Christina Scheppelmann, nova Directora Artística del Liceu

Christina Scheppelmann

El passat 28 de novembre de 2013, la comissió executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu va acordar obrir una convocatòria internacional per a la designació de Director Artístic en substitució de Joan Matabosch.

Un total de 49 candidats, d'onze nacionalitats i amb un alt perfil professional, van presentar la seva candidatura al final del termini fixat, el 2 de gener de 2014. A tots ells se'ls va requerir per presentar la seva proposta, d'acord amb el model artístic del Liceu.

La recepció de les propostes ha tingut lloc al llarg del primer quatrimestre de 2014. 

Finalitzat aquest període es van determinar 9 candidatures finalistes. El període d’estudi i contactes amb els potencials candidats s’ha perllongat fins a mitjans del mes de maig, i en tot moment el procés s’ha dut a terme garantint la confidencialitat dels mateixos i la dels propis candidats.

El procés ha comptat en tot moment amb la supervisió de les Administracions Públiques que integren la Comissió Executiva del Liceu: Ministeri d’Educació i Cultura, Departament de Cultura de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona.

La comissió tècnica encarregada de la selecció ha proposat a Christina Scheppelmann com a Directora Artística del Liceu. El seu nomenament correspondrà a la Comissió Executiva, que es reunirà en sessió ordinària a finals del mes de juny.

La incorporació de Scheppelmann (Hamburg, 1965) es produirà a partir del proper mes de setembre, coincidint amb l'inici de la Temporada 2014-2015 del Liceu, amb un període de transició de tres mesos respecte al seu actual càrrec. 

Scheppelmann és des de desembre de 2012 Directora General i Directora Artística de la Royal Opera House de Masqat (Oman), la major institució musical de l’Orient Mitjà. El seu treball ha inclòs la gestió de tots els aspectes de ROHM i la planificació de tota la seva activitat artística, programant grans produccions internacionals d'òpera i dansa, a més de recitals i concerts simfònics, amb la participació de veus líriques i directors d'orquestra de primera línia.

La nova Directora Artística General del Liceu (la seva funció abastarà també tota l’àrea de producció) ha desenvolupat la seva carrera professional a cavall entre Estats Units i Europa, sempre vinculada a la direcció artística de teatres d'òpera.

Durant deu anys, entre gener de 2002 i novembre de 2012, va ser Directora Artística de la Washington National Opera, on va ser responsable de totes les àrees de planificació i gestió artística i producció.

Anteriorment, entre juny de 1994 i desembre de 2001, va ser Directora Artística de l'Òpera de San Francisco, una de les més importants dels Estats Units.

Scheppelmann va estar vinculada en el passat al Liceu durant dos anys, entre maig de 1992 i juny de 1994, quan va treballar com a Directora Artística Adjunta d’Albin Hänseroth. Així mateix, ha treballat com a assistent a la direcció artística del Gran Teatre de La Fenice, a Venècia.

En la seva elecció, ha prevalgut la seva dilatada experiència internacional en teatres d'òpera de primer nivell, la seva adequació al model de programació artística del Liceu i la seva capacitat de treball en equip.

Així mateix, s'ha valorat el seu ampli coneixement d'artistes i de produccions de cara a realitzar la programació futura, així com els seus coneixements de gestió i visió econòmica de la temporada.

Font: Departament de comunicació del GTL.

46 candidats a Director Artístic del Liceu

Joan Matabosch

Just avui ha finalitzat el període de presentació de currículums establert a les bases de convocatòria pública per a la selecció d’un nou director artístic i de producció del Gran Teatre del Liceu, i des del teatre informen que "s’han presentat 46 candidats/tes d’onze nacionalitats, d’un alt perfil professional".

Conclosa aquesta primera fase, "els candidats/tes seleccionats començaran a rebre la informació relativa al model artístic del Teatre i la resta d’informació perquè puguin presentar la seva proposta".

D’acord amb les bases, el nou director artístic haurà de tenir perfil internacional, experiència acreditada i adequar-se a l’actual model de programació artística i als paràmetres de sostenibilitat econòmica del Liceu.

 La selecció es durà a terme al llarg del tres propers mesos amb l’objectiu que la incorporació es produeixi abans de l’1 de setembre de 2014. Mentrestant, segons informa el mateix teatre, Joan Matabosch seguirà executant la programació de l’actual temporada.

Font: Departament de comunicació del Gran Teatre del Liceu.

Roger Guasch és el nou Director General del Liceu

Roger Guasch, Dir. General del Liceu

Avui a les 14h els mitjans de comunicació hem estat convocats en roda de premsa a la sala d'assaig del cor del Gran Teatre del Liceu per ser informats sobre les decisions aprovades a la reunió del Patronat del Liceu. És clar que tot hi anàvem coneixedors de que era el dia marcat pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per fer públic el nom del futur Director General del Gral Teatre del Liceu, i els rumors s'han confirmat: Roger Guasch ha estat el nom escollit.

Però s'han dit més coses: destaca que, segons Joaquim Molins, President del Patronat del Liceu, és voluntat del patronat tornar al "desenvolupament normal" de les temporades del teatre, això vol dir que la temporada 2014 - 2015 s'obrirà de setembre a juliol, tal i com s'ha fet tradicionalment. Però, a més, i sempre condicionat pel pla estratègic que encarregaran a Guasch, i que haurà de presentar en un termini màxim de tres mesos, es vol obrir el proper mes de juliol, quan estava previst un nou tancament en aplicació d'un nou ERO.

Segons fonts de la conselleria de cultura, el perfil de Guasch "respon a un canvi de model en la governança del teatre", en què s'ha prirotitzat a un professional especialitzat en la gestió econòmica i d'eficiència de recursos, que no pas a un gestor especialitzat en instal·lacions culturals. I queda clar que aquest és el perfil, ho podeu consultar al currículum que trobareu més avall.

Pel que fa a la Direcció Artística del teatre, l'encara director, Joan Matabosch, seguirà al capdavant del càrrec fins el 31 de desembre. De fet, el President del Patronat, Joaquim Molins, assegura que "s'estarà més aquí que a Madrid", durant aquest període. A partir de l'1 de gener, Matabosch se centrarà en la seva gestió del Real, però col·laborant en aspectes artístics de l'actual temporada, "en cap cas de les futures".

A partir d'ara s’inicia un procés de selecció del futur directir artístic que avui ha estat aprovat.

Per fer aquest procés de selecció s’ha designat els Membres del Consell d’Assessorament Artístic del Teatre, és a dir Xavier Albertí, Francesc Cortés, Ramon Pla, Antoni Ros-Marbà, presidits pel Director Musical del Teatre Josep Pons i assistits pel Secretari de la Fundació, Jaume Solé. Tot aquest procés, que serà obert i a través de la presentació de candidatures, s’haurà de realitzar al llarg d’aquest darrer trimestre, per poder nomenar un nou director artístic a principis de 2014.

Molins, Mascarell i Guasch

El CV de Roger Guasch i Soler:

Nascut a Barcelona l’any 1966, i concretament al barri gòtic, Roger Guasch és Doctor Enginyer Químic per l’Institut Químic de Sarrià, i ha realitzat diferents postgraus a ESADE i IESE.

És un executiu expert en la Gestió d'Empresa amb ampli recorregut i coneixement en empreses multinacionals, familiars, de diferents característiques i sectors, així com una àmplia experiència en les relacions amb les Administracions i Empreses Públiques.

La seva trajectòria professional li ha permès desenvolupar i adquirir un profund coneixement en totes les àrees de negoci, amb una visió global, estratègica i de negoci enfocada als resultats i al client. Experiència demostrada en processos de viabilitat, de reestructuració organitzativa, operacional i financera, així com d’innovació tecnològica, de producte i comercial.

En la seva darrera etapa professional, i amb la seva l’experiència com a Director General des del 2011 (i posteriorment com a Administrador Provisional Únic del grup L’Aliança nomenat per la Generalitat de Catalunya el mes de maig de 2012 degut a la intervenció del Grup Assegurador per part de la pròpia Generalitat de Catalunya) ha dissenyat i dirigit el projecte de viabilitat i sostenibilitat del grup L’Aliança dirigint finalment la fusió amb la Mútua Divina Pastora, havent situat al grup L’Aliança en una situació econòmica sostenible que ha permès aquesta fusió. Anteriorment a la seva darrera etapa a L’Aliança, Roger Guasch ha ocupat llocs de responsabilitat directiva en empreses com Chupa Chups i Solving Efeso Consulting.

Es coneguda la seva habilitat en la gestió d’equips en entorns de crisi, canvi i necessitat d’innovació dels negocis, així com la seva capacitat de negociació en aquests entorns.

Font: Departament de premsa del GTL.

El Director del Cor del Liceu marxa en acabar la temporada

L'anunci de Basso al seu perfil de facebook

L'encara director del cor del Gran Teatre del Liceu, José Luis Basso, ha anunciat les darrers hores al seu perfil de facebook la seva sortida del Liceu en finalitzar la temporada que dilluns donarà el seu tret de sortida. Ho farà per incorporar-se a l'Òpera Nacional de París on assumirà la responsabilitat de ser-ne el Director del Cor.

Basso és un dels puntals de l'actual Liceu, i ha fet del cor del teatre de la Rambla, un dels elements més destacables.

Així doncs, a dia d'avui les coses estan així: no s'ha nomenat cap director general (després de la sortida de Joan Francesc Marco), Joan Matabosch avui es presentarà oficialment com a Director Artístic del Teatro Real de Madrid (per bé que seguirà al Liceu fins que hi hagi successor), i Basso marxarà en acabar la temporada.

I, per acabar-ho de rematar, el Director Musical del Liceu, Josep Pons, assegurava en una entrevista a La Vanguardia, que no tindria sentit seguir al capdavant del Liceu si no té les eines per desenvolupar el seu projecte musical.

La temporada 2013 - 2014 del Liceu, segur, serà d'allò més moguda.

L'or del Rin de Carsen al Liceu

Podles i Dohmen (Foto: A Bofill)

Enfrontar-se a la magna Tetralogia de Richard Wagner no és una empresa fàcil, més encara quan just es debuta al capdavant de la direcció musical d'un cos estable; en aquesta tessitura s'ha trobat el mestre Josep Pons, actual director musical del Gran Teatre del Liceu, en la producció que fins el 2 de maig podem veure a Barcelona, signada per Robert Carsen.

Pons, era el primer cop que dirigia Das Rheingold, i en certa manera va evidenciar-se en la primera de les representacions del pròleg wagnerià. Un so massa delicat, poc contundent i, sobretot, amb errors massa importants en elements puntuals de l'orquestra, i és que encara té molta feina a fer per tal d'aconseguir una orquestra de so net i homogeni. Amb tot, obtenen un aprovat globat que, segur, en les futures representacions anirà millorant.

La producció de Robert Carsen no conté idees noves, ni traeix l'essència de l'obra de Wagner, però si aporta una direcció precisa i molt intel·ligent. Carregada de detalls que omplen de riquesa aquest Or del Rin, que esdevé una obra dinàmica que va captivant minut a minut, compàs a compàs. Realment en sortir del teatre la sensació era la necessitat de voler conèixer les futures produccions de les tres obres restants que completen la Tetralogia i que les properes temporades també signarà Carsen.

En el rang vocal destacar un repartiment globalment molt positiu, especialment la breu aparició d'Ewa Podles (Erda) amb la seva cavernosa i expressiva veu; o l'efectiu Wotan d'Albert Dohmen.

Globalment és una molt seductora producció, que captiva a habituals i esporàdics; i és que en aquest sentit, vaig fer-me acompanyar d'un bon amic que mai abans havia vist una representació operística, i si bé és cert que a l'inici li va costar entrar en el llenguatge wagnerià, a partir del segon quadre es va anar captivament d'una història ben tramada a través d'una producció intel·ligentment construïda.

Per cert, als Moments d'òpera de La Xarxa vam dedicar un capítol a aquest títol, amb la participació del director artístic del Liceu, Joan Matabosch, que podeu recuperar al següent enllaç:

Les contes de... Pelly

Michal Spyres com a Hoffmann (A. Bofill)

Adaptar una obra als criteris dramatúrgics del director o servir-la tal i com va concebre-la l'autor? La polèmica està servida. I això va passar anit al Gran Teatre del Liceu quan el director francès Laurent Pelly va presentar-nos una nova producció de l'òpera Les contes d'Hoffmann (1881) de Jacques Offenbach i ho va fer editant l'obra per presentar-la tal i com ell vol servir-la. Això vol dir canviar peces d'ordre, retallar-ne, etc.

I el cert és que, dramatúrgicament parlant, la producció funciona, i funciona molt bé. Pelly té ofici i sap vestir un bon espectacle, a banda de satisfer amb els més exigents en l'expressió dels cantants. No pot dir-se que l'espectacle és fruit de la casualitat o l'inèrcia, sinó que conté molta reflexió i moltes decisions (encertades, o no, això ja dependrà del consumidor).

Personalment, va agradar-me molt la dramatúrgia de Pelly, oferint uns contes més foscos d'allò que és habitual, i amb una tensió dramàtica evident. La solució escènica és eficaç, entenedora i estètica. Tediosa? Potser en algun moment, però en general el ritme va de menys a més. Així doncs, recomenable? Sí.

Altra cosa són les veus. I començaré per la més esperada: Natalie Dessay (Antonia). La soprano francesa és una diva dels principals teatres d'òpera del món, i l'esperàvem amb moltes ganes, sobretot per descobrir-la com a Antonia. Bé, de fet volíem descobrir-la cantant els tres papers, però la seva salut vocal ho ha fet impossible. Dessay no va tenir la seva millor nit pel que fa al cant, però va saber compensar-ho amb un molt bon ofici escènic, i és que la francesa és una molt bona actriu, i això justifica la seva discreta Antonia.

La gran guanyadora de la nit va ser la soprano Kathleen Kim (Olympia), la qual va interpretar una fresca Olympia, encotillada en els moviments mecànics de la nina del primer relat d'Hoffmann, i condicionada primer per ser asseguda a una grua, i després en uns patins en línia, va saber satisfer totes les notes sobreagudes, picats i pirotècnies en general mantenint la credibilitat del -poc creïble- personatge en tot moment.

Però si una veu va ser discreta aquesta és la de Tatiana Pavlovskaya (Giulietta), amb una interpretació poc estimulant i una vocalitat que no va passar de la correcció.

Pel que fa als homes, cal destacar l'excel·lent Laurent Naouri, el qual va interpretar els quatre personatges diabòlics de l'obra (Lindorf, Coppélius, Dr Miracle i Dapertutto), i ho va fer amb notorietat vocal i cruda interpretació, tal i com exigeixen els personatges.

El debutant al Liceu Michael Spyres (Hoffmann) va mantenir la correcció durant tota l'obra, tret de les evidents dificultats de l'acte tercer. A Spyres se li ha de reconèixer la gran feina feta, i l'esforç d'estar-se quasi quatre hores en escena, però no se'l pot premiar per haver protagonitzat una nit memorable.

Al fossar hi vam trobar Stéphane Denève al capdavant de l'orquestra del Liceu, i ho va fer amb una direcció musical molt discreta, massa correcte i sense l'empenta pròpia de l'obra. Destacar, un cop més, les bones arts del cor del Liceu, dirigit per José Luis Basso.

Així doncs, una obra polèmica en la concepció, grata en la dramatúrgia i correcte en l'execució. Amb tot, us la recomano.

I si voleu conèixer com sonen Les contes d'Hoffmann, podeu escoltar el programa que vam dedicar-li a La Xarxa on, per cert, hi sentireu al tenor protagonista parlant en català i al director artístic del Liceu, Joan Matabosch, donant-nos arguments per no perdre'ns aquesta producció:

 

La sireneta de Herheim

Rusalka al Liceu (A. Bofill)

La Rusalka de Dvorák, tret de la cançó a la Lluna, no és una gran òpera; ho demostra que rarament es programa a teatres que no siguin Txecs. De fet, si la coneixem és gràcies al suport institucional, atès que els anys 1923 i 1924 una companyia de Praga, subvencionada per l’aleshores renascut estat de Txecoslovaquia, va fer una gira per Europa i van donar a conèixer les dues grans òperes txeques: La núvia venuda (Smetana) i Rusalka.

Aleshores, quin interès té programar aquest títol? Al meu entendre l'interès està en la simplesa argumental i en la poètica del seu llibret, molt obert a la interpretació. D'entrada els personatges no tenen noms com a tal, sinó que hi tenim una sireneta (Rusalka), una bruixa (Jedibaba) o un príncep, entre d'altres. Cosa que dóna moltes possibles lectures a qui n'assumeixi la direcció escènica. I això és el que ha fet Stefan Herheim en aquesta genial coproducció del teatre de la moneda de Brusel·les i l'òpera Graz.

Herheim no es limita a explicar-nos la ja coneguda història de la sireneta que s'enamora d'un príncep, amb la metàfora del mudisme com a explicació de la incomunicació entre dos móns antagònics, sinó que va més enllà i trasllada la història a un barri calent de qualsevol ciutat occidental. Un cop allà, ho vesteix amb una escenografia que sense adonar-nos-en ens transporta del nostre dia dia fins al fons del mar, però passant pel més onírics dels entorns. Una genialitat. I la història prèn molt més interès, ja que hi aporta una brutal relectura que, és clar, val més veure-la al damunt de l'escenari.

La intervenció de Herheim és tan sublím que injecta un alt interès en una obra que, de plantejar-se en un escenari típic, segur, ens resultaria tediosa i avorrida. Res més lluny de la realitat del Liceu d'aquests dies. Dit d'una altra manera, si normalment anem al teatre per gaudir d'excel·lents veus, en el cas de la Rusalka, sobretot, gaudirem d'una imponent direcció escènica, molt més rica que el llibret original.

Però, a més, ens trobarem amb execel·lents resultats musicals. En el rang vocal, seria injust criticar alguna veu, totes brillen -almenys en la nit de l'estrena, quan vam ser-hi-, però si n'hi ha una que ens va colpir especialment és la del príncep, el conegut tenor Klaus Florian Vogt. I pel que fa al fossar, s'ha de destacar la genial feina del director musical Andrew Davis, el qual sap extreure el bo i millor de l'Orquestra Simfònica del Liceu.

I no podem deixar-nos de comentar l'entrega interpretativa de tots els cantants, en especial la de Günter Groissböck (Vodnik), el qual s'està quasi tota l'òpera en escena, i centralitza l'acció dramàtica de la lectura de Herheim.

En resum, és aquesta -almenys de moment- la producció de la temporada: IMPRESCINDIBLE.

Per cert, si voleu conèixer la història de Rusalka i els motius, segons Joan Matabosch (director artístic del Liceu), pels quals no hem de perdre'ns aquesta producció, podeu escoltar la darrera edició dels Moments d'òpera de La Xarxa:

 

PD: no hem comentat res de les queixes al final de la primera representació. Hi van haver sorollosos aplaudiments, i irades queixes (els primers molt més presents que els segons). Però, més que mai, no us enganyaré, no vaig entendre de què es queixaven. Així que no els dedicaré més espai ni temps.

L'elisir d'amore (G. Donizetti)

La d’aquesta setmana és la propera òpera que podrem veure al Gran Teatre del Liceu, sota direcció escènica del català Mario Gas. Es tracta d’una de les obres més conegudes de Gaetano Donizetti i què ha estat vehicle d’introducció al món de l’òpera de moltíssimes persones, ja que conté una de les romances més conegudes del repertori:



Per cert, el director artístic del Liceu, Joan Matabosch, ens repondrà a la pregunta: per què no hem de perdre’ns aquesta producció?

Originàriament, aquesta bucòlica història, escrita per Eugène Scribe, estava ubicada al aleshores exòtic País Basc; però la revisió que va fer-ne Felice Romani, si bé no va canviar-ne l’ubicació, no va donar indicacions precises d’on es desenvolupava l’acció. Tot i així, l’ambient segueix sent rural i patriarcal.

La simplesa del panorama escènic i l’economia en el repartiment, no massa exigent, a més del to simpàtic i suaument romàntic de l’argument, van ajudar a consolidar aquesta òpera, que mai ha desaparegut del repertori.

A principis del segle XX va ser adoptada per Enrico Caruso com a títol d’èxit segur i de poc esfoç, motiu pel qual aquesta obra va incrementar el seu prestigi.

Actualment és una obra interpretada per companyies amb pocs mitjans i s’interpreta arreu. Tot i això, tots aquests elements simplistes tenen una complicació insalvable: el coneixement del públic. És per això, que cantants consolidats eviten aquesta partitura, ja que el públic detecta molt àvidament qualsevol error en el cant.

Aquesta setmana, als Moments d’òpera de La Xarxa ràdio, L’elisir d’amore!

Josep Pons ja és el nou Director Musical del Liceu

Josep Pons (foto: A Bofill)

En la presentació, que ha tingut lloc avui al Saló dels Miralls del Liceu, el director general Joan Francesc Marco ha explicat que quan l’any 2008 es va incorporar al Liceu, una de les prioritats del seu full de ruta era la potenciació dels cossos artístics estables. Atès que, segons Marco, la personalitat artística d’un teatre d’òpera la donen fonamentalment l’Orquestra i el Cor, i avui, amb l’arribada de Josep Pons, aquest objectiu es veu acomplert.

Joan Matabosch, director artístic ha donat la benvinguda al mestre i ha posant de manifest la necessitat de la centralitat del Cor i l’Orquestra en benefici de l’activitat artística.

Josep Pons ha exposat el seu projecte tot anunciant la necessitat de construir un espai central pel Cor i l’Orquestra que s’ha de reflectir en l’estructura i en l’activitat.

En relació a l’estructura es crea un Departament musical per treballar en l’activitat musical, més enllà de l’òpera. El Departament vetllarà per les necessitats generals dels col·lectius, per a la seva difusió i tindrà un lloc en el Comitè de direcció del Teatre. Es crearà un nou marc de relacions laborals i artístiques amb un nou conveni amb especificitats per al Cor i l’Orquestra que s’adapti als temps moderns.

També es crearà una comissió artística de l’Orquestra.

Així mateix el Departament musical treballarà amb el compromís de reposar les places vacants d’acord amb el Pla director. Pel què fa a l’activitat ha assenyalat la necessitat d’una major visibilitat del Cor i l’Orquestra perquè formin part de la vida musical del país i de l’estima de la gent.

Per a aconseguir aquests objectius el Mestre Pons ha dissenyat tot un seguit d’activitats com concerts simfònics dins i fora del Liceu (Cicles, gires, concert de benvinguda més popular, etc.). També proposa crear grups de cambra dins l’Orquestra i dues acadèmies (una musical i l’altre vocal).

El projecte social i educatiu és també present en les seves prioritats.

Finalment ha apostat per la difusió de l’Orquestra i el Cor a través dels enregistraments audiovisuals. Josep Pons ha assenyalat que té molta il·lusió de retrobar-se amb el país i la ciutat i concretament amb el Liceu, després d’haver-hi estat fora durant gairebé 20 anys.

Xavier Solà, secretari general del departament de cultura ha conclòs la roda de premsa donant suport al nou projecte i ha assenyalant que el "Liceu ha de ser el buc insígnia de la presència de Catalunya al món, en aquests moments de dificultats".

Font: Departament de premsa del GTL.

Un Faust de retallades

Stoyanova al Liceu (A. Bofill)

Una pena. Aquest és el primer pensament que m'ha vingut al cap en sortir de la representació de l'òpera Faust de Charles Gounod al Gran Teatre del Liceu, una versió en concert i retallada, a causa de les retallades -econòmiques-. I crec que és una pena perquè d'haver-se representat íntegra hauria estat tot un aconteixement musical; però si a més d'haver-la gaudit sencera, s'hagués comptat amb una producció escènica, aleshores ja hauria estat candidata a ser un dels èxits de la temporada.

El director artístic del Liceu, Joan Matabosch, va reconèixer en una entrevista que vam fer-li al programa Extraradi de COMRàdio que aquesta era una òpera que les necessitats econòmiques obligaven a representar-la tal i com l'hem vist, però que seguia sent una assignatura pendent pel teatre de les rambles. Repeteixo: una pena.

Les veus han estat, com és habitual al món de la lírica, les grans protagonistes, en especial el debutant al Liceu, Piotr Beczala (Faust), que ha aprovat amb nota al capdavant d'un títol que no li posa gens fàcil les intervencions al tenor, però que Beczala ha assumit amb elegància, solvència i convicció.

La soprano Krassimira Stoyanova ha construit una Marguerite un tant freda, però de tècnica perfecta, emissió brillant i de gran credibilitat. La seva ària de les joies ha estat generosament aplaudida, però el seu "Il ne reveient pas" del quart acte ha sonat altament emotiu. Sensacional.

Un cop més, l'habitual al Liceu Ludovic Téizer (Valentin) ha demostrat les seves molt bones arts de baríton, tasca que el públic ha reconegut generosament a cada una de les seves intervencions.

Molt histriònic s'ha mostrat el baix-baríton uruguaià Erwin Schrott (Mr. Netrebko) pel que fa a la seva actuació a l'escenari, completament submergit en el paper del diable Méphistophélès. Però en la part vocal ha sabut centrar l'atenció del públic i carregar al seu diabòlic personatge de credibilitat.

Destacar les breus intervencions de la mezzosoprano Karine Deshayes, una brillant Siébel, en especial a la molt lluïda "Faites-lui mes aveux".

Pel que fa al cor i l'orquestra, com ja comenten altres col·legues, s'ha vist afectada per la falta d'assajos, tot i que a partir de la segona part (actes IV i V) el so ha estat molt més homogeni que a l'inici.

Un Faust que encara podem veure fins al 28 d'octubre i que, malauradament, tot i els excel·lents cantants no serà l'èxit que hauria pogut ser.

Joan Matabosch a l'Extraradi de COMRàdio

Aquesta tarda, a partir de les 17h, el programa Extraradi de COMRàdio ha convidat al director artístic del Gran Teatre del Liceu, el Sr. Joan Matabosch, per a parlar de la temporada 2011 - 2012 que just divendres donarà el seu tret de sortida. Serà una conversa que conduirà la presentadora de l'espai, Olga Vallejo, però que també comptarà amb la participació de l'autor d'aquest blog, Albert Galceran.

Així doncs, ens centrarem en l'afectació de la persistent crisi econòmica en la programació del Liceu i, és clar, repassarem el bo i millor de la temporada. 

Us esperem aquesta tarda a COMRàdio!

JOAN MATABOSCH ALS "MOMENTS D'ÒPERA"

Joan Matabosch i Grifoll és el director artístic del Gran Teatre del Liceu des de la temporada 1999 – 2000, la de la reinauguració, després del fatídic incendi del 31 de gener de 1994, que va reduir-lo a cendres. Ha estudiat ciències de la informació, sociologia i música (piano i cant).

Amb tant sols cinc anys va entrar per primer cop al Liceu, i ha reconegut que una de les seves peces operístiques favorites és l’escena final de l’òpera Roberto Devereux (G. Donizetti), interpretada per la soprano catalana Montserrat Caballé.

La seva gestió, a vegades polèmica, ha fet del coliseu de les rambles un temple de la lírica de reconegut prestigi internacional, i amb ell mantindrem una àmplia entrevista a la propera edició dels Moments d'Òpera.

A l’entrevista, que té una durada d'uns cinquanta minuts, parlarem sobre la seva biografia i la seva aportació al GTL; també repassarem la situació actual del teatre i, en general, coneixerem a la persona que hi ha al darrera del càrrec, a més d’avançar alguna novetat de la propera temporada 2010 – 2011.

Com sempre, l’emissió serà dimecres al migdia al 90.1FM, tot i que també ho podreu escoltar online o, un cop emès, descarregar-vos-ho del podcast.