dijous, 12 d’agost de 2010

JUAN DIEGO FLÓREZ DE PROP

Itàlia, un país amb molts encants i molts defectes, però que té l'excusa d'haver inventat l'òpera per justificar tots els seus errors, és una regió on, precisament, aquest art té molta presència i, fins i tot, a la televisió privada hi ha progames dedicats a l'òpera - us imagineu que això passés aquí?! -. Un d'aquests és el Loggione (Galeria), que en unes de les seves edicions s'han centrat en la figura d'un dels meus cantants favorits, el líric-lleuger peruà Juan Diego Flórez. No diuen res de nou, però sempre és agradable escoltar aquest gran cantant. Us adjunto les dues edicions:

LOGGIONE




Segona edició:



dilluns, 9 d’agost de 2010

VOLUM O QUALITAT?, UNA MALA NIT A CAP ROIG

El passat dissabte vaig assistir al concert que la soprano Ainhoa Arteta va oferir, acompanyada del tenor Ismael Jordi, en el context del Festival Jardins de Cap Roig, amb la música de l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per David Giménez Carreras. Bé, el cas és que el programa prometia, doncs la primera part estava dedicada a l'òpera italiana i la segona a la sarsuela.

Just començar l'espectacle - amb la bella obertura de Le nozze di Figaro (WA Mozart) - ja es va descobrir el poc gust musical i la falta de respecte cap al públic per part de la direcció artística del festival. M'explico, un mal cada cop més extès i, malauradament, desacomplexat va fer acte de presència: l'amplificació amb micròfons. Una cosa és reforçar el so per arribar a tota la platea - molt gran, és cert, en el cas de Cap Roig - (de la qual també n'estic en contra), però una altra és que l'amplificació sigui tant important que només escoltis el so dels altaveus, però, a més, amb una equalització tan penosa que tota la música sonava velada i massa greu.

Tenint en compte que les entrades costaven entre 30€ i 140€, em sembla molt penós oferir un espectacle amb una qualitat tan deficient. De res serveixen les bones arts d'una orquestra, un director i dos cantants si, d'entrada, el so que s'ofereix fa mal a les orelles. A punt vaig estar d'abandonar el recinte, però la vergonya - la que no van tenir els de l'organització - va impedir-m'ho.

Per cert, i que quedi ben clar, en cap cas van anunciar enlloc que el so s'amplificaria. Una pena.

Però no perdem el nord. Part de culpa també la tenen els artistes (tant orquestra, com director i cantants), doncs bé van accedir a actuar en aquelles condicions, prioritzant el volum a la qualitat. Cal que hi reflexionem, doncs si això es posa de moda, ja podem dir "adéu" a l'òpera.

En tot cas, un ZERO a Cap Roig per un concert líric, tal i com ho van anunciar, en unes condicions tan llunyanes al bon gust musical. Tot un atemptat a la lírica. Res més.