Parsifal "furero"

Salutacions al final de l'espectacle

Un resum dels elements més destacats de la mística òpera Parsifal, la inclusió d'imatges de muntatges liceístes i la producció de Colònia de La Fura dels Baus, amanit amb la veu en directe del baríton Christopher Robertson, acompanyat al piano per Veronique Werklé; aquests seria el resum més superficial de la commemoració del centenari de la primera representació del Festival escènic sagrat al Gran Teatre del Liceu.

Però la proposta va anar més enllà, atès que ha estat la cirereta del bicentenari wagnerià, en aquesta ocasió des de la iniciativa privada del Círculo del Liceo, amb la col·laboració de l'equip liceísta.

Vocalment, el més destacat va ser el baríton Cristopher Robertson, qui va mantenir un diàleg constant amb les imatges de l'imaginari creat en les diverses produccions que van projectar-se, totes relacionades amb la història del Liceu i, en particular, amb la versió que va presentar La Fura a Colònia.

Certament l'espectacle -que va omplir fins la bandera el Foyer del Liceu- va saber captar l'atenció del públic, recollint l'essència de la darrera òpera de Wagner, tot i que en algun moment va resultar tediosa i, potser a causa dels errors tècnics que es van produir.

Per cert, si d'alguna cosa ha de servir l'espectacle de La Fura, és per reivindicar un espai -el Foyer- que hauria de recuperar-se de la programació del Liceu.