Anna Bolena, sorpresa!, no només torno a veure-la, sinó que puc conèixer a la Gruberova!

    Vaig passar-ho molt bé.

    Gràcies,

    Albert

    ResponElimina
  3. Un somni fet realitat! Felicitats, Albert!

    Des del cinquè pis del Liceu i envoltats de molts admiradors de la Gruberova, també vam gaudir de l'òpera, que va ser memorable.

    Elisabet

    ResponElimina
  4. Elisabet,

    moltes gràcies. Tot i els nervis, vaig poder xerrar una mica amb ella, cosa que va agradar-me molt.

    Descobrir a la Gruberova cantant el "Al dolce guidami", segur que va ser una experiència que recordareu durant molt de temps.

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina