dimarts, 26 de maig de 2009

EL NÚMERO U D'AQUESTA TEMPORADA?


La passada setmana va posar-se en escena al Gran Teatre del Liceu l'òpera FIDELIO de L.v. Beethoven. Una peça que, sincerament, no despertava el meu màxim interès, però que, després de molt escoltar-la, vaig motivar-me a assistir a una de les representacions del GTL per tal de veure la posada en escena i, sobretot, escoltar la bella música de Beethoven. Sort que vaig fer-ho!

Dir, d'entrada, que vaig assistir a la representació del divendres 22 de maig, la qual cosa vol dir que vaig escoltar les veus del repartiment alternatiu, cosa que, amb franquesa, em feïa desconfiar força, però des del departament de premsa del teatre van aconsellar-m'ho i, com no, vaig fer-los cas i, finalment, haig de donar-los la raó: quina mervaella!

El repartiment va ser el següent:

- Don Fernando: Anders Larsson.
- Don Pizarro: Lucio Gallo.
- Florestan: Ian Storey.
- Leonore / Fidelio: Gabriele Fontana.
- Rocco: Friedemann Röhlig.
- Marzelline: Elena Copons.
- Jaquino: David Alegret.

Dir que hauríem de fer més sovint l'esforç d'anar a escoltar el repartiment alternatiu, doncs a vegades resten grates sorpreses per descobrir. Jo em quedo amb la jove Elena Copons que va delectar-nos amb una molt treballada veu, alhora que àgil i bella; una interpretació excel·lent del limitat rol de Marzellina

Què va agradar-me?

Gairebé tot.

La posada en escena va semblar-me d'allò més efectiva, pràctica, funcional i visual. 

L'equilibri de tots els cantants, si bé és cert que va destacar un magnífic Don Fernando, una bellíssima Marzelline i una efectiva Leonore, que va tenir molta feina per a mantindre la veu en plenes facultats durant tota la representació. La direcció, a càrrec de Sebastian Weigle, va semblar-me molt precisa, sense massa problemes a esmentar. 

Què no va agradar-me?

Poques coses no van agradar-me, de fet, només destacaria un PERÒ, en aquest cas de la posada en escena: i és que a l'inici del segon acte, per bé que hem de percebre la foscor de la cel·la de Floresetan, no cal que no tinguem constància d'on està el cantant! Hi va haver un moment, tot i estar a la cinquena fila de la platea, en que no veïa on carai estava l'intèrpret que ens estava regalant un bella ària, doncs estava completament a les fosques, cosa que, entenc, no ha de permetre's, doncs la visualitat és bàsica a un escenari.


Tal i com hem parlat amb vàries persones relacionades amb blogs amics, crec que aquest títol, de moment, ha estat el millor de la present temporada del GTL, n'esteu d'acord?

Us enllaço un vídeo, en aquest cas és del primer acte, es l'ària O Komm, i l'interpreta la molt aplaudida Karitta Mattila (Leonore/Florestan):


3 comentaris:

  1. Albert,
    Nosaltres també tenim un abonament "popular" al Liceu, i et puc assegurar que, en més d'una ocasió el segon repartimnt iguala o millora el primer. Celebro que Fidelio hagi superat les teves previsions.

    ResponElimina
  2. Jo hi vaig anar el diumenge passat,i em va encantar la Karita Mattila, una veu potent i maquíssima, que no va defallir en cap moment. El Florestán del Clifton Forbis, no crec que passi a l'història. Els altres intèrprets en un conjunt van estar correctes i el cor a mi em va agradar així com la direcció musical. Si, a mi que em donin Fidelios i m'estalviin altres experiments, per ara el millor de la temporada, de lluny.

    ResponElimina
  3. Certament hi ha cops en que ens deixem endur pels noms i oblidem que n'hi ha que, si bé no són tant populars, poden sorprendre'ns amb una excel·lent interpretació. Almenys això va passar-me el passat divendres.

    Per contra, no he escoltat a la Karita Mattila, cosa que em sap greu, doncs també em venia molt de gust, però la representació de divendres ho justifica.

    ResponElimina