dimecres, 28 de setembre de 2011

Faust, Tintín i l'òpera

Bianca Castafiore
Quina relació tenen Faust, els còmics de Tintín i l'òpera? La resposta, d'entrada, sembla fàcil: Bianca Castafiore, el personatge de la diva de l'òpera que apareix a les obres d'Hergé. Però la veritat és que hi ha diferents capítols de les aventures de Tintín on la lírica, mig per casualitat, hi apareix.

Hi podem trobar una versió del "Un bel dì vedremo" (Madama Butterfly, G. Puccini) o el "Toréador" (Carmen, G. Bizet). Això sí, són més fàcils de detectar a la versió original francesa.

Però, a més, tot plegat ho relacionarem amb el Faust de Charles Gounod, que aquests dies és notícia, ja que és el títol que donarà el tret de sortida a la temporada 2011 - 2012 del Gran Teatre del Liceu (el proper dia 7), avui mateix els cinemes Girona (i El Casal d'Olesa de Montserrat) retransmetran en directe l'òpera des de la ROH de Londres, i el mateix faran des de Cinesa, el dia 10, amb una altra producció, en aquest cas des de l'Òpera Nacional de París.

Aquesta tarda, entre les 16h i les 17h, a l'Extraradi de COMRàdio: Faust, Tintín i l'òpera.

1 comentari:

  1. El comentari va sobre "Els pescadors de Perles", sobre els quals veig que comentes a twitter. En primer lloc, em sembla que la versió "definitiva" no existeix; en tot cas, la veu caprina de Flórez potser sí que podrà fer justícia a l'ària (tot i que pel reduïdíssim volum que té la varietat dinàmica no podrà ser tant gran com en altres tenors), però els problemes vindran a la resta de l'òpera, que és netament lírica (és el que li passa quan canta "Rigoletto", "Puritani" o, sense anar més lluny, la segona ària de "La Fille du Régiment", i després feines a pujar al re bemoll!).

    La versió de Villazón és deficient perquè l'emissió de la veu és complemantent deficient: tot a la gola, gutural, gutural, i amb tres o quatre timbres de veu diferents. Simoneau és correcte, però també t'interessarà Alain Vanzo (però tots dos tendeixen a afalsetar l'agut). Per exemple, em semblen més reeixits Gedda, Caruso o Björling. Però qui dóna lliçons a tothom és Alfredo Kraus, amb un fiato i un legato perfectes, i un fraseig insuperable, etc. (fixa't també en els atacs al si natural i la seva posterior graduació dinàmica. Espectacular!).

    ResponElimina