dijous, 7 de juliol de 2011

"Tamerlano", Domingo i Gasol

Foto: Teresa G.
 Minuts abans de les 20h d'ahir, dimecres, una gran afluència de públic neòfit s'acostava al Liceu per gaudir de la presència i la veu del tenor Plácido Domingo; quedava evidenciat en el gran nombre de persones que van fer-se fotos a l'escala principal del vestíbul històric del teatre. Aleshores, i sense haver vist encara la representació, em preguntava: - saben aquestes persones que venen a veure una òpera barroca, en versió concert i d'unes quatre hores de durada? 

I és que tenia molt assumit que la sessió seria tediosa i, fins i tot, avorrida. Que equivocat estava! La nit va resultar una gran experiència, gràcies a uns intèrprets que van fer les delícies dels espectadors allà presents.

Però anem a pams. Cert és que el gran atractiu de la nit era escoltar al superlatiu Plácido Domingo (Bajazet), que amb 70 anys es reinventa com a tenor handelià i, en efecte, un cop més sorprèn i sembla que aquest repertori l'hagi cantat tota la vida. No cal dir que el públic del Liceu va rebre'l amb grans aplaudiments i que l'èxit ja l'havia aconseguit sense ni haver obert la boca, però tot i això el cantant va esforçar-se per donar el millor d'ell mateix i fer-nos emocionar amb la seva excel·lent interpretació.

Amb tot, si hi ha un gran "guanyador" de la nit, a nivell musical, aquest és el contratenor Bejun Mehta (Tamerlano) l'intèrpret responsable del rol protagonista, qui sense tenir una veu dotada de gran bellesa tímbrica, sí que gaudeix d'una tècnica aclaparadora que va aconseguir captivar al public liceista.

Molt esperàvem de la mezzosoprano Anne Sofie von Otter (Irene), però finalment va acabar sent la més discreta de la nit, amb certs moments de desorientació i alguns problemes amb les agilitats de la seva part.

Molt bé l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de William Lacey, ja que van saber extreure l'essència de Händel i, és clar, acompanyar als vocalistes al nivell d'una nit memorable.

Molt correcte la resta de repartiment: Sarah Fox (Asteria), Max Emanuel Cencic (Andronico) i Vito Priante (Leone).

Dissabte, a les 20h, teniu la segona -i darrera- oportunitat per acostar-vos-hi, així que no us ho deixeu perdre, realment val MOLT la pena.

Foto: Teresa G.





Anècdota de la nit: després de la representació va celebrar-se una recepció privada al Saló dels Miralls, on vaig tenir l'honor de ser-hi convidat, vam poder beure una copa de cava i celebrar l'aniversari del jugador de Los Angeles Lakers, Pau Gasol, al qual, el mateix Plácido Domingo, va cantar-li el "Cumpleaños feliz".

2 comentaris:

  1. M´alegro i no saps com, que disfrutessis... tinc moltes ganes que que sigui dissabte per poder anar-hi ja!

    ResponElimina
  2. I que me’n dius del silenci que hi havia a la sala??? Per un cop a la vida, el públic va venir tossit, mocat i esternudat de casa…. Per apuntar-ne la data al calendari amb lletres d’or!
    Fins i tot en això va ser una nit especial.

    ResponElimina