Gràcies a una petició d'un lector -anònim- del blog, la primera òpera dels Moments d'Òpera de l'any 2011 serà Le nozze di Fígaro de W.A. Mozart. Òpera bufa en quatre actes estrenada a Viena l'1 de maig de 1786.
Beaumarchais -a qui podem veure a la imatge de l'esquerra-, molt orgullós de conèixer Espanya en l’època en que des de França se la veia com a un país exòtic i quasi perillós, va voler demostrar les seves familiaritats amb Sevilla i la seva gent escribint la comèdia El barber de Sevilla, no exempta de certa sàtira social, ja que els assumptes d’amor de l’incapaç Comte d’Almaviva ha de resoldre’ls el seu criat, el despert i intel·ligent Fígaro.
Beaumarchais va donar una prova més dels seus coneixements sobre Espanya a una segona part: Les noces de Fígaro, que la censura va mantenir aturada fins que per desig personal de Maria Antonieta van donar pas a l’obra, l’any 1784, on entre somriures i gràcies s’ocultava un missatge molt més dur contra els injustos privilegis de la noblesa.
L’obra va estar prohibida per tot Europa, però l’emperador Josep II d’Àustria, sempre atent a donar una imatge libreal i tolerant, va decidir autoritzar la conversió en òpera l’esmentada peça teatral, encara que va cuidar prou bé que les escenes més reivindicatives no apareixessin de manera explícita a l’òpera.
Mozart va convertir la història de Beaumarchais en una òpera bufa italiana, sense cap relació musical amb Sevilla o Espanya. En el tercer acte va utilitzar un “fandango” que Gluck havia inclòs en el seu ballet Don Juan, ubicat escènicament a Sevilla.
Per cert, ja sabeu que al segon i quart acte hi ha peces alternatives pel rol de la Comtessa? En coneixeu el motiu? Al programa d'aquest migdia les escoltarem i us explicarem què va motivar a Mozart fer aquests canvis opcionals a la partitura.
Per cert, ja sabeu que al segon i quart acte hi ha peces alternatives pel rol de la Comtessa? En coneixeu el motiu? Al programa d'aquest migdia les escoltarem i us explicarem què va motivar a Mozart fer aquests canvis opcionals a la partitura.
Si ja coneixes Le nozze di Fígaro no calen motius per tornar-la a escoltar, fet que és una obra deliciosa; però si encara no en coneixes l'argument ni els moments musicals més bells, tens una cita amb aquesta obra als Moments d'Òpera d'aquest migdia al 90.1FM o, un cop emès, al podcast del programa.
A molta gent li va costar (fa anys) entrar en les òperes mozartianes, ja que no entenien que una ària nio acabés amb un potent agut. Sortosament amb els anys això ha canviat i avui en dia les òperes de Mozart estan al mateix nivell en quant a consideració popular, de les millors. Jo tinc una predilecció molt especial per Le Nozze... ja que és una de les primeres òperes que vaig escoltar senceres i, sens dubte, una de les que em va fer entrar plenament en aquest mon. De tant en tant se'm fa imprescindible escoltar-la de nou.
ResponEliminaUna abraçada
Una abraçada
M'encanta " le nozze di Figaro" , crec que hi ha un gran equilibri entre les intervencions solistes i conjunts.és una meravella de principi a fi. :-)
ResponEliminaJosep & Santi,
ResponEliminaveig que estem d'acord en que aquesta és una gran obra; alhora que un bon vehicle per entrar al món de l'òpera. Sempre és un plaer recordar-la.
Una abraçada!
Albert