divendres, 3 d’abril de 2009

LA STUPENDA!

Es més que conegut el títol de la divina atorgat per l'afició de Milà a la gran soprano Maria Callas, però, injustament, crec que mai ha estat tant popular la carrera de la que, amb molt bon criteri, els del teatre La Fenice de Venècia, van anomenar la stupenda, és a dir Joan Sutherland.

La magnífica soprano dramàtica de coloratura és, al meu entendre, un dels màxims exponents del belcanto. Una de les millors veus de la història de l'òpera qui, alhora, va tenir una intensa relació amb Barcelona, doncs era habitual escoltar-la al Gran Teatre i, fins fa un parell d'anys, encara participava com a jurat al concurs de cant Francesc Viñas. Alhora, el Liceu va ser l'últim teatre on va poder veure's a la Sutherland interpretat el seu paper cabdal, la Lucia di Lammermoor de Donizetti.

Per sort, el seu llegat discogràfic és amplíssim, alhora, la fortuna va voler que l'alçada l'unís amb el gran Luciano Pavarotti. Sí, sí, l'alçada! Doncs es diu que Sutherland estava a punt d'iniciar un cicle de recitals per Austràlia (el seu país d'origen), i donada la seva gran talla, buscava un tenor que l'acompanyés, però que no només cantés bé, sinó que també fos alt i, aleshores, van indicar-li que hi havia un italià que començava a cantar molt bé i... la màgia va sorgir! 

S'unien, així, dues belles veus amb una tècnica espectacular. De fet, el mateix Pavarotti sempre va explicar que va ser Sutherland qui va ensenyar-lo a respirar adequadament. 

Aquest magnífic duet que, per haver nascut massa tard, mai podré gaudir, van ser uns bons responsables de la recuperació del belcanto, amb la complicitat del marit de Sutherland, el director d'orquestra Richard Bonynge, un gran especialista del gènere belcantista, qui va saber orientar les carreres d'aquests cantants, especialment la d'ella, ja que, inicialment, volia dedicar-se a les obres de Wagner, idea que Bonynge va saber treure del cap a la soprano.

Podria estar hores i hores escribint de la grandesa de Joan Sutherland, la meva admiració per ella és absoluta. I si teniu cap dubte de les seves capacitats aquí us deixo un vídeo interpretant el rol de Lucia di Lammermoor, els experts diuen que va ser la millor cantant aquest personatge. El vídeo té poca qualitat de so i imatge, però val la pena gaudir-la, amb tant sols 34 anys, cantant la difícil ària de la bogeria:



Cal afegir alguna cosa més?

Tinguem ben present a aquesta senyora vinguda de les antípodes per a regalar-nos la bellesa de la seva veu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada