ANNA BOLENA, UNA VIVÈNCIA PERSONAL

Gruberova i Galceran, un duet impossible.

Segurament aquest post és un dels menys objectius que he escrit, ja que no és cap secret la meva devoció per la soprano Edita Gruberova, de manera que no ha d'estranyar a ningú que hagi fet tots els possibles per anar vàries vegades a les representacions d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Liceu.

El cert és que tenia entrades per la nit d'estrena (20 de gener) i la segona representació (25 de gener), però una bona amiga villazonista ha tingut la GRAN generositat de donar-me dues de les seves entrades (gràcies!!!), cosa que m'ha permès veure -un cop més- aquest títol.

Poc puc afegir de les representacions d'Anna Bolena al Liceu, ja que en anteriors posts ja m'he referit a l'excel·lent repartiment, encapçalat per Edita Gruberova, tot i que molt ben acompanyada de la mezzosoprano Elina Garança, el tenor Josep Bros o el baix Carlo Colombara.

Sí puc comentar que he tingut l'oportunitat de saludar a la gran soprano, i fer-me una foto amb ella -cosa que no acostumo a fer mai amb els cantants-, ja que per mi és una intèrpret de referència i, no ho negaré, em feia molta il·lusió tenir aquest record. Haig de reconèixer que no hem parlat de futurs títols, ni de la seva carrera, ni res de profund. M'he limitat a felicitar-la per aquestes representacions i agrair-li la seva aportació al món de la música. Ella ha estat atenta, amable i molt simpàtica.

La funció d'aquesta tarda, la tercera de les set programades, ha estat molt similar a la del passat dimarts, tot i que a l'escenari es notava una certa tranquilitat, una relaxació que ha permès fer brollar el millor belcanto. Un cop més el duet del segon acte entre Anna i Seymour ha estat un dels millors moments, només eclipsat pel Al dolce guidami... que, estirada a l'escalinata del decorat, ha cantat Gruberova trasportant-nos a una catarsi col·lectiva conclosa amb bravos, algun espectador demanant l'impossible bis i sorollosos aplaudiments.

No vull deixar de destacar que Bros ha interpretat un molt solvent Percy. Realment m'han agradat molt les seves intervencions que, com sempre, han estat dotades d'elegància, bon fraseig i bones arts a l'escenari. El mateix dic de Colombara, un baix de molt bons recursos.

Com a la resta de representacions, el so de l'orquestra ha estat molt millorable, sense intenció i mancada de l'excel·lència exigible a un teatre com el Liceu. Avui també ha estat escridassat el director musical, Andriy Yurkevych.

Ara sí, amb aquesta tercera representació he dit adéu a l'Anna Bolena del Liceu, un títol que he gaudit moltíssim.

MARIA STUARDA (G DONIZETTI)

Maria Stuarda és una tragèdia lírica, o òpera tràgica, en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller. Amb la seva forma original va ser estrenada el 30 de desembre de 1835 al teatre alla Scala de Milà.

Aquest títol forma part del conegut com a cicle Tudor (al costat d'Anna Bolena, que vam conèixer a la darrera edició dels MdÒ, i Roberto Devereux, títol protagonista de la propera edició del programa), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d'Isabel I d'Anglaterra.

Donizetti havia pensat en Felice Romani per escriure el llibret, atès que va ser Romani l’autor del libretto d’Anna Bolena, però aquest es va negar. El compositor va contractar llavors a Giuseppe Bardari, un jove advocat de 17 anys. Ja Donizetti havia escollit la trama de l'òpera, que seria una peça de Schiller, la qual narra fets ficticis sobre la reina Maria I d'Escòcia.

Com moltes altres òperes de l'època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assajos, l’any 1834, va rebre l'ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Isabel I d'Anglaterra i Maria Stuart, i l'execució de l'òpera. Hem de tenir en compte que la cort de Nàpols, governada per Borbons, era en aquells moments la més conservadora d'Europa. De manera que va estrenar-se amb retalls a causa de la censura, i sota el títol de Buondelmonte.

La trama es basa en les vides de Maria, Reina d'Escòcia i la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra. En prohibir el rei la representació de l'obra, Donizetti va respondre eliminant parts de la seva composició, que aprofitaria per un treball posterior, i sota el títol de Buondelmonte. La soprano Maria Malibran va forçar una estrena a La Scala ignorant la revisió censurada, però Milà llavors reforçava la prohibició. Adonant-se de la impossibilitat de seguir la seva carrera a Itàlia, es plantejà una estrena a Londres, però la mort de la Malibran (a l'edat de 28 anys) l’any 1836 anul·là el projecte.

El 1866, Maria Stuarda tornava al teatre San Carlo, en aquest ocasió amb el seu llibret original; ja que la dinastia Borbó ja no regnava a la ciutat.

És aquest un títol que conté moments tan bells com aquest:

Si us va agradar Anna Bolena, us fascinarà la segona òpera del cicle Tudor, Maria Stuarda. La podreu conèixer aquest migdia als Moments d'Òpera, a través del 90.1FM o al podcast, a partir de les 13h.

GRUBEROVA EN ESTAT PUR (I DE GRÀCIA)

Gruberova al final d'Anna Bolena.

Just ara arribo de la segona representació de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti) al Gran Teatre del Liceu. Ja vaig assistir a l'estrena i vaig publicar la meva opinió. Avui hi he anat molt més relaxat (no tenia cap connexió en directe, ni m'esperava ningú al backstage), però he guadit molt, moltíssim. No sé si a causa de la meva ubicació al segon pis (als assajos vaig ser a amfieatre i el dia de l'estrena a platea), o al fet que els cantants avui han estat més inspirats.

Gruberova ja ha començat molt més correcte que el passat dijous, arribant a moments onírics al segon acte -especialment al "Al dolce guidami..."-. Realment la seva actuació ha estat del tot inspirada, una d'aquelles interpretacions que recordaré sempre. Cert és que hi ha moments en què la seva zona aguda fa patir, però també s'ha de reconèixer que aquesta senyora té un domini de l'escena tan absolut, que aconsegueix fer-nos emocionar amb la seva Bolena. Si dijous passat vaig sortir fascinat, avui surto enamorat.

Garança ha seguit sent una Seymour excel·lent, sense fer ombra a la Gruberova (crec que intencionadament, ja que va sobrada de recursos), i des d'aquestes representacions passa a ser una de les meves cantants de referència. Amor a primera vista. Espero que la direcció artística del teatre tingui la voluntat de portar-nos-la sovint.

Elina Garança, molt aplaudida al Liceu.

Destacar que avui ha estat el debut, en aquesta producció, del tenor Josep Bros (Percy), i haig de reconèixer que ha estat una de les millors nits que recordo del cantant. Ha estat molt còmode en aquest paper, fent gala de la seva elegància, bon fraseig i experiència en aquest repertori. Per tant, és una gran notícia que s'hagi recuperat del refredat i canti la resta de representacions que té assignades.

Amb la representació d'avui dic "adéu" a Anna Bolena i començo a pensar en el -per mi temut- wagnerià Parsifal.

NOVA EDICIÓ DEL TALLER D'INTRODUCCIÓ A L'ÒPERA

El proper mes de març tornaran els tallers d'introducció a l'òpera, en aquesta ocasió partirem de zero. És a dir, la darrera convocatòria va ser una continuació del primer taller, però ara, i donada la gran demanda, volem tornar a començar per aquelles persones que van quedar fora i tenen interès en endinsar-se al món de la lírica.

Aquest curs/taller s’adreça a totes aquelles persones que habitualment escolten òpera, però que no disposen d'eines suficients com per atrevir-se a endinsar-se en aquest meravellós món. Seran sis sessions amb una durada d’una hora i mitja. Amb tot, si hi ha qui no escolta òpera, però té interès per conèixer aquest bast món, serà benvingut i, segur, podrà seguir les sessions sense cap mena de problema, ja que les hem plantejat partint de zero, sense coneixements previs.

El taller neix amb la voluntat de divulgar l'òpera entre el públic general – sense l’encotillament clàssic del malentès elitisme cultural – i dotar d'uns coneixements suficients per a que les persones que hi participin tinguin prou eines com per saber diferenciar entre els principals períodes històrics de l'òpera (barroc, classicisme, romanticisme, verisme i s. XX), les caracterísitques de les diferents veus (soprano, tenor, baríton, mezzosoprano, etc.) amb totes les seves variants (líric, lleuger, spinto, dramàtic, etc.). A més, farem un breu repàs de les principals obres del repertori operístic.

Tot plegat d'una manera molt didàctica, escoltant i veïent vídeos, acompanyat d'explicacions i amb la participació directa de tots els assistents. Així, un cop finalitzat el curs, qualsevol participant ha de tenir una idea clara de quin tipus d'òpera és el que prefereix i, alhora, tenir un criteri per a reconèixer una bona/mala obra o una bona/mala interpretació.

Hem plantejat el taller des d'un punt de vista molt didàctic, així qualsevol persona (amb més o menys coneixements de música i/o història de l’art) serà benvinguda; ja que aquell qui menys sàpiga podrà fer més preguntes, i aquells que tinguin més coneixements podran fer més aportacions. L'experiència ens diu que tots els participants repeteixen, de manera que si t'interessa l'òpera, segur que ho passaràs bé.

Així doncs, cada setmana farem un trajecte per un aspecte diferent del món de l’òpera i, a través de vídeos i gravacions, exemplificarem allò que hem explicat. 

El taller es desenvoluparà a la Biblioteca Popular Sta. Oliva d'Olesa de Montserrat, els divendres del mes de març (4, 11, 18 i 25), i els dies 8 i 15 d'abril, de les 19:30h a les 21h. Cal que feu les vostres inscripcions (que són totalment gratuïtes) trucant a la biblioteca (93 778 00 50 - extensió 3319). Les places són limitades.

CURIOSITATS PERIODÍSTIQUES D'UNA NIT D'ESTRENA

L'Albert, en directe.

Dijous es va estrenar la nova producció d'Anna Bolena (G. Donizetti) al Liceu, doncs bé, mentre la majoria de persones anaven al teatre a gaudir de la música, l'escena i les veus (no necessàriament en aquest ordre), els que ens dediquem a la informació operística, hi anem amb algunes aspiracions més: d'entrada hem d'estar atents a tot allò què passa a l'escenari, però també hem de saber què passa al darrera i, mentre uns van a fer una copa de cava al descans, nosaltres connectem amb emissores per explicar allò què es cou en la nit d'estrena.

Però no només això, dies abans ja estem atents als possibles canvis de repartiment i, si és possible, ens acostem al teatre a parlar amb els protagonistes i, clar, també ho expliquem.

No em queixaré pas, ja que és un goig de feina, sobretot quan es tracta de títols tan atractius com aquest.

GUANYEN LES REINES

Gruberova rebent els aplaudiments del Liceu.

Un altre èxit d'Edita Gruberova. Aquest podria ser el resum més sintètic de la nit d'estrena de la nova producció de l'òpera Anna Bolena (G. Donizetti. Milà, 1830) al Gran Teatre del Liceu. Però seria injust no fer esment a la resta de repartiment, més en aquesta ocasió en què les "reines" han governat, i de debò.

Hi havia molta expectació per veure aquest emblemàtic títol pel Liceu, sobretot pel que fa al repartiment, atès que Gruberova ha hagut d'enfrontar-se a la mezzosoprano Elina Garança (Giovanna Seymour), i no només s'han disputat a Carlo Colombara (Enrico VIII), sinó que el protagonisme vocal d'ambdues dames també l'hem vist en clau musical.

Pel que fa a Gruberova, ha començat la representació de manera irregular, arribant a cometre problemes d'emissió importants, però que ha anat solventant amb l'evolució de l'espectacle. Molt més regular ha estat la letona Elina Garança, qui d'inici a fi ha demostrat les seves bones arts al damunt de l'escenari, amb una emissió pura, elegant, ben frasejada, matisada... fantàstica! Una gran descoberta que, confio, seguirem gaudint a Barcelona. Realment, ha fet ombra a Edita Gruberova.

Però les coses han canviat al segon acte. Ja a l'inici, a la pregària d'Anna, Gruberova ha desplegat tots els seus recursos i ha anat guanyant presència fins arribar a la catarsi en el seu memorable "Al dolce guidami...", moment en què s'ha certificat qui és la reina -encara que a les portes de la mort, a l'òpera-, i qui és l'amant -del rei-. Aquesta rivalitat ben entesa ha permès que el duet del segon acte entre Anna i Giovanna hagi estat dels moments més bells i intensos de tota la representació, ja que gaudir alhora de les veus d'aquestes dues grans dames, és tota una delicadesa lírica.

Però no només elles han estat les protagonistes, ja que el baix Carlo Colombara ha sabut construir un molt bon Enrico VIII: autoritari, maliciós i enamoriscat de Giovanna, fins al punt de dur a la mort a la seva segona dona, Anna Bolena. Colombara ha estat molt solvent d'inici a fi, amb un registre baix excel·lent.

Més discret ha estat el tenor americà Gregory Kunde, si bé ha interpretat un bon Percy, li ha faltat bona emissió a la part més aguda, emotivitat i una millor construcció del personatge, cosa que li podem perdonar, sabent que ha tingut poc temps per preparar-lo, ja que el tenor titular, Josep Bros, va causar baixa el passat cap de setmana.

Correcta ha estat Sonia Prina, qui ha interpretat un jove i babau Smeton, tot i que la seva emissió és tan discreta que m'ha costat escoltar-la amb claredat, tot i estar assegut la fila 14 de platea.

Pel que fa a la produccció, la proposta escència de Rafel Duran no és dolenta, clar que tampoc és bona. Duran aglutina un seguit de conceptes i si fas l'esforç de documentar-te abans d'anar al teatre, lligaràs caps i, potser, gaudiràs el plantejament escènic. Jo he tingut la sort de tenir accés a molta documentació, també he pogut veure dos assajos, però no tothom pot ocupar-se a estudiar una producció. Cert és que si no tens clars tots els conceptes que s'hi exhibeixen tampoc afecta el natural desenvolupament de la història, però sempre és més ric entendre què es cou a l'escenari. En resum: una gabia daurada, corbs, claustrofòbia, peixos que són un "fons de pantalla" i càmeres i pantalles de televisió. Tot això ben remenat, és la proposta de Rafel Duran que, per cert, ha estat generosament xiulada al final de la representació.

La direcció musical ha anat a càrrec d'Andriy Yurkevych, qui no ha sabut extreure tot el suc que amaga aquest fantàstic fruit que és l'òpera Anna Bolena. 

En essència, un títol per gaudir-lo al Gran Teatre, un repartiment estel·lar i, com no, el goig de recordar que Gruberova és... la Gruberova!

Si properament teniu previst assistir a alguna de les representacions i no coneixeu prou bé el títol, podeu escoltar el programa que vam dedicar-li als Moments d'Òpera radiofònics.

BROS PROTAGONITZARÀ EL PRIMER TÍTOL DE LA TEMPORADA 2013 - 2014 DEL LICEU

Josep Bros i Albert Galceran,
a l'entrevista que van mantenir a COM Ràdio, l'estiu de 2009.

Tal i com ja vam avançar dimarts, avui Josep Bros no cantarà a l'estrena de la nova producció d'Anna Bolena (G. Donizetti), que signa el debutant al Liceu, Rafel Duran, el seu lloc l'ocuparà el tenor Gregory Kunde.

Tot i això, o abans de saber això, el passat dissabte vam mantenir una entrevista amb el tenor català, qui va avançar-nos que protagonitzarà el primer títol de la temporada 2013 - 2014 del Gran Teatre. No va avançar-nos de quin títol es tracta, però sí va dir-nos que l'autor és Giuseppe Verdi.

Paral·lelament, hem pogut conèixer com afronta la part de Percy 18 -quasi 19- anys després del seu debut al Liceu amb precisament aquest paper. La mateixa nit que debutava com a Anna Bolena la soprano Edita Gruberova. A banda, també hem pogut conèixer que incorporarà Les Contes d'Hoffmann (J. Offenbach) al seu repertori i que ja té anotat a l'agenda el seu debut com a Rodolfo (La Bohème, G. Puccini), tot i que no ens ha avançat les dates. És a dir, donat que la seva veu, a dia d'avui i tal i com ell mateix reconeix, és la d'un tenor líric -no líric-lleuger-, comença a replantejar-se un canvi de reperotri a mitjà termini.

Tot plegat ho podreu escoltar a l'entrevista que avui emetrem als Moments d'Òpera radiofònics i que, com sempre, us podreu descarregar al podcast.