Els millors professors europeus, aquest és el títol del primer treball del grup Manel. Una alegre troballa que he destil·la alegria, senzillesa i sòlides idees; alhora que queda ben clar és una proposta desitjada i, sobretot, molt treballada.
Cert és que darrerament destino moltes energies a escoltar, entendre i conèixer millor el món de l'òpera, però també és veritat que s'agraeixen discos com aquests, doncs et permeten petits parèntesi en la rutina diària que sempre són d'agrair.
Si els hagués d'etiquetar em costaria molt definir-los en tant sols una paraula, en tot cas, el més recomanable és buscar el disc, asseure's i gaudir d'ell. Total, només dura uns 47 minuts. Ahir mateix, per exemple, vaig escoltar-me'l mentre suava al gimnàs els excessos d'aquests dies de descans, i van ser una molt bona companyia.
Us convido també a veure un senzill videoclip, però molt visual i, entenc, que explica molt bé la filosofia dels Manel, aquí us el deixo, és la cançó En la que el Bernat se't troba:
Parlant de tot, amb aquest post responc la pregunta que molts em fan: només escoltes òpera?
Millor escoltar òpera que reggaeton, doncs aquest últim mereix la mort sense funeral.
ResponEliminaquanta raó, cg! Pensa que estàs entrant en un camí de no retorn, l'òpera crea addicció; clar que això també ho deuen dir aquells qui escolten reggaeton, sempre i quan coneguin la paraula "addicció".
ResponElimina