LA GRUBEROVA I MOZART

Anit se celebrava al Gran Teatre del Liceu el segon recital de la soprano Edita Gruberova dedicat a peces de W.A. Mozart, al qual vaig tenir la gran sort d'assistir-hi. I destaco això de la gran sort, doncs era la primera vegada que em trobava amb la Sra. Gruberova i, realment, va superar tots els pronòstics; és més, va ser una experiència que mai oblidaré.

Gruberova va cantar acompanyada de l'Oquestra de l'Acadèmia del Liceu dirigida per Sebastian Weigle; el teatre presentava un aforament més que notable i el públic va anar amb ganes de gaudir de la soprano, a qualsevol preu. I així va ser, i tant que sí! La magnífica cantant va començar el recital rebent, abans de cantar, bravos i forts aplaudiments que, és clar, van anar augmentant a mesura que va avançar la nit, i van acabar amb pancartes i flors incloses.

Musicalment, la Gruberova va estar excel·lent, per bé que és cert el fet que no l'havia escoltat mai abans en directe, cosa que no em dóna autoritat per a valorar l'evolució de la seva veu. Ara bé, no em veig capacitat de retreure-li res, tot al contrari. Alhora, vaig ocupar una butaca a la fila sis de la platea, de tal manera que la tenia a uns escassos deu metres, així que la seva veu va arribar-me neta, alta i pura. Tot un luxe.

De tot el que va cantar, em quedo amb el Dove sono de Le nozze di Figaro; execució neta, aguts clars, fraseig precís... perfecte!

Fa uns dies vaig rebre un comentari anònim al blog, on un aficionat a l'òpera, entre d'altres, m'alertava que la trobada Gruberova em seria una experiència per a recordar i, la veritat, haig de donar-li la raó.