Un Faust de retallades

Stoyanova al Liceu (A. Bofill)

Una pena. Aquest és el primer pensament que m'ha vingut al cap en sortir de la representació de l'òpera Faust de Charles Gounod al Gran Teatre del Liceu, una versió en concert i retallada, a causa de les retallades -econòmiques-. I crec que és una pena perquè d'haver-se representat íntegra hauria estat tot un aconteixement musical; però si a més d'haver-la gaudit sencera, s'hagués comptat amb una producció escènica, aleshores ja hauria estat candidata a ser un dels èxits de la temporada.

El director artístic del Liceu, Joan Matabosch, va reconèixer en una entrevista que vam fer-li al programa Extraradi de COMRàdio que aquesta era una òpera que les necessitats econòmiques obligaven a representar-la tal i com l'hem vist, però que seguia sent una assignatura pendent pel teatre de les rambles. Repeteixo: una pena.

Les veus han estat, com és habitual al món de la lírica, les grans protagonistes, en especial el debutant al Liceu, Piotr Beczala (Faust), que ha aprovat amb nota al capdavant d'un títol que no li posa gens fàcil les intervencions al tenor, però que Beczala ha assumit amb elegància, solvència i convicció.

La soprano Krassimira Stoyanova ha construit una Marguerite un tant freda, però de tècnica perfecta, emissió brillant i de gran credibilitat. La seva ària de les joies ha estat generosament aplaudida, però el seu "Il ne reveient pas" del quart acte ha sonat altament emotiu. Sensacional.

Un cop més, l'habitual al Liceu Ludovic Téizer (Valentin) ha demostrat les seves molt bones arts de baríton, tasca que el públic ha reconegut generosament a cada una de les seves intervencions.

Molt histriònic s'ha mostrat el baix-baríton uruguaià Erwin Schrott (Mr. Netrebko) pel que fa a la seva actuació a l'escenari, completament submergit en el paper del diable Méphistophélès. Però en la part vocal ha sabut centrar l'atenció del públic i carregar al seu diabòlic personatge de credibilitat.

Destacar les breus intervencions de la mezzosoprano Karine Deshayes, una brillant Siébel, en especial a la molt lluïda "Faites-lui mes aveux".

Pel que fa al cor i l'orquestra, com ja comenten altres col·legues, s'ha vist afectada per la falta d'assajos, tot i que a partir de la segona part (actes IV i V) el so ha estat molt més homogeni que a l'inici.

Un Faust que encara podem veure fins al 28 d'octubre i que, malauradament, tot i els excel·lents cantants no serà l'èxit que hauria pogut ser.