BAYREUTH A BARCELONA

Ahir al migdia es va confirmar que el Festival Wagner de Bayreuth serà l'encarregat de donar el tret de sortida a la celebració, al Gran Teatre del Liceu, del bicentenari del naixement de Richard Wagner.

Però, què és el Festival Wagner de Bayreuth?

Bayreuth fou la ciutat escollida per Richard Wagner com a seu dels festivals dedicats a la seva obra i hi féu construir un teatre –de fusta i maó, graderia de tipus grec, acústica perfecta i amb l’orquestra en un fossat sota l’escenari– adaptat a les seves teories sobre el drama musical. La construcció del Bayreuther Festspielhaus es va iniciar l’any 1874, gràcies a les aportacions privades i del rei Lluís II de Baviera i l’any 1876 s’inaugura el Festival, dedicat íntegrament a l’obra de Wagner. Per això Bayreuth esdevingué la ciutat mítica del wagnerisme. Des d’aleshores fins als nostres dies s’han mantingut els seus festivals d’estiu, per on han passat les grans figures del cant, de la direcció d’orquestra i de la direcció d’escena de tot el món, i és reconegut internacionalment per la seva extraordinària qualitat musical i per la capacitat innovadora dels seus muntatges.

L’any 1951 per donar a conèixer novament el Festival que havia quedat molt reduït després dels estralls de la II Guerra Mundial i recuperar el públic, els néts de Wagner reemprenen -amb un esperit renovador de les posades en escena- un nou camí per tal de rellançar el Festival.

Aquell mateix any, l’Ajuntament de Barcelona, invitava als néts de Wagner a presentar, a la tardor, la seva exposició “Wagner en el mundo” que s’inaugura el novembre de 1951 al Saló del Tinell i que va ser tot un èxit ciutadà. Coincidint amb aquesta exposició es va celebrar el 50è aniversari de la creació de l’Associació Wagneriana; un homenatge al destacat wagnerià Joaquin Pena i al tenor Francesc Viñas, un cicle de conferències, la instal·lació al Liceu d’una placa commemorativa i un concert de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà i Antoni Ribera al Palau de la Música.

Tot això es veuria reforçat per la creació del Patronat pro festivals Wagner que s’encarregaria de muntar el Festival Wagner al Liceu, el 1955, esdeveniment que commocionaria la ciutat.

El Festival Wagner fou un veritable aparador de Wagner a Barcelona amb actes i activitats de tota mena relacionades amb el compositor que culminaria amb les representacions al Liceu de les posades en escena de Wieland Wagner de Parsifal, Tristan und Isolde i Die Walküre amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg i el Cor del Festival de Bayreuth, dirigides per Joseph Keilberth i Eugen Jochum.

El setembre de 2012 el Liceu tornarà a acollir l’orquestra, el cor i els solistes de Bayreuth amb tres drames de Wagner en versió de concert: Der fliegende Holländer (L’holandès errant), basat en una llegenda divulgada per Heine, un mariner holandès està condemnat a vagar eternament amb el seu vaixell fins que trobi una dona capaç de professar-li una fidelitat absoluta i d’abandonar el seu món –família, estatus, afectes– per seguir-lo; Lohengrin, basat en poemes medievals del cicle artúric, que explica el fracàs de la gesta del cavaller Lohengrin, de l’ordre del Sant Graal; i Tristan und Isolde, que narra els tràgics amors dels protagonistes, que Wagner en féu l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’aferma, incontenible, a despit de la pròpia voluntat, de les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment.

El Festival de Bayreuth al Liceu serà l’esdeveniment que donarà el tret de sortida al bicentenari del naixement de Richard Wagner (1813-1883) que se celebrarà l’any 2013.

Les dates:

Der fliegende Holländer (L’holandès errant)

1 i 4 de setembre de 2012

Director musical Sebastian Weigle

Lohengrin

2 i 5 de setembre de 2012

Director musical Sebastian Weigle

Tristan und Isolde

6 de setembre de 2012

Director musical Peter Schneider

Localitats i abonamets:

El Liceu ofereix diverses opcions per adquirir les localitats.

1. Abonament dels 3 espectacles amb un descompte del 15%

L’import de l’abonament, segons la zona, oscil·la entre 129€ i 637€

2. Abonament de 2 espectacles amb un descompte del 10%

L’import de l’abonament, segons la zona, oscil·la entre 92€ i 450€

3.- Localitats soltes, de 25€ a 250€, segons la zona.

La petició d’abonaments del Festival Bayreuth al Liceu 2012, seguirà el calendari següent:

1. Els abonats del Liceu podran sol·licitar l’abonament del 30 de maig al 15 de juliol de 2011; el públic actualment no abonat a partir del 19 de setembre de 2011.

2. Les localitats soltes per a cadascun del espectacles es posaran a la venda a partir del 19 de setembre de 2011.

Es posen a la venda 11.400 localitats. Els abonaments són limitats i representen el 10,5% de l’aforament total (1.200 localitats) i les localitats soltes seran el 89,5% de l’aforament (10.240 localitats).

Font: Departament de premsa del GTL.

ANNA BOLENA, L'ARGUMENT

La «tragedia lirica» en dos actes de Gaetano Donizetti Anna Bolena, amb llibret de Felice Romani, estrenada al Teatro Carcano de Milà el 1830, fou un dels seus primers èxits decisius. El compositor s’imposà aviat a Itàlia i als pocs mesos l’òpera ja era representada a Londres i a París i després a tot Europa. A Barcelona arribà l’any 1835 al Teatre de la Santa Creu i uns anys després fou la primera òpera representada el 1847 en el recent inaugurat Gran Teatre del Liceu.

Després de la pràctica desaparició de l’obra donizettiana dels escenaris els darrers decennis del segle XIX, s’ha escrit que la seva reposició a La Scala el 1957, dirigida escènicament per Visconti, amb Maria Callas i Giulietta Simoniato, marcà la «Donizetti Renaissance». Però cal remarcar que, a part de la reposició un any abans, el 1956, a Bèrgam, pàtria de Donizetti, el Gran Teatre del Liceu l’havia programada el 1947, arran del centenari del Teatre, amb Sara Scuderi i Giulietta Simioniato.

L’acció se situa al castell de Windsor, l’any 1536.

Acte I

A la cort d’Enric VIII d’Anglaterra (Enrico), els anys en què la seva muller era Anna Bolena —que havia accedit al tron després d’ésser repudiada Caterina d’Aragó pel rei i del cisma amb l’Església de Roma—, un grup de cortesans comenten la desafecció que Enrico sent actualment per Anna, obsedit com està per un nou amor. Giovanna Seymour, dama de companyia de la reina, confessa, entre insegura i ambiciosa, que el nou amor és precisament ella.

Anna arriba amb el patge i músic Smeton, secretament enamorat de la reina, que toca una romança. La reina mostra la seva tristesa i recorda temps passats, tot advertint Giovanna de les penes que pot amagar una corona. Una trobada entre el rei i Giovanna ens mostra el desig amorós del rei i les condicions que imposa la jove dama: no cedir sinó al peu de l’altar, tot salvant l’honor. La jove assegura la sinceritat dels seus sentiments, el rei li promet matrimoni i corona. Ella li demana que ho faci de manera que no hagi de sentir remordiments cruels.

Al parc del castell de Windsor es retroben Lord Riccardo Percy, que fou el primer amor d’Anna Bolena i ha tornat de l’exili cridat pel rei, i el seu bon amic Lord Rochefort, germà de la reina. Hi apareixen Enrico, amb els seus caçadors, i Anna. Quan Percy agraeix al rei el perdó, aquest l’atribueix als precs d’Anna. Rochefort intueix el perill i avisa l’amic.

En un gabinet del castell de Windsor, el patge Smeton mostra un medalló d’Anna i confessa l’amor que sent per ella. Anna es deixa convèncer pel seu germà Rochefort que rebi Percy. L’antic enamorat li demana que torni amb ell, però Anna li suplica que se’n vagi lluny i trobi una nova felicitat enllà d’ella. Percy treu l’espasa disposat a donar-se la mort, però Smeton, que ha presenciat l’escena sense ser vist, creu que la reina està en perill i surt per desarmar-lo. Anna cau mig desmaiada.

El rei apareix i mostra aviat la seva calculada actitud: crida els guàrdies, entren a la sala els cortesans i també Giovanna. El rei declara la reina culpable del seu deshonor. Smeton defensa la reina però deixa caure sense voler el medalló amb el retrat de la reina, cosa que Enrico considera prova d’alta traïció. La reina intenta defensar-se; Enrico l’amenaça aïrat. El rei ordena la presó per a Anna i els seus valedors, i sense escoltar les súpliques i la reivindicació d’Anna, decreta la condemna a mort.

Acte II

En un sala de la Torre de Londres, on la reina Anna està confinada, aquesta agraeix a les seves dames el consol rebut, expressat amb una bella pregària. Té lloc després un dels moments més interessants de l’òpera, la trobada entre Giovanna i la reina. La Seymour li anuncia que el rei vol trencar el seu matrimoni i només pot salvar la vida si es confessa culpable d’adulteri. Anna s’indigna de tal proposta i quan Giovanna hi insisteix, davant les preguntes d’Anna, li confessa que la dona que el rei vol esposar és ella. La ira de la reina s’atenua quan Giovanna li diu que estima Enrico de veritat, i la perdona.

Els cortesans comenten les incidències del judici. Smeton ha confessat la seva culpa i tots consideren que la reina està perduda. Enrico i l’oficial Hervey comenten com Smeton ha caigut a la trampa que li han parat en prometre-li que si confessava podia salvar la vida de la reina.

Entren Anna i també Percy, la reina suplica a Enrico que li estalviï la vergonya d’un judici i Percy assegura que la reina és innocent. Anna deplora haver valorat més ser reina que els seus sentiments envers el primer amor. El monarca es mostra cruel i venjatiu i Percy diu al rei que els dos enamorats s’havien jurat amor i fidelitat i, per tant, que eren esposos.

Entra Giovanna i el rei li diu que ja es pot considerar reina, però la dama demana clemència a Enrico. Hervey anuncia que els pars han dissolt el matrimoni del rei i han condemnat Anna i els seus còmplices a mort. Dames i cortesans demanen també clemència. Enrico diu que ho meditarà, però que la justícia és la primera virtut d’un rei.

A les presons de la Torre de Londres, Percy i Rochefort mostren la seva amistat i la seva fortalesa en la dissort. Hervey els comunica que el rei els ha perdonat la vida, però no a Anna, cosa que els indigna profundament i rebutgen amb decisió la gràcia.

Les dames d’Anna es lamenten i apareix la reina, sumida en els seus pensaments. Comença la famosa «escena de la follia», en què alterna moments de lucidesa i de deliri, una de les grans pàgines del belcantisme de l’època. Comença afirmant que avui és el dia de les seves bodes reials i cal que Percy ho ignori. Fa una evocació emocionant de la seva joventut, però quan veu passar els condemnats desperta del seu deliri i s’espanta. Torna a delirar davant la tristesa dels seus amics. Les canonades i el so de les campanes indiquen les noves esposalles d’Enrico, però mostra la seva grandesa d’ànima tot perdonant els enemics abans de caure sense sentit.

Font: Departament de premsa del GTL.

ANNA BOLENA AL LICEU, CINC CÈNTIMS

Per diferents motius ahir vaig tenir la sort de presenciar un dels assajos d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Gran Teatre del Liceu. Com que dels assajos no se n'han de treure conclusions i és important ser discret, només en faré cinc cèntims:

1. Repartiment estel·lar, amb resultats luxosos.

2. Producció curiosa i -pel poc que he vist- efectiva.

3. Els duets de les "reines" sonen espectaculars.

4. Es parlarà dels corbs.

5. Recordarem aquestes funcions durant molt de temps.

No puc, ni vull, avançar res més. Hi ha molta espectativa per l'estrena i, segur, compensarà.

Per cert, dijous parlarem d'aquesta producció amb un dels seus protagonistes, en Josep Bros (Percy); en una entrevista que ens depara una interessant primícia.

"PERCY" SERÀ ALS MOMENTS D'ÒPERA

Avui mateix el servei de premsa del Gran Teatre del Liceu ens ha confirmat l'entrevista amb el tenor Josep Bros, el qual cantarà el paper de Percy, en el primer repartiment, de l'òpera Anna Bolena que a partir del proper dijous podrem gaudir al GTL.

Ja que aquesta producció ha generat una important expectació, volem donar-vos la possibilitat de traslladar una preguna al tenor. Com fer-ho? Molt senzill: només heu d'enviar un correu-e a l'adreça albert@momentsopera.com; on hi heu de detallar el vostre nom i cognoms. La pregunta ha de ser concisa, sense introduccions, ja que no disposem de molt temps de conversa.

Esperem la vostra participació! Teniu temps fins demà, dissabte, a les 15.00h per fer-nos arribar les vostres preguntes!

PER MOLTS ANYS, FLÓREZ!!

Fa 38 anys va néixer a Lima una de les millors veus del moment: el tenor líric-lleuger Juan Diego Flórez. Personalment, és un dels cantants que més m'agraden, de fet hi ha qui apunta que és el millor líric-lleuger de la història.

Per gustos hi ha la varietat, però ningú pot negar que és -i serà- un cantant històric. I aprofitant l'efemèride, aquí us adjunto un parell d'intervencions de Flórez; la primera fa referència a l'òpera que va fer-lo famós en els cercles operístics internacionals, l'any 1996, al Festival Rossini de Pesaro, és el rol de Corradino de l'òpera Matilde di Shabran (G. Rossini). Cal remarcar que la gravació -d'una qualitat d'imatge i so força millorable- correspon a les representacions de l'any 1996:

Ha estat molt celebrada la seva interpretació del Tonio de La Fille du Régiment (G. Donizetti), sobretot per la facilitat en l'execució dels popularíssims nou dos de pit (Ah, mes amis quel jour de fêtte!), tot i que -personalment- està molt més lluït a la seva intervenció del segon acte (Pour me rapprocher de Marie). Cosa que l'ha fet famós internacionalment, a tots nivells.

Sigui com vulgui, i aquí ve la segona intervenció, si hi ha un autor que li és especialment adequat a la seva veu, aquest no és Donizetti, sinó Rossini. Una clara mostra està en la difícil, virtuosística i agudíssima Terra Amica de l'òpera Zelmira:



Grans són les nits que ens ha regalat, i grans són les nits que vindran. Entre d'altres, la propera Linda di Chamounix (G. Donizetti) que la temporada vinent cantarà a casa nostra, al Gran teatre del Liceu, al costat d'una altra jove i important veu, la de Diana Damrau.

Avui, més que mai, per molts anys Flórez! I moltes gràcies!

I LOMBARDI ALLA PRIMA CROCIATA (G VERDI)

La d'aquesta setmana és una òpera poc coneguda de Giuseppe Verdi; de fet l'hem escollit a petició d'un lector del blog que així ens ho ha sol·licitat (podeu fer les vostres peticions enviant un correu-e a: albert@momentsopera.com). Es tracta de I Lombardi alla prima Crociata, un títol estrenat al Teatro alla Scala de Milà, l'11 de febrer de 1843.

Amb I Lombardi (que és com es coneix popularment l'òpera), Verdi i el seu llibretista, Temistocle Solera, volien repetir l’èxit aconseguit amb Nabucco, situant als llombards a l’expedició de la primera Croada (als volts de l’any 1099) a Terra Santa, on en una situació de dificultat, lamentaran la “pàtria perduda” (de fet el cor de llombards imita al famós cor de Nabucco).

L’enrevessada història es conecta amb una venjança familiar i amb una conversió al cristianisme, tot plegat per donar un to semireligiós a una òpera que, estrenada al mes de febrer, era molt possible que es repetís poc després durant la Quaresma, època en la qual, tal i com ja va passar l’any anterior amb Nabucco, l’església només tolerava òperes de contingut, més o menys, religiós.

Tot i ser una obra poc coneguda, conté moments realment impactants, de gran bellesa musical que, segur, us agradarà conèixer. Com sempre, podeu escoltar els Moments d'Òpera a través del 90.1FM o, posteriorment, al podcast del programa. Us espero aquest migdia!

Recorda que també pots seguir-nos al facebook!

UNA APROXIMACIÓ A "ANNA BOLENA"

Del 20 de gener al 5 de març al Gran Teatre del Liceu hi podreu veure i escoltar l'òpera Anna Bolena (Milà, 1830) de Gaetano Donizetti, amb el gran atractiu del protagonisme de la soprano Edita Gruberova al capdavant de la producció.

Donat que molts dels assistents als tallers d'introducció a l'òpera que hem anat desenvolupant darrerament han adquirit entrades per alguna de les funcions, hem cregut oportú dedicar una sessió especial d'introducció a l'obra de Donizetti.

Com és habitual, coneixerem els antecedents històrics, repassarem els tipus de veus que han de formar part del repartiment, repassarem l'argument i, com no, escoltarem els moments musicals més bells. D'aquesta manera anirem al teatre coneixent bé aquesta imprescindible obra, cosa que ens permetrà gaudir molt més la representació.

La sessió, adreçada a qualsevol ciutadà que vulgui acostar-s'hi -encara que no tingui entrades per l'Anna Bolena del Liceu-, serà el proper divendres dia 14, a les 19, a la Biblioteca Popular Sta Oliva d'Olesa de Montserrat (C/ Salvador Casas). L'assistència és gratuïta.

Per cert, la versió radiofònica dels Moments d'Òpera del proper 19 de gener -el dia abans de l'estrena del Liceu- se centrarà en aquesta obra. I les successives setmanes repassarem la trilogia Tudor completada per Maria Stuarda i Roberto Devereux.

Recordeu que també podeu seguir-nos a través de facebook, i que també podeu descarregar-vos la versió radiofònica al podcast.